Activitats, publicacions, notícies, etc. sobre membes del Seminari d’economia crítica Taifa

La crisi representa el col·lapse d’una forma concreta d’obtenció d’excedent i inversió. En el nostre cas, la crisi ha representat la fi d’un model basat en el dinamisme proporcionat per la simbiosi entre el sector financer i un sector productiu que ha tingut en la construcció, i el negoci immobiliari, la punta de llança del creixement. Aquesta dinàmica, conjugada amb un mercat de treball extremadament precari, va possibilitar la consolidació d’aquesta suposada època daurada on uns (pocs) acumulaven riquesa mentre la majoria de la població vivia en l’holograma de la felicitat a crèdit. Ara l’il·lusió s’ha esvaït, i l’esfondrament del model planteja un escenari econòmic marcat pels ingents deutes del sector financer i el de la construcció i un escenari social amb una població endeutada que veu com l’atur i la incertesa es converteixen en la norma.

Veient les mesures que s’estan aprovant per reconduir l’economia, sembla clar que la crisi està representant una magnifica oportunitat, l’excusa perfecta, per tal que el sectors dominants de la societat continuïn construint una societat a la mida dels seus interessos. Els poderosos no només aconsegueixen evadir les seves responsabilitats en el fracàs del model econòmic sinó que, gràcies al consens mediàtic i acadèmic, aconsegueixen aplicar de manera conjunta totes aquelles polítiques que feia temps que anhelaven. Tal i com s’està plantejant, la sortida de la crisi no és cap bona notícia. El resultat que es deriva de l’aplicació de les mesures que suposadament serveixen per superar la crítica situació actual: la reforma del mercat de treball, la reforma fiscal, les retallades pressupostàries, la reforma de les pensions, etcètera, representa l’estocada final al somni impossible d’una societat capitalista amb drets socials.

Des dels moviments socials ens esperen moments durs. Ara, l’imprescindible debat sobre com volem que sigui la societat del futur passa per la urgència d’haver de defensar els pocs drets socials que s’havien consolidat després d’anys de lluita. Si deixem que la societat sucumbeixi a la implacable i autoritària lògica dels mercats i els seus executors, perdrem tot allò que encara ens permet continuar considerant-nos ciutadans i ciutadanes. Com fer-ho? Fa poc dies ens deixava Marcelino Camacho, la seva trajectòria de lluita, coherència i compromís social amb els més febles esdevé l’exemple a seguir. Prendrem el testimoni.

Josep Manel Busqueta
Seminari d’economia crítica Taifa

Font: El Punt (16.11.2010)

fòrum Públic: Crisi Econòmica, una crisi del progrés? – Público 2010-11-05

Intervenen Ramon Bagó, president del grup SERHS; Joan Coscubiela, profesor d´ESADE i ex-secretari general de CCOO a Catalunya; Ferran Soriano, president de Spanair, i Miren Etxezarreta, Catedràtica d’Economia aplicada i membre del seminari Taifa.

Font: Público.es

Elena Idoate, membre del seminari Taifa, publica aquest mes un article a la revista Viento sur sot al títol En el corazón de la crisis, análisis y alternativas. ¿Salidas a la crisis?.

Autor: Elena Idoate Ibáñez
Publicació: Viento sur: Por una izquierda alternativa
ISSN: 1133-5637,
Nº.: 112
Any: 2010
Pags.: 77-81

El diari Público ha organitzat pel pròxim dimecres 3 de novembre, a les 19 hores, a l’auditori de l’edifici Imagina, el debat i col·loqui sobre “Crisi econòmica, una crisi del progrés?”. Intervindran Ramon Bagó, president del grup SERHS; Joan Coscubiela, professor d’ESADE i ex-secretari general de CCOO a Catalunya; Ferran Soriano, president de Spanair, i Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia Aplicada i membre del seminari Taifa. Presentarà i moderarà el debat el responsable del diari a Catalunya, Josep Carles Rius.

Fòrum Públic. Crisi econòmica, una crisi del progrés?

Fòrum Públic. Crisi econòmica, una crisi del progrés?

Entrevista a Jose Iglesias Fernández, membre del seminari d’economia crítica Taifa i publicada a Canal Solidari.

El diumenge 17 ens manifestarem a Barcelona contra la pobresa. Però, i si ens rebel·léssim cada dia contra la riquesa? Parlem amb l’economista José Iglesias Fernández, per conèixer quins vincles existeixen entre l’una i l’altra i què podem fer per acabar amb les desigualtats.
Llegir més

TV3, Divendres – 01/06/2010 – Taula d’actualitat

Cal acostumar-se a ser més pobre? Cal fer-se’n la idea o d’aquí a poc es remuntarà? En parlem amb Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia d’Esade, i Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia de la UAB.

Davant els fets ocorreguts el dissabte a la tarda a la Vila de Gràcia que van suposar la detenció del nostre company Martí Humet, les i els membres del Seminari d’Economia critica Taifa volem manifestar:

El nostre rebuig més absolut a l’actuació dels Mossos d’esquadra. Pensem que és inacceptable la detenció d’una persona, el nostre company, simplement per anunciar la desconvocatòria de l’acte de benvinguda a Laura Riera degut a la prohibició per part de l’Audiència Nacional espanyola de celebrar-lo.

Menys acceptable resulta quan aquesta lectura s’ha pactat prèviament amb els mossos d’esquadra. Un cop més, l’actuació del mossos d’esquadra a més de ser desproporcionada es mentidera. Tot el nostre menyspreu per a ells.

Només podem entendre l’actuació de les forces de “desordre públic” en el context d’escarment i criminalització envers els moviments socials i totes les persones que s’atreveixen a alçar la veu contra les injustícies i els abusos de poder.

Exigim la posada en llibertat immediata i sense càrrecs del Martí.

Abolició de la despesa policial. Tenim massa necessitats socials !!

Seminari d’economia crítica “Taifa”

Ivan Gordillo i Elena Idoate (Seminari d’Economia Crítica Taifa)

Quaderns d’Illacrua 25

Per tal de satisfer les exigències dels mercats i evitar sancions de la Unió Europea, el govern espanyol ha imposat un pla d’ajust que permeti reduir el dèficit públic provocat per la crisi econòmica. En comptes d’optar per una reforma fiscal progressiva, s’han retallat les despeses, cosa que ha fet recaure el pes de les restriccions sobre la població treballadora. No prou satisfetes, les institucions internacionals i els mercats financers han instat a adoptar reformes estructurals i el govern espanyol ha respost per mitjà d’una reforma laboral que representa un nou afebliment dels drets laborals. Ben lluny de proporcionar-nos una sortida a la crisi, aquestes mesures només serviran per empitjorar les condicions de vida de la població, mentre l’empresariat veu salvaguardats els seus interessos.
Llegir més

El Fòrum de Debats organitza per a aquest divendres, 28 de maig, una conferència amb el títol de “On som, en la crisi?” que anirà a càrrec de Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora per la London School of Economics. La conferència tindrà lloc al Museu de l’Art de la Pell de Vic, començarà a les 8 del vespre i, com sempre, anirà seguida de col•loqui.

L’actualitat del tema, programat des de fa temps, és més roent que mai i sembla que no cal justificar-la gaire. Estem assistint, en els últims temps, a un daltabaix econòmic de dimensions històriques per les seves característiques, en què els poders dels anomenats “mercats” malden per imposar una nova regulació de les relacions socials, econòmiques i, probablement, també polítiques, si més no a Europa, i en el qual l’Estat espanyol sembla que està destinat, malauradament, a tenir-hi un paper destacat.

Per explicar-nos una visió diferent de la que repeteixen des de les tribunes oficials i dels grans mitjans de comunicació, d’un tema tan complex, comptarem amb la presència de Miren Etxezarreta, que porta 40 anys dedicada a l’ensenyament universitari com a catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, és doctora en Economia per la London School of Economics i col•laboradora destacada en diversos moviments socials catalans i europeus d’economia crítica (p. ex. el seminari d’Economia crítica TAIFA). “En els moments que vivim, creiem que pot ser molt interessant escoltar les seves idees sobre la crisi econòmica motiu de tantes preocupacions”, creuen des de l’organització.

Font: Osona.com

Ivan Gordillo* [L’ACCENT 178]
Divendres, 21 de maig de 2010 15:32

La situació actual és especialment greu per dos motius, d’una banda la crisi econòmica aviat complirà tres anys i no sembla que les coses millorin gaire. Els 4 milions i mig d’aturats, una estructura productiva col·lapsada, un estoc immobiliari d’un milió d’habitatges buits invendibles, un sector financer amb uns nivells de deute impagables, un dèficit galopant i un deute públic que ens diuen és inviable és el panorama de la crisi a l’Estat espanyol. Per altra banda, ara el govern de l’Estat ha decidit prendre mesures per combatre la situació més enllà del xec en blanc brindat als poderosos del món financer. Aquestes mesures són simètricament oposades al que creiem podrien realment ajudar a sortir de la crisi i són un fortíssim cop en el benestar de les classes populars. Ara mateix el govern s’ha vist forçat per les institucions internacionals (UE, FMI, mercats d’inversió) a fer front al dèficit públic si vol seguir obtenint el finançament dels mercats i les ajudes públiques. Això és pot fer de dues maneres, o bé reduir la despesa o augmentar els ingressos. El govern ha prioritzat ajustar les despeses congelant les pensions i reduint el salari dels treballadors públics. Alhora reduirà també les inversions en infraestructures. Sent aquests els eixos més destacables, aquesta creiem que és una política procíclica i de classe. El problema del dèficit públic està emmarcat dins d’un context de crisi més ampli. Reduir els salaris i les pensions i retallar les inversions dificulta encara més la reactivació econòmica i la reducció de l’atur que és el gran drama social de l’estat. Per això diem que és procíclic, perquè accentuarà la crisi. Qui comprarà els productes que les empreses produeixen si ens retallen els salaris?
Llegir més