Activitats, publicacions, notícies, etc. sobre membes del Seminari d’economia crítica Taifa
Presentació del llibre: Lenin y la Revolución
Presentació del llibre: Lenin y la Revolución
A càrrec de:
Jean Salem profesor de filosofia a l’Universitat
Paris-I Panthéon-Sorbonne i director del Centre
d’historia dels sistemes de pensament modern.
Presenta: Xavier Gracia
Dijous, 13 de maig a les 19,00 hores
Local del sindicat COBAS
C/. Mallorca 96, entresol A
Organitzen:
COBAS
ESPAI MARX
“Les classes populars no hem reaccionat: ens estan donant tots els mastegots que volen”
Entrevista a Miren Etxezarreta de Pablo Elorduy i Jon Bernat Zubiri. Periódico Diagonal
DIAGONAL: Creus que la proposta del ministre de Treball s’ha quedat aparcada definitivament?
MIREN ETXEZARRETA: No sé què passarà amb l’edat de jubilació, ni si s’ha aparcat aquest aspecte temporalment degut a la reacció de l’opinió pública. Però em sembla que tard o d’hora, dissimulat d’una forma o d’una altra, el projecte és el d’augmenar l’edat de jubilació; per les orientacions de les institucions internacionals i força països de la UE que han augmentat també l’edat de jubilació. Només posicions contràries ben decidides de l’opinió pública ho evitarien, i vista la molt moderada reacció dels sindicats i de l’opinió pública, és possible que això no passi.
D.: Per què ha quedat en segon pla la proposta d’augment del periode de cotització?
M.E.: Ha suscitat menys controvèrsies perquè és una mica més difícil d’entendre i el tema del canvi a l’edat ha pres el lloc central als mitjans. Està servint de cortina de fum per a tota la resta. Crec que és més greu l’augment d’anys per al còmput que l’augment de l’edat de jubilació, ja que l’augment d’anys de còmput rebaixa inmediatament les pensions. A més, ara s’ha plantejat de passar de 15 a 25 anys de còmput, però alguns recordaran que fa poc temps es va parlar de fer servir com a còmput per al càlcul tota la vida laboral, cosa que encara disminuirà més les pensions. És curiós que en tot aquest debat no he sentit esmentar el benestar dels pensionistes ni un sol cop. Aparentment no importa, sembla que tots els pensionistes viuen molt bé amb les seves pensions actuals quan la mitjana n’és de 750 euros al mes i el 25% dels jubilats està per sota de la pobresa severa.
Llegir més
Este fin de semana celebramos las Jornadas organizadas por CGT, Baladre y Asamblea Canaria por el Reparto de la Riqueza.
El viernes, tuvimos la charla sobre el Decrecimiento a cargo de Carlos Taibo y la posterior mesa redonda, con Paloma Moleón (CGT), Manolo Sáez (Baladre) y Jesús Giráldez, asistieron más de un centenar de personas, planteándose un interesante debate sobre esta propuesta, la situación a la que nos conduce la lógica del capitalismo en Canarias, la existencia de otras herramientas para la transformación como la Renta Básica de las Iguales, el papel de los sindicatos (en concreto el trabajo al respecto de CGT) y la dimensión de Alternativa que suponen estas nuevas teorías y prácticas.
El sábado por la mañana unas treinta personas acudieron a una interesante y pedagógica charla del Seminario de Economía Crítica Taifa sobre el funcionamiento del capitalismo, muy crítica respecto a las teorías ’oficiales’ de los economistas, y que explica como éste nos conduce irremediablemente a la crisis. Francisco Ferrer planteó también el uso de ’una caja de herramientas’ para el análisis y valoración de la capacidad transformadora de las diferentes alternativas que existen. Muy clarificadora la idea de los modelos fuertes, por cuanto suponen una ruptura con los mecanismos del capitalismo y los modelos débiles que no rompen con la lógica del sistema neoliberal, aunque en muchas ocasiones no se vendan así.
Por la tarde se añadieron más personas a las presentaciones de Enric Durán que nos habló de las cooperativas integrales y sus experiencias de trabajo en red y Koldobi Velasco de la Asociación Canaria de Economía Alternativa que se centró en la parte humana del trabajo en red, en su dimensión personal y colectiva y la importancia del proceso movilizador y participativo. A continuación hubo un debate que dio paso a la presentación de los colectivos invitados. Se formaron grupos dónde se exploraron las debilidades y fortalezas de los Bancos de Tiempo, las Cooperativas Agrícolas Ecológicas, las Radios Comunitarias y los Puntos de Información de derechos sociales.
En la puesta en común final quedó patente que muchas debilidades de las experiencias presentadas (baja participación, falta de coordinación, aislamiento, desconfianza), pueden convertirse en fortalezas mediante el trabajo en red, el apoyo mutuo, la información y la formación. También se vio la necesidad de seguir evolucionando a través de la participación de las personas e incorporación de nuevas ideas en la búsqueda de un espacio común. El carácter solidario, la dimensión humana, la horizontalidad, el empoderamiento, el desarrollo personal… son algunas de las fortalezas que se destacaron y que son comunes a todas las experiencias.
Las jornadas nos dejaron una sensación de optimismo y un mayor conocimiento en el ámbito de las ideas y la relación entre personas y colectivos que seguimos buscando alternativas. Nos faltó tiempo para conocernos más y para dar cabida a otras iniciativas, eso nos anima a dar continuidad al trabajo que empezamos estos días.
Enlace con la noticia-reportaje fotográfico de las Jornadas que han hecho Arriba las que Luchan :
Ver galería de imágenes en el siguiente enlace : http://www.flickr.com/photos/arribalasqueluchan/sets/72157623929482988/
Más información en : http://arribalasqueluchan.org/
Font: Rojoynegro
La economista y catedrática emérita de Economía en la Universidad de Barcelona, Miren Etxezarreta, participó recientemente en León en una conferencia celebrada en el Musac y organizada por la Red de Apoyo Mutuo de León. Ertxezarreta coordina el seminario de economía crítica Taifa de Barcelona.
-¿Quién es más responsable de la crisis: los bancos o los gobiernos que dejan hacer?
-“La responsabilidad de la crisis está en el sistema capitalista en que vivimos, en el cual las crisis son inevitables. Después en el sistema financiero y toda la dinámica que ha hecho que desde los años 70 haya disminuido los salarios. Y estos dos factores necesitan de la cooperación de los gobiernos.
Llegir més
Alternatives al capitalisme: l’autogestió a debat
Al llarg del mes d’abril, en el marc del centenari de la CNT-AIT (1910-2010), es celebraran a Barcelona unes jornades titulades “Alternatives al capitalisme: l’autogestió a debat”. Aquestes jornades es desenvoluparan durant el mes d’abril de 2010. Els continguts s’estructuraran en tres blocs de ponències, un teòric, un altre històric i un altre més ampli, de caràcter actual.
M. Etxezarreta
M. Etxezarreta
Miren ETXEZARRETA, Doctora en Economía por la london school of economics
Entrevista por Juanjo BASTERRA
No duda de que el Gobierno español ha emprendido el camino que le ha marcado la élite económica, que no es otro que el de la privatización de las pensiones. A su juicio, supondrá un negocio elevado y permanente para el sistema financiero privado. Miren Etxezarreta asegura que el problema de las pensiones no se encuentra en el número de activos, sino en la riqueza que generan éstos.
Ivan Gordillo forma part del Seminari d´Economia Crítica Taifa, un grup d´estudi de l´economia des d´una perspectiva crítica. Aquest seminari té diversos grups de treball d´estudi de teoria econòmica i organitza cursos i materials de formació en economia com a suport pedagògic dels moviments socials. L´ACCENT hem entrevistat Gordillo per conèixer l´anàlisi que fan des d´aquest seminiari de les propostes elaborades pels que defensen la Teoria del Decreixement.
[Versió sencera de l’entrevista publicada a L’ACCENT 135]
Llegir més
Entrevista a Josep Manel Busqueta, Ada Colau i Jordi Bonet, publicada al núm. 168 de la revista Illacrua
Entrevista a Josep Manel Busqueta - Illacrua
Un interrogant ens assola: per què hi ha una distància tan gran entre la dimensió de la crisi i la manca d’articulació de respostes unitàries per part dels moviments socials i els sectors més afectats per l’actual conjuntura econòmica? Per intentar trobar respostes, conversem amb l’Ada Colau (Assemblea d’Afectats per les Hipoteques), en Jordi Bonet (Igop) i en Josep Manel Busqueta (Seminari Taifa), tres persones amb una mirada crítica i vinculades a diferents alternatives. Amb elles valorem l’actual context i, sobretot, mirem d’explorar els possibles camins a recórrer.
Aplec Independentista de Ponent
El primer Aplec Independentista de Ponent tingué lloc aquest passat 6 de març a Bellpuig (l’Urgell) sota el lema “Des de Ponent, també construïm els Països Catalans”.
Des d’un principi els vuit col·lectius organitzadors volgueren que la formació i el debat ocupessin un espai protagonista i, per això, els concediren tres espais que, alhora, sintetitzessin els elements que defineixen el projecte polític de l’esquerra independentista (territorialitat, alliberament nacional i emancipació social). Després d’una breu presentació de l’Aplec i benvinguda pública, i abans de donar pas a la calçotada popular, s’inicià una xerrada sobre la situació lingüística i social de la Franja de Ponent.
Més tard, una taula rodona va permetre posar en comú valoracions i perspectives respecte de les consultes sobre la independència que s’estan duent a terme al Principat. Com a moviment, aportaren les seves visions en Toni Rico, de la CUP de Girona, que va destacar el caràcter popular de les consultes i l’Aquil·les Rubio, militant d’Endavant d’Alacant, que emfatitzà la necessitat de continuar enfortint les iniciatives polítiques, sindicals, comunicatives, etc. que permetin conduir un procés de construcció nacional i de transformació social més enllà de les consultes. Seguidament, una altra xerrada ocupà l’últim espai de debat de l’Aplec: Amb en Josep Manel Busqueta, del seminari d’Economia Crítica Taifa i veí de Bellpuig, s’aconseguí fer una ambiciosa aproximació als elements que caracteritzen la realitat econòmica de Ponent i la seva estructura productiva. A partir d’aquí, i sense pretendre restablir un deure que l’esquerra té en aquest aspecte, el ponent va proposar les línies de treball que caldria seguir per plantejar un model de desenvolupament antagònic, pensat i fet per la pròpia pagesia i les classes populars. A més, l’Alexis Inglada, de l’Assemblea Pagesa i de Som lo que Sembrem, parlà, en primera persona, de les necessitats actuals de la terra i dels pagesos, del model alimentari i de les possibles alternatives que, des de ja, s’haurien d’activar per avançar en nous models de desenvolupament rural sostenibles, locals i que responguin a les necessitats de pagesos i consumidors. En acabar, una cercavila reivindicativa, amb mostres de cultura popular de diferents indrets de Ponent, precedí un sopar i un concert dels solsonins Les Absentes.
La intenció de materialitzar un Aplec Independentista a Ponent nasqué de la necessitat que els diversos col·lectius de l’esquerra independentista trobaren de crear un espai propi tant de trobada i coneixença com de projecció pública a aquestes terres. Consideren que els dos objectius han quedat assolits ja que, per una banda, s’ha teixit una primera xarxa real entre ells i, per l’altra, s’ha visualitzat que l’esquerra independentista és un moviment polític i social amb un projecte polític propi i que comença a tenir avui una presència considerable en aquesta part del territori.
Font original: l’Accent