Curs: Poder i Energia 2024

Curs sobre poder i energia, novembre 2023.

Des de la Revolució Industrial es va establir una relacióentre el control de les fonts energètiques i la prosperitat de les nacions.

William Jevons al s. XIX acabaria fixant la base del negoci de l’energia en teoritzar els efectes econòmics de l’escassetat de combustible, marc en el qual estem avui en dia.

Sobre aquests pilars es va aixecar un gegantí edifici oligopolístic que les energies renovables estan transformant.

Fins a quin punt el marc de l’escassetat ésl’excusa per a noves polítiques d’austeritat? Quins efectes tenen sobre l’activitat econòmica, els preus i la vida de les persones? Com afectarà la transició energètica? Quins canvis geopolítics s’estan produint? Quines alternatives hi ha?

Primera sessió del curs ‘Per entendre la crisi’ (abrera)

El passat dimecres dia 9 de novembre, va tenir lloc a la Casa de Cultura d’Abrera, la primera sessió del Curs d’Economia per a Tothom “Per entendre la crisi”, organitzat per Esquerra Unida-Izquierda Unida (EU-IU) i impartit pel Seminari d’Economia Crítica Taifa. Aquest Seminari està format per un conjunt de persones, provinents majoritàriament de les […]

Viatge amb tren amb Miren Etxezarreta

Hem quedat al quiosc de davant de les escales que baixen al tren. Arribo esbufegant, i ella pateix per si fem tard. Avui [divendres] Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia aplicada de la UAB, és la ponent del curs sobre economia crítica per entendre la crisi que fa el Seminari Taifa a Vilafranca del Penedès, organitzat per l’Assemblea de Drets Socials. Les dues teníem previst d’agafar el mateix tren cap a Vila, així que quan li demano de fer-li una entrevista, proposa que aprofitem el viatge en tren, ja que després de la classe, haurà de tornar ràpid cap a Barcelona.

Miren Etxezarreta: ‘El poder econòmic fa servir la crisi per dominar la població’

Ni les retallades ni les mesures establertes per la Unió Europea ens faran sortir de la crisi, segons Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’Economia aplicada de la UAB. Etxezarreta és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, i ha estat a Vilafranca com a ponent d’una de les sessions del curs que ofereix aquest seminari i que ha estat organitzat a la vila per l’Assemblea pels Drets Socials. En una entrevista amb SOMVILAFRANCA.cat, defensa la necessitat d’una reforma fiscal seriosa per tal que paguin més els qui més tenen. També alerta dels interessos dels poders econòmics que hi ha rere les mesures anti-crisi: ‘Fan servir la crisi del deute per dominar la població, rebaixant les condicions de treball i de vida’. Etxezarreta defensa la nacionalització de la banca però va més enllà i aposta per un canvi en la naturalesa del sector públic que condueixi a un altre tipus de democràcia i a un sistema diferent al capitalista.

Més enllà de la crisi. Cap a on ens porta el capitalisme?

Els darrers esdeveniments de l’actualitat política i econòmica a Europa demostren com la gestió capitalista de la crisi ens portarà a un escenari on les propostes per sortir de la crisi passen una vegada més per atacar les classes populars. La caiguda dels governs grec i italià són una mostra de la vulneració de la sobirania de les poblacions.

Ivan Gordillo a A pas ferm (Radio Trama)

Ivan Gordillo, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, parla d’economia i de l’espiral del deute des d’una perspectiva crítica i anticapitalista a A pas ferm (Radio Trama).

L’espiral dels plans d’ajustament a Europa (Elena Idoate)

La proposta de convocar un referèndum a Grècia sobre l’aplicació de l’acord de la cimera de l’Eurozona referent al deute hel·lè va suposar una sotragada a les institucions europees. I és que la ciutadania decideixi sobre l’aplicació de mesures que tindran conseqüències molt greus sobre les seves condicions de vida fa pànic als mercats financers, que castiguen la democràcia perquè, en majors dosis que les que estem acostumades, pot ser un obstacle a la voràgine neoliberal de la qual s’alimenten. Finalment la situació s’ha reconduït ràpidament i la proposta de referèndum ha estat retirada. Amb tot plegat, han deixat clar que aquest tipus de mesures es couen a les altes institucions i s’implanten amb poc debat i gens participació democràtica.