Activitats, publicacions, notícies, etc. sobre membes del Seminari d’economia crítica Taifa
Primavera cooperativa a Gràcia
El proper 3 de maig dins del cicle PRIMAVERA COOPERATIVA A GRÀCIA, Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa farà una xerrada al voltant del cooperativisme i la construcció d’alternatives al sistema capitalista.
Hora i lloc: La Barraqueta (Tordera, 34). 03/05 19.30 h
Primavera cooperativa a Gràcia
Font: gracia.coop
JORDI BERBIS | La Directa 27/03/2012
Un cop més, tenim al davant una convocatòria de vaga general. Una vaga general que, gràcies a la mobilització i l’organització de les classes populars i dels sindicats combatius, tindrà un component realment reivindicatiu.
En qualsevol convocatòria d’aquest tipus, no pas per casualitat, sorgeix el mateix interrogant de sempre: hi han motius per a una vaga general? Aquest és l’interrogant que resoldrem al llarg d’aquest article.
Llegir més
Àgora (TV3) – 02/04/2012 “De què ha servit la vaga general?”, amb Miren Etxezarreta.
Escribo estas líneas en una semana que nos dicen que será crucial para Europa, la UE y para el Euro1. Parece que estamos frente a una “refundación” de la UE y muchos dicen que la UE de los próximos meses y años no se parecerá en nada a la UE que conocemos hasta ahora. Escribir pues un artículo sobre la UE en estas circunstancias podría parecer una misión más propia de la astrología que otra cosa. Sin embargo, aunque muy probablemente veamos renegociar y modificar tratados, instituciones y políticas, deberíamos ser capaces de observar cuales son los rasgos estructurales de la UE y sus grandes tendencias de futuro. Lo que sigue es la presentación de distintos elementos, que espero que puedan servir para analizar y comprender mejor todos los cambios que va a sufrir la UE próximamente.
Llegir més
Ivan Gordillo | L’ACCENT | Desembre de 2011
Veient com s’ha desenvolupat la darrera de les enèsimes cimeres europees això de la crisi sembla predestinat a seguir igual. La línia argumental i explicativa de la crisi, on rau el pecat original de les errònies polítiques econòmiques, és la mateixa. Les mesures proposades són molt semblants a les aplicades fins ara. Elles s’emmarquen dins del paradigma monetarista, l’anomenat neoliberalisme en la seva vessant política. No s’abandona cap dels pilars bàsics d’aquest: obsessió pel control de la inflació, integrisme monetari, reducció d’impostos i liberalització del capital, desregulació del mercat laboral, reducció de salaris i control aferrissat del dèficit i el deute públic. Tot un paquet de polítiques econòmiques per conduir l’economia i la societat per una via molt restringida que s’ajusti a aquesta teoria. L’evidència empírica dels darrers anys demostra que les polítiques de retallades no han ajudat a sortir de la crisi sinó que l’han agreujat.
Llegir més
Jorge Haro, Jordi Berbis, Maribel Rodríguez i Carles Escolà
L’economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, Jordi Berbis, va parlar ahir a l’Ateneu sobre el problema del deute públic i de com aquest esdevé coartada per realitzar un atac sistemàtic contra els drets socials i laborals.
Aquest cap de setmana han tingut lloc, a les principals ciutats catalanes, manifestacions contra la reforma laboral impulsada pel govern del PP. Hem demanat a membres del Seminari d’Ecomia Crítica Taifa què en pensen d’aquesta reforma. El títol que Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, dóna al seu article, és prou revelador: «El capitalisme ens ha declarat la guerra». Segons Idoate, la reforma aprovada ara, és la major retallada als drets laborals de tota la història.
La contrareforma laboral aprovada recentment és la major retallada de drets laborals de la història. Dir que aquesta contrareforma està poc equilibrada, perquè es decanta massa a afavorir el cantó dels empresaris, és donar una percepció massa afable. El que tenim davant és una norma que ataca salvatgement gairebé tots els elements que ens protegien.Són moltes les moltes novetats, però per a fer-nos una idea general, destaquem dues qüestions clau: les condicions de treball i la contractació. En el primer aspecte, s’impulsa la degradació de les condicions laborals en els convenis, que són els que estipulen la major part dels drets laborals. Es prioritza el conveni d’empresa i es limita la ultraactivitat. Però es va molt més enllà potenciant la inaplicació d’allò pactat. Curiosament, la norma és no tenir norma. L’empresari podrà modificar les nostres funcions, el lloc geogràfic on treballem, la jornada de treball, l’horari i el sou. Aquesta anomenada «flexibilitat interna» no serà, com ens volen fer creure, una mesura temporal per a que les empreses en crisi es recuperin sense haver d’acomiadar. Deteriorarà permanent la relació de treball i les retribucions salarials.
L’altre aspecte a destacar és l’acomiadament. S’afavoreix l’acomiadament justificat, perversament, sense gaires justificacions. Fins i tot, qualsevol empresa podrà acomiadar-nos si faltem a la feina de manera intermitent encara que sigui de manera justificada. D’altra banda, es redueixen fins el 42% les indemnitzacions per acomiadament improcedent.
La conclusió de tot plegat és que els drets laborals es veuran retallats i, els pocs que quedin, seran paper mullat. El cert és que moltes persones ja estan patint els efectes del que ara es generalitza massivament. L’economia submergida, el treball autònom, la rotació laboral de la contractació temporal, el frau i la coerció han creat unes relacions de treball absolutament precàries. Mai s’han creat llocs de feina precaritzant el treball i donant avantatges a l’empresari. Al que condueix això és a una major desigualtat. Per primer cop, les rendes empresarials (d’una part petita però privilegiada de la societat) superen les salarials. I amb una capacitat de consum domèstic tan deteriorada, l’activitat econòmica es veurà més ofegada.
Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa.
Font: solidaries.org
Amb la renda bàsica tothom tindria un mínim per sobreviure i capacitat de despesa’. El membre del seminari d’economia política de Taïfa José Iglesias ha defensat la instauració de la renda bàsica aquest dilluns en un sopar-tertúlia organitzat per la secció local de la CUP (Sant Cugat del Vallès). Segons Iglesias, la instauració d’un sou mínim per a tothom, treballi o no, asseguraria unes condicions dignes de vida i alhora incrementaria la demanda de productes i serveis, revertint al conjunt de la societat.
Jose Iglesias - Sant Cugat
Iglesias ha explicat a l’espai Terra Dolça les seves investigacions al voltant de la renda bàsica i ha destacat que tot i els problemes que es poden produir com és la possibilitat d’inflació en els preus o la manca de motivació per treballar, els avantatges superarien aquest inconvenients. Són declaracions a Cugat.cat.
És una manera de redistribuir perquè amb aquest diners vas al mercat a comprar i creix la demanda.
Aquest increment de la capacitat de compra comportaria, afirma Iglesias, l’augment de la recaptació d’impostos, que ajudarien a la supervivència del sistema. Per controlar l’estabilitat dels preus i assegurar que l’estat seguís sent solvent, el govern hauria de supervisar el bon funcionament i implementar mesures correctores en cas que fos necessari.
Capitalisme, un itinerari crític. Entrevista a Miren Etxezarreta from marc planas on Vimeo.
La Miren és una pensionista de setanta quatre anys poc convencional. Des del tardofranquisme ha estat implicada en diferents lluites i moviments socials, i fa anys que recorre platós de televisió discutint amb els gurús del neoliberalisme. Els seus amplis coneixements econòmics (és Catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB) fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques. A través d’ella, aquest documental proposa una lectura crítica del sistema econòmic vigent.
—
Idea Original: Produccions Itinerants
Guió: Pere Cortada, Marc Planas, Pau Planas
Imatge i edició: Marc Planas
Disseny gràfic: Erik Estany
Llicència: Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported
Aquest documental està basat en una selecció de diverses entrevistes realitzades a la Miren Etxezarreta durant els mesos de gener, febrer i març de 2011, i ha comptat amb una ajuda Kreas de l’Ajuntament de Girona.
Més informació: itineraricrític.net