El capitalisme treballa avui per dominar les ments, i està descobrint com explotar les persones sense assalariar-les. Aquestes són només dues de les afirmacions que ens han aportat la Miren Etxezarreta (economista) Mireia Claverol (historiadora) i Ferran Polo (pedagog) en aquesta entrevista.
Activitats, publicacions, notícies, etc. sobre membes del Seminari d’economia crítica Taifa
Programa de debate moderado por Ramón Colom sobre el futuro de las pensiones con Tomás Burgos, Rafael Domenéch, Miren Etxezarreta y Julio Pérez Díaz.
¿Peligra el futuro de las pensiones? Miren Etxezarreta, miembro del seminari Taifa, asegura en ‘AR’ que se trata de una campaña mediática promovida desde las instituciones. “Esta campaña parte del capital financiero y está apoyada por el Banco Mundial”, comenta. Además, Miren asegura que el problema demográfico no es una excusa para que las pensiones suban menos que los precios. “El Estado español ha crecido mucho desde 1977 tenemos más que el doble de la riqueza que había, pero no hay más del doble de viejos”, afirma.
Radio Klara, de València, entrevista a Miren Etxezarreta, membre del Seminari d’economía crítica Taifa.
Article original: Mas Voces – 15/02/2017
Pensament crític a la universitat
Dijous 3 de novembre, Universitat Pompeu Fabra, Campus de la Ciutadella, Edifici Roger de Llúria, Aula 40S02. Amb la particiapació de Josep Manel Busqueta, membre del seminari d’economia crítica Taifa.
Miren Etxezarreta – Doctora en economía y miembro del seminario Taifa (Público 14/10/2016)
Son innumerables los comentarios de opinión dedicados en los medios de comunicación de este país a los acontecimientos políticos de los últimos meses, en especial después de las segundas elecciones y de las dificultades para nombrar Gobierno. No obstante, la gran mayoría de ellos son reflexiones centradas en lo que sucede en el país, en los acontecimientos del Estado o en sus personajes centrales. En este cúmulo de opiniones me faltan aquellas dedicadas a integrar en las mismas un ámbito más amplio: lo que está sucediendo en el mundo a la luz de la historia reciente. Estamos inmersos en comentarios coyunturales, superficiales, locales, ignorando el impacto que otros hechos de mayor alcance tienen en éstos. Llegir més
Article de Josep Manel Busqueta, Pau Llonch i Ivan Gordillo, membres del seminari Taifa publicat a l‘Espai Fàbrica (29/07/2016)
En els darrers dies hem vist amb alegria com diverses persones s’estan sumant al debat sobre la recuperació de les sobiranies.i Un debat que algunes hem obert fa uns mesos i que, a nosaltres, des de l’esquerra independentista i anticapitalista, ens sembla totalment pertinent a l’hora de fer propostes que serveixin per substanciar, de forma concreta, en què ha de consistir avui una estratègia política superadora del capitalisme patriarcal. Per tant benvingudes, les aportacions al debat.
Des del nostre punt de vista, en el moment de formular una proposta com aquesta, és important deixar molt clar quin és el seu propòsit, que, en el nostre cas, no és altre que bastir una estratègia que, des de la praxi (combinant la reflexió i l’acció concreta), ens permeti reconèixer un procés d’avenç en una direcció netament postcapitalista, entenent aquest com l’avenç cap a una societat superadora de totes les formes d’explotació i desposessió pròpies del capitalisme i del patriarcat. Per tant, es tracta que siguem capaces de prevenir que, amb la proposta de les sobiranies, no passi, una vegada més, com amb tantes altres en el passat, que acaben per convertir-se en mecanismes de legitimació de la gestió adequada i necessària per assegurar la reproducció del capital o, en el millor dels casos, simple adorn per donar un toc de falsa radicalitat. En el cas de la proposta de les sobiranies, el perill és evident, ja que es pot plantejar clarament que, en un moment com l’actual, en el qual l’estat es retira de la provisió dels drets socials i de la cobertura de les necessitats fonamentals, hagi de ser la ciutadania autoorganitzada des dels marges qui cobreixi aquestes necessitats socials.El fet d’abandonar la disputa de la redistribució de recursos a través de les polítiques públiques per plantejar la cobertura de les necessitats col·lectives a partir de propostes autogestionades, seria assumir la derrota davant l’estratègia neoliberal de gestió del capitalisme. No és pas això el que nosaltres venim a proposar, i esperem que tampoc sigui el que es pretengui des d’altres sectors de l’esquerra que han començat a articular la proposta de les sobiranies. Llegir més
El 14 i 15 de juny de 2011, milers de persones es van concentrar a les portes del Parc de la Ciutadella de Barcelona per protestar i mostrar la seva indignació contra els pressupostos que el Parlament de Catalunya acabaria aprovant. Uns pressupostos que van establir el règim de retallades i privatitzacions al que estem sotmesos des de l’inici de la crisi.
Davant d’una concentració pacífica, la Conselleria d’interior va dissenyar una operació policial per criminalitzar el moviment del 15-M, permetent que diputats i diputades provessin d’accedir al Parc enmig dels grups de manifestants, que van patir múltiples càrregues i posteriors detencions.
L’Audiència Nacional va absoldre les 20 persones encausades, però tant la Mesa del Parlament (amb els vots de CiU, PP, PSC i l’abstenció d’ERC) i la Generalitat, com la Fiscalia, van recórrer la sentència al Tribunal Suprem, que ha condemnat vuit persones a tres anys de presó. Són vuit de vora 4.000 que vam protestar aleshores contra les retallades i els pressupostos de la misèria.
Els encausats d’Aturem el Parlament se’ls ha acusat d’anar contra les institucions democràtiques. No obstant, cap dels partits polítics que van tirar endavant les retallades van presentar en els seus programes les mesures d’austeritat que han acabat aplicant. Són aquests partits polítics els que atempten contra els valors democràtics amb una política econòmica que ataca directament les classes populars. Qui defensa avui a Europa la democràcia, entesa com a debat públic i amb contingut sobre la presa de decisions per part de la majoria i no com a fetitxe formal, són les milers de persones que es manifesten i que van encerclar simbòlicament el Parlament.
Des del Seminari Taifa hem criticat i denunciat les mesures portades a terme pel Govern de la Generalitat en sintonia amb les recomanacions de la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Els plans estructurals fonsmonetaristes i la seva vessant pel que fa als pressupostos públics, centrada en la reducció sistemàtica de la despesa social i la privatització dels serveis públics, el que s’ha popularitzat a tot Europa com «austeritat», obeeixen a una lògica econòmica molt concreta.
Les retallades i la política econòmica neoliberal pretenen obtenir un millor entorn per a les inversions, on el capital es beneficii de salaris més baixos i tingui accés a àmbits com la sanitat o l’educació, fins aleshores restringits per a protegir l’interès públic. Aquestes mesures econòmiques, que socialitzen les pèrdues del capital financer, amplien la precarietat laboral, demoleixen els drets socials i mal-venen el patrimoni públic, han provocat un augment de les desigualtats i la generalització de la pobresa entre àmplies capes de la població. Enfront una demanda efectiva menor, fins i tot els negocis es veuen confrontats a una major competència i rendibilitats decreixents.
Ens trobem doncs, enmig d’un paisatge social devastat per la crisi, on les veus de milers de persones s’han alçat per protestar contra un sistema que afavoreix unes elits minoritàries. En aquest context, s’imposen l’emmudiment de la dissidència i la repressió violenta dels protestants. En els darrers anys, hem vist multiplicar-se els casos de violència policial contra manifestants, la persecució judicial d’activistes i l’aprovació de lleis que vulneren el mínim dret de manifestació i llibertat d’expressió.
Des del Seminari Taifa denunciem aquesta injustícia i ens solidaritzem amb els activistes represaliats, entre els que hi ha un company del nostre grup d’estudi d’Introducció a l’Economia Crítica. Nosaltres també estàvem al Parlament i ho tornaríem a fer. Ningú no callarà les nostres veus, ni els nostres anhels d’una societat més justa.
Fem una crida de suport a la convocatòria Rodegem el Parlament, per a fer una cadena humana, el proper 19 d’abril a les 12h. Difoneu i sumeu-vos-hi!
Llibre: Planeta Carroña (J.M. Busqueta)
La gent de Baladre ha traduït al castellà el llibre L’hora dels voltors d’en Josep Manel Busqueta.
- Título: Planeta carroña. La crisis explicada a una ciudadanía estafada
- Autor: Josep Manel Busqueta
- Pròlogo: Miren Etxezarreta
- Editorial: Baladre con la colaboración de Libros en Acción y CGT
- Páginas: 218
- Precio: 14€
- ISBN: 9788494136283
- Año de edición: 2014
- Tamaño: 14 x 21 cm
- Enquadernación: rústica
En cada momento de crisis el capitalismo aprovecha para reestructurarse, para volver a buscar los mecanismos económicos y sociales que le permiten rehacerse y sobrevivir unos años más. La crisis está representando una magnífica oportunidad, la excusa perfecta para que los sectores dominantes de la sociedad continúen construyendo una sociedad a la medida de sus intereses. Los poderosos no sólo consiguen evadir sus responsabilidades en el fracaso del modelo económico sino que, gracias al consenso mediático y académico, consiguen aplicar de manera conjunta todas aquellas políticas que llevaban tiempo anhelando. Tal y como se está planteando, la salida de la crisis no es ninguna buena noticia para la mayoría de la población. El resultado que se deriva de la aplicación de las medidas que supuestamente sirven para superar la crítica situación actual: la reforma del mercado de trabajo, la reforma fiscal, los recortes presupuestarios, la reforma de las pensiones, etc., representan la estocada final al sueño imposible de una sociedad capitalista con derechos sociales.
Entrevista de Marc Font a Josep Manel Busqueta, membre del seminari Taifa publicada al setmanari El Crític l’11 de desembre del 2014.
Josep Manel Busqueta (1973), economista i pastisser, que durant uns quants mesos va assessorar el govern veneçolà d’Hugo Chávez, advoca per endegar als Països Catalans processos de transformació que subverteixin el sistema capitalista. Membre del Seminari Taifa d’economia crítica i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), planteja alternatives amb l’objectiu que la ciutadania recuperi sobiranies perdudes i defensa la subordinació de les institucions als “moviments socials transformadors”. És autor de l’assaig ‘L’hora dels voltors‘ (Edicions el Jonc, 2013) i de ‘Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d’emergència’ (Icària, 2014).