Entrades

Plantem cara als mercats

Plantem cara als mercats

Plantem cara als mercats.
Girona, 2012

La CUP de Girona ha organitzat, per als als propers mesos, tot un seguit de conferències i actes públics que tractaran sobre l’efecte que estan provocant les polítiques neoliberals i la imposició dels mercats, en qüestions tan transcendents com els drets socials o la sobirania popular.

Així, sota el títol “Plantem cara als mercats: sobirania, crisi i alternatives als Països Catalans” la formació ha programat sis actes que giraran al voltant de la lluita pels drets socials i laborals, els processos de privatització de la sanitat i l’educació, la municipalització de serveis públics, es efectes del capitalisme global en el model energètic, la sobirania nacional i l’agricultura i la sobirania alimentària.

El 18 d’octubre, Elena Idoate, membre del seminari Taifa participarà en una xerrada-debat sobre la municipalització dels serveis públics.

La CUP ha organitzat aquestes jornades com una continuació del curs “Capitalisme i crisi econòmica: als Països Catalans construïm l’alternativa”, que es va realitzar durant el maig d’aquest any a l’Estació Jove, en què diversos especialistes del Seminari d’economia crítica Taifa van impartir diverses sessions de formació.

Segons la formació, és necessari generar debat “al voltant dels múltiples efectes que té el capitalisme i l’aplicació de les polítiques neoliberals en àmbits tan diversos de la nostra vida com és l’alimentació, la identitat, l’energia o els drets laborals”, i “plantejar alternatives a escala local que ens permetin anar esquerdant l’hegemonia que té l’actual sistema econòmic i social”.

Font: llibertat.cat

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29M?

27M Gràcia: Per què hem de fer vaga?

27M Gràcia: Per què hem de fer vaga?

Dimarts 27 de març, l’esquerra independentista de Gràcia ha organitzat una xerrada informativa per explicar els motius pels quals crida a la vaga general del dia 29

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29 de març?

Amb:

Elena Idoate (Economista i membre del seminari Taifa)
Àlex Tisminetzky (Advocat laboralista membre del Col·lectiu Ronda)
Joan S. Colomer (militant d’Endavant)
19h. a l’Ateneu La Barraqueta (c. Tordera 34)

Organitzen: Endavant (OSAN) de Gràcia, CUP de Gràcia, Assemblea de Joves de Gràcia i Coordinadora Obrera Sindical

Font: Gracia Viva

No cosirem les vostres retallades!

Una cinquantena d’actes arreu dels Països Catalans i 6 manifestacions a les principals ciutats són el balanç mobilitzador de l’esquerra independentista per aquest 8 de març. El lema escollit és “No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!”, per denunciar que el sistema patriarcal provoca que les conseqüències de la crisi s’acarnissin de forma especial amb les dones.

Elena Idoate, del Seminari Taifa, ho exemplificava en la seva intervenció a l’acte que Justa Revolta convocà a Sabadell: “Totes les polítiques d’ocupació han estat adreçades als sectors més masculinitzats: construcció, automòbil…”. Justa Revolta ja va organitzar un acte el passat 25 de novembre davant l’Hospital Parc Taulí per denunciar, segons el manifest que van repartir, que “les retallades a la sanitat pública estan provocant que algunes de les cures que abans estaven cobertes pel sistema sanitari, ara s’hagin d’assumir a les llars. Si sumem això al fet que tradicionalment les dones han estat les encarregades de dur a terme les tasques de cura, ens trobem amb un panorama força desolador: les tasques de cura que no pot suportar la sanitat pública les estan assumint les dones. I per què ho assumeixen les dones? La resposta la trobem en el funcionament patriarcal de la nostra societat, és a dir, en la divisió de rols en funció del sexe”. Les retallades en sanitat i educació no només afecten les dones des d’aquesta perspectiva, sinó també a nivell laboral, ja que tots dos sectors tenen un alt índex de treballadores femenines.
Llegir més

Xerrada: “De la crisi al deute”

Les seccions sindicals de la CGT a la Diputació i a l’Ajuntament de Barcelona organitzem una xerrada informativa i posterior debat el proper dijous 23 de febrer, sota el títol “De la crisi al deute”. En aquesta, la companya Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa ens explicarà en detall com i perquè la crisi financera internacional iniciada pels volts del 2008 ha derivat en una crisi del deute públic a Europa, i com aquest deute ha esdevingut un mecanisme al servei del capital financer per a la despossesió de les classes populars i la retallada de drets socials i laborals.

La xerrada es farà a l’Edifici del Vagó (Recinte de l’Escola Industrial), segona planta, Sala 2B, i començarà a les 16.30h.

On estem de la crisi? (Mataró)

Xerrada: On estem de la crisi? - Mataró

Xerrada: On estem de la crisi? - Mataró

El proper 9 de febrer tindrà lloc a l’Atzucat de Mataró la xerrada On estem de la crisi? a càrrec de Joan Junyent, membre del seminari Taifa.

Del deute a les retallades (Miren Etxezarreta)

Vídeo de la xerrada “Del deute a les retallades” de Miren Etxezarreta a Sant Antoni de Vilamajor.

Podeu veure el vídeo sencer a youtube

Els indignats de Banyoles organitzen una xerrada sobre la crisi econòmica

PORQUERES | DDG

Xerrada a Porqueres - J. Comalat (DDG)

Xerrada a Porqueres - J. Comalat (DDG)

L’economista Miren Etxezarreta va oferir ahir a la tarda a Porqueres una xerrada sobre la crisi econòmica. L’esdeveniment va ser organitzat pel col·lectiu d’Indignades i Indignats de Banyoles, i va ser un acte obert a tothom que va anar seguit d’un debat i un torn de preguntes. Sota el títol “Crisi: deutes i retallades. En quin moment ens trobem ara mateix?”, la catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona va captar l’atenció del nombrós públic que va assistir al centre cívic de Porqueres, i a continuació va establir un diàleg amb el públic a efectes d’atendre els seus dubtes i les seves qüestions.

Miren Etxezarreta és una economista, màster en economia per la London School, doctora en Economia per aquesta mateixa universitat i també per la UAB, que actualment participa activament en el Seminari d’Economia Crítica TAIFA dedicat a promoure la crítica de l’economia convencional, la formació de joves economistes i la divulgació de temes econòmics d’actualitat.

Aquesta xerrada és una de les primeres activitats formatives que impulsa el col·lectiu d’Indignats des que es va formar al Pla de l’Estany.

Font: Diari de Girona

L’estrategia del capital (notes de la presentació)

Aquestes notes corresponen a la presentació de l’informe 8 del seminari Taifa: la estrategia del capital que tingué lloc el passat mes de desembre a la Sirga (Gràcia).

La crisi per al capital no és la destrucció de llocs de treball o els 5 milions d’aturats. Per al capital, la crisi és la caiguda de la taxa de guany i d’interrupció del procés de circulació i d’acumulació del capital.

Davant doncs de la situació actual ens va semblar pertinent analitzar per quines vies el capital intentava recompondre la seva taxa de guany i restablir el procés d’acumulació. És una tasca complicada perquè sempre és difícil analitzar els esdeveniments en “temps real” i és molt més fàcil analitzar-ho amb certa perspectiva històrica. Evidentment això comporta un cert risc d’equivocar-nos i ometre algun element que d’aquí a uns anys puguem considerar com a clau en la sortida de la crisi, però l’evidència d’alguns indicis i la importància que té per a les resistències populars poder formar-se i actuar des de bon principi ens van encoratjar a abordar aquest tema.

Les crisis són intrínseques al capitalisme i aquest no pot eliminar-les, tan sols aconseguir superar-les temporalment i posposar-les en el temps. Històricament això s’ha traduït en una expansió del capitalisme cap a nous espais no capitalistes. Primer en un sentit geogràfic del terme, però ja més recentment en un sentit més ampli del terme espai. I de fet això és el que observem, en aquest incipient intent de superar la crisi actual, i el que hem intentat reflectir en l’informe “La estrategia del capital”.

Exemples: empreses constructores espanyoles construint l’ampliació del canal de Panamà o un AVE al Pròxim Orient o participant del boom constructor del Brasil pre-olímpic, però també la privatització de la ports i carretes a Grècia o aeroports i loteries a l’estat espanyol, la mercantilització de béns anteriorment públics o fins i tot la creació de noves necessitats i nous mercats.

En aquesta cerca de nous espais per a l’acumulació que pugui suplir l’àmbit de la producció hi juga un paper molt destacat la relació entre el Capital i l’Estat. Per això hem volgut dedicar el primer capítol a analitzar quina és aquesta relació i com canvia en temps de crisi. Des d’una perspectiva de classe és ben sabut que en el capitalisme l’Estat és un Estat de classe i que per tant, estarà al servei de la classe dominant per tal de permetre reproduir aquesta situació en el temps. Això no és gens nou. No obstant, des del final de la Segona Guerra Mundial, als països central (principalment a Europa) gràcies als partits socialdemòcrates l’Estat s’havia dotat d’una sèrie d’instruments que aparentment negaven aquesta natura de classe. És el que tots coneixem com Estat del Benestar. De fet, no és que l’Estat hagués deixat de ser un estat de classe. El que succeí és que per tal d’acomplir la seva tasca era molt més eficient fer-ho combinat dos àmbits: actuacions que afavorissin l’acumulació per una banda i actuacions que afavorissin la legitimació del sistema per l’altra i que afavorissin un clima de baixa conflictivitat social. Els mecanismes de legitimació han anat canviant[1] però sempre estan subordinats al procés d’acumulació i això és més evident que mai en temps de crisi quan ens diuen que hem estat visquent per sobre les nostre possibilitats i molts dels “drets” adquirits es retallen com un sacrifici “necessari” per tal de sortir de la crisi. No obstant, això no és nou ja que des dels anys 70 del S.XX, s’està produint un retrocés de la funció legitimadora de l’Estat a favor del procés d’acumulació.

Exemples: mercantilització i privatització de béns i serveis públics, la finançarització, la creació i la gestió de l’exèrcit de reserva, reducció de la presència d’allò públic i polític, etc.

Dins d’aquest apartat ens va semblar rellevant integrar un tema que tot i que no és estrictament de l’àmbit econòmic observem amb preocupació i és com el capital no només intenta modificar la seva relació amb l’Estat sinó tota la societat en el seu conjunt per a que actuï d’acord amb els seus interessos. Per això hem inclòs un annex amb un comentari sobre el text “Transforma España” que els representants de la gran empresa espanyola van presentar ja fa uns mesos davant del cap d’estat i del govern i en el que plantegen com creuen que ha de ser la societat espanyola del futur.

Dins de totes aquestes polítiques ens va semblar pertinent dedicar un capítol a la crisi del deute i la seva gestió donat que des de sempre l’endeutament és un element disciplinador de primer ordre i la crisi del deute i la por d’un rescat i de la sortida de l’euro s’està convertint en un element central en la justificació de tot tipus de mesures clarament impopulars.

Un tercer capítol l’hem volgut dedicar a aprofundir en les privatitzacions com un dels elements més destacats d’aquesta nova subordinació de l’Estat envers el Capital.

Per últim, hem volgut dedicar un capítol al que hem anomenat l’economia furtiva, un terme que inclou tots uns àmbits que s’escapen als àmbits que tradicionalment s’han considerat capitalistes però que tenen una gran importància econòmica malgrat mantenir-se semi-ocultes i situades entre la legalitat i la il·legalitat. Aquí incloem àmbits molt diferents entre sí com ara l’economia submergida, el narcotràfic, el blanqueig de capitals, el frau fiscal, el tràfic de persones, el comerç d’armes, la prostitució, el treball a les presons, etc. Ara bé, cla destacar que el nostre anàlisi no es centra en un anàlisi ètic o moral sobre aquestes activitats i les conseqüències d’aquestes per a les persones, sinó que ens volem centrar en quina és la relació que tenen totes aquestes activitats amb el capital i el procés d’acumulació i com aquests àmbits poden ser una sortida en temps de crisi en els àmbits productiu i financer.

[1] Aquesta legitimació pot ser política (democràcia representativa), econòmica (millores salarials i de les condicions de vida de les classes treballadores) o ideològica (el convenciment que és el millor sistema possible i que no hi ha alternativa). Quan la legitimació falla queda només el recurs de la repressió.

La crisi avui: del deute a les retallades (Martorell)

La crisi avui. Del deute a les retallades - Martorell

La crisi avui. Del deute a les retallades - Martorell

Dissabte 21.01.2012 18h
Xerrada informativa: La crisi avui, del deute a les retallades.a carrec de Jordi Berbis (membre del Seminari d’economia crítica TAIFA).

Organitza Assemblea d’indignades de Martorell.

Font: amartorell.com

Tot plegat al Centresocial La Vila (c/ Llosellas 12A Martorell)