Entrades

El Capital de Costa-Gavras o com només qüestionar una part del sistema

El Capital de Costa-Gavras adapta el llibre homònim de Stéphane Osmont, un escriptor que ha novel·lat diverses obres de Marx, entre elles el Manifest Comunista, després d’haver assolit certa experiència laboral en el món de les altes finances. El Capital és l’obra magna de Marx, imprescindible per entendre la societat capitalista i amb una transcendència fora de tot dubte. A aquestes alçades sembla imprudent que una obra porti el mateix títol que l’obra de Marx si no és un estudi rigorós. En el pla cinematogràfic existeix el precedent de la pel·lícula d’Alexander Kluge (2008), qui en un DVD de 570 minuts reprèn el projecte de Sergei Eisenstein de dur a la pantalla El Capital de Marx seguint l’estructura narrativa de l’Ulises de Joyce. Evidentment la pel·lícula de Kluge no porta per títol El Capital. Es clar que Marx, Eisenstein, l’Ulises o el mateix Kluge son paraules majors. No és el cas de la pel·lícula que ens ocupa, que sota l’ampul·lós títol de El Capital només tracta el capital financer.
Llegir més

Capitalismo zombi ‘made in Spain’

Se habla muchísimo de la crisis en los medios pero realmente se explica poco o nada. Quizá por esta razón en los últimos años el Seminario de Economía Crítica Taifa se ha convertido en un colectivo de formación de referencia para los movimientos sociales, especialmente en su casa principal, Catalunya. En este artículo, Elena Idoate, investigadora militante y coautora de muchos estudios del Seminario, nos ofrece un análisis integral y a fondo de la crisis en el Estado español. Examina las raíces de la crisis, su evolución hasta ahora y las trampas mortales que nos tienden los sirvientes políticos leales al capitalismo –un sistema históricamente muerto pero que sigue matando y más. Sin embargo, Idoate acaba celebrando que “la situación límite” que se está creando también hace posible la confluencia de luchas que abre una posible salida a la crisis.

Nos encontramos en el ojo del huracán de la crisis, donde está golpeando con más fuerza, para desestabilizar los mercados financieros internacionales y sacudir las posibilidades de recomposición del capitalismo. Rajoy anuncia, entre aplausos en el Congreso, el recorte más bestia de la historia, mientras la policía reprime la marcha minera en Madrid con balas de goma. Las cuestiones bancarias y de la deuda son temas de primer orden, ya que el pago de las pensiones, los hospitales, las escuelas, el paro y las ayudas dependen de que en el corto plazo se resuelvan mecanismos de financiación. Pero el conflicto social y el cierre de los mercados financieros, con fuga de capitales incluida, tienen que ver con cuestiones que van más allá. Llegir més

Introducció a l’economia crítica

Introducció a l

Introducció a l’economia crítica

Aquest curs té com a objectiu proporcionar una aproximació a les idees bàsiques de l’economia marxista. No pretén un coneixement ampli i en profunditat sinó una primera aproximació en termes d’un coneixement elemental però rigorós, que serveixi per a aquells que més endavant vulguin profunditzar en l’estudi del pensament econòmic crític o que vulguin integrar-se en altres grups de treball del seminari d’economia crítica Taifa.

La participació en aquest grup de treball es pot combinar amb la participació en els altres grups regulars del seminari d’economia crítica Taifa.

Les sessions de treball seran mensuals, els dimarts, a EcoconcernMare de Déu del Pilar, 15, principal Barcelona
de 19:00 a 22:00 hores.
Data d’inici: 14/10.
Consulta al mapa com arribar-hi.

Introducció al marxisme

L’objectiu és iniciar-se en el coneixement del mètode d’anàlisi econòmic marxista. El capital, obra central de Karl Marx és, com han assenyalat alguns autors, una ontologia de la societat contemporània. Es tracta d’una obra d’enorme rellevància per a la comprensió de la societat actual en la qual la generalització de la forma mercantil capitalista i la seva contrapartida, els diners, és cada vegada més la forma dominant de les relacions socials.

Metodologia del curs

Lectura individual i posada en comú de la lectura realitzada en sessions conjuntes que es realitzen amb una periodicitat mensual.

La participació en aquest grup de treball es pot combinar amb la participació en els altres grups regulars del seminari d’economia crítica Taifa.

Les sessions de treball seran mensuals, els dimarts, a EcoconcernEcoconcern- Innovació Social
Mare de Déu del Pilar, 15, principal Barcelona
de 19:00 a 22:00 hores.
Data d’inici: 08/10.
Consulta al mapa com arribar-hi.

Curs: “Per entendre el capitalisme”

Per entendre el capitalisme

Per entendre el capitalisme

Presentació d’una visió rigorosa i crítica dels aspectes més rellevants d’un capitalisme actual inmers en una profunda crisi. Analitzar quina és l’evolució del capitalisme i les conseqüències que té pel conjunt de la societat e intentar esbossar el debat al voltant de les diferents alternatives que s’estan plantejant des de distints moviments socials sobre com reformar/transformar la societat actual.

CALENDARI

  • La societat en la que vivim: una sessió panoràmica. En aquesta sessió s’analitza la dinàmica de funcionament del capitalisme com a sistema econòmic i social. S’identifiquen els elements centrals que permeten la inserció de les persones en la nostra societat Així com les vies d’exclusió i marginació social. Queden ben definits els elements socioeconòmics estructurals que ens ajuden a comprendre el capitalisme.
    Cursos del Seminari Taifa
  • L’estructura fonamental d’explotació. S’analitza de forma assequible i rigorosa com actua el mecanisme central d’explotació capitalista a partir de la Teoria del Valor de Marx. S’assenyala el paper central del treball i procés productiu en el capitalisme.
  • El sistema productiu. A partir de l’estructura de l’empresa s’analitza com funciona la producció en el capitalisme. S’estudien els diferents canvis que en els darrers anys s’han anat introduint en les formes d’organització empresarial i productives per continuar assegurant la reproducció del capitalisme.
  • El paper i la natura de l’Estat.La intervenció pública. En aquesta sessió es treballa el paper de l’Estat en la societat capitalista com una de les institucions centrals que garanteixen el procés d’acumulació. S’exposa també l’evolució de l’Estat d’acord amb la dinàmica del capitalisme en cada moment històric i en particular el rol que està tenint en la crisi actual.
  • El context de la crisi actual. Una visió general de les principals fases de la crisi actual i dels esdeveniments de més recent actualitat per tal de poder analitzar en quina situació ens trobem i poder entendre quina pot ser la dinàmica del futur més inmediat.
  • Els límits del capitalisme. La pròpia dinàmica del capitalisme engendra profundes contradiccions en si mateixa. Aquestes poden, fins i tot, arribar a provocar greus crisis que amenacin al conjunt del sistema. No obstant, el capitalisme ha demostrat en reiterades ocasions una gran capacitat regenerativa. Analitzar aquestes contradiccions, les limitacions i els perills que suposen per a l’acumulació serà el tema principal d’aquesta sessió.
  • Cercant alternatives… La cerca d’alternatives al capitalisme té una llarga trajectoria. En aquesta sessió s’exploraran tant experiències històriques com propostes més recents d’intents de construcció de societats alternatives amb la finalitat de poder identificar camins cap a una nova societat.

Aquest curs es realitzarà al gener del 2014 a a EcoconcernEcoconcern- Innovació Social

Mare de Déu del Pilar, 15, principal Barcelona.
Consulta al mapa com arribar-hi
Aquest curs té un preu de 30 Euros. Si t’interessa el curs però aquest preu et suposa un problema escriu-nos!
Per a aquest mateix curs en altres indrets o altres cursos consulta el calendari.

Cooperatives i Capitalisme

Segona sessió del cicle Primavera Cooperativa organitzat pel Projecte Gràcia Barri Cooperatiu. 2012.
Xerrada-debat a càrrec de Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, al voltant del cooperativisme i la construcció d’alternatives al sistema capitalista.

La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme

JOSEP MANEL BUSQUETA | La Diretca 07/05/2012

TV3 celebrarà, el proper 27 de maig, un programa especial de recaptació de fons que es destinarà a la lluita contra la pobresa i que seguirà el mateix format de La Marató, que des de fa vint anys recull diners per destinar-los a investigació científica.

Segons informació publicada a La Vanguardia de 19 de març, el programa, batejat com “La Marató per la pobresa”, serà presentat pels periodistes Antoni Basses i Agnès Marqués, i tindrà com a objectiu mobilitzar a la ciutadania perquè realitzi aportacions econòmiques que es destinaran a donar suport al treball que realitzen les entitats socials contra l’exclusió social i la pobresa.

Sota el lema “que ningú quedi en fora de joc” la iniciativa incidirà especialment en la pobresa infantil i en les noves emergències socials derivades de la crisi econòmica.

Penso que una iniciativa com aquesta ens ofereix una molt bona oportunitat per plantejar alguns aspectes de la dinàmica de funcionament del sistema capitalista així com dels seus mecanismes de legitimació i d’algunes de les seves possibles evolucions futures.
Llegir més

‘Si es comença a parlar de capitalisme és que el sistema està en qüestió’ (J.M. Busqueta)

Aquest dimarts, 28 de febrer, es va realitzar la darrera sessió d’un curs que ha aplegat moltíssimes persones que han confluit tots els dimarts dels darrers dos mesos per tal d’aprofundir en el coneixement sobre la crisi i l’estructura del model d’organització social capitalista. Un centenar de persones han passat per cada una de les sessions oferides pel Seminari d’Economia Crítica Taifa que han generat debat i confluència entre diferents sectors dels moviments socials sabadellencs. El curs ha aplegat moltes persones de la PAHC, l’assemblea del CAP Nord o l’A.V.V. de Torreguitart, entre d’altres. J.M. Busqueta va tancar, ahir, la última sessió i va fer-ho magistralment. El curs s’ha acabat i entre els participants ha quedat un bon gust de boca gràcies al realisme optimista i la pedagogia de Busqueta que va facilitar un tancament entusiasta i clarificador envers els elements que formen la dinàmica capitalista i les alternatives a aquesta.

Font: Vilaweb Sabadell

La revolució permanent també és patrimoni del capitalisme

JOSEP MANEL BUSQUETA | Setmanari La Directa – 31/01/2012

Els temps de crisi són temps convulsos pel capitalisme. En aquests períodes el funcionament normal de l’activitat capitalista s’interromp i amb ella queda aturada la dinàmica social essencial per a la bona salut del procés de reproducció capitalista.

La seqüència de l’impacte de la crisi en el funcionament de la societat és ben coneguda. Sense possibilitats d’assolir la rendibilitat adequada per a la inversió aquesta s’atura i, amb ella, els processos productius i per tant la possibilitat de que la majoria de la població, no propietària dels mitjans de producció, trobi un empresari disposat a comprar la seva força de treball a canvi d’un salari. Sense salari desapareixen els diners necessaris pel consum i per tant, les possibilitats de viure, amb una certa dignitat, en la societat capitalista queden seriosament qüestionades per una bona part de la població.

Així doncs en els moments de crisi el capitalisme ha de reinventar-se. Ha d’engegar importants canvis en la forma com combina i empra els recursos socials. Ha de desenvolupar nous processos productius que mitjançant l’explotació laboral, el fons essencial en el capitalisme, li han de permetre aconseguir els guanys necessaris per a reproduir-se com a model social dominant.

Aquesta dinàmica revolucionària és la que fàcilment podem constatar si observem com el capitalisme ha sabut reorganitzar-se després de cadascuna de les grans crisis estructurals que ha patit. Així veiem com després de la gran crisi del 29, i després que, gràcies a la segona Guerra Mundial, es destruís una part important del valor existent, emergeix una nova forma d’organització social i econòmica que tindrà en el control i la regulació de les finances un dels seus elements centrals. Aquesta tasca serà desenvolupada des de l’Estat, institució central en la nova dinàmica del capitalisme, que s’encarregarà de prendre i desenvolupar, amb la seva intervenció activa, les decisions estratègiques de desenvolupament econòmic. La majoria de la població queda integrada en el sistema gràcies a la triada que conformen el treball assalariat, el consum de masses i el pacte social. Aquesta proposta social i econòmica que assegurarà tres dècades de gran prosperitat al capitalisme, sobretot europeu, necessitarà un important suport ideològic i alhora tècnic. Aquest elements intel·lectuals són els que aportarà la teoria econòmica keynesiana i la socialdemocràcia a nivell polític.

El cas espanyol, el “cambio sin ruptura” ; o sigui més del mateix.

Pel cas del capitalisme espanyol el procés pren connotacions força diferents. La gestió del capitalisme que proposa el franquisme durant aquest període s’allunyarà de manera important del que succeeix en l’entorn europeu. El feixisme imposa un model social i econòmic sense organitzacions de classe i sense dret de vaga que té com a resultat un brutal empitjorament de les condicions de vida dels treballadors espanyols, sobretot durant els primers anys de postguerra. Cal tenir present per exemple, que els salaris reals en una ciutat industrial com Sabadell no retornaren als nivells del període republicà fins a finals de la dècada dels 50. Així doncs el model econòmic capitalista del franquisme serà un model que es sustentarà en salaris baixos, una alta utilització del factor treball i una molt baixa mecanització que tindrà com a conseqüència una productivitat industrial molt més baixa que en la majoria dels països europeus.

La mort del dictador i l’inici d’això que s’ha volgut anomenar democràcia coincideix amb un moment històric en que el capitalisme, a nivell global, ja ha esgotat el que donava de sí el règim d’acumulació de postguerra i es troba immers en una nova crisi. D’aquesta crisi en sortirà una nova forma de reorganització social i econòmica -la globalització- que tindrà en la transnacionalització productiva i en la expansió de la mercantilització, dos del seus gran pilars de funcionament. L’estratègia neoliberal, a nivell de política econòmica i social, emergirà com la forma hegemònica de gestió de la societat que permetrà l’expansió i la consolidació del capitalisme global.

En el cas de l’Estat espanyol, i en el marc de la reorganització del capitalisme global, veurem com des de l’inici de la suposada democràcia fins a l’actualitat, totes les opcions polítiques que arriben al govern es complementaran en el desenvolupament de la mateixa estratègia econòmica. Amb independència del seu origen ideològic, UCD, PSOE i PP esdevenen marques diferents d’un mateix producte. La conclusió que en podem extreure d’aquest fet és que en el cas espanyol, i sobretot pel que fa al model econòmic i social, la democràcia no ha suposat formes diferents d’organització de la societat i l’economia en funció de l’opció política que ostentés el govern. Veiem com els interessos econòmics del capital, cada cop més internacionalitzat, són els que han marcat el destí i l’evolució de l’economia i la societat espanyoles.

Pel cas espanyol podem veure com són dos grans eixos els que determinen l’opció estratègica de desenvolupament. Per una banda la internacionalització, que tindrà en la integració en el projecte econòmic europeu el seu element estructurant i que suposarà la plena integració de l’Estat espanyol en la jerarquia econòmica internacional com una perifèria del centre. L’altre gran pilar estratègic serà l’aposta clara pel mercat en detriment d’allò públic, com a gran orientador i dinamitzador de l’economia. El resum més evident d’aquest opció és la que fa el ministre d’economia “socialista” Solchaga quan afirmà que la millor política industrial per a l’economia espanyola és la que no existeix. Aquesta opció té com a corol·lari la proposta de que la principal tasca des de la política econòmica es basa en articular les mesures necessàries per tal de que sigui la inversió privada, sobretot l’estrangera, la que dinamitzi l’activitat econòmica.

La bola de vidre: capitalisme quo vadis! No ens equivocarem de massa!!

Tot sembla indicar que la situació de crisi que actualment viu el capitalisme representa de nou, l’esgotament del règim d’acumulació que des de la dècada dels 70, li havia permès recuperar la taxa de guany. Amb l’esgotament del model també deixa de ser funcional, i sobretot creïble, la legitimació teòrica i social que l’havia sustentat. Avui ja ningú pot creure la cantarella de que la dinàmica eficient de l’economia es basa en la no intervenció de l’Estat, element central que bastia l’ideari neoliberal dominant. Què en seria avui del capitalisme si no comptés amb el descomunal suport de totes i cadascuna de les institucions públiques i dels seus plans d’intervenció econòmica! Plans d’unes dimensions que deixen en xavalla el que va suposar el pla Marshall.

Resulta evident que de la recomposició econòmica i social que permeti recuperar els guanys al capitalisme, i que per tant permeti recuperar el dinamisme que ara no té, sobretot en els països centrals, en sortirà una nova forma de legitimació teòrica, política i social. A dia d’avui podem intuir que una de les grans damnificades d’aquest procés a nivell global en serà la democràcia.
Podem apreciar com en la direcció d’aportar una gestió “adequada” de la crisi s’imposa allà on resulta necessari, en aquest cas Grècia i Itàlia, governs “tècnics”. Aquest governs no gaudeixen de cap legitimació pròpia de la democràcia tradicional i és la seva aura de “neutralitat” i “eficiència” la que els legitima com a opcions necessàries i acceptables pel conjunt de la societat. Lluny de la façana que proposen, la realitat és que aquests governs amaguen una clara opció per la gestió de la crisi, que té com a objectiu assegurar la concentració, de tot l’excedent que es produeix, en mans sobretot del capital financer i que va en detriment de totes les polítiques que asseguraven el conjunt de drets socials per a la majoria de la població.

Molt probablement pel conjunt de la societat europea on la idea de democràcia, (entesa com la capacitat de la ciutadania de participar en la presa de les decisions que l’afecta) representa un element diferenciador i estructural d’aquestes societats, la dinàmica cada cop més autoritària, cap on apunta la reestructuració del capitalisme, representarà un canvi substancial.

Pel cas de l’Estat espanyol, la democràcia no ha tingut mai la “qualitat ciutadana” que se li suposa en la majoria dels països europeus, tal i com ja s’ha assenyalat. En el cas espanyol, la democràcia recent ha suposat una clara subordinació de les decisions de la ciutadania a l’estratègia de desenvolupament que el capital ha marcat des dels seus orígens. Recentment hem assistit a una nova posada en escena d’aquesta dinàmica. Hem vist com, amb la participació de tot l’entramat de poder institucional, però sense cap participació de la ciutadania, s’escometia una reforma constitucional que ens ve a dir que no pagar el deute és anticonstitucional. Reforma que de fet constitueix una peça més del programa de govern que, sota l’empara de l’única gestió possible de la crisi, ens té preparat el capital financer de la mà de les diferents institucions titella que el representen (Fons Monetari Internacional, Governs i Unió Europea).

Sense massa ressò mediàtic, el 26 de març es reuniren a la Moncloa l’antic president del govern José Luís Rodríguez Zapatero i els representants de les 41 empreses amb més pes en l’economia del país. Per fer-se una idea del poder que exerceixen aquestes empreses sobre el conjunt de la societat espanyola cal tenir present que la riquesa acumulada per 14 dels més rics de la reunió és igual a 4 vegades el PIB espanyol (Veure “L’Estratègia del Capital: Informe d’economia nº8 del Seminari Taifa). En aquesta trobada es parlà sobretot de quatre reformes: la del mercat de treball, la de les pensions, la del sistema financer i l’energètica. La trobada comptava amb un text: “Un moment clau d’oportunitat per a construir entre tots l’Espanya admirada del futur 2010”. Aquest text, elaborat per la Fundación Everis amb la participació 50 alts executius de grans empreses i 50 “experts” multitemàtics (entre els que podem trobar noms com: Amando de Miguel, Xavier Sala i Martín o el de Pedro Schwartz), planteja les diferents línies estratègiques de desenvolupament social i econòmic futur. L’eix d’aquestes propostes gira al voltant de la necessitat de construir i potenciar el que anomenen la marca España que segons diuen “han de transcendir els cicles electorals”.

Vivim en un regne que enterra sense cap mena de dubte i amb tot el reconeixement dels polítics “representatius” un franquista com Fraga, compromès amb tots els crims de la dictadura. Aquesta és la nostra democràcia. Vistes així les coses, el serrell que ens queda per veure és qui serà la titella política que passarà a la història com el responsable que haurà d’aplicar les mesures de política econòmica més dures de la història recent, conjuntament amb els nivells de repressió més elevats que haurà viscut la societat espanyola en els darrers trenta anys. Serà Mariano Rajoy? Jo en tinc els meus dubtes.

Font: La Directa