Miren Etxezarreta: “Dins el capitalisme no hi ha alternatives”
Miren Etxezarreta és una de les veus referencials de l’economia crítica a Catalunya i a l’Estat espanyol. Catedràtica emèrita d’economia aplicada a la UAB, el seu nom està estretament lligat al del Seminari Taifa, el col·lectiu d’economia crítica que va contribuir a crear el 1994. Eren els anys de la consolidació del neoliberalisme, de l’anomenat consens de Washington i de la crisi econòmica dels primers noranta. Vint anys després, Taifa s’ha consolidat com un espai de divulgació i anàlisi des d’una perspectiva crítica, obert no solament a experts sinó a ciutadans i activistes interessats a entendre l’economia. Incisiva com sempre, en aquesta entrevista Etxezarreta nega que es pugui parlar de recuperació econòmica, recela de la institucionalització dels moviments socials a través de propostes com Guanyem Barcelona i afirma que ara com ara la independència no suposaria canvis socials de cap mena.
Las pensiones en cuestión. Segunda parte: Las pensiones en el estado español
En cuanto a las cuestiones demográficas se señala que la población mayor de 65 años se duplicará en 2060. Pero las proyecciones a largo plazo pueden alterarse. Las proyecciones de población hechas entre 1995 y 2010 presentaron grandes discrepancias (al alza). Es muy posible que en el inmediato futuro, por el contrario, muestren caídas reales debido al importante repunte que está experimentando la emigración.
Las pensiones en cuestión. Primera parte: Las pensiones en el ojo del huracán.
Para situar en el marco apropiado el debate actual sobre las pensiones hemos de referirlo a la fiebre privatizadora que asola al capitalismo desde los años setenta. Dejando de lado la génesis del «estado del bienestar» en Europa antes de la II guerra mundial, es sabido que a partir del final de esta, del año 1945 en adelante, se fue ampliando lo que era conocido como el «Estado del Bienestar». Es decir, se consideraba que el Estado era responsable de proporcionar unos servicios sociales elementales a la población – salud, educación y pensiones – así como la asistencia a los más desposeídos. El Estado del Bienestar implicaba que tales servicios se prestaban por el sector público fuera del mercado, lo que los hacia constituirse en «servicios sociales». Ya no eran mercancías o servicios que había que comprar sino que se convirtieron en derechos de ciudadanía.
Converses sobre el #SentitCrític amb Pau Llonch
La crítica és, en primer lloc, un actitud basada en dubtar de tot, fins i tot allò que se’ns presenta com una evidència, i, en segon lloc, en relacionar allò que estem analitzant amb el màxim de coses, fins i tot aquelles que podrien semblar completament alienes. Aquesta segona part s’oblida sovint i és molt important perquè la veritat té a veure amb la totalitat i no amb l’especialització. Per això en les facultats de ciències socials, on el coneixement està altament parcialitzat, el coneixement rigorós, no només l’econòmic, és més l’excepció que la norma.
El municipalisme com a procés contra el capitalisme
L’agressió de les polítiques neoliberals al benestar de les poblacions és tal que s’entén que els moviments socials concentrin totes les seves mobilitzacions en contrarestar-les de forma immediata. Contrarestar la precarietat de vida significa per tant, el desplegament d’una política urgent i programàtica que incorpori una visió sistèmica, contra el capitalisme. Aquesta ens porta a pensar en models alternatius de societat, i en processos alternatius de canvi social que omplin aquest buit. Si l’esquerra encara aspira a mantenir l’objectiu de transformar el capitalisme, cal abordar el buit entre la praxi i la teoria actual, les disfuncions dins del sistema i les solucions diàries i les alternatives, cada vegada més urgents contra el sistema.
Fre d’emergència. Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta
Pau Llonch i Josep Manel Busqueta, tots dos del Seminari d’Economia Crítica Taifa, proposen activar un fre d’emergència que aturi aquesta voràgine. La revolució, amb tota la seva complexitat i senzillesa, ha de ser aquest fre que aturi en sec el sistema. Ni abaixar la velocitat ni prendre una altra via són opcions per als dos autors: el capitalisme no és reformable. Analitzen el sistema econòmic actual sense concessions, reivindicant l’economia política i el marxisme com a eines d’anàlisi clau.
Curs: Poder i Energia 2024
Curs sobre poder i energia, novembre 2023.
Des de la Revolució Industrial es va establir una relacióentre el control de les fonts energètiques i la prosperitat de les nacions.
William Jevons al s. XIX acabaria fixant la base del negoci de l’energia en teoritzar els efectes econòmics de l’escassetat de combustible, marc en el qual estem avui en dia.
Sobre aquests pilars es va aixecar un gegantí edifici oligopolístic que les energies renovables estan transformant.
Fins a quin punt el marc de l’escassetat ésl’excusa per a noves polítiques d’austeritat? Quins efectes tenen sobre l’activitat econòmica, els preus i la vida de les persones? Com afectarà la transició energètica? Quins canvis geopolítics s’estan produint? Quines alternatives hi ha?