El fetitxe de la competitivitat (Benjamí Bastida)
Indubtablement per al capital, per als que tenen el capital i el poder en el sistema socioeconòmic actual, el concepte de competitivitat, dotat d’un significat intencionadament positiu, constitueix el pretext perfecte per imposar unes regles de joc.
Taifa a discreció! reflexions crítiques per l’acció
En motiu de la celebració del 20é aniversari de Taifa, hem fet una recopilació d’articles publicats en premsa i revistes per part de membres del seminari Taifa en els darrers anys. El recull creiem que constitueix una panoràmica d’aquests anys de crisi econòmica des del prisma crític del seminari Taifa.
Seminari Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació
Aquest any el seminari d’economia crítica Taifa celebrem el nostre 20è aniversari. Han estat 20 anys de construcció col·lectiva de pensament crític i de (auto)formació d’activistes i estudiants en una visió crítica de l’economia. Interpretant la societat des del punt de vista de les classes treballadores amb un enfoc crític d’economia política. Abordant teòricament l’economia des dels paradigmes heterodoxos que les facultats neguen amb el pensament únic de l’economia convencional que naturalitza el capitalisme i sustenta el neoliberalisme. Han estat 20 anys participant dels moviments socials i polítics, proporcionant eines per entendre el nostre món que vagin més enllà de les robinsonades del liberalisme econòmic i serveixin per pensar una economia al servei de les persones i construir col·lectivament una societat més justa. Perquè creiem que cal comprendre el món per a transformar-lo.
Austeritat, reforma o sortida de l’euro: quina és l’alternativa?
Demà, 25 de maig, se celebren eleccions al Parlament Europeu, uns comicis que estaran marcats per les polítiques d’austeritat que han portat a l’actual situació d’estancament econòmic i de deteriorament de les condicions de vida de la població, amb uns nivells d’atur inèdits, atacs sistemàtics a les condicions laborals de la classe treballadora i una situació general d’empobriment (segons l’índex Arope, la pobresa i l’exclusió han arribat al 25% al conjunt de la Unió Europea). En aquest context de crisi, la moneda comuna ha esdevingut la palanca definitiva per institucionalitzar l’austeritat salarial com a única política econòmica possible i estendre-la a àmbits del salari socialitzat, com la protecció social, els serveis públics o les pensions. L’euro fa que els estats no puguin disposar de política monetària pròpia, determinada exclusivament pel Banc Central Europeu (BCE). La competència entre països en matèria fiscal ha esdevingut, així, l’única eina utilitzada per dirigir la política industrial. Els guanyadors, una vegada més, han estat els grans grups empresarials, que han vist com es flexibilitzaven els mercats de treball nacionals i com es reduïen els salaris, a més de gaudir de privilegis fiscals. És possible una alternativa a aquesta situació en el marc de la Unió Econòmica i Monetària?
Silvia Federici i Miren Etxezarreta, reflexions entorn del feminisme
La DIRECTA va conversar amb Silvia Federici i Miren Etxezarreta

Curs: Poder i Energia 2024
Curs sobre poder i energia, novembre 2023.
Des de la Revolució Industrial es va establir una relacióentre el control de les fonts energètiques i la prosperitat de les nacions.
William Jevons al s. XIX acabaria fixant la base del negoci de l’energia en teoritzar els efectes econòmics de l’escassetat de combustible, marc en el qual estem avui en dia.
Sobre aquests pilars es va aixecar un gegantí edifici oligopolístic que les energies renovables estan transformant.
Fins a quin punt el marc de l’escassetat ésl’excusa per a noves polítiques d’austeritat? Quins efectes tenen sobre l’activitat econòmica, els preus i la vida de les persones? Com afectarà la transició energètica? Quins canvis geopolítics s’estan produint? Quines alternatives hi ha?