Entrades per

TAIFA10A: Desentrañando la Unión Europea – Avance

El grup d’aplicada del seminari Taifa està acabant d’enllestir un informe sobre el procés de contrucció europea i la dinàmica del capital en l’espai europeu. Es plau publicar-ne un avançament per tal d’aportar una perspectiva crítica just a punt d’inicar la campanya electoral de les eleccions al Parlament Europeu. Llegeix-lo! La gestión de la crisis […]

,

Josep Manel Busqueta – Retrats

aume Barberà es desplaça a Bellpuig (Urgell) per conversar amb Josep Manel Busqueta, economista, pastisser i exassesor del president de Veneçuela Hugo Chávez. Amb Busqueta, que és membre del col·lectiu Seminari d’Economia Taifa i autor del llibre “L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada”, analitzarem la situació actual i la seva visió de futur.

Reconquistar las pensiones para nuestro futuro (E. Idoate)

Todas las sociedades necesitan sistemas para garantizar recursos a las personas mayores. Y en el capitalismo, sin las pensiones públicas, las condiciones de vida cuando nos retiramos serían mucho peor. Y así lo demuestran las amplias poblaciones que no están cubiertas por este derecho. Ahora bien, nuestro sistema de pensiones, basado en el modelo contributivo, está muy limitado para funcionar únicamente como ahorro colectivo, y no como mecanismo de mejora del reparto de la renta para que la gente mayor tenga acceso a los frutos de la riqueza. Esto último es lo que realmente sería necesario para asegurar ciertos niveles de bienestar entre la gente mayor ante los ataques del capitalismo.

El gran espoli

El neoliberalisme és fort perquè ens fan creure que les seves mesures comporten uns resultats que mai avalen els fets. Tal com deia el Jordi Berbis a Discursos econòmics: la hipocresia habitual, s’estan perpetuant mesures que són totalment contradictòries amb els objectius que diuen defensar. En el cas de les economies que han patit crisis del deute, no n’hi ha cap que se n’hagi sortit aplicant les polítiques d’austeritat. Tan sols han pogut reduir el dèficit i el deute i millorar les condicions econòmiques quan han abandonat l’austeritat i han aplicat altres mesures. El que tenen en comú tots els casos és que s’ha donat una transferència brutal d’actius públics cap a mans privades.

El casament de la neboda i el banc d’aliments

Les últimes setmanes de l’any van deixar uns contrastos insultants per a tota persona amb un mínim grau de sensibilitat social. En pocs dies, a Barcelona van coincidir el casament de la neboda del magnat indi de l’acer i la campanya de recollida de productes destinats al Banc d’Aliments. Una primera reacció podria formular-se així: El casament ha constituït una ostentació obscena. Quina és la riquesa i el poder de qui pot gastar seixanta milions d’euros en un casament i imposar totes les condicions? De quina ètica estem parlant? Al seu costat, la necessitat d’un Banc d’Aliments subratlla situacions insostenibles i l’èxit de la campanya és un signe de solidaritat i una forma de lluitar contra la pobresa.

L’engany optimista

De tant en tant sentim parlar de les perspectives de millora de l’economia espanyola i catalana. La majoria de vegades és perquè es revisen les estimacions a la baixa. Com ha fet l’FMI fa uns dies, que ha retardat l’any en què, suposadament, l’economia es recuperarà. Però també és costum de fer pronòstics “optimistes”. El govern i el Banc d’Espanya preveuen que es tocarà fons el darrer trimestre d’aquest any. L’Observatori econòmic del BBVA diu que ja hem passat el pitjor. El que els titulars dels mitjans de comunicació no anuncien tan sovint, ni amb tant d’entusiasme, és l’àmplia diferència que presenten algunes tendències econòmiques en relació amb el context internacional.