Antoni Puig Solé – ElComun.es 11/01/2020 Unas palabras del ministro de consumo, Alberto Garzón, han generado una polémica sobre la ganadería española. La derecha las instrumentaliza para abrir un nuevo frente contra el gobierno y mejorar su influencia electoral entre la población rural. Los defensores de Garzón, por su parte, han recordado que el 93,7% […]
Reproduïm la xerrada que Josep Manel Busqueta va realitzar el 26 de març de 2020 sobre com repensar l’economia i la societat arrel de la crítica del coronavirus
EMMA PONS VALLS (ENTREVISTA A ELENA IDOATE) – PÚBLICO 19/04/2020 Un microorganisme com el coronavirus ha aturat el món tal com el teníem entès. Des del confinament actual, la nova normalitat marcada per la convivència amb la SARS-COV-2 es planteja amb incerteses, però veus feministes adverteixen que s’han de repensar les lògiques econòmiques, socials i polítiques que ens han […]
La finalització de l’estat d’alarma a «coincidit» amb l’inici de la temporada turística. Els interessos d’un model que situa traves al desenvolupament de les regions segueix marcant l’agenda inclús enmig d’una crisi sanitària.
El capitalisme treballa avui per dominar les ments, i està descobrint com explotar les persones sense assalariar-les. Aquestes són només dues de les afirmacions que ens han aportat la Miren Etxezarreta (economista) Mireia Claverol (historiadora) i Ferran Polo (pedagog) en aquesta entrevista.
Perllongament voluntari de l’edat de jubilació mitjançant incentius econòmics, estímul a les pensions privades d’empresa o deteriorament de les condicions per a les jubilacions anticipades són alguns dels canvis que planteja el Govern espanyol, que per a l’economista del Seminari d’Economia Crítica Taifa suposen “greus problemes” per als pensionistes. Miren Etxezarreta defensa que la pensió es consideri un “dret de ciutadania” i una modificació cap a un sistema públic, universal i no vinculat a l’exercici del treball
El finançament de les mesures econòmiques és tan important com les mateixes polítiques aplicades, especialment per determinar sobre qui recaurà el cost de la crisi i de la seva gestió, així com per saber què passarà amb la balança de poder.
No es requereixen polítiques econòmiques que estimulin sinó de contenció i distribució sobre la part més feble on es concentrarà el shock més fort.
Més enllà del rescat d’urgència, des del Seminari d’Economia Crítica Taifa apunten a la manera d’evitar els errors de la recessió anterior. A més de la “redistribució efectiva de la riquesa nacional”, subratllen que caldrà valorar nacionalitzacions