Economia crítica a l’aula

Propostes per a l’ensenyament obligatori

Titol: Economia crítica a l’aula. Propostes per a l’ensenyament obligatori.
Autor: Mireia Claverol Rodrigo, Ferran Polo Morral, Miren Etxezarreta, Santi Silva Camps, Arnau Riera Graells, Jordi Ferré Virgili  
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Pàgines: 296
Preu: 26,50€
ISBN: 978-84-948436-7-9
Any d’edició: 2019

En un moment en què la racionalitat neoliberal ho impregna tot – des de l’Acadèmia fins a l’alumnat que rep les indicacions d’un professorat reproductor del discurs – hem considerat important elaborar un material d’economia crítica que permeti interpretar la realitat des d’una perspectiva diferent.

Pensem que la cadena de reproducció ideològica neoliberal, de formació o reforçament d’un determinat sentit comú legitimador del sistema, sovint, aïlladament, es trenca per part d’aquell professorat, quixots la majoria de les vegades, que més o menys s’adona que allò que ha de treballar a l’aula tal i com li ve donat grinyola.

Llavors es quan s’agraeix tenir a mà un material, unes propostes diferents per poder consultar, extreure’n idees, inspirar-se en elles,… i construir la seva pròpia proposta. En el cas de l’ensenyament de l’economia, pensem que hi havia un buit. Esperem que aquest dossier l’ompli.

Què trobarem al dossier?

Primer de tot dir que ni és un manual ni té voluntat de ser-ho. L’hem organitzat en dues parts. Una primera de reflexió teòrica sobre l’estudi de l’economia en la seva pluralitat, i sobre el capitalisme del segle XXI. La segona part és un recull de propostes per treballar directament a l’aula. Les hem organitzat en 8 blocs que no segueixen cap llibre convencional, sinó que pretenen, bàsicament, ajudar a entendre el món en el que vivim. Cada bloc té primer un recull d’activitats per a l’alumnat encadenades amb un fil conductor. A continuació hi ha una guia pel professorat en la que s’ofereix una introducció teòrica del tema en qüestió que pot ser útil per interpretar o treure profit de les activitats anteriors proposades. Finalment hi ha la guia sobre les activitats: és a dir, l’explicació de la intencionalitat  de cada activitat, quin resultat se n’espera,… i s’ofereix el solucionari.

El primer bloc és Necessitats i desitjos on s’intenta combatre la idea que ambdós conceptes són el mateix, com fa l’economia convencional. D’aquí la nefasta definició que aquesta ens dona quan ens ve a dir que l’economia és l’administració de recursos escassos amb necessitats il·limitades. Les activitats proposades intenten portar a l’alumnat a combinar la reflexió filosòfica inevitable d’ambdós conceptes amb la reflexió sobre l’ús que en fan els tècnics de màrqueting i publicitat per persuadir-nos, seduir-nos cap el consum. Tot plegat per fer que l’alumnat arribi a adonar-se que pel funcionament del capitalisme cal que els desitjos no estiguin mai satisfets i d’això se n’encarreguen els valors dominants, la publicitat, les modes, l’obsolescència programada o la innovació permanent per devaluar els productes de consum immediatament, tot generant noves necessitats o desitjos.

El segon bloc és Els mercats i el sistema de mercat. En ell després de remarcar la diferència entre ambdós conceptes ens centrem en l’anomenat mercat de béns i serveis. Com que la seva anàlisi fora molt  extensa només ens hem centrat en dos dels seus aspectes que serveixen per legitimar-ne el funcionament i que acceptem sense crítica: la seva eficiència i la seva llibertat. El discurs oficial ens diu que el sistema de mercat és el més eficient i el millor productor i distribuïdor de la riquesa. Proposem a l’alumnat descobrir com es reparteix aquesta riquesa generada socialment i quines conseqüències se’n deriven, per exemple fam i pobresa. També abordem la suposada llibertat del mercat contrastant-la amb informes de la CNMV sobre les multes a càrtels.

El tercer bloc és La producció i el creixement econòmic. L’economia convencional ens diu que la producció està en el centre de tota activitat econòmica. Per nosaltres és més que això. La producció constitueix l’eix central de l’organització econòmica i social de les societats. Tot tipus de producció comporta tant el procés de producció de la riquesa de la societat com el de la seva distribució (la distribució primària). Per això remarquem les relacions socials, de poder, que s’estableixen en la producció capitalista.

Molt relacionat amb l’anterior el quart bloc és El mercat de treball on després de fer un petit recorregut històric de com hem arribat al treball assalariat, ens centrem primer en el mecanisme que representa el salari com distribuïdor primari de la riquesa per mitjà del treball no pagat. És a dir, amb l’extracció, de la plusvàlua per part de l’inversor, el capitalista. Després es fa un repàs a l’atur, entès com la impossibilitat de vendre la pròpia força de treball, que és l’única font d’ingressos per accedir al mercat de béns i serveis per poder sobreviure. També s’intenta reflexionar sobre les bondats de la cooperació enfront de la competència, í com enfrontar aquesta situació a la que ens han forçat, només és possible de forma col·lectiva i no individual, sabent que l’individualisme metodològic ho impregna tot. S’acaba el bloc amb el treball no assalariat remarcant el de la reproducció de la força de treball.

El cinquè bloc és El diner i el sistema financer que iniciem amb la diferència entre diner, riquesa i renda que tant sovint es confonen. Després ens centrem en les funcions que té el diner i en concret en la que creiem fonamental que és la de ser capital (per tant lligat als dos blocs anteriors). El nucli del bloc, però, és descobrir la generació del diner bancari a partir del sistema de préstecs i crèdits, el com del no res es genera el diner. Avui dia, ja no cal que els bancs tinguin un fons de reserva per poder donar crèdits, només han de superar el que en diuen les proves d’estrès. Això atorga un poder immens a la banca. El diner per tant es crea en el moment que hom signa l’acceptació d’un crèdit. Per això el sistema necessita sí o sí el crèdit i l’endeutament. Veurem com l’aparició de l’anomenat capital fictici i la financiarització de l’economia en són la conseqüència lògica.

El sisè Bloc és Del comerç internacional a la globalització en el qual es fa tot un recorregut al llarg de la història d’una saga inventada, la família Cox. Ens hem basat molt en la família Rothschild amb bastantes llicències. Per exemple nosaltres iniciem la saga amb un camperol anglès transformat en productor tèxtil que comença a fer-se ric amb el domèstic System, mentre l’iniciador de la saga Rothschild era un comerciant i prestador alemany urbà. Bé, doncs seguint la història d’aquesta saga anirem veient com i per què es van produint les diferents expansions territorials del capitalisme fins arribar a l’actual globalització.

El penúltim bloc, el setè, és L’Estat i la política econòmica on es mostra el doble paper, les dues funcions que té l’Estat. La de Legitimació del sistema quan exerceix de distribuïdor secundari, és a dir,  de redistribució de la riquesa a través de l’anomenat Estat del Benestar, i la d’Acumulació, afavorint els guanys del capital, mitjançant totes les seves estructures, especialment les dels poders legislatiu, executiu, i judicial i l’exèrcit i cossos repressius. Entre d’altres temes que es treballen és important ressaltar com, a través d’uns exercicis encadenats, l’alumnat podrà entendre com el deute privat ha passat a ser deute públic.

I en l’últim bloc, el vuitè, Una visió crítica dels resultats del sistema, partim de la idea que són dos els elements fonamentals per avaluar el nivell de vida material d’una societat: La capacitat de producció de riquesa i el benestar de la població, que depèn de la distribució d’aquesta riquesa, tant la primària com la secundària. Amb la presentació d’unes temàtiques tan variades com el rescat bancari, Rodalies versus Ave, El Castor o les autopistes, es pretén que l’alumnat en tregui les seves conclusions. També es fa un repàs del grau de compliment del pilars de l’Estat del Benestar: els drets a la salut, a l’educació, a unes pensions suficients, a un habitatge digne.