El Seminari d’Economia Crítica Taifa és un espai divers on els seus membres comparteixen l’estudi i la formació en la crítica de l’economia política amb el propòsit de transformar la societat  vers la superació del capitalisme.

Els esdeveniments dels darrers dies a Catalunya posen de manifest, una vegada més, quelcom que des de Taifa hem destacat amb insistència: el capitalisme és incompatible amb la democràcia. A les societats capitalistes, la població té un paper marginal en la presa de decisions. El sistema defensa el seu poder sobre les classes populars amb el monopoli de la violència i la repressió juga un paper en les dues funcions bàsiques de l’Estat. En primer lloc, forma part de la funció de legitimació. La repressió apareix quan l’Estat és portat a un límit en el què té dificultats per seguir legitimant el sistema en base a la ideologia o als escassos i insuficients mitjans de redistribució. La segona funció de l’Estat és la d’afavorir l’acumulació de capital, per a la qual cosa també pot utilitzar la repressió si és necessària, tot i que habitualment tenen un paper més rellevant altres elements com les regulacions en favor del capital i en detriment de les classes populars. Legitimació i repressió són dues vessants de l’Estat en la seva construcció de consensos. On no arriba la primera s’aplica la segona.

La present crisi capitalista i la dècada perduda europea, en el marc de les economies perifèriques del sud europeu on està inserida l’economia catalana, expressa una triple crisi: política, econòmica i social. La profunda crisi del règim de l’Estat espanyol entronca amb la gestió de la crisi econòmica centrada en el rescat dels poderosos: rescat bancari, polítiques econòmiques favorables al capital com les reformes fiscal i laboral i la permanent assistència a la fracció del gran capital més internacionalitzat de l’economia espanyola. El rescat dels poderosos ha suposat la demolició del minso estat del benestar i l’accentuació de les desigualtats i l’augment de la precarietat laboral. Per la seva banda, en el marc supraestatal, la UE ha actuat en total sintonia amb la imposició de les reformes estructurals i de l’austeritat pressupostària.

En aquest moment les costures territorials sorgides de la Transició s’esguincen. En la disputa pels recursos escassos, els partits nacionalistes que asseguraven tant el funcionament de l’autonomia com  “la bona marxa” de l’Estat, decideixen trencar la baralla i apostar per la via independentista com a mecanisme de pressió. L’obertura d’aquesta estratègia aviat desbordarà els controls dels partits polítics i esdevindrà un argument ciutadà de reivindicació de millores socials i polítiques.

En aquest context, el referèndum català planteja, en molts sentits, un marc d’incerteses en aquest engranatge d’acumulació, especialment en un moment  de crisi tant delicat com l’actual, i explica el distant posicionament de la Unió Europea davant la intensa repressió, de la mateixa manera que es produí en la crisi grega. Elements com el deute i el seu rol en l’acumulació per despossessió, la moneda euro i l’insostenible model productiu centre-perifèria, que fins ara han funcionat pels interessos del capital, no encaixen bé amb el context d’incertesa política que obre el referèndum català i qüestiona, encara que sigui mínimament, la seva hegemonia.

Davant la reacció autoritària dels darrers dies del govern espanyol, que pretén fer front a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre a Catalunya, des del Seminari Taifa manifestem que:

• La mobilització de la gent és digna d’elogi per la seva transversalitat, independentment dels desacords que es puguin tenir respecte a les aspiracions de transformació social dins del moviment sobiranista.

• Des del mínim respecte als drets socials i civils més elementals  com són la llibertat d’expressió i l’ús de les eines democràtiques per debatre i aclarir el futur de la societat, resulta inadmissible que la resposta a una demanda democràtica sigui l’ús de la repressió i la força policial i judicial per part de les institucions estatals. En nom de la legalitat, el govern espanyol dirigit pel Partit Popular, amb el beneplàcit de Ciutadans i el silenci del PSOE, pretén ofegar repressivament una demanda de consulta que compta amb el suport de milions de persones, fins un 80% de la població del principat de Catalunya.

• Sense amagar ni rebaixar la nostra bel·ligerància crítica envers els polítics i les institucions que gestionen amb mà de ferro la misèria a la que el capitalisme condemna milions de persones, nosaltres ens posicionem de manera ferma i nítida al costat del poble català mobilitzat en la voluntat d’expressió democràtica allí on consideri convenient, al carrer o a les urnes, i condemnen enèrgicament la repressió d’un Estat espanyol que recorda les mancances democràtiques del règim sortint de la Transició mostrant el seu autoritarisme empunyat pels tribunals i tricornis hereus del franquisme.

• El fet que la repressió i la manca de drets sigui un element estructural als estats capitalistes, no impedeix que denunciem i condemnem actuacions especialment antidemocràtiques com les que està duent a terme l’Estat espanyol. Per això ens situem al costat del poble que lluita pels seus drets, tot i les amenaces que pateixen.

• Fem nostres aquelles consignes cridades aquests dies, que tenen grans potencialitats transformadores si el moviment sobiranista s’organitza en la base, autònomament, mirant un futur no tant llunyà que tenim a tocar de les mans.

Els carrers seran sempre nostres!

No tenim por!

Ni un pas enrere!

No passaran!

Sols el poble salva al poble.