Jorge Haro, Jordi Berbis, Maribel Rodríguez i Carles Escolà
L’economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, Jordi Berbis, va parlar ahir a l’Ateneu sobre el problema del deute públic i de com aquest esdevé coartada per realitzar un atac sistemàtic contra els drets socials i laborals.
Tal i com ja va anunciar el Compromís per Cerdanyola a principis d’any, aquesta formació política ha encetat amb actes públics el debat sobre el no pagament del deute bancari que arrossega l’Ajuntament de Cerdanyola.
L’acte va ser presentat pel regidor i regidora del Compromís, Carles Escolà i Maribel Rodríguez, que van situar el debat del no pagament del deute bancari en el context de crisi i retallades i de les greus mancances del sistema de finançament de les administracions locals. Escolà va recordar a grans trets com els Ajuntaments arriben a la greu situació de dèficit actual, “amb tot un seguit de mesures que els aboquen a fiar els ingressos a l’especulació urbanística que esclata amb la crisi”. Rodríguez va reivindicar “l’acció política front la mera gestió comptable per prendre mesures valentes que posin davant de tot la defensa dels serveis públics i els interessos de la ciutadania”.
L’economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, Jordi Berbis, va realitzar una conferència sobre deute, retallades i poder municipal, exposant el pensament d’escoles d’economia crítiques amb l’actual sistema financer. Berbis va explicar que s’arriba a l’actual situació de dèficit públic per la caiguda d’ingressos que propicia la crisi, per la rebaixa d’impostos a les rendes altes i per l’augment de la despesa en el manteniment de l’Estat del Benestar, “i molt especialment en el rescat dels poderosos, iniciat a l’Estat espanyol pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que destina 50.000 mil milions d’euros al rescat d’entitats financeres, l’equivalent a tot el fons de reserva de la Seguretat Social”.
Jordi Berbis creu que el deute espanyol, tant públic com privat, “no és un deute exagerat, i es manté per sota de la mitjana de la Unió Europea”, i que el Pla d’Ajust de l’economia espanyola “no és més que la continuació de les polítiques econòmiques neoliberals que es van començar a aplicar als vuitanta a Amèrica Llatina, amb continuació a Àsia i Àfrica. Es tracta de polítiques basades en retallades de la despesa pública, reformes laborals agressives i privatitzacions del sector públic, que acaben donant com a resultat països sotmesos al mercat financer, destrucció de la classe mitjana i augment de les desigualtats socials”.
Berbis va recordar que la despesa espanyola en educació i sanitat, en relació als ingressos anuals, està per sota de la Unió Europea. En el cas de la despesa sanitària fins i tot per sota dels Estats Units, sovint posat com exemple de pèssima inversió en la sanitat pública. A Catalunya, el 35% de la despesa sanitària es dedica a la sanitat concertada.
Jordi Berbis assegura que el deute municipal només serveix per “augmentar els beneficis del sector financer a base de préstecs i per acabar privatitzant o subcontractant els serveis públics, abocant-nos a una administració pública buida de contingut”. Berbis va acabar exposant els cinc paràmetres que al seu entendre s’haurien de tenir en compte per poder comptar amb uns serveis municipals al servei de la ciutadania: un sistema de propietat col·lectiu, un règim de producció comunitari, lliure accés als béns que satisfan necessitats bàsques, gestió del poder horitzontal amb participació veïnal i un sistema de valors que tendeixi al bé comú.
El jurista i membre del Compromís, Jorge Haro, va argumentar amb dades històriques la impossibilitat de pagar el deute públic, ja sigui local o estatal, “ja que el deute només pot finançar-se creant més deute, fent-la créixer de manera exponencial i sense fi”. A partir d’aquest principi, Haro planteja forçar un canvi radical en el sistema financer, “començant per deixar de pagar als únics beneficiaris del deute i marcant clarament la prioritat de la despesa pública”.
Compromís per Cerdanyola proposa el no pagament del deute bancari com un primer pas cap a un canvi del model econòmic i creuen que seria possible “si hi ha voluntat política per fer-ho”. Compromís recorda que no es pot embargar a l’administració pública en tot allò que afecti al servei públic, el que obre una porta a l’Ajuntament per no pagar si primer blinda tot el patrimoni possible posant-lo al servei de la ciutadania com a servei públic per tal d’impossibilitar tot embargament.
Font: cerdanyola.info