Membres TAIFA

Activitats, publicacions, notícies, etc. sobre membes del Seminari d’economia crítica Taifa

“Con Marx entendí por qué hay pobres y ricos” (Miren Etxezarreta)

En el Seminario de Economía Crítica Taifa están de celebración. Y no es para menos: cumplen 20 años de pensamiento crítico y resistencia a la ideología neoliberal. Hablamos con una de sus participantes más antiguas, Miren Etxezarreta, Catedrática Emérita de Economía Aplicada en la Universitat Autònoma de Barcelona. Con la vitalidad característica de quienes llevan toda una vida luchando, nos habla de la situación de la economía como disciplina, por qué es importante leer a Marx hoy y cómo ve el cambio social.

Miren Etxezarreta: “Dins el capitalisme no hi ha alternatives”

Miren Etxezarreta és una de les veus referencials de l’economia crítica a Catalunya i a l’Estat espanyol. Catedràtica emèrita d’economia aplicada a la UAB, el seu nom està estretament lligat al del Seminari Taifa, el col·lectiu d’economia crítica que va contribuir a crear el 1994. Eren els anys de la consolidació del neoliberalisme, de l’anomenat consens de Washington i de la crisi econòmica dels primers noranta. Vint anys després, Taifa s’ha consolidat com un espai de divulgació i anàlisi des d’una perspectiva crítica, obert no solament a experts sinó a ciutadans i activistes interessats a entendre l’economia. Incisiva com sempre, en aquesta entrevista Etxezarreta nega que es pugui parlar de recuperació econòmica, recela de la institucionalització dels moviments socials a través de propostes com Guanyem Barcelona i afirma que ara com ara la independència no suposaria canvis socials de cap mena.

Converses sobre el #SentitCrític amb Pau Llonch

La crítica és, en primer lloc, un actitud basada en dubtar de tot, fins i tot allò que se’ns presenta com una evidència, i, en segon lloc, en relacionar allò que estem analitzant amb el màxim de coses, fins i tot aquelles que podrien semblar completament alienes. Aquesta segona part s’oblida sovint i és molt important perquè la veritat té a veure amb la totalitat i no amb l’especialització. Per això en les facultats de ciències socials, on el coneixement està altament parcialitzat, el coneixement rigorós, no només l’econòmic, és més l’excepció que la norma.

“Hem de prendre consciència que la revolució no és un esdeveniment, sinó que és un procés”

El capitalisme és un sistema depredador: el seu principal objectiu és el màxim benefici sense cap mena de consideracions humanes, socials o ambientals. Un tren en marxa que accelera cada cop més fagocitant treballadors i recursos naturals. Una veloç catàstrofe que ens pot conduir al col·lapse.

Davant d’això, Pau Llonch i Josep Manel Busqueta, tots dos del Seminari d’Economia Crítica Taifa, proposen activar un fre d’emergència que aturi aquesta voràgine. La revolució, amb tota la seva complexitat i senzillesa, ha de ser aquest fre que aturi en sec el sistema. Ni abaixar la velocitat ni prendre una altra via són opcions per als dos autors: el capitalisme no és reformable. Analitzen el sistema econòmic actual sense concessions, reivindicant l’economia política i el marxisme com a eines d’anàlisi clau.

Josep Manel Busqueta – Retrats

Jaume Barberà es desplaça a Bellpuig (Urgell) per conversar amb Josep Manel Busqueta, economista, pastisser i exassesor del president de Veneçuela Hugo Chávez. Amb Busqueta, que és membre del col·lectiu Seminari d’Economia Taifa i autor del llibre “L’hora dels voltors. La crisi explicada a una ciutadania estafada”, analitzarem la situació actual i la seva visió de futur. També coneixerem la seva recepta per sortir de la crisi i que, segons aquest pastisser de l’Urgell, “passa per conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir”. Durant l’entrevista, descobrirem també el perfil d’aquest jove economista que treballa cada dia a l’obrador de la pastisseria de la seva família i coneixerem el seu pare, també forner, antic militant del PSUC i una de les persones que més l’han influït a l’hora de forjar la seva personalitat activista. Josep Manel Busqueta, que va ser un dels últims objectors al servei militar que hi va haver a l’estat espanyol, ens apropa a la seva realitat del món que vivim amb un to planer, didàctic, vehement en ocasions, però sempre carregat d’entusiasme. Una mostra de l’ideari del convidat són sentències com aquesta sobre el rescat financer: “És un cop d’estat sobre la societat”. O sobre la Unió Europea: “No ha estat mai un projecte pensat per a la ciutadania.”

La crisi capitalista com a recomposició del sistema (I. Gordillo)

L’agost del 2013 es complí el sisè aniversari de l’inici de la crisi actual. El 3 d’agost de 2007, llegíem a la premsa econòmica que elshedge funds de Bear Stearns es declaraven en fallida: «Com si fos una epidèmia, la crisi en el sector de les hipoteques d’alt risc —subprime— ja s’ha cobrat les primeres víctimes oficials dins del banc d’inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l’entitat presentava els informes necessaris perquè dos dels seus hedge funds —fons d’inversió lliure— s’acollissin al capítol 15 de la bancarrota estatunidenca. […] » Això va ser tan sols el començament.

Skip to toolbar