Aquest any el seminari d’economia crítica Taifa celebrem el nostre 20è aniversari. Han estat 20 anys de construcció col·lectiva de pensament crític i de (auto)formació d’activistes i estudiants en una visió crítica de l’economia. Interpretant la societat des del punt de vista de les classes treballadores amb un enfoc crític d’economia política. Abordant teòricament l’economia des dels paradigmes heterodoxos que les facultats neguen amb el pensament únic de l’economia convencional que naturalitza el capitalisme i sustenta el neoliberalisme. Han estat 20 anys participant dels moviments socials i polítics, proporcionant eines per entendre el nostre món que vagin més enllà de les robinsonades del liberalisme econòmic i serveixin per pensar una economia al servei de les persones i construir col·lectivament una societat més justa. Perquè creiem que cal comprendre el món per a transformar-lo.

El seminari Taifa neix l’any 1994 a la facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc de l’assignatura de Desenvolupament Econòmic. La professora Miren Etxezarreta, que impartia l’assignatura, va engrescar diversos estudiants dels últims cursos de la carrera per formar un grup que estudiés críticament temes relacionats amb el desenvolupament econòmic i, més concretament, els projectes d’integració econòmica i monetària que començaven a planar. Eren els anys de consolidació del neoliberalisme, del consens de Washington i de la crisi econòmica dels primers 90. El mal anomenat socialisme realment existent ja formava part de la història, però també eren els anys del sorgiment del zapatisme a Mèxic i s’albirava un horitzó de lluites contra la globalització que arribarien a finals de la dècada dels 90 amb l’auge dels moviments socials contemporanis.

L’objectiu d’aquest primer grup, de moment vinculat a la universitat, era estudiar els projectes d’integració comercial com el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord entre Canadà, EEUU i Mèxic (TLCAN), i el Mercosur, el bloc comercial integrat en aquell moment per Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai. Es pretenia realitzar una anàlisi comparativa per observar els efectes d’aquests projectes sobre les poblacions i com es podia diferenciar les conseqüències de la integració econòmica entre països del nord i el sud global, com en el cas del TLCAN, i el que suposava la cooperació entre països del sud com el Mercosur.
Dins del grup era palesa la inquietud per la línia ideològica que es proporcionava en l’ensenyament d’economia i la manca de diversitat d’escoles de pensament dins la facultat. L’hegemonia de l’escola neoclàssica als plans d’estudi d’economia dificulta el treball acadèmic des d’altres enfocaments heterodoxos. Es va pensar que el grup podria generar un àmbit d’estudi i reflexió econòmica sobretot pels estudiants que finalitzaven la llicenciatura i veien limitada la continuació d’una carrera investigadora crítica amb l’ortodòxia dominant. A mesura que els estudiants acabaven la seva llicenciatura, el grup es consolidava com a seminari permanent i espai autònom fora de la universitat, desplaçant el lloc de trobada a la ciutat de Barcelona.

Per altra banda, el projecte original d’anàlisi dels processos d’integració econòmica no es va completar donat que, segons el Ministeri d’Educació, el grup no reunia les suficients qualificacions acadèmiques per optar al seu finançament -s’exigia comptar amb diversos doctorats, però el grup, a part d’algun professor, estava format majoritàriament per estudiants i llicenciats-, a part de les dificultats de treballar acadèmicament fora de la universitat.

Durant un temps el seminari continuà estudiant aquesta mena de processos centrant-se ara en la UE i el procés d’integració monetària en marxa a partir del Tractat de Maastricht. Dins del grup sorgia a mesura que s’anaven estudiant temes d’economia aplicada, la reflexió sobre la deficient formació crítica que es tenia.

El seminari es va decantar llavors per l’anàlisi crítica de la teoria econòmica ortodoxa. Calia conèixer en profunditat les escoles de pensament ortodoxes, des dels autors clàssics i neoclàssics fins els monetaristes, passant pels keynesians i les noves escoles neo i post-keynesianes. Durant més de 2 anys es va fer una tasca de recapitulació, selecció, traducció i estudi de textos crítics de l’economia ortodoxa. El resultat d’aquest treball, a part de l’enriquiment intel·lectual que suposà per aquest grup d’economistes que no havien tingut una formació crítica i rigorosa pel biaix ideològic de les facultats, va ser la publicació del llibre Crítica a la economía ortodoxa, editat per la Universitat Autònoma de Barcelona.

La tasca formativa del seminari Taifa no s’ha limitat a l’aprofundiment d’aquesta crítica de l’economia convencional. Sempre ha estat present l’interès per paradigmes alternatius que ens permetin entendre millor el desenvolupament del capitalisme, l’acumulació del capital, la teoria del valor-treball i l’explotació, el paper de l’Estat, el mercat i la globalització. La llista d’autors que ens ha acompanyat tots aquest anys d’aprenentatge col·lectiu és llarguíssima, des dels clàssics del marxisme com Marx, Engels, Lenin, Luxemburg o Gramsci fins pensadors actuals com Federici, Harvey, Lebowitz, Bookchin, Bellamy Foster, O’Connor, Brenner, Prior Olmos i un llarg etcètera.

És a partir de 2004 que es decideix anar plasmant i oferint de portes enfora tant els debats que tenim dins del seminari com l’anàlisi que es fa de la situació econòmica. A partir d’aquest moment el seminari esdevé un referent formatiu pels moviments socials. Es decideix donar-li una major importància a la tasca de divulgació acceptant invitacions de molts grups socials per impartir xerrades que ajudessin a entendre el món en què vivim, amb l’objectiu de cooperar en la formació de tots aquells que vulguin transformar la societat. Així mateix, comencem a publicar informes periòdicament sobre els temes que creiem que poden interessar a les persones vinculades al pensament crític, als activistes dels moviments socials, als militants d’organitzacions polítiques o sindicals, o simplement a les persones inquietes i preocupades que lluiten per una societat més justa.

Fins a dia d’avui s’han publicat 10 informes: sobre la situació de l’economia espanyola, el sector públic, el mercat de treball, les desigualtats i la redistribució de la riquesa, la crisi immobiliària i financera, la teoria de les crisis, el rescat dels poderosos, l’estratègia del capital en la present crisi, les alternatives al capitalisme i la Unió Europea i el sistema de la moneda euro.
A les xerrades i a la publicació dels informes s’afegeixen els cursos més amplis que cada any oferim: Introducció a l’anàlisi de la societat actual, El procés de construcció europea, i els més recents: Per entendre la crisi, Per entendre el capitalisme actual i Reflexionant sobre les alternatives.

Aquesta activitat de divulgació dirigida a col·lectius i persones interessades en la formació i participació política activa dins dels moviments socials, no es fa incompatible amb l’activitat de formació continuada dins del seminari. En els darrers anys, a part del grup d’estudi de Crítica a l’economia ortodoxa que treballa sobretot amb estudiants o joves economistes el llibre abans citat, se n’han creat d’altres. Com el seminari d’Introducció a l’economia crítica, que persegueix anar més enllà de la crítica de l’escola ortodoxa estudiant els paradigmes crítics que ens poden servir en l’anàlisi i interpretació de la societat capitalista, o el seminari d’Introducció al marxisme on s’intenta conèixer les bases essencials d’aquest paradigma. El llibre de Paul M. Sweezy, o el de Louis Gill, Fundamentos y límites del capitalismo, ens han acompanyat en aquesta formació. A més de la lectura i estudi de l’obra de Marx, especialment El capital, llegint directament les fonts.

Per altra banda, els companys més veterans del seminari han continuat (auto)formant-se i investigant sobre temes tant diversos com l’imperialisme, l’Estat, el diner o les alternatives al capitalisme. Actualment animen el seminari sobre Marxisme i ecologia que ha començat en el present curs. Darrerament, també es publica el Senzillament, una proposta de material pedagògic per treballar als instituts impulsada per professors de batxillerat i ESO que pertanyen a Taifa.

Aquests grups de treball, que estan oberts a la participació de persones interessades en la matèria, no treballen de forma aïllada sinó que busquen sinèrgies que els permeten enriquir-se del treball d’uns i altres al mateix temps que servir de major preparació per als cursos i els informes que presentem regularment.

Per això, un altre moment important en l’esdevenir del seminari Taifa són les trobades trimestrals on posem en comú el treball de tots els grups d’estudi aquí presentats. I aprofitem per debatre col·lectivament sobre qüestions més enllà de l’economia per ampliar la multidisciplinarietat necessària per entendre societats complexes com la capitalista.

Amb la intenció d’incidir políticament en un projecte transformador a través de la formació econòmica i de la socialització del coneixement, dins del seminari Taifa, com hem vist, li donem molta importància a la formació i al pensament crític, però no com a element d’erudició sinó com a eina per interpretar el nostre objecte d’estudi que és la societat. L’objectiu de la nostra tasca és, per tant, entendre quines són les variables que regeixen la dinàmica d’aquesta societat per tal que serveixi en el nostre dia a dia militant i ciutadà i poder participar amb el conjunt dels moviments socials, en la transformació envers una societat ecològicament viable, més justa i satisfactòria per al conjunt de la població.

Per tot, tot i que molts dels membres de Taifa segueixen les seves opcions personals d’adscripció política, el seminari Taifa com a tal es manté independent i autònom de la pertinença a cap grup polític, precisament per poder estar a disposició de tots els variats i nombrosos col·lectiu que lluiten per la transformació de la societat. Des del debat i la discussió rigorosa, amb honestedat i alegria.

Tot plegat es fa especialment important en l’actual context de crisi i agressió a les classes populars, sumat al bombardeig mediàtic monolític que patim, mancat de diversitat d’interpretacions de la crisi i de l’economia. Per acabar, una frase que ha esdevingut el nostre lema i resumeix l’esperit del seminari Taifa: Comprendre el món per a transformar-lo.

6 respostes

Trackbacks i pingbacks

  1. […] Aquest any el seminari d’economia crítica Taifa celebrem el nostre 20è aniversari. Han estat 20 anys de construcció col·lectiva de pensament crític i de (auto)formació d’activistes i estudiants en una visió crítica de l’economia. Interpretant la societat des del punt de vista de les classes treballadores amb un enfoc crític d’economia política. Abordant teòricament l’economia des dels paradigmes heterodoxos que les facultats neguen amb el pensament únic de l’economia convencional que naturalitza el capitalisme i sustenta el neoliberalisme. Han estat 20 anys participant dels moviments socials i polítics, proporcionant eines per entendre el nostre món que vagin més enllà de les robinsonades del liberalisme econòmic i serveixin per pensar una economia al servei de les persones i construir col·lectivament una societat més justa. Perquè creiem que cal comprendre el món per a transformar-lo. Veure més… […]

Els comentaris estàn tancats.