Però qui carai són els mercats?

DAVID FERNÀNDEZ | La Directa 30/11/2011

Albert Recio: “Les institucions de transaccions financers que gestionen la riquesa d’una minoria amb una elevada capacitat de manipulació”

Miren Etxezarreta: “Tres agències olipolístiques que ho decideixen tot”

Joan Subirats: “Una barreja de persones, entitats i professionals de l’especulació i el frau fiscal”

Albert Recio
Els mercats s’espanten. Els mercats s’alteren. Exigeixen, neguitegen. Imposen, tiben, criden. Però qui o què són els mercats financers? Gestores com Blackrock o Pimeo. Els renoms de sempre com Soros, Buffet o Gross. Fons d’inversió i de pensions com Calpers, fons sobirans emesos pels països rics o hedge funds (fons d’alt risc) com la britànica Man Group, la nord-americana Bridgewater o Renaissance, que es gestiona sola i per ordinador.

L’Estirant del Fil de la Directa 252 obre amb el creixent poder que exerceix el banc d’inversió nord-americà Goldman Sachs en el si de la UE. Bé en governs tecnocràtics -Monti a Itàlia- bé en institucions financeres comunitàries -Draghi al BCE. I amb Grècia com a paradigma. En el mateix reportatge s’aborden també les claus del recent indult al vicepresident del Banco Santander, Alfredo Sáenz, contextualitzant-lo en una pràctica massa sovintejada de perdonar -de Botin als ‘Albertos’ passant per Ybarra o Banca Catalana- els abusos dels grans poders. Amb aquest doble rerefons inquietant hem recabat les opinions d’Albert Recio, Miren Etxezarreta i Joan Subirats sobre la identitat discreta, pero gens difusa, dels mercats financers que ens governen de facto. I ‘de iure’.

Albert Recio: “La tecnocràcia és una imposició autoritària i antidemocràtica”

El professor d’Economia Aplicada de la UAB i vicepresident de la FAVB opina que “a Europa ha arribat l’època dels protectorats que abans s’aplicaven a les antigues colònies”. Recio creu que “el govern dels tecnócrates -en el fons, banquers- és una imposició autoritària i antidemocràtica, imposat des de dalt per les institucions internacionals i el nucli de la UE, que és l’eix franco-alemany”. Per Recio es tracta “d’un retrocés social i democràtic en tota regla que evoca els models de govern que Karl Marx va definir com els consells d’administració de la burgesia”. Més encara, quan els tecnòcrates “són membres de l’elit intel·lectual que ha legitimitat i implementat les polítiques neoliberals que han causat la crisi: és a dir, és com posar el torturador a cuidar de les llibertats públiques”.
Sobre la natura dels mercats, el vicepresident de la FAVB apunta que els mercats financers són, al capdavall, “les institucions de transaccions financeres per on es canalitza la riquesa de la minoria rica de la humanitat: mercats on operen uns pocs grups financers amb una elevada capacitat de manipulació”. “Mercats”, afegeix, “que s’han desenvolupat com un ‘càncer’ degut a la desregulació que ha permés la creació de nombroses activitats especulatives (derivats, assegurances d’inversió, etc) que provoquen la inestabilitat”. Recio apunta també “que els principals bancs de cada país són els principals adquisidors de deute públic i que no es pot descartar que siguin ells mateixos qui desencadenen les turbulències per millorar la seva situació”. “Sigui com sigui”, rebla, “més que obeir els mercats el que un govern seriós hauria de fer és tornar a posar els bancs sota control, reduint l’excessiva financiarització de l’economia i limitant el seu poder”.

Miren Etxezarreta: “Tres agències oligopolístiques ho decideixen tot”

“Qui són els mercats? Els grans capitalistes -les fortunes multimilionàries d’arreu del món- i, especialment, els grans inversors institucionals: fons d’inversió i fons de pensió privats”. Clara i contundent, així s’expressa Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita de la UAB i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, per qui els mercats estan controlats per “uns pocs agents financers d’enorme poder i aquells que treballen per ells: unes agències d’avaluació el caràcter especulatiu i arbitrari de les quals ha quedat ampliament demostrat”. A penes “tres agències oligopolístiques dictaminen les decisions del capital” mentre els altres suposats poders -“afeblits, difuminats”- són incapaços de controlar-los. “Molt poques persones amb immens poder sotmeten el món”, rebla.

Etxezarreta s’atura en els fons de pensions i els seus gestors “perquè són els majors prestataris i amb ells els mercats fan el que els hi rota, entrant en una paradoxa: si no es paga el deute es deixa en fallida els qui han contractat els fons”. En una doble mostra més que escateix que “el capitalisme ho té tot ben lligat i que, alhora, no haurien d’existir uns fons de pensions privat que especulen amb el futur”. Afegeix que “el sistema és totalment tributari del crèdit i gastem en el present els recursos del demà, fent un salt endavant cap el buit”. I clou: “ja no es pot esperar res del capitalisme senil”.
Sobre l’indult a Alfredo Saez aprovat divendres passat pel Consell de Ministres, Etxezarreta és del parer que “n’hi ha poc a afegir”: “un veritable escàndol que mostra fins a quin punt els importa la opinió pública i el poderosos que se senten malgrat perdin les eleccions”. “Em demano que li deu Zapatero i el PSOE al Banco Santander per haver de fer aquest gest desvergonyit: desafia les paraules”

Joan Subirats: “Entre la lògica ‘casino’ i el cop d’estat silenciós”

Joan Subirats -catedràtic de Ciència Política, membre de IGOP i autor del recent llibre “Una altra societat, una altra política?” (Icària Editorial)- cita Habermas per recordar que “no som tant davant un govern de tecnòcrates com davant ‘un cop d’estat silenciós’, on es preten naturalitzar les opcions econòmiques ortodoxes i conservadores, convertint-les en úniques opcions possibles: tal com feia i deia la senyora Thatcher ara fa 30 anys”. Les clares connexions directes dels nous executius grec i italià amb Goldman Sachs demostren, per Subirats, “la fal·làcia de l’argument tècnic: parlen de tècnica per amagar opcions ideològiques conservadores i liberals”.
Sobre la composició dels anomenats mercats financers, Subirats els defineix com “una barreja de persones, entitats i professionals de l’especulació i el frau fiscal”. “Aprofiten”, afegeix, “les esquerdes creixents dels estats-nació per fer diners a cabassos: només cal recordar que un 25% de les transaccions financeres del món les fan màquines HFT amb algoritmes, per especular sense perdre un minut i aconseguir les respostes més eficients a la lògica casino”.
Respecte l’indult concedit al viceconseller del Banco Santander Alfredo Saenz, Subirats afirma “que reforça la idea de connivència íntima entre sistema financer i sistema polític” i alerta que “en aquests dies finals de govern socialista podem veure com l’executiu sortint serveix per fer la feina bruta de l’entrant, fent coses que en períodes normals no s’atrevirien a fer”.

Font: La Directa

Skip to toolbar