“La baixada del salari és la causa real de la crisi”

L’accent i la fàbrica reprodueixen una entrevista de n’Àlex Tisminetzky a Ivan Gordillo i Joan Junyent (membres del Seminari Taifa) realitzada arrel de la xerrada que ambdós realitzarem el passat 12 de desembre a Sants.

La crisi omple portades i obre telenotícies. Ens despertem sentint-la a la ràdio, a la premsa o a les converses del bar, i sembla que ens acompanya durant tot el dia, afecta la vida, projectes i il·lusions de la gent del nostres entorn, sense moltes vegades saber o entendre d´on ve, com s´ha produït o fins a on pot arribar. Per aquest motiu, l´Assemblea de Barri de Sants va organitzar el passat 12 de desembre un acte sobre la crisi financera, i va convidar aquests dos joves economistes, per analitzar què ens està passant.

Per començar, quines són les causes de la crisi?
Les crisis formen part de l´ADN del capitalisme, són inherents al sistema econòmic. El capitalisme en síntesi es basa en què el capital inicial es converteix en mercaderies, que en vendre´s permeten obtenir un nou capital, més elevat que l´inicial. Aquest creixement exponencial no pot ser permanent, i si en un moment determinat es genera un excés de capital, els capitalistes poden arribar a pensar que no trauran rendibilitat de les seves inversions, i per tant no inverteixen els seus diners.
Per tant, la crisi és simplement una interrupció del model d´acumulació permanent de capital, i és un moviment cíclic, consubstancial al sistema.

Per tant, no estem davant un fenomen nou.
No, i en tot cas estem patint els resultats del model que va sorgir de la crisi dels anys 70. La solució que van donar els principals governs occidentals va ser un gir neoliberal, amb una rebaixa de salaris, una extensió massiva dels mercats (el que ara anomenem globalització) i sobretot una expansió financera.
Als anys 70, els capitalistes van buscar la sortida a la crisi en la rendibilitat dels seus capitals en el sector financer, no productiu, i el resultat ha estat que avui en dia hi ha una proporció d´1 a 50 entre l´economia financera i productiva. Això és la denominada bombolla financera.

Aquesta realitat és difícil de comprendre, posa´n un exemple.
Podem observar com la borsa funciona amb la simple norma de la llei de l´oferta i la demanda. Per exemple, Endesa ha pogut duplicar el preu de les seves accions al darrer any, però aquest fet en cap cas reflecteix un augment de la productivitat, de l´empresa en si.
Cal tenir en compte que els guanys en el sector financer, en accions, crèdits,… són exponencialment superiors als de l´economia real, i a més l´inversor s´estalvia problemes amb els treballadors o de conflictes socials; i és que amb un simple ordinador avui en dia es poden comprar productes financers en qualsevol mercat del món. El resultat és que els diners s´inverteixen sense passar per l´economia real i productiva.

Però finalment la bombolla va esclatar…
Doncs sí, l´agost de 2007 la bombolla va punxar, i en un mes van desaparèixer del mercat d´accions 4,5 bilions de dòlars. I hom es podria preguntar com pot desaparèixer una quantitat tan enorme de diners, però és que de fet no existien; eren només “paperets”: accions, drets i altres productes financers.
Concretament el 3 d´agost de 2007 una sèrie de persones van adonar-se que no podien posar preu a uns productes financers, les famoses hipoteques subprimes nord-americanes, ja que ningú les volia comprar. Aquest fet va desencadenar un efecte de desconfiança que va fer desaparèixer els 4,5 bilions.

I quines són les causes d´aquest esclat?
La versió oficial és que estem davant d´una crisi merament financera, que agents Wall Street han realitzat operacions “massa arriscades”, actuant sense “ètica”, i que la solució passaria per canviar aquestes persones.
Però nosaltres entenem que la causa real és l´anomenada “crisi dels salaris reals”, que en els darrers trenta anys s´han estancat o disminuït en molts dels estats occidentals. Com a conseqüència d´aquest fet, els treballadors poden consumir cada cop menys, i ningú pot comprar el que cada dia es produeix en major quantitat. Els treballadors van reaccionar primer a la devaluació dels salaris endeutant-se per poder mantenir el nivell de consum, però finalment una part dels treballadors nord-americans ja no van poder pagar ni els crèdits, i es va desencadenar la crisi en cadena.
Podem parlar que s´ha donat una contradicció, entre l´interès individual del capitalista de rebaixar cada cop més els salaris, i l´interès del capitalisme com a sistema de mantenir o elevar el consum d´àmplies capes de la societat.

Com es va produir?
La crisi es va iniciar com a crisi hipotecària, però en comprovar que molts dels préstecs no es podrien retornar, es va estendre el pànic, primer arreu dels Estats Units d´Amèrica i després a la resta del món.
Aquest context va produir una baixada de la rendibilitat dels bancs, i sobretot que les entitats financeres no es fiessin unes de les altres, doncs ningú sabia fins a quin punt la resta, o un mateix, estava afectat pels “productes tòxics”, els que no es podrien cobrar. Aquest procés finalment va afectar a la congelació dels crèdits a les persones i a les famílies.

Quines són les conseqüències de la crisi?
La primera gran conseqüència és la congelació dels crèdits a les empreses, sobretot les mitjanes o petites, i a les famílies. Alhora, es dóna un fre en l´activitat econòmica, amb augments de l´atur, que va acompanyada de més precarietat laboral, una nova baixada de salaris, i una pèrdua de riquesa de les famílies.
També es comprova una tendència a la concentració empresarial, ja que les grans empreses van absorbint a les petites, i s´observa un augment generalitzat de la desigualtat social, amb reduccions de les despeses socials, com en educació o salut.
Finalment, en aquest context és previsible un augment del conflicte social i de la repressió, i una restricció de les llibertats socials i personals. Tot plegat un context de més incertesa, més angoixa i de deteriorament psicològic per a àmplies capes de la societat.

L’accent: “La baixada del salari és la causa real de la crisi”
La fàbrica: “La baixada del salari és la causa real de la crisi”

Skip to toolbar