Más allá del estallido de la crisis de la burbuja de las deudas soberanas, ¿Qué hacer? Un análisis desde la economía productiva
Cuatro años después del estallido de la crisis del sistema financiero mundial, el mundo económico sigue colgando de un hilo; diariamente nos bombardean con noticias de amenazas: recesiones mundiales, colapsos bancarios, rebajas de ratings, quiebras de países, volatilidades nunca conocidas, caídas de los mercados de acciones, desplome de ventas de grandes empresas, destrucción de empleo sin precedentes… Observamos que los recortes que ayer prometieron como la medicina necesaria, hoy quedan cortos y mañana nos esperan otros de magnitud desconocida. La «receta global»: expulsar de la producción y rebajar el consumo de millones de personas, se propagó por el mundo rápidamente en los primeros meses de 2010. Todos los indicadores reales, inversión, empleo, producción, han empeorado notablemente desde entonces. Después de tantos rescates fallidos, de tantos recursos dilapidados, el sistema sigue hundiéndose y deteriorando el nivel de bienestar de sus ciudadanos, las crisis de las deudas soberanas no es sino otra etapa en un largo camino de derrumbe. Debemos preguntar: ¿Quo vadis, capitalismo?
“És fonamental crear una multiplicitat de contrapoders” (R. Zibechi)
Estratègies per avançar cap a un món diferent partint des de la base. Sota aquesta premissa inicial, unes 150 persones van seguir el passat 11 de febrer el debat “Perifèries socials, territoris en resistència. Experiències d’autoorganització per a les lluites socials”, que va comptar amb la presència de l’escriptor uruguaià Raúl Zibechi, l’economista del Seminari Taifa Miren Etxezarreta i el cooperativista de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) Jordi Garcia.
La nova estratègia del capital: vincular els salaris a la productivitat
A l’espiral insaciable de retallades de drets i benestar social cal sumar-hi ara una antiga proclama neoliberal que ha ressorgit aprofitant la gravetat de la situació. Sembla que el desmantellament dels drets laborals no és suficient i l’atac ha emprès una direcció paral·lela cap al cor del mercat de treball: el salari.
Les alternatives davant la crisi
Diuemenge dia 5 de febrer (17h). Xerrada a Sort (Ateneu de la Muntanya): Les alternatives davant la crisi. A càrrec de :Josep Manel Busqueta, membre del seminari Taifa.
La revolució permanent també és patrimoni del capitalisme
Els temps de crisi són temps convulsos pel capitalisme. En aquests períodes el funcionament normal de l’activitat capitalista s’interromp i amb ella queda aturada la dinàmica social essencial per a la bona salut del procés de reproducció capitalista.
Curs: Poder i Energia 2024
Curs sobre poder i energia, novembre 2023.
Des de la Revolució Industrial es va establir una relacióentre el control de les fonts energètiques i la prosperitat de les nacions.
William Jevons al s. XIX acabaria fixant la base del negoci de l’energia en teoritzar els efectes econòmics de l’escassetat de combustible, marc en el qual estem avui en dia.
Sobre aquests pilars es va aixecar un gegantí edifici oligopolístic que les energies renovables estan transformant.
Fins a quin punt el marc de l’escassetat ésl’excusa per a noves polítiques d’austeritat? Quins efectes tenen sobre l’activitat econòmica, els preus i la vida de les persones? Com afectarà la transició energètica? Quins canvis geopolítics s’estan produint? Quines alternatives hi ha?