Las pensiones no se tocan (J. Junyent)
Conversa de Joan Junyent, membre del seminari Taifa, amb la gent de Redondo de Confusión previa a la xerrada impartida a Osca el passat 14 de desembre sobre les reformes del sistema de pensions.
Reconquistar las pensiones para nuestro futuro (E. Idoate)
Todas las sociedades necesitan sistemas para garantizar recursos a las personas mayores. Y en el capitalismo, sin las pensiones públicas, las condiciones de vida cuando nos retiramos serían mucho peor. Y así lo demuestran las amplias poblaciones que no están cubiertas por este derecho. Ahora bien, nuestro sistema de pensiones, basado en el modelo contributivo, está muy limitado para funcionar únicamente como ahorro colectivo, y no como mecanismo de mejora del reparto de la renta para que la gente mayor tenga acceso a los frutos de la riqueza. Esto último es lo que realmente sería necesario para asegurar ciertos niveles de bienestar entre la gente mayor ante los ataques del capitalismo.
El gran espoli
El neoliberalisme és fort perquè ens fan creure que les seves mesures comporten uns resultats que mai avalen els fets. Tal com deia el Jordi Berbis a Discursos econòmics: la hipocresia habitual, s’estan perpetuant mesures que són totalment contradictòries amb els objectius que diuen defensar. En el cas de les economies que han patit crisis del deute, no n’hi ha cap que se n’hagi sortit aplicant les polítiques d’austeritat. Tan sols han pogut reduir el dèficit i el deute i millorar les condicions econòmiques quan han abandonat l’austeritat i han aplicat altres mesures. El que tenen en comú tots els casos és que s’ha donat una transferència brutal d’actius públics cap a mans privades.
Curs: “Per entendre l’actualitat” (Vic)
El 14 de març comença el curs “per entendre l’actualitat” a Vic.
El casament de la neboda i el banc d’aliments
Les últimes setmanes de l’any van deixar uns contrastos insultants per a tota persona amb un mínim grau de sensibilitat social. En pocs dies, a Barcelona van coincidir el casament de la neboda del magnat indi de l’acer i la campanya de recollida de productes destinats al Banc d’Aliments. Una primera reacció podria formular-se així: El casament ha constituït una ostentació obscena. Quina és la riquesa i el poder de qui pot gastar seixanta milions d’euros en un casament i imposar totes les condicions? De quina ètica estem parlant? Al seu costat, la necessitat d’un Banc d’Aliments subratlla situacions insostenibles i l’èxit de la campanya és un signe de solidaritat i una forma de lluitar contra la pobresa.
L’engany optimista
De tant en tant sentim parlar de les perspectives de millora de l’economia espanyola i catalana. La majoria de vegades és perquè es revisen les estimacions a la baixa. Com ha fet l’FMI fa uns dies, que ha retardat l’any en què, suposadament, l’economia es recuperarà. Però també és costum de fer pronòstics “optimistes”. El govern i el Banc d’Espanya preveuen que es tocarà fons el darrer trimestre d’aquest any. L’Observatori econòmic del BBVA diu que ja hem passat el pitjor. El que els titulars dels mitjans de comunicació no anuncien tan sovint, ni amb tant d’entusiasme, és l’àmplia diferència que presenten algunes tendències econòmiques en relació amb el context internacional.
Curs: Poder i Energia 2024
Curs sobre poder i energia, novembre 2023.
Des de la Revolució Industrial es va establir una relacióentre el control de les fonts energètiques i la prosperitat de les nacions.
William Jevons al s. XIX acabaria fixant la base del negoci de l’energia en teoritzar els efectes econòmics de l’escassetat de combustible, marc en el qual estem avui en dia.
Sobre aquests pilars es va aixecar un gegantí edifici oligopolístic que les energies renovables estan transformant.
Fins a quin punt el marc de l’escassetat ésl’excusa per a noves polítiques d’austeritat? Quins efectes tenen sobre l’activitat econòmica, els preus i la vida de les persones? Com afectarà la transició energètica? Quins canvis geopolítics s’estan produint? Quines alternatives hi ha?