Entrades per

Curs: “Per entendre el capitalisme”

L’objectiu del curs és la presentació d’una visió rigorosa i crítica dels aspectes més rellevants del capitalisme actual immers en una profunda crisi tot analitzantla seva evolució i les conseqüències pel conjunt de la societat. Des del seminari Taifa proposem una anàlisi de conjunt de la societat capitalista, una aproximació sistèmica que aborda els àmbits […]

Curs: Reflexionant sobre les Alternatives

És  un fet que cada cop hi ha més persones que és pregunten sobre les   alternatives a un model de societat capitalista indesitjable per la   majoria de les persones que habitem el planeta. L’objectiu  d’aquest curs se centra en plantejar diferents propostes,  idees  arguments etc., que serveixin per la reflexió i per l’acció a  totes  […]

Carta a Wolfgang Schäuble, ministre de Finances alemany

Publicat a La Directa el 30/07/2015. El motiu pel qual l’escrivim és per sol·licitar-li la dissolució immediata de la seva organització, la Unió Europea, i que iniciïn un procés per entregar el seu arsenal bancari per tal de posar-lo a disposició de les persones, no contra elles. Senyor, Disculpi’ns, si us plau, l’atreviment: li escrivim […]

Europa, habitatge, populismes?

Fa dues setmanes el mecanisme europeu d’estabilitat o MEDE va fer públic que havia aprovat la devolució anticipada per part d’Espanya de 1.500 milions d’euros del rescat al sector financer. Amb l’establiment del MEDE, es van institucionalitzar els plans d’ajust aplicats. És a dir, les polítiques econòmiques aplicades per part de la Unió Europea durant la crisi, esdevenen un pilar més del seu funcionament. Això no hauria de representar una sorpresa per a ningú ni s’han de concebre com una desviació. Ans al contrari, els plans d’ajust són la continuïtat de les polítiques estructurals de la UE. Resulta força revelador que en la mateixa roda de premsa en la qual s’anunciava la devolució dels 1.500 milions, el director del MEDE, Klaus Regling, digués que «Donat que Espanya ha implementat una profunda agenda de reformes, el país és una de les economies més atractives per a inversors de l’eurozona». Queda clar, per tant, que la finalitat real dels plans d’ajust és millorar la situació per al capital, deixant la resta d’arguments com a excuses.

El govern de Syriza i la lluita dels pobles contra els mercats

Les primeres setmanes del govern grec de Syriza estan sent vertiginoses. Tant el seu ministre de finances, Yannis Varoufakis, com el primer ministre, Alexis Tsipras, van iniciar just després de prendre possessió del càrrec una serie d’entrevistes amb els representants polítics de les principals economies de la zona euro. La primera trobada important es va produir a Atenes amb la visita del cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. Les imatges de la roda de premsa en la que Varoufakis anuncia el no reconeixement de la Troika i la cara de circumstàncies del ministre holandès de finances han donat la volta al món. Dijsselbloem és alhora cap del buró del Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE), creat el 2011 per facilitar els crèdits de «rescat» als països del euro amb problemes financers, a canvi, evidentment, d’aplicar una sèrie d’ajustaments estructurals fonsmonetaristes sota la tutela de la Troika.

Séminaire Taifa : 20 ans d’économie critique pour la transformation sociale

Le séminaire d’économie critique Taifa célèbre cette année son vingtième anniversaire. Cela représente vingt ans de construction collective de pensée critique et d’(auto)formation d’activistes et d’étudiant.e.s dans une perspective de critique de l’économie. Vingt ans que nous passons à interpréter la société du point de vue des classes laborieuses avec une approche critique d’économie politique. Vingt ans à aborder théoriquement l’économie dans les paradigmes hétérodoxes que les universités rejettent par le biais d’une pensée unique de l’économie conventionnelle qui naturalise le capitalisme et nourrit le néolibéralisme. Vingt ans de participation à des mouvements sociaux et politiques, pour diffuser des outils de compréhension de notre monde qui dépassent les « robinsonnades » du libéralisme économique, des outils pour penser une économie au service des gens et construire collectivement une société plus juste. Tout cela, parce que nous croyons qu’il faut comprendre le monde pour pouvoir le transformer.

Austeritat, reforma o sortida de l’euro: quina és l’alternativa?

Demà, 25 de maig, se celebren eleccions al Parlament Europeu, uns comicis que estaran marcats per les polítiques d’austeritat que han portat a l’actual situació d’estancament econòmic i de deteriorament de les condicions de vida de la població, amb uns nivells d’atur inèdits, atacs sistemàtics a les condicions laborals de la classe treballadora i una situació general d’empobriment (segons l’índex Arope, la pobresa i l’exclusió han arribat al 25% al conjunt de la Unió Europea). En aquest context de crisi, la moneda comuna ha esdevingut la palanca definitiva per institucionalitzar l’austeritat salarial com a única política econòmica possible i estendre-la a àmbits del salari socialitzat, com la protecció social, els serveis públics o les pensions. L’euro fa que els estats no puguin disposar de política monetària pròpia, determinada exclusivament pel Banc Central Europeu (BCE). La competència entre països en matèria fiscal ha esdevingut, així, l’única eina utilitzada per dirigir la política industrial. Els guanyadors, una vegada més, han estat els grans grups empresarials, que han vist com es flexibilitzaven els mercats de treball nacionals i com es reduïen els salaris, a més de gaudir de privilegis fiscals. És possible una alternativa a aquesta situació en el marc de la Unió Econòmica i Monetària?

Per entendre la UEM, la crisi de la zona euro i les possibles solucions a debat

Publicat a Espai Fàbrica. En castellà a Marxismo Crítico Per entendre la Unió Econòmica i Monetària europea, la crisi de la zona euro i les possibles solucions a debat1 La Unió Econòmica i Monetària (UEM) és l’entramat institucional resultant del projecte d’integració econòmica i política portat a terme a Europa. Accelerat els anys 80 de […]

Discursos econòmics: la hipocresia habitual

En els discursos econòmics, especialment en els casos de les institucions supranacionals, ens trobem amb declaracions i mesures argumentades com a necessàries per al benestar de la població. Tanmateix, els seus resultats a la pràctica són totalment contradictoris amb aquests objectius.

La crisi capitalista com a recomposició del sistema (I. Gordillo)

L’agost del 2013 es complí el sisè aniversari de l’inici de la crisi actual. El 3 d’agost de 2007, llegíem a la premsa econòmica que elshedge funds de Bear Stearns es declaraven en fallida: «Com si fos una epidèmia, la crisi en el sector de les hipoteques d’alt risc —subprime— ja s’ha cobrat les primeres víctimes oficials dins del banc d’inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l’entitat presentava els informes necessaris perquè dos dels seus hedge funds —fons d’inversió lliure— s’acollissin al capítol 15 de la bancarrota estatunidenca. […] » Això va ser tan sols el començament.