Entrades

La despossessió de la vida quotidiana: Impactes i respostes

cartell-debat-taifa-a3Existeixen abundants anàlisis de conjuntura sobre l’evolució socioeconòmica -sortim o no de la crisi?-, però ens sembla que no es presta la suficient atenció als elements estructurals del sistema i com aquests afecten la ciutadania, especialment les classes populars i els grups més vulnerables. Per això ens proposem explorar les línies principals de l’evolució del sistema econòmic en la segona dècada del segle XXI en els seus elements estructurals, la gestió de la crisi i, principalment, les conseqüències en la vida de les classes populars. Ens proposem presentar de manera clara i concisa, amb voluntat d’arribar a un públic general -no especialitzat en economia-, com s’està produint la reestructuració del sistema i la paral·lela despossessió de les classes populars, un fenomen lligat directament a la recuperació del capital i el creixement econòmic -tot i que encara molt feble i inestable-.

En La desposesión de la vida cotidiana intentem explicar de quina manera la vida quotidiana és afectada pel conjunt de les relacions de producció, legals, polítiques i ideològiques que configuren l’essència del capitalisme en general i més concretament en la seva fase actual de restauració posterior a la gran crisi.

Més concretament, els temes analitzats, a banda d’una visió de cap a on va el capitalisme com a sistema global es centraran al voltant dels canvis en el model productiu del nostre entorn i les conseqüències de la desindustrialització i posterior terciarització de les nostres economies. Sobre els canvis succeïts en el món del treball: elevat atur, expulsió de capes importants de la població dels circuits formals d’inserció en el món del treball, precarització, flexibilització contractual, etc. Del desmantellament de l’estat del benestar com a fase d’aprofundiment de les polítiques neoliberals en forma de privatitzacions i pèrdues de drets socials i serveis públics, amb el sector de la sanitat analitzat més abastament. Sobre els canvis en el sector energètic, però no tant com les grans empreses han operat «per dalt» amb fusions, adquisicions, etc. sinó partint del rebut de la llum i com s’explica que en un moment de caiguda del preu del petroli el cost de l’electricitat hagi augmentat més d’un 40% respecte abans de la crisi. Els canvis en el món de la comunicació i la paradoxal transformació que ha suposat l’anomenada «democratització de la informació» amb les xarxes socials al mateix temps que la concentració del capital dels grans mitjans és cada vegada en mans més reduïdes i per tant amb un major poder de control dels relats sobre els esdeveniments polítics i socials. I com no podia ser d’alta manera, perquè allí on hi ha dominació hi ha sempre resistència, com les famílies han desenvolupat tot un seguit d’estratègies per sobreviure i combatre aquesta estructural despossessió amb o sense l’ajuda de moviments socials més o menys polititzadors dels dolors socials que patim actualment.

Debat al voltant del darrer informe de Taifa. Diumenge 23 d’octubre, 12h30. Sala Micaela Chalmeta, Fira d’Economia Solidària de Catalunya, Recinte Frabra i Coats, C/ de Sant Adrià, 20, Barcelona.

Informe 11: La desposesión de la vida cotidiana  Llegir més

Jornades: Desentranyant la UE

Aprofitant la recent publicació de l’informe Desentrañando la UE, el seminari Taifa organitza unes jornades de reflexió al voltant d’aquest tema els propers dies 22,23 i 24 d’octubre.

Jornades: Desentrañando la UE

Jornades: Desentrañando la UE. Barcelona, 22, 23 i 24 d’cotubre.

Les jornades tindran lloc a EcoConcern-Innovació Social (c/ Mare de Déu del Pilar, 15, principal) a Barcelona.

TAIFA 10: Desentrañando la UE

Ja està disponible per a la descarrega el darrer informe del seminari d’economia crítica Taifa, Desentrañando la UE.

[button color=red url=
[button color=blue url=
[button color=yellow url=

Extracte

La gestión de la crisis por parte de los gobiernos ha perseguido desde el primer momento el rescate de los capitales privados, sobretodo del sector bancario, a costa de los contribuyentes y el deterioro de las condiciones de la población trabajadora. El apoyo incondicional de los gobiernos ha hecho válida la idea de la privatización de los beneficios y la socialización de las pérdidas. En el Estado Español ha disparado la deuda pública hasta niveles récord (94% del PIB en enero 2014). El coste que ello acabará suponiendo es aún incalculable, pero se puede aproximar entre los 125.000 y los 250.000 millones de euros, entre las ayudas iniciales del FAAF, el FROB, etc. y el posterior plan de la UE para rescatar la banca española a través de la llamada línea de crédito abierta por la UE. La deuda se ha convertido en un mecanismo de distribución de la riqueza de los pobres hacia los ricos, pues el dinero del contribuyente, aportado de un modo u otro por el trabajo, se drena hacia los capitales financieros a través del pago de los intereses de la deuda, una deuda que se prolonga en el tiempo y que por su volumen será impagable. Que ha forzado a los Estados endeudados a recurrir a las ayudas de la UE que las ha concedido imponiendo a cambio severas y crueles condiciones.

Els informes del seminari Taifa també al teu lector de llibres electrònics

Els Informes del seminari Taifa al teu lector de llibre electrònics

Els Informes del seminari Taifa al teu lector de llibre electrònics

A partir d’ara et podràs descarregar els informes del seminari Taifa no només en pdf sinó també en els formats epub i mobi (kindle) per a que els puguis llegir còmodament al teu lector de llibre electrònics.

Ja està disponible amb aquests formats l’informe 8: La estrategia del capital. en les properes setmanes anirem afegint els informes anteriors.

L’estrategia del capital (notes de la presentació)

Aquestes notes corresponen a la presentació de l’informe 8 del seminari Taifa: la estrategia del capital que tingué lloc el passat mes de desembre a la Sirga (Gràcia).

La crisi per al capital no és la destrucció de llocs de treball o els 5 milions d’aturats. Per al capital, la crisi és la caiguda de la taxa de guany i d’interrupció del procés de circulació i d’acumulació del capital.

Davant doncs de la situació actual ens va semblar pertinent analitzar per quines vies el capital intentava recompondre la seva taxa de guany i restablir el procés d’acumulació. És una tasca complicada perquè sempre és difícil analitzar els esdeveniments en “temps real” i és molt més fàcil analitzar-ho amb certa perspectiva històrica. Evidentment això comporta un cert risc d’equivocar-nos i ometre algun element que d’aquí a uns anys puguem considerar com a clau en la sortida de la crisi, però l’evidència d’alguns indicis i la importància que té per a les resistències populars poder formar-se i actuar des de bon principi ens van encoratjar a abordar aquest tema.

Les crisis són intrínseques al capitalisme i aquest no pot eliminar-les, tan sols aconseguir superar-les temporalment i posposar-les en el temps. Històricament això s’ha traduït en una expansió del capitalisme cap a nous espais no capitalistes. Primer en un sentit geogràfic del terme, però ja més recentment en un sentit més ampli del terme espai. I de fet això és el que observem, en aquest incipient intent de superar la crisi actual, i el que hem intentat reflectir en l’informe “La estrategia del capital”.

Exemples: empreses constructores espanyoles construint l’ampliació del canal de Panamà o un AVE al Pròxim Orient o participant del boom constructor del Brasil pre-olímpic, però també la privatització de la ports i carretes a Grècia o aeroports i loteries a l’estat espanyol, la mercantilització de béns anteriorment públics o fins i tot la creació de noves necessitats i nous mercats.

En aquesta cerca de nous espais per a l’acumulació que pugui suplir l’àmbit de la producció hi juga un paper molt destacat la relació entre el Capital i l’Estat. Per això hem volgut dedicar el primer capítol a analitzar quina és aquesta relació i com canvia en temps de crisi. Des d’una perspectiva de classe és ben sabut que en el capitalisme l’Estat és un Estat de classe i que per tant, estarà al servei de la classe dominant per tal de permetre reproduir aquesta situació en el temps. Això no és gens nou. No obstant, des del final de la Segona Guerra Mundial, als països central (principalment a Europa) gràcies als partits socialdemòcrates l’Estat s’havia dotat d’una sèrie d’instruments que aparentment negaven aquesta natura de classe. És el que tots coneixem com Estat del Benestar. De fet, no és que l’Estat hagués deixat de ser un estat de classe. El que succeí és que per tal d’acomplir la seva tasca era molt més eficient fer-ho combinat dos àmbits: actuacions que afavorissin l’acumulació per una banda i actuacions que afavorissin la legitimació del sistema per l’altra i que afavorissin un clima de baixa conflictivitat social. Els mecanismes de legitimació han anat canviant[1] però sempre estan subordinats al procés d’acumulació i això és més evident que mai en temps de crisi quan ens diuen que hem estat visquent per sobre les nostre possibilitats i molts dels “drets” adquirits es retallen com un sacrifici “necessari” per tal de sortir de la crisi. No obstant, això no és nou ja que des dels anys 70 del S.XX, s’està produint un retrocés de la funció legitimadora de l’Estat a favor del procés d’acumulació.

Exemples: mercantilització i privatització de béns i serveis públics, la finançarització, la creació i la gestió de l’exèrcit de reserva, reducció de la presència d’allò públic i polític, etc.

Dins d’aquest apartat ens va semblar rellevant integrar un tema que tot i que no és estrictament de l’àmbit econòmic observem amb preocupació i és com el capital no només intenta modificar la seva relació amb l’Estat sinó tota la societat en el seu conjunt per a que actuï d’acord amb els seus interessos. Per això hem inclòs un annex amb un comentari sobre el text “Transforma España” que els representants de la gran empresa espanyola van presentar ja fa uns mesos davant del cap d’estat i del govern i en el que plantegen com creuen que ha de ser la societat espanyola del futur.

Dins de totes aquestes polítiques ens va semblar pertinent dedicar un capítol a la crisi del deute i la seva gestió donat que des de sempre l’endeutament és un element disciplinador de primer ordre i la crisi del deute i la por d’un rescat i de la sortida de l’euro s’està convertint en un element central en la justificació de tot tipus de mesures clarament impopulars.

Un tercer capítol l’hem volgut dedicar a aprofundir en les privatitzacions com un dels elements més destacats d’aquesta nova subordinació de l’Estat envers el Capital.

Per últim, hem volgut dedicar un capítol al que hem anomenat l’economia furtiva, un terme que inclou tots uns àmbits que s’escapen als àmbits que tradicionalment s’han considerat capitalistes però que tenen una gran importància econòmica malgrat mantenir-se semi-ocultes i situades entre la legalitat i la il·legalitat. Aquí incloem àmbits molt diferents entre sí com ara l’economia submergida, el narcotràfic, el blanqueig de capitals, el frau fiscal, el tràfic de persones, el comerç d’armes, la prostitució, el treball a les presons, etc. Ara bé, cla destacar que el nostre anàlisi no es centra en un anàlisi ètic o moral sobre aquestes activitats i les conseqüències d’aquestes per a les persones, sinó que ens volem centrar en quina és la relació que tenen totes aquestes activitats amb el capital i el procés d’acumulació i com aquests àmbits poden ser una sortida en temps de crisi en els àmbits productiu i financer.

[1] Aquesta legitimació pot ser política (democràcia representativa), econòmica (millores salarials i de les condicions de vida de les classes treballadores) o ideològica (el convenciment que és el millor sistema possible i que no hi ha alternativa). Quan la legitimació falla queda només el recurs de la repressió.

TAIFA08: La estrategia del capital

L’esperàvem amb candeletes i ja el tenim aquí. El 8è informe del Seminari d’economia crítica Taifa ens ajuda a entendre com el gran capital ha aprofitat la crisi per treure’n beneficis i les conseqüències que això està comportant en les condicions de vida i els drets de les classes populars.

Al començament de la crisi hi va haver força persones de bona voluntat, crítiques amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important i que permetria, si més no, establir alguns controls i regulació que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Era una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per fer una molt profunda reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, que aquesta reestructuració suposa un gravíssim deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i fins i tot dels drets humans fonamentals.

De què tracta el 8e informe de Taifa?

Les transformacions que la crisi està facilitant a tot el món ric, -l’àmbit de l’economia occidental, el que fins fa poc es considerava dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia davant el creixement d’altres grans països-, permeten als grans capitals no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de benefici així com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial. Per això, davant de les creixents contradiccions d’un capitalisme senil (Samir Amin) s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb qui no té més remei que compartir la riquesa que es produeix. Al mateix temps, més en uns països que en altres, però en general a tot el món desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb prou força el seu impacte negatiu com per rebel·lar-se, altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum augmentat en comparació amb les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-ho en perill. Altres, finalment, es debaten en la impotència i la desesperació, actituds totes que faciliten la consecució dels objectius del capital.

Fins ara l’evolució de la crisi està portant a una gran reestructuració del capitalisme global, que adquireix característiques específiques en els països rics. Les repercussions d’aquesta gran reestructuració del capitalisme global en els països de segon o tercer nivell -els anomenats PIGS o PIIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya o els mateixos més Itàlia en la segona versió) i els països de l’Est d’Europa- està arrasant amb les condicions de vida i treball i els drets civils de les seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuració en el cas d’Espanya.

Seminari d’economia crítica Taifa (2011). La estrategia del capital.

Article original: CoordONGDLleida

TAIFA01: La situación actual de la economía española

Economia espanyola
Ja ha vist la llum el número 1 dels informes d’economia del Seminari Taifa.

Aquests neixen amb la voluntat de ser una publicació peridòdica que analitzi aspectes importants de l’economia d’aquest mon en el que vivim. Aquest primer número està dedicat a un anàlisi de la situació de l’economia espanyola a finals del 2004.

Podeu descarregar l’informe en PDF:

Aquest és l’índex d’aquest primer número:

  • 1. En el context de l’economia mundial
  • 2. L’economia espanyola
    • 2.1. Qui, com i per quant es treballa
      • Ocupació
      • Salaris
    • 2.2. On es treballa: el sistema productiu
      • Nombre d’empreses
      • Ocupació
      • Propietat
      • Beneficis
      • La dinàmica productiva
      • Producció i viabilitat ecològica
    • 2.3. La distribució de la renda
    • 2.4. Els serveis socials
      • Educació
      • Sanitat
      • Pensions
      • Habitatge
    • 2.5. La macroeconomia
    • 2.6. El benestar material de la població
  • 3. El model de desenvolupament
  • 4. L’avaluació de TAIFA
  • Glossari

Aquest document es distribueix en condicions de copyleft. Es permet la copia, distribució i traducció d’aquest document respectant sempre els termes de la llicència.

NOTA: Les còpies en paper d’aquest informe estan exhaurides. Si voleu còpies en paper podeu posar-vos en contacte amb Baladre (donat que ens van encarregar un bon nombre de còpies i possiblement encara els en quedin)