Entrades

La despossessió de la vida quotidiana: Impactes i respostes

cartell-debat-taifa-a3Existeixen abundants anàlisis de conjuntura sobre l’evolució socioeconòmica -sortim o no de la crisi?-, però ens sembla que no es presta la suficient atenció als elements estructurals del sistema i com aquests afecten la ciutadania, especialment les classes populars i els grups més vulnerables. Per això ens proposem explorar les línies principals de l’evolució del sistema econòmic en la segona dècada del segle XXI en els seus elements estructurals, la gestió de la crisi i, principalment, les conseqüències en la vida de les classes populars. Ens proposem presentar de manera clara i concisa, amb voluntat d’arribar a un públic general -no especialitzat en economia-, com s’està produint la reestructuració del sistema i la paral·lela despossessió de les classes populars, un fenomen lligat directament a la recuperació del capital i el creixement econòmic -tot i que encara molt feble i inestable-.

En La desposesión de la vida cotidiana intentem explicar de quina manera la vida quotidiana és afectada pel conjunt de les relacions de producció, legals, polítiques i ideològiques que configuren l’essència del capitalisme en general i més concretament en la seva fase actual de restauració posterior a la gran crisi.

Més concretament, els temes analitzats, a banda d’una visió de cap a on va el capitalisme com a sistema global es centraran al voltant dels canvis en el model productiu del nostre entorn i les conseqüències de la desindustrialització i posterior terciarització de les nostres economies. Sobre els canvis succeïts en el món del treball: elevat atur, expulsió de capes importants de la població dels circuits formals d’inserció en el món del treball, precarització, flexibilització contractual, etc. Del desmantellament de l’estat del benestar com a fase d’aprofundiment de les polítiques neoliberals en forma de privatitzacions i pèrdues de drets socials i serveis públics, amb el sector de la sanitat analitzat més abastament. Sobre els canvis en el sector energètic, però no tant com les grans empreses han operat «per dalt» amb fusions, adquisicions, etc. sinó partint del rebut de la llum i com s’explica que en un moment de caiguda del preu del petroli el cost de l’electricitat hagi augmentat més d’un 40% respecte abans de la crisi. Els canvis en el món de la comunicació i la paradoxal transformació que ha suposat l’anomenada «democratització de la informació» amb les xarxes socials al mateix temps que la concentració del capital dels grans mitjans és cada vegada en mans més reduïdes i per tant amb un major poder de control dels relats sobre els esdeveniments polítics i socials. I com no podia ser d’alta manera, perquè allí on hi ha dominació hi ha sempre resistència, com les famílies han desenvolupat tot un seguit d’estratègies per sobreviure i combatre aquesta estructural despossessió amb o sense l’ajuda de moviments socials més o menys polititzadors dels dolors socials que patim actualment.

Debat al voltant del darrer informe de Taifa. Diumenge 23 d’octubre, 12h30. Sala Micaela Chalmeta, Fira d’Economia Solidària de Catalunya, Recinte Frabra i Coats, C/ de Sant Adrià, 20, Barcelona.

Informe 11: La desposesión de la vida cotidiana  Llegir més

TAIFA 11: La desposesión de la vida cotidiana

TAIFA11 La desposesion de la vida cotidiana

TAIFA11 La desposesion de la vida cotidiana

Se encuentran abundantes análisis de coyuntura sobre la evolución socio-económica –¿se sale o no de la crisis?–, pero no nos parece que se le preste suficiente atención a los elementos estructurales del sistema y cómo estos afectan a la ciudadanía, especialmente a los grupos más vulnerables. Por ello, en este informe, nos proponemos explorar las líneas principales de la evolución del sistema económico en la segunda década del siglo XXI en sus elementos estructurales y, principalmente, las consecuencias en la vida de la ciudadanía de a pie respecto a cómo se está produciendo esta desposesión/reestructuración. La idea es intentar entender de qué manera la vida cotidiana es afectada por el conjunto de relaciones reales de producción, legales, políticas e ideológicas que configuran la esencia del capitalismo en general y más concretamente en su fase actual de “restauración” después de una gran crisis.

Extracte

La restauración del capitalismo para salir de una crisis requiere hacer frente a las múltiples consecuencias de sus contradicciones internas. En la etapa de restauración, a las contradicciones propias de su funcionamiento habitual se suman otras nuevas: hay que destruir el capital sobrante para volver a tener la tasa de ganancia suficiente para acumular y rehacer los mecanismos de poder sobre las poblaciones doblemente afectadas por la creciente explotación y por la destrucción productiva.

Los mecanismos restauradores de la tasa de ganancia son recurrentes a lo largo de la historia: aumento de la explotación y nuevas formas de expolio del trabajo y desposesión de propiedades o derechos sobre las formas de producción. En cada momento histórico las formas de esta desposesión han variado, puesto que en cada época y lugar las estructuras jurídicas existentes sobre la propiedad de los medios de producción y la organización concreta de los diversos tipos de trabajo son diferentes.

Curs: “Per entendre el capitalisme”

L’objectiu del curs és la presentació d’una visió rigorosa i crítica dels aspectes més rellevants del capitalisme actual immers en una profunda crisi tot analitzantla seva evolució i les conseqüències pel conjunt de la societat. Des del seminari Taifa proposem una anàlisi de conjunt de la societat capitalista, una aproximació sistèmica que aborda els àmbits de la despossessió social i ecològica, de la dominació patriarcal i de l’explotació laboral. Proposem una explicació, destinada a un públic general, sobre com funciona el sistema productiu i financer, el rol del diner i el mercat en la nostra societat així com el paper de l’Estat i la política econòmica dels governs en l’actual era neoliberal. Aquesta totalitat capitalista està protagonitzada per un conflicte de classes que posa de relleu les múltiples contradiccions del sistema i els propis límits del capital.

per_entendre-el-capitalisme_2016Sessions del curs:

  • Sessió 1: La societat en la que vivim: una sessió panoràmica. En aquesta sessió s’analitza la dinàmica de funcionament del capitalisme com a sistema econòmic i social. S’identifiquen els elements centrals que permeten la inserció de les persones en la nostra societat així com les vies d’exclusió i marginació social. Queden ben definits els elements socioeconòmics estructurals que ens ajuden a comprendre el capitalisme. Es farà una breu introducció de les crítiques de l’economia ortodoxa i un breu repàs de la història del capitalisme fins els nostres dies.
  • Sessions 2 i 3: L’estructura fonamental de l’explotació, la dominació i la despossessió en el capitalisme. S’analitza de forma assequible i rigorosa com actua el mecanisme central d’explotació del capital a partir de la teoria laboral del valor de Marx. S’assenyala tant el paper central del treball i el procés productiu en el capitalisme com l’opressió patriarcal i l’espoli mediambiental. S’explicarà també el mecanisme d’acumulació per despossessió que permet al capitalisme obtenir nous espais de valorització del capital a través de la privatització, l’expansió geogràfica i la mercantilització de la vida.
  • Sessió 4: El sistema productiu, canvis en l’organització del treball i lluita de classes. A partir de l’estructura de l’empresa s’analitza com funciona la producció en el capitalisme. S’estudien els diferents canvis que en els darrers anys s’han anat introduint en les formes d’organització empresarial i productives per continuar assegurant la reproducció del capitalisme a partir de l’explotació de la força de treball. Aquest mode de producció genera una separació en classes de la nostra societat, conflicte central que caracteritza el capitalisme.
  • Sessió 5: El sistema financer i el diner. S’exposa el procés a través del qual en l’actual societat capitalista el diner es crea a través del mecanisme de crèdit de les entitats financeres. L’ampli desenvolupament del sistema de crèdit i les finances ha provocat una desproporció entre el sector financer i el sistema productiu generador de valor. S’analitza els canvis en la forma del diner i la tendència a la financiarització de l’economia les darreres dècades. El diner representa molt més que un mitjà d’intercanvi, reserva i pagament. Hi cosifica una serie de relacions de classe i conté un alt component ideològic.
  • Sessió 6: El paper i la natura de l’Estat i la politica economica. En aquesta sessió es treballa el paper de l’Estat en la societat capitalista com una de les institucions centrals que garanteixen el procés d’acumulació. S’exposa també l’evolució de l’Estat d’acord amb la dinàmica del capitalisme en cada moment històric i en particular el rol que està tenint en la crisi actual. En contra de la falsa idea establerta l’Estat i la seva política econòmica ha estat un agent actiu en portar a terme l’agenda neoliberal i facilitar la internacionalització del capital.
  • Sessió 7: Crisis i límits del capitalisme. Una visió general de les principals fases de la crisi actual i dels esdeveniments de més recent actualitat per tal de poder analitzar en quina situació ens trobem i poder entendre quina pot ser la tendència més immediata. De manera més estructural, analitzarem com la pròpia dinàmica del capitalisme engendra profundes contradiccions en si mateixa. Aquesta dinàmica intrínseca es la que provoca greus crisis que amenacen el conjunt del sistema. No obstant, el capitalisme ha demostrat en reiterades ocasions una gran capacitat regenerativa. Analitzar aquestes contradiccions, les limitacions i els perills que suposen per l’acumulació serà el tema principal d’aquesta sessió.

 

Aquest curs es realitzarà al Centre Sant Pere, C/ Sant Pere Més Alt, 25, 08003 Barcelona. Consulta al mapa com arribar-hi.
Horari: 19h.
Dates: 20, 27 d’octubre, 3, 10, 17, 24 de novembre i 1 de desembre (2016).
Inscripcions: seminaritaifa@seminaritaifa.org.
Aquest curs té un preu de 30 Euros. Si t’interessa el curs però aquest preu et suposa un problema escriu-nos!
Per a aquest mateix curs en altres indrets o altres cursos consulta el calendari.

El govern de Syriza i la lluita dels pobles contra els mercats

IVAN GORDILLO – La Directa 18/02/2015

Les primeres setmanes del govern grec de Syriza estan sent vertiginoses. Tant el seu ministre de finances, Yannis Varoufakis, com el primer ministre, Alexis Tsipras, van iniciar just després de prendre possessió del càrrec una serie d’entrevistes amb els representants polítics de les principals economies de la zona euro. La primera trobada important es va produir a Atenes amb la visita del cap de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. Les imatges de la roda de premsa en la que Varoufakis anuncia el no reconeixement de la Troika i la cara de circumstàncies del ministre holandès de finances han donat la volta al món. Dijsselbloem és alhora cap del buró del Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE), creat el 2011 per facilitar els crèdits de «rescat» als països del euro amb problemes financers, a canvi, evidentment, d’aplicar una sèrie d’ajustaments estructurals fonsmonetaristes sota la tutela de la Troika. Llegir més

Planeta Carroña

Llibre: Planeta Carroña (J.M. Busqueta)

Llibre: Planeta Carroña (J.M. Busqueta)

La gent de Baladre ha traduït al castellà el llibre L’hora dels voltors d’en Josep Manel Busqueta.

  • Título: Planeta carroña. La crisis explicada a una ciudadanía estafada
  • Autor: Josep Manel Busqueta
  • Pròlogo: Miren Etxezarreta
  • Editorial: Baladre con la colaboración de Libros en Acción y CGT
  • Páginas: 218
  • Precio: 14€
  • ISBN: 9788494136283
  • Año de edición: 2014
  • Tamaño: 14 x 21 cm
  • Enquadernación: rústica

En cada momento de crisis el capitalismo aprovecha para reestructurarse, para volver a buscar los mecanismos económicos y sociales que le permiten rehacerse y sobrevivir unos años más. La crisis está representando una magnífica oportunidad, la excusa perfecta para que los sectores dominantes de la sociedad continúen construyendo una sociedad a la medida de sus intereses. Los poderosos no sólo consiguen evadir sus responsabilidades en el fracaso del modelo económico sino que, gracias al consenso mediático y académico, consiguen aplicar de manera conjunta todas aquellas políticas que llevaban tiempo anhelando. Tal y como se está planteando, la salida de la crisis no es ninguna buena noticia para la mayoría de la población. El resultado que se deriva de la aplicación de las medidas que supuestamente sirven para superar la crítica situación actual: la reforma del mercado de trabajo, la reforma fiscal, los recortes presupuestarios, la reforma de las pensiones, etc., representan la estocada final al sueño imposible de una sociedad capitalista con derechos sociales.

Europa na encrucillada: crise sistémica, euro, unión europea

xornadas ue web

El proper 12 d’abril, Joan Junyent, membre del seminari Taifa, participarà en les II Xornadas Internacionais COMPRENDERMOS A CRISE, que aquest any porten per títol Europa na encrucillada: crise sistémica, euro, unión europea.

Més informació

L’engany optimista

ELENA IDOATE / La Directa| 16/07/2013

De tant en tant sentim parlar de les perspectives de millora de l’economia espanyola i catalana. La majoria de vegades és perquè es revisen les estimacions a la baixa. Com ha fet l’FMI fa uns dies, que ha retardat l’any en què, suposadament, l’economia es recuperarà. Però també és costum de fer pronòstics “optimistes”. El govern i el Banc d’Espanya preveuen que es tocarà fons el darrer trimestre d’aquest any. L’Observatori econòmic del BBVA diu que ja hem passat el pitjor. El que els titulars dels mitjans de comunicació no anuncien tan sovint, ni amb tant d’entusiasme, és l’àmplia diferència que presenten algunes tendències econòmiques en relació amb el context internacional. Llegir més

La crisi capitalista com a recomposició del sistema (I. Gordillo)

La crisi capitalista com a recomposició del sistema

IVAN GORDILLO (membre del seminari d’economia crítica Taifa)

L’agost del 2013 es complí el sisè aniversari de l’inici de la crisi actual. El 3 d’agost de 2007, llegíem a la premsa econòmica que elshedge funds de Bear Stearns es declaraven en fallida: «Com si fos una epidèmia, la crisi en el sector de les hipoteques d’alt risc —subprime— ja s’ha cobrat les primeres víctimes oficials dins del banc d’inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l’entitat presentava els informes necessaris perquè dos dels seus hedge funds —fons d’inversió lliure— s’acollissin al capítol 15 de la bancarrota estatunidenca. […] Ambdós fons han hagut d’acollir-se al títol 15 de la Llei de Bancarrotes perquè van ser fundats fora dels límits dels Estats Units, a les illes Caiman, per ser exactes.»[1]

Això va ser tan sols el començament. De l’agost de 2007 al setembre de 2008, les fallides dins del sector financer a causa de la crisi de les hipoteques escombraria als EUA van ser una constant. El mateix banc Bear Stearns feia fallida el març de 2008. El 15 de setembre de 2008 s’ensorrà el banc d’inversions Lehman Brothers, un d’aquells que hauria entrat en la posterior definició de «massa gran per deixar-lo caure». L’únic supervivent del crac del 29 desapareixia.

Llegir més

El decreixement avui

Roger Pelaez, economía cítrica i xistes clatellotescs

Roger Pelaez, economía cítrica i xistes clatellotescs

Versió llarga de l’article publicat originalment el 4/09/2013 al Setmanari La Directa en paper, en la secció cara a cara. Il·lustració de Roger Pelaez del Maximum Clatellot.

Les aportacions fetes per l’ecologia política i el marxisme socio-ecològic les darreres dècades són imprescindibles per abordar críticament l’alarmant situació de crisi ecològica a la que ens ha portat el capitalisme. Aquest sistema ha demostrat la seva voracitat social i de recursos naturals, sense haver aconseguit garantir un nivell de vida digne per la majoria de la població, basant-se fonamentalment en la persecució del benefici privat, l’explotació i l’acumulació de capital, tenint com a motors essencials el creixement i la competència.

Les inspiracions d’aquestes escoles crítiques del capitalisme són múltiples, entre les que destaca la de l’economista d’origen romanès Nicholas Georgescu-Roegen que va introduir com a categoria d’anàlisi el fenomen de l’entropia aplicant la llei de la termodinàmica al procés econòmico-social amb la seva destacada obra La llei de l’entropia i el procés econòmic. Dins del marxisme el camp de l’ecologia ha sigut també molt fèrtil amb figures com James O’Connor o John Bellamy Foster, que han interpretat l’obra de Marx en clau ecològica i han aconseguit desmitificar la fal·laç idea segons la qual Marx ha estat un pensador unilateral, mecanicista i economicista com alguns dels seus deixebles. En un plànol més polític i filosòfic podríem destacar els recents treballs de Michael Löwy, i en l’àmbit més proper els treballs de José Iglesias: La misèria del decreixement i Sobre el decreixement i altres rendicions, per anomenar alguns i deixant-se molts autors per limitacions d’espai. Llegir més