S\u2019afirma taxativament que no hi ha diners per a la despesa p\u00fablica. Justificant-se en que el tripartit ha deixat un deute molt m\u00e9s gran del que deien, en que la crisi ha disminu\u00eft els ingressos i ha augmentat les despeses p\u00fabliques i en que el govern central mant\u00e9 una estructura de finan\u00e7ament auton\u00f2mic que discrimina a Catalunya, ens diuen alt i clar que no hi ha diners per a cobrir les despeses del sector p\u00fablic. Per aix\u00f2, diuen, el govern de la Generalitat es veu obligat a fer una retallada en el pressupost del 10% i, tot i aix\u00f2, presentar un d\u00e8ficit del 2,6% del PIB, superior a l\u20191,9% que vol l\u2019Estat central per tal de poder complir amb el que li exigeix Brusel\u00b7les. Sense que existeixi cap ra\u00f3 justificada de que cap d\u2019aquestes xifres sigui millor que l\u2019altra, i el que \u00e9s m\u00e9s greu, donant per descomptat que qualsevol d\u00e8ficit \u00e9s perjudicial, sense tenir en compte que en la situaci\u00f3 de crisi en la que estem \u00e9s necessari.<\/p>\n
Resulta que les nostres societats, l\u2019estat espanyol i Catalunya tamb\u00e9, malgrat la crisi, produeixen el doble de riquesa que el 1978, i la poblaci\u00f3 no ha crescut pas tant. Llavors, on \u00e9s la riquesa d\u2019aquest pa\u00eds? Com \u00e9s que produ\u00efm m\u00e9s riquesa i no arriba per a la despesa social? On va la riquesa que es produeix? De tota la producci\u00f3, prop d’un 46% va al treball, i un 54% al capital, i a partir d\u2019aqu\u00ed es paguen els impostos que cobreixen les despeses del sector p\u00fablic. Qui paga i quant? Com s\u2019est\u00e0 distribuint la riquesa que es produeix en el pa\u00eds?<\/p>\n
Tota l\u2019estona es parla de que hem de reduir la despesa p\u00fablica. Qu\u00e8 passa amb els ingressos? Si augmenta la despesa haurien d\u2019augmentar tamb\u00e9 els ingressos. L\u2019activitat del sector p\u00fablic \u2013estat central, comunitats aut\u00f2nomes i ens locals- es finan\u00e7a amb els impostos, i aquests provenen de la riquesa que produeix la societat. Si en conjunt som el doble de rics que a l\u2019inici de la Transici\u00f3, com \u00e9s que les administracions p\u00fabliques no disposen del doble de recursos? Al contrari, els ingressos p\u00fablics han disminu\u00eft a conseq\u00fc\u00e8ncia del tsunami immobiliari, per la caiguda de l\u2019activitat econ\u00f2mica i a causa d\u2019una imposici\u00f3 regressiva centrada en la pressi\u00f3 fiscal a les rendes del treball, que actualment s\u2019han vist redu\u00efdes per la davallada de l\u2019ocupaci\u00f3. El problema de la despesa p\u00fablica no es que no hi ha prou diners, sin\u00f3 que no augmenten els ingressos com caldria. En principi, qui t\u00e9 i guanya m\u00e9s diners hauria de pagar m\u00e9s per a mantenir les despeses de tota la societat, per\u00f2 des de fa m\u00e9s de deu anys, els impostos dels que m\u00e9s tenen han disminu\u00eft, i en contrapartida pugen els de la poblaci\u00f3 en general que viu justament del seu treball: s\u2019ha disminu\u00eft el tipus de l\u2019IRPF dels m\u00e9s rics, s\u2019han eliminat els impostos sobre el patrimoni i, pr\u00e0cticament, el de successions i el d\u2019operacions societ\u00e0ries, i l\u2019impost sobre el benefici de societats \u00e9s molt baix. Existeixen figures que permeten que els grans inversors paguin molt poc (SICAV i Fons d\u2019inversi\u00f3). Per no parlar de l\u2019esc\u00e0ndol dels 80.000 milions a l\u2019any de frau fiscal al conjunt de l\u2019estat espanyol i les poques ganes de reduir-lo. \u00c9s clar que gr\u00e0cies a la bombolla immobili\u00e0ria l\u2019hisenda p\u00fablica ingressava bastants diners. I que han augmentat molt l\u2019IVA i altres impostos com la benzina, cosa que significa que la majoria de la poblaci\u00f3 paguem els impostos que no volen pagar els rics. A sobre, la Uni\u00f3 Europea ara ens aconsella que augmenti m\u00e9s l\u2019IVA, per a poder reduir les cotitzacions socials que paguen els empresaris! No s\u2019hauria de partir d\u2019un objectiu de d\u00e8ficit fixat sin\u00f3 veure com augmentar els ingressos per a cobrir les despeses necess\u00e0ries. El que caldria \u00e9s abordar el problema des de l\u2019arrel i plantejar una reforma fiscal veritablement progressiva que apug\u00e9s els impostos a les rendes del capital, creixents en els darrers anys, i augment\u00e9s la imposici\u00f3 a les rendes altes, augmentant doncs els impostos directes i reduir els indirectes. Estem patint una crisi econ\u00f2mica amb conseq\u00fc\u00e8ncies socials devastadores i amb uns plantejaments pol\u00edtics que pretenen superar-la malmetent les condicions de vida de la poblaci\u00f3. El resultat d\u2019aquesta equaci\u00f3 no \u00e9s altra que l\u2019esclat social. I ja s\u2019havien vist mostres d\u2019aix\u00f2 amb tot un seguit de lluites sectorial abans d\u2019arribar a l\u2019actual context en que milers de persones han pres les places arreu de l\u2019estat espanyol per a fer sentir el seu malestar. Text llegit en la concentraci\u00f3 del 14J davant el Parc de la Ciutadella (Barcelona).<\/p>\n 1.<\/strong> La Directa, 8 de juny del 2011, p. 3. S\u2019afirma taxativament que no hi ha diners per a la despesa p\u00fablica. Justificant-se en que el tripartit ha deixat un deute molt m\u00e9s gran del que deien, en que la crisi ha disminu\u00eft els ingressos i ha augmentat les despeses p\u00fabliques i en que el govern central mant\u00e9 una estructura de finan\u00e7ament auton\u00f2mic que discrimina […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[12],"tags":[18,39,81,204],"class_list":["post-725","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres-materials","tag-15m","tag-barcelona","tag-despesa-publica","tag-retallades"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/725","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=725"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/725\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nSe\u2019ns dir\u00e0 que aquestes coses estan decidides a \u201cMadrid\u201d, i \u00e9s aix\u00ed. Per\u00f2 qu\u00e8 han fet i fan els governs catalans per a canviar aix\u00f2? L\u2019augment del tipus d\u2019IRPF a Catalunya que es preveu pel 2012 \u00e9s molt d\u00e8bil, quins intents es fan per a que es canvi\u00ef el sistema fiscal cap a un altre m\u00e9s progressiu i menys vulnerable a les crisis? Com gestionen els impostos en els quals tenen capacitat d\u2019incidir? No, els governs catalans, com els de l\u2019Estat, estan contents amb un sistema fiscal que beneficia els m\u00e9s rics. No \u00e9s que no hi hagi diners, \u00e9s que els que hi ha estan molt mal repartits.
\nSi no hi ha diners, com \u00e9s que els bancs i les grans empreses tenen molts beneficis i s\u2019estan recuperant r\u00e0pidament de la crisi? Qu\u00e8 fa augmentar el n\u00famero de persones molt riques? Com \u00e9s que a Catalunya hi ha tantes botigues, hotels i restaurants de luxe? Els clients no s\u00f3n nom\u00e9s turistes. Si la societat produeix riquesa per a finan\u00e7ar aquesta despesa privada, per qu\u00e8 no es pot finan\u00e7ar la despesa social p\u00fablica?
\nLes retallades que s\u2019han fixat, corresponen al que vol la poblaci\u00f3? Ni tan sols estaven al programa electoral de CiU. \u00c9s dif\u00edcil de comentar perqu\u00e8 no es detallen prou els efectes d\u2019algunes retallades importants, com les limitacions de personal, la \u201cracionalitzaci\u00f3\u201d de les empreses p\u00fabliques i la \u201creprogramaci\u00f3\u201d d\u2019inversions i altres. Sens dubte \u00e9s necessari donar suport al sistema productiu (tot i que tamb\u00e9 disminueix molt la despesa en recerca, desenvolupament i innovaci\u00f3), per\u00f2 aleshores les empreses que se\u2019n beneficien haurien de respondre davant les necessitats de la poblaci\u00f3 i pagar m\u00e9s impostos. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible que els m\u00e9s desfavorits de la societat disposin dels serveis i drets necessaris. No sabem si la construcci\u00f3 de l\u2019AVE \u00e9s tant necess\u00e0ria \u2013la premsa diu que construir un quil\u00f2metre d\u2019AVE suposa una despesa igual que la de la construcci\u00f3 d\u2019un hospital amb 400 llits- ni si els cinc milions d\u2019euros de la subvenci\u00f3 a Spanair s\u00f3n realment necessaris, per\u00f2 sabem que hem de mantenir els centres sanitaris, les escoles, construir llars d\u2019infants, millorar els serveis socials i l\u2019ajuda a les fam\u00edlies desnonades perqu\u00e8 no poden pagar l\u2019hipoteca o el lloguer.
\nLes retallades lamentablement es portaran a terme sense escr\u00fapols, afectant els sectors m\u00e9s b\u00e0sics com la salut o l\u2019ensenyament. Com indica el setmanari La Directa: \u201cEl Departament de Salut, amb un 6,5% (per\u00f2 una retallada de 900 milions d\u2019euros, que ja ha impactat dr\u00e0sticament en el sistema p\u00fablic de salut); Ensenyament, amb un 7,4% (per\u00f2 un pla d\u2019austeritat que cobrir\u00e0 nom\u00e9s el 50% de les places, redueix l\u2019oferta de places de professorat malgrat l\u2019augment d\u2019alumnes i cronifica els barracons), i Benestar, amb un 10%. Les retallades, desiguals, van per seccions. A la Secretaria de Fam\u00edlia, per exemple, arriben fins al 74% (de 192 a 34 milions d\u2019euros): una retallada que esdev\u00e9 absoluta per a les fam\u00edlies immigrants que vulguin accedir a les ajudes per mainada de 0 a 3 anys, si no acrediten cinc anys de resid\u00e8ncia\u201d.
\nEs pret\u00e9n fer creure a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que les retallades no nom\u00e9s s\u00f3n inevitables si no que s\u00f3n necess\u00e0ries per a la viabilitat de l\u2019estat de benestar. El que realment hi ha darrere d\u2019aquestes pol\u00edtiques de caire neoliberal \u00e9s l\u2019obertura dels serveis socials al capital privat, cercador de negocis en un moment de crisi. Quan aquests serveis socials estiguin fortament deteriorats a causa de la suposada manca de recursos es tindr\u00e0 l\u2019excusa perfecta per a la privatitzaci\u00f3.
\nTamb\u00e9 s\u2019ha de revisar com s\u2019estan fent les retallades. \u00c9s veritat que un 10% -2.680 milions d\u2019euros- s\u00f3n molts diners, per\u00f2 tant com per a haver de tancar plantes d\u2019hospitals i quir\u00f2fans? Aquestes mesures s\u00f3n colpidores i contradict\u00f2ries: no s\u2019est\u00e0 dient que s\u2019ha d\u2019incrementar la productivitat i competitivitat del pa\u00eds? Llavors per qu\u00e8 es tanquen instal\u00b7lacions tant importants i cares? Aix\u00f2 no quadra, \u00e9s curi\u00f3s que es proposi que aquestes instal\u00b7lacions les utilitzi la sanitat privada, que s\u00ed que t\u00e9 diners per a utilitzar all\u00f2 p\u00fablic!
\nI si el govern central i de la Uni\u00f3 Europea s\u2019enfaden… doncs ja veurem qu\u00e8 passa, per\u00f2 no podem permetre que les nostres vides es ressentin tant perqu\u00e8 ells tenen altres prioritats, com la de satisfer els bancs, tant de l\u2019estat espanyol com estrangers, que ens han prestat diners perqu\u00e8 els hi interessava a ells mateixos. \u201cTamb\u00e9 paradoxalment, immerses en una crisi que els bancs van contribuir a provocar, l\u2019\u00fanica partida que creix \u00e9s la dels interessos financers, que augmenta un 32% i passa dels 1.120 milions de 2010 als 1.482 milions el 2011. Una partida que supera tot el pressupost del Departament de Cultura. I m\u00e9s encara. Nom\u00e9s l\u2019augment enregistrat dels interessos el 2011 \u2013362 milions m\u00e9s\u2013 suposen el 13% del total d\u2019unes retallades que agreujaran les desigualtats socials i les condicions de vida en un pa\u00eds amb 600.000 persones aturades, on el 19% de la poblaci\u00f3 viu sota escenaris de pobresa, un \u00edndex que es dispara al 25% entre la poblaci\u00f3 immigrada\u201d 1<\/strong>. Ens ensenyen que el benefici \u00e9s la compensaci\u00f3 del risc que s\u2019assumeix quan s\u2019inverteix o es presten diners. Potser ha arribat el moment de no pagar…
\nA tot aix\u00f2, hem d\u2019afegir tots els efectes negatius per a la poblaci\u00f3 de la Llei \u00d2mnibus, que sembla feta seguint la doctrina del shock: \u2018la premissa\u00a0\u00e9s que les persones poden desenvolupar respostes amb canvis graduals -una retallada en un programa sanitari per aqu\u00ed o un acord comercial per all\u00e0-, per\u00f2 si el qu\u00e8 els hi ve a sobre s\u00f3n desenes de canvis des de totes les direccions i al mateix temps, el qu\u00e8 els\u00a0envaeix\u00a0\u00e9s una sensaci\u00f3 d\u2019inutilitat i la poblaci\u00f3 acaba per cansar-se i estovar-se.\u201d 2<\/strong><\/p>\n
\nVivim en un sistema econ\u00f2mic capitalista que t\u00e9 com a objectiu l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis per als amos dels diners. Aix\u00f2 fa dif\u00edcil que la majoria de la poblaci\u00f3 podem mantenir o millorar el nostre sistema de vida, perqu\u00e8 exigeix que una enorme quantitat de diners vagi a parar a les arques del capital. All\u00e0 \u00e9s on van els diners, i aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019ha de canviar. De moment, hem de proclamar que aquesta crisi no la pagarem els que no en som responsables, la crisi que la paguin els rics. A m\u00e9s llarg termini, hem de transformar el mateix sistema capitalista. No pot ser que en societats amb capacitat de produir m\u00e9s i m\u00e9s riquesa disminueixi la part d\u2019aquesta riquesa destinada a cobrir les principals necessitats de la poblaci\u00f3 per a anar a satisfer als amos del capital i als que gestionen les nostres societats. NO A LES RETALLADES. <\/p>\n
\n2.<\/strong> Naomi Klein \u201cLa Doctrina del Shock. L\u2019auge del capitalisme del desastre\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"