{"id":61264,"date":"2022-07-25T14:20:08","date_gmt":"2022-07-25T14:20:08","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61264"},"modified":"2022-07-25T14:20:14","modified_gmt":"2022-07-25T14:20:14","slug":"els-mecanismes-que-sapliquen-per-sortir-duna-crisi-son-els-que-ens-porten-a-la-seguent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2022\/07\/25\/els-mecanismes-que-sapliquen-per-sortir-duna-crisi-son-els-que-ens-porten-a-la-seguent\/","title":{"rendered":"Els mecanismes que s\u2019apliquen per sortir d\u2019una crisi, s\u00f3n els que ens porten a la seg\u00fcent"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Roser Espelt – xarxanet.org 22\/07\/2022<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estagflaci\u00f3, deute global, tipus d\u2019inter\u00e8s… \u00faltimament, molts d\u2019aquests termes apareixen als mitjans de comunicaci\u00f3 generalistes per explicar la situaci\u00f3 actual. Tot i ser qui rep amb m\u00e9s viol\u00e8ncia les conseq\u00fc\u00e8ncies de les crisis econ\u00f2miques<\/strong>, la majoria de la poblaci\u00f3 es troba desinformada sobre el tema.<\/p>\n\n\n\n

Des del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa<\/a>, un espai dedicat a l\u2019autoformaci\u00f3 i la divulgaci\u00f3 sobre economia pol\u00edtica, pretenen contribuir a la transformaci\u00f3 de la societat impulsant el pensament cr\u00edtic<\/strong> des d\u2019una perspectiva anticapitalista i comunit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 hi ha un desconeixement tan generalitzat sobre economia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No creiem que sigui una q\u00fcesti\u00f3 casual. Hi ha un inter\u00e8s en no oferir un relat adaptat i simplificat. Perqu\u00e8 aix\u00ed, creant un relat allunyat i incomprensible, recobrint-lo de paraules innecess\u00e0riament t\u00e8cniques, s\u2019oculta l\u2019ess\u00e8ncia pol\u00edtica de l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

Si es fes el contrari, la gent s\u2019adonaria que aquestes q\u00fcestions no li s\u00f3n alienes i que s\u00f3n injustes. Entendrien que la mis\u00e8ria t\u00e9 uns responsables, i que el fet que hi hagi rics i pobres no respon a cap ordre natural. L\u2019economista Joan Robinson deia: \u201c\u00c9s necessari aprendre economia, precisament perqu\u00e8 els economistes no t\u2019enganyin\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Roser Espelt: \u201cEl fet que hi hagi rics i pobres no respon a cap ordre natural\u201d.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\u00daltimament es parla molt d\u2019estagflaci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s exactament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El terme va apar\u00e8ixer amb la crisi dels 70. L\u2019estagflaci\u00f3 es dona quan es combinen dos fen\u00f2mens: la inflaci\u00f3 (pujada generalitzada dels preus) i la recessi\u00f3 (disminuci\u00f3 de l\u2019activitat comercial i industrial que comporta atur, descens dels salaris i dels beneficis).<\/p>\n\n\n\n

Fins al moment no s\u2019havia donat i, de fet, els te\u00f2rics havien determinat que aquests dos fen\u00f2mens mantenien una relaci\u00f3 inversa. \u00c9s a dir, que quan hi ha m\u00e9s atur, els preus dels productes disminueixen. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 quan hi ha m\u00e9s atur, els salaris tamb\u00e9 acostumen a baixar i, per tant, tamb\u00e9 ho fa la demanda de productes \u2014amb la qual cosa, els preus tendeixen a disminuir.<\/p>\n\n\n\n

Llavors, com \u00e9s possible que actualment s\u2019estiguin donant els dos fen\u00f2mens alhora?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Actualment, el que est\u00e0 generant pressi\u00f3 inflacion\u00e0ria \u00e9s el manteniment del marge empresarial en un context d\u2019augment de costos. \u00c9s a dir: les empreses estan veient que els costos de producci\u00f3 augmenten i, per mantenir els seus beneficis, apugen els preus dels productes.<\/p>\n\n\n\n

El que estem veient \u00e9s aix\u00f2: que els salaris continuen sent baixos, per\u00f2 els preus tamb\u00e9 estan pujant. Una vegada m\u00e9s, el sistema capitalista fa assumir les conseq\u00fc\u00e8ncies dels seus problemes a les persones treballadores, mai a les propiet\u00e0ries del capital, que s\u00f3n les qui manen.<\/p>\n\n\n\n

Es parla de la pand\u00e8mia, de la guerra d\u2019Ucra\u00efna<\/strong> i de l\u2019encariment dels combustibles f\u00f2ssils com a possibles causes d\u2019aquesta situaci\u00f3. Realment \u00e9s aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que tots aquests elements han pressionat a l\u2019al\u00e7a els preus, per\u00f2 en realitat s\u00f3n explicacions superficials. No es volen assumir problemes que s\u00f3n de car\u00e0cter estructural: les decisions de qu\u00e8 i com es produeix, i de com es distribueix, no responen a l\u2019objectiu de que tothom tingui el que necessita, sin\u00f3 a l\u2019objectiu que aquells que han invertit en un negoci determinat n\u2019extreguin el m\u00e0xim benefici. Al capitalisme el que regeix \u00e9s el lliure mercat. \u00c9s a dir, el lliure inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n c\u00edcliques les crisis, o estem arribant a un punt de no retorn?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No considerem que siguin c\u00edcliques. Cada vegada \u00e9s m\u00e9s complicat seguir creixent. I no nom\u00e9s per una q\u00fcesti\u00f3 de limitacions f\u00edsiques, sin\u00f3 de rendibilitat: cada cop surt m\u00e9s car cr\u00e9ixer. Actualment, ens trobem a una fase molt avan\u00e7ada del proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 capitalista.<\/p>\n\n\n\n

Roser Espelt: \u201cEns trobem a una fase molt avan\u00e7ada del proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 capitalista\u201d.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Cada cop hi ha laxes m\u00e9s curts de temps entre una crisi i una altra, perqu\u00e8 cada cop \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil pel capitalisme superar les seves pr\u00f2pies contradiccions. \u00c9s una eterna fugida cap endavant. A m\u00e9s, els mecanismes que apliquem per sortir d\u2019una crisi, s\u00f3n els que ens acaben portant a la seg\u00fcent. Com per exemple, abaixar o apujar els tipus d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els tipus d\u2019inter\u00e8s?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s l\u2019inter\u00e8s que cobra el Banc Central Europeu -qui t\u00e9 el monopoli de la creaci\u00f3 dels diners- als bancs comercials. Si el BCE est\u00e0 cobrant una taxa del 2% al BBVA, per exemple, aquest m\u2019haur\u00e0 de cobrar a mi un 5% quan demani, per exemple, cr\u00e8dit per a una hipoteca. Com m\u00e9s alts siguin els interessos, menys cr\u00e8dits demanar\u00e0 la gent (es comprar\u00e0 menys).<\/p>\n\n\n\n

Es baixen perqu\u00e8 els bancs tornin a ser fiables, puguin prestar diners i l\u2019economia es reactivi de nou (per\u00f2 un cop recuperat el ritme d\u2019inversi\u00f3, torna a passar el mateix). S\u2019apugen perqu\u00e8 surti m\u00e9s car endeutar-se i, per tant, la gent consumeixi menys (de manera que, en teoria, baixarien els preus i es controlaria la inflaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

I quan parlem de deute global, de qu\u00e8 parlem?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

De tot el deute que hi ha al m\u00f3n. L\u2019any 2020 \u00e9s l\u2019any en qu\u00e8 m\u00e9s va augmentar el deute a nivell global des de la II Guerra Mundial, degut a la pand\u00e8mia. Per\u00f2, en realitat, ha estat augmentant exponencialment des dels anys 70.<\/p>\n\n\n\n

Aquest deute no es produeix perqu\u00e8 la gent visqui per sobre de les seves possibilitats. Aix\u00f2 respon a un model econ\u00f2mic determinat que s\u2019inicia als anys 70 i que respon a una forma neoliberal d\u2019entendre el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, el deute global equival al 350% del Producte Interior Brut (PIB). Com es tradueix aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tot el m\u00f3n hauria de treballar tres anys i mig destintant tots els guanys al pagament del deute. Per\u00f2 tampoc tindria sentit, perqu\u00e8 se\u2019n crearia de nou. El deute global pot ser p\u00fablic (o sobir\u00e0), que seria el que t\u00e9 cada pa\u00eds, o pot ser privat, que \u00e9s el que tenen les empreses. Ara s\u2019est\u00e0 parlant d\u2019una crisi del deute global: aix\u00f2 vol dir que hi ha el perill de no poder retornar el deute. Per aix\u00f2 s\u2019augmenten els tipus d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Com afecta l\u2019estagflaci\u00f3 als pa\u00efsos del sud global?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cada pa\u00eds t\u00e9 les seves caracter\u00edstiques, per\u00f2 \u00e9s cert que la majoria porten anys d\u2019espoli de les seves mat\u00e8ries primeres i s\u00f3n dependents de les inversions exteriors per extreure els seus propis recursos.<\/p>\n\n\n\n

En context d\u2019estagflaci\u00f3, tenen problemes tant per exportar (perqu\u00e8 ning\u00fa els compra, ja que hi ha recessi\u00f3 econ\u00f2mica), com per importar (degut a la inflaci\u00f3). Aix\u00ed, es troben en una situaci\u00f3 de d\u00e8ficit exterior estructural, que a m\u00e9s a m\u00e9s provoca que la seva moneda es devalu\u00ef. \u00c9s el que hem vist a Sri Lanka: s\u2019ha acabat el petroli, no han pogut comprar m\u00e9s a fora i, per tant, el pa\u00eds ha fet fallida.<\/p>\n\n\n\n

Ens estem mobilitzant prou com a societat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara, qui t\u00e9 el poder, l\u2019utilitza per perpetuar l\u2019explotaci\u00f3 de les persones treballadores i per destruir l\u2019ecosistema. Si volem canviar les coses, hem de prendre aquest poder. I per aix\u00f2, \u00f2bviament, cal organitzar-se i mobilitzar-se. La poca conflictivitat social que hi ha \u00e9s multicausal (la precarietat, per exemple, pot ser un element desmobilitzador), per\u00f2 t\u00e9 una relaci\u00f3 clara amb la ficci\u00f3 generada per part dels pol\u00edtics segons la qual el canvi passa per un respecte de les normes establertes.<\/p>\n\n\n\n

Roser Espelt: \u201cLa poca conflictivitat social que hi ha \u00e9s multicausal\u201d.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, cal revertir la tend\u00e8ncia que hi ha hagut de pensar que la lluita passa senzillament per intentar arribar a les institucions i als espais de poder. Per m\u00e9s que aix\u00f2 pugui ser important, no \u00e9s l\u2019\u00fanic que s\u2019ha de fer.<\/p>\n\n\n\n

Les solucions m\u00e0giques no existeixen, per\u00f2… quines propostes far\u00edeu per revertir o millorar la situaci\u00f3 actual?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha d\u2019apostar per la superaci\u00f3 d\u2019aquest sistema injust que condemna a la mis\u00e8ria a la majoria de la poblaci\u00f3, i que aprofita cada crisi per augmentar les butxaques dels qui m\u00e9s tenen. Tot i aix\u00ed, fent una revisi\u00f3 cr\u00edtica de les mesures que s\u2019estan aplicant, considerem urgent un control de preus (perqu\u00e8 ara res obliga les empreses a reduir els seus beneficis); el decreixement de tots aquells sectors on no hi tingui cabuda un model de desenvolupament sostenible, i el creixement d’aquells en els quals hi hagi mancances. Tamb\u00e9 cal acabar amb al dictadura del deute.<\/p>\n\n\n\n

Ara, per\u00f2, cap Estat t\u00e9 la voluntat de dur a terme aquestes pol\u00edtiques. Perqu\u00e8, per m\u00e9s que reguin amb engrunes les classes populars amb aquestes mesures que ni solucionen ni ens allunyen del problema, estan al servei dels interessos dels qui m\u00e9s tenen.<\/p>\n\n\n\n

Si es fes el contrari, la gent s\u2019adonaria que aquestes q\u00fcestions no li s\u00f3n alienes i que s\u00f3n injustes. Entendrien que la mis\u00e8ria t\u00e9 uns responsables, i que el fet que hi hagi rics i pobres no respon a cap ordre natural. L\u2019economista Joan Robinson deia: \u201c\u00c9s necessari aprendre economia, precisament perqu\u00e8 els economistes no t\u2019enganyin\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Art\u00edculo Original: xarxanet.org<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La membre del Seminari Taifa reflexiona sobre les causes estructurals de la crisi econ\u00f2mica actual i fa una revisi\u00f3 cr\u00edtica de les mesures que s\u2019estan proposant globalment. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[50,69,84,324,326,327],"class_list":["post-61264","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-crisi-del-deute","tag-deute","tag-estaflagcio","tag-inflacio-2","tag-recesio"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61264","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61264"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61264\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61266,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61264\/revisions\/61266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}