{"id":61244,"date":"2022-05-10T12:53:52","date_gmt":"2022-05-10T12:53:52","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61244"},"modified":"2022-05-10T12:55:43","modified_gmt":"2022-05-10T12:55:43","slug":"marx-el-treball-domestic-el-capital-i-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2022\/05\/10\/marx-el-treball-domestic-el-capital-i-la-vida\/","title":{"rendered":"Marx, el treball dom\u00e8stic, El Capital i la vida"},"content":{"rendered":"\n
\"Imatge:<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Isabel Ben\u00edtez Romero i Xavier Garc\u00eda – Catarsi 09\/05\/2022<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La reactivaci\u00f3 d\u2019un front de masses de car\u00e0cter feminista en la darrera d\u00e8cada ha revitalitzat debats de car\u00e0cter anal\u00edtic i pol\u00edtic que havien quedat postergats durant els 2000, malgrat l\u2019agenda dels organismes internacionals s\u2019omplia d\u2019objectius i fites respecte la igualtat entre homes i dones, la lluita contra feminitzaci\u00f3 de la pobresa i l\u2019apoderament femen\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Volem compartir una reflexi\u00f3 que es gesta en aquest context i en la insatisfacci\u00f3 respecte les an\u00e0lisis i marcs explicatius que hi havia sobre la taula. Una d\u2019aquestes insatisfaccions tenia a veure amb el (mal)tracte que rebia l\u2019an\u00e0lisi marxiana pel gruix de l\u2019activisme feminista. L\u2019aparici\u00f3 de la literatura de la \u00abreproducci\u00f3 social\u00bb va donar empenta al debat al si del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa\u00a0i\u00a0ha nodrit la nostra reflexi\u00f3, la qual neix de diverses incomoditats: respecte la cr\u00edtica vulgar a les categories marxianes; respecte a llocs comuns no debatuts al voltant de la divisi\u00f3 sexual del treball, respecte la \u00abcerca\u00bb del subjecte revolucionari segmentat arreu <\/strong>(tamb\u00e9 dins del camp de l\u2019alliberament del sexe\/g\u00e8nere) i les propostes pol\u00edtiques hegem\u00f2niques\u00a0que se\u2019n deriven.<\/p>\n\n\n\n

I alhora tamb\u00e9 respon a diversos desitjos: posar a prova el marc marxi\u00e0<\/strong> per mirar quin abast o quines limitacions presenta per donar compte del treball dom\u00e8stic, l\u2019aspecte m\u00e9s assenyalat com a cr\u00edtic en l\u2019opressi\u00f3 de les dones de la classe treballadora en les societats capitalistes; i tamb\u00e9 tensionar les cr\u00edtiques i aportacions al respecte realitzades des del camp del \u00abfeminisme marxista\/socialista\u00bb o \u00abanticapitalista\u00bb<\/strong>, en un sentit prou ampli, que inclouria des de\u00a0l\u2019escola\u00a0de Dalla Costa\u00a0i Federici fins la branca esquerra de l\u2019Economia Feminista. Corrents que, malgrat les difer\u00e8ncies, tenen en com\u00fa la lletania sobre la insufici\u00e8ncia del pensament de Marx per tractar l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones.<\/p>\n\n\n\n

En tant que pensador de la vida i la llibertat, vam considerar necessari reivindicar el pensament de Marx en l\u2019an\u00e0lisi de q\u00fcestions que tenen a veure amb la reproducci\u00f3 de la classe treballadora. Per\u00f2 no \u00e9s una reivindicaci\u00f3 ret\u00f2rica, voluntarista, sobre esl\u00f2gans i llocs comuns. El treball que vam fer \u2014i del que presentem unes ratlles com aperitiu\u2014 pret\u00e9n desplegar-se des de la me\u015b crua an\u00e0lisi dels elements te\u00f2rics, encara que aix\u00f2 pot comportar una abstracci\u00f3 poc amiga de la divulgaci\u00f3, per\u00f2 va ser una aposta per cenyir-nos, dins les nostres possibilitats, al desenvolupament que ens ofereixen les categories marxianes originals i no a les categories marxianes \u00abfiltrades\u00bb per la divulgaci\u00f3 feminista.  <\/p>\n\n\n\n

Algunes hip\u00f2tesis contra\u00efntuitives<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit el present article \u00e9s enunciar les tesis a les que hem arribat en el pl\u00e0nol anal\u00edtic i algunes de les seves possibles conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques. Aquest exercici <\/strong>per\u00f2, per part nostra, no est\u00e0 complert i est\u00e0 obert al di\u00e0leg fraternal. <\/strong>D\u2019altra banda, la nostra reflexi\u00f3 tampoc no neix en el \u00abno-res\u00bb, es connecta amb les reflexions de Lise Vogel i de Michael Lebowitz<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Actualment les an\u00e0lisis hegem\u00f2niques  sobre la \u00abq\u00fcesti\u00f3 de la dona\u00bb o \u00abl\u2019opressi\u00f3 sexual\/g\u00e8nere\u00bb d\u2019inspiraci\u00f3 anticapitalista en un sentit ampli, es basteixen sobre un apriorisme te\u00f2ric: L\u2019aceptaci\u00f3 (impl\u00edcita o expl\u00edcita) de qu\u00e8 la dominaci\u00f3 masclista<\/strong>, masculina, de les societats capitalistes contempor\u00e0nies i, per tant, que la situaci\u00f3 de les dones de la classe treballadora en les societats capitalistes contempor\u00e0nees, t\u00e9 una explicaci\u00f3<\/em> particular<\/em> respecte la din\u00e0mica del capitalisme internacional<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest particularisme es reflecteix, per exemple, en la separaci\u00f3 anal\u00edtica de la condici\u00f3 social de les dones de la classe treballadora respecte de la del conjunt de la classe. Aquesta segregaci\u00f3 en l\u2019an\u00e0lisi emana de\u00a0l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019una premisa inicial: la divisi\u00f3 sexual del treball. Tamb\u00e9 t\u00e9 una traducci\u00f3 pol\u00edtica en el debat sobre \u00abels subjectes revolucionaris\u00bb o \u00absubjectes de lluita\u00bb, en virtut del qual se subratlla la potencialitat pol\u00edtica espec\u00edfica<\/em>\u00a0de les dones de la classe treballadora. Val a dir que aquesta acotaci\u00f3 a \u00abdones de la classe treballadora\u00bb \u00e9s un xic inestable en els relats a l\u2019\u00fas ja qu\u00e8, sovint es col\u00b7lapsa aquesta condici\u00f3 de classe a la del conjunt de les dones o si m\u00e9s no, a la majoria de les <\/em>dones (feminisme del 99%), \u00e9s una acotaci\u00f3 sovint voluble a nivell discursiu i pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

La nostra reflexi\u00f3 no nega l\u2019especificitat de la situaci\u00f3 de les dones de la classe treballadora. Tanmateix, la matriu de la nostra an\u00e0lisi no parteix de les dones<\/em><\/strong>, ni de la divisi\u00f3 sexual del treball, ni d\u2019un sistema sexe\/g\u00e8nere a prior\u00edstic, sin\u00f2 de la categoria treball <\/em><\/strong>i la seva \u00edntima relaci\u00f3 amb la llibertat. \u00c9s a dir, fonamentant-nos en la forma en qu\u00e8 el mode de producci\u00f3 capitalista configura el treball, fent impossible (dins aquest mode de producci\u00f3) el seu control social global i, per tant, el seu desenvolupament de forma aut\u00e8nticament lliure i conscient, trobem un marc explicatiu per al menysteniment social \u00a0d\u2019un conjunt de treballs orientats a la satisfacci\u00f3 de les necessitats i no a la valoritzaci\u00f3 del capital<\/strong>. Activitats que inclouen\u00a0tot all\u00f2 que, breument, anomenem \u00abtreball dom\u00e8stic no remunerat\u00bb o \u00abno mercantilitzat\u00bb, on efectivament, les dones de la classe treballadora hi s\u00f3n sobrerrepresentades, per\u00f2 on tamb\u00e9 apareixen altres segments del proletariat internacional.<\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7ar a partir de la categoria treball<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi marxiana s\u2019articula entorn a la categoria del treball en la mesura que aquest \u00e9s el principal element constitutiu del desenvolupament de la vida humana <\/strong>i del desplegament de la llibertat. Aix\u00f2 no obstant, Marx en la seva obra cabdal no desenvolupa a fons la q\u00fcesti\u00f3 antropol\u00f2gica, sin\u00f3 que  m\u00e9s aviat \u00e9s el terra que es dona per suposat. Aquest plantejament t\u00e9 sentit en la mesura en qu\u00e8 El Capital<\/em> tracta d\u2019explicar perqu\u00e8 el treball no pot constituir-se com a tal en tot el seu pot\u00e8ncial emancipatori<\/strong>:  per qu\u00e8 no pot desenvolupar-se plenament la vida, qu\u00e8 \u00e9s el que impedeix constituir una societat lliure, per qu\u00e8 la relaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb la naturalesa, la seva pr\u00f2pia i l\u2019externa, queda sist\u00e8micament restringida. En s\u00edntesi, l\u2019obra de Marx, \u00e9s en el fons, la reflexi\u00f3 conseq\u00fcent d\u2019un pensador de la llibertat i la vida, que per evitar caure en essencialismes, no t\u00e9 altre remei que explicar el no-ser del seu desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n

La refer\u00e8ncia de Marx a la vida i la llibertat es dona de forma indirecta, en la mesura que com d\u00e8iem, del que es tracta en la seva obra \u00e9s d\u2019explicar la seva limitaci\u00f3 en el capitalisme. \u00c9s per aquest motiu que esl\u00f2gans com \u00abposar la vida al centre\u00bb o \u00abla contraposici\u00f3 capital\u2013vida\u00bb no poden ser establerts com un punt de partida de la nostra an\u00e0lisi<\/strong>. Considerem que la comprensi\u00f3 de les dificultats de reproducci\u00f3 de la classe treballadora \u2014la que es realitza a l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic i m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest\u2014 descansa sobre un fonament m\u00e9s s\u00f2lid si les estudiem a partir de la forma caracter\u00edstica que pren el treball en el capitalisme<\/em>: el treball abstracte<\/strong><\/em>, la subst\u00e0ncia que constitueix el valor. En estirar del fil de les dimensions en qu\u00e8 el treball es fa abstracte en el capitalisme trobarem, en primer terme, la seva contraposici\u00f3 al treball concret<\/strong> \u2014aquell que es duu a terme amb uns procediments, eines, temps, etc., concrets, i que t\u00e9 com a resultat un valor d\u2019\u00fas, \u00e9s a dir, la satisfacci\u00f3 d\u2019alguna necessitat\u2014. En el capitalisme aquesta dimensi\u00f3 del treball \u00e9s subsidi\u00e0ria de la seva vessant abstracta<\/strong> \u2014la subst\u00e0ncia valor\u2014, o dit m\u00e9s planerament, en les economies capitalistes la satisfacci\u00f3 de necessitats est\u00e0 supeditada a la valoritzaci\u00f3 del valor<\/strong>. I aquesta subordinaci\u00f3 ens porta a aspectes rellevants com que les relacions socials i les qualitats del treball es presenten com a relacions i qualitats de les coses, donant lloc a una societat fetitxitzada i re\u00efficada,on el m\u00f3n social \u2014en tota la seva amplitud i diversitat\u2014 es desplega en funci\u00f3 de l\u2019acumulaci\u00f3 de capital.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aquesta an\u00e0lisi la que ens porta a la tesi de qu\u00e8 la reproducci\u00f3 de la classe treballadora queda despla\u00e7ada per l\u2019abstracci\u00f3 del treball<\/strong>, de tal manera que la classe productora perd el control de la seva pr\u00f2pia reproducci\u00f3, que es realitzar\u00e0 mitjan\u00e7ant el salari (\u00e9s a dir, el mercat), la provisi\u00f3 estatal i el treball dom\u00e8stic no mercantilitzat<\/strong>. Aix\u00ed, el control dels mitjans de producci\u00f3 queda\u00a0lluny de les seves mans, i els fruits del seu treball, produ\u00efts per la seva relaci\u00f3 com a for\u00e7a de treball amb aquests mitjans de producci\u00f3, es tornen\u00a0contra la pr\u00f2pia classe treballadora, rehabilitant amb cada cicle productiu la seva subordinaci\u00f3. Pel que fa al treball dom\u00e8stic no mercantilitzat, en trobar-se fora del circuit de valoritzaci\u00f3 del capital, resultar\u00e0 excl\u00f2s del canal central de la for\u00e7a productiva social, i\u00a0es realitzar\u00e0 amb \u00a0mitjans de producci\u00f3 pobres i subsidiaris, atomitzats i a\u00efllats que conduiran a tasques repetitives, empobrides, que reforcen la subordinaci\u00f3 i impot\u00e8ncia pol\u00edtica de la classe treballadora en nodrir jerarquies i viol\u00e8ncies al seu si\u00a0. Finalment, la provisi\u00f3 estatal mitjan\u00e7ant serveis p\u00fablics i ajuts \u2014amb contradiccions i tensions\u2014 abundar\u00e0 en la reducci\u00f3 dels \u00e9ssers humans a la seva condici\u00f3 de for\u00e7a de treball i en la perspectiva pol\u00edtica que separa l\u2019esfera de la producci\u00f3 dels seus efectes en l\u2019esfera social.<\/p>\n\n\n\n

Algunes conclusions pol\u00edtiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest enfocament ens porta a diverses tesis d\u2019impacte pol\u00edtic. En destaquem\u00a0dues.<\/strong> Tots els processos i lluites que permeten albirar o que tensionen la millora de les condicions de vida de la classe treballadora m\u00e9s enll\u00e0 de la condici\u00f3 de for\u00e7a de treball<\/em>\u00a0(empleable o prescindible), el que a \u00abM\u00e1s all\u00e1 de El Capital\u00bb Lebowitz anomena \u00abreproducci\u00f3 ampliada de la classe treballadora per a s\u00ed\u00bb<\/em>,\u00a0van m\u00e9s enll\u00e0 del \u00abtreball dom\u00e8stic\u00bb i de les dones de la classe treballadora<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Podem defensar que l\u2019emancipaci\u00f3 de la relaci\u00f3 social capitalista<\/strong>, el ple desplegament de la pot\u00e8ncia social al servei de les necessitats humanes \u00e9s la clau de volta de la llibertat humana<\/strong>, aix\u00f2 \u00e9s del control de les seves determinacions socials i individuals, sent especialment \u00abbeneficiaris\u00bb d\u2019aquesta emancipaci\u00f3 els segments de la classe treballadora centrifugats a aquestes funcions de \u00abreproducci\u00f3 empobrida\u00bb, el gruix de les quals s\u00f3n dones, efectivament, per\u00f2 tamb\u00e9 poblaci\u00f3 migrant, racialitzada o ubicada en posicions de subordinaci\u00f3 social afegides \u2014per\u00f2 no substitutives\u2014 \u00a0a la condici\u00f3 de classe.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta visi\u00f3 ominicomprensiva atorga solidesa a la intu\u00efci\u00f3 d\u2019una part de l\u2019activisme feminista anticapitalista\u00a0de qu\u00e8\u00a0no hi ha emancipaci\u00f3 possible dins les coordenades del capitalisme<\/em>\u00a0. Si la lluita contra la \u00abcrisi de cures\u00bb no aborda l\u2019entrallat del mode de producci\u00f3 capitalista, el m\u00e0xim a qu\u00e8\u00a0pot aspirar \u00e9s a estimular\u00a0el\u00a0despla\u00e7ament de les opressions<\/em>\u00a0a altres segments de la classe productora<\/strong>, amb el conseq\u00fcent impacte en la consci\u00e8ncia de classe o la unitat d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica. Aquest fen\u00f2men ha succe\u00eft per exemple amb els processos d\u2019assalaritzaci\u00f3 de les prolet\u00e0ries al centre imperialista i l\u2019expansi\u00f3 de les \u00abcadenes internacionals de cures\u00bb amb les migracions associades a l\u2019atenci\u00f3 a persones depenents. El corol\u00b7lari d\u2019aquesta tesis \u00e9s que, malgrat els processos \u00abde reproducci\u00f3 ampliada\u00bb de la classe treballadora<\/strong> recauen amb m\u00e9s intensitat en les dones, no s\u00f3n processos perif\u00e8rics\u00a0de la lluita de classes <\/strong>(des de la perspectiva de la classe treballadora)\u00a0sin\u00f3 nuclears<\/strong>. Per tant, aquesta opressi\u00f3 espec\u00edfica no es una mena de \u00absuperviv\u00e8ncia cultural\u00bb o de modes de producci\u00f3 precapitalistes que es pugui doblegar mitjan\u00e7ant la \u00absensibilitzaci\u00f3\u00bb o el \u00abvoluntarisme pol\u00edtic\u00bb, i tampoc no es pot redu\u00efr a una \u00abcosa de dones\u00bb, doncs interpel\u00b7la el conjunt de la classe treballadora i al conjunt del capitalisme com a mode de producci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els processos \u00abde reproducci\u00f3 ampliada\u00bb de la classe treballadora (\u2026) no s\u00f3n processos perif\u00e8rics de la lluita de classes (des de la perspectiva de la classe treballadora), sin\u00f3 nuclears.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Aquesta an\u00e0lisi<\/strong> per tant, polemitza amb l\u2019estat convencional de la q\u00fcesti\u00f3<\/strong> del treball dom\u00e8stic en el camp feminista i, especialment amb les conegudes com a \u00abteories duals\u00bb<\/strong>, aquelles\u00a0que juxtaposen a la din\u00e0mica del capitalisme un altre sistema de \u00abpoder\u00bb o de \u00abdominaci\u00f3\u00bb equipotent i paral\u00b7lel (sovint anomenat \u00abpatriarcat\u00bb, malgrat l\u2019ab\u00fas anacr\u00f2nic del terme; sovint identificant la fam\u00edlia com a sistema de reproducci\u00f3<\/em>\u00a0paral\u00b7lel al capitalisme com a sistema de producci\u00f3<\/em>). Efectivament, creiem que partir de la noci\u00f3 \u00abtreball\u00bb<\/strong> en comptes de la noci\u00f3 \u00abdona\u00bb (o la divisi\u00f3 sexual del treball) aporta m\u00e9s solv\u00e8ncia explicativa a l\u2019especificitat de les dones de la classe treballadora en les societats capitalistes contempor\u00e0nies, ja que\u00a0articula la subjugaci\u00f3 (i per tant l\u2019emancipaci\u00f3 per sexe\/g\u00e8nere) amb la din\u00e0mica nuclear del capitalisme<\/strong>. \u00c9s a dir, permet\u00a0analitzar l\u2019inextricable lligam entre producci\u00f3 i reproducci\u00f3 per concretar, a partir d\u2019aquesta base, els mecanismes (opressions, dominacions, subjugacions, repressions, etc.) que constitueixen els estrats socials i configuren la societat en conjunt.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Finalment, enunciar que l\u2019opressi\u00f3 de les dones treballadores opera en virtud de dos sistemes ens sol ubicar, de nou, en un territori on les relacions socials de producci\u00f3 sovint esdevenen un \u00abeix m\u00e9s\u00bb dins d\u2019una mena de ret\u00f2rica interseccional<\/strong>. Sense dubte s\u00f3n teoritzacions \u00a0for\u00e7a vers\u00e0tils pels relats i estrat\u00e8gies pol\u00edtiques que subratllen una opressi\u00f3 de sexe\/g\u00e8nere interclassista (tot i qu\u00e8 despr\u00e9s<\/em>\u00a0es parli de les dones treballadores). Pol\u00edticament aquests fonaments te\u00f2rics llisquen cap a programes pal\u00b7liatius de car\u00e0cter sectorial i de tall individualitzador (ajuts per a persones amb certs atributs, per exemple), \u00a0no articulen estrat\u00e8gies pol\u00edtiques de classe confrontatives, sin\u00f2 m\u00e9s aviat de car\u00e0cter defensiu i sovint pensades des de i per al centre imperialista al voltant de la pol\u00edtica parlamentaria. Creiem, en canvi, que el valor de l\u2019articulaci\u00f3 anal\u00edtica i conceptual que plantegem rau tamb\u00e9 en que \u00e9s una eina per avaluar el potencial i les limitacions de les pol\u00edtiques reformistes a mitj\u00e0 termini en tant es visualitzen els riscos d\u2019aprofundiment en competici\u00f3 entre opressions, i en tant revitalitza la necessitat d\u2019estrat\u00e8gies superadores i impugnadores<\/em>\u00a0del capitalisme com a totalitat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Article Original: catarsimagazin.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article, basat en les notes de la presentaci\u00f3 del llibre in\u00e8dit \u00ab El treball dom\u00e8stic, El Capital i la vida\u00bb (Historical Materialism Barcelona 2021) aborda la q\u00fcesti\u00f3 de la reproducci\u00f3 social i aposta per recuperar la centralitat del concepte \u00abtreball\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[50,313,234],"class_list":["post-61244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-reproduccio","tag-treball-domestic"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61244"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61244\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61246,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61244\/revisions\/61246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}