{"id":61171,"date":"2022-03-10T09:03:00","date_gmt":"2022-03-10T09:03:00","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61171"},"modified":"2022-03-14T16:01:10","modified_gmt":"2022-03-14T16:01:10","slug":"el-preu-de-lelectricitat-es-una-questio-de-relacions-de-poder","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2022\/03\/10\/el-preu-de-lelectricitat-es-una-questio-de-relacions-de-poder\/","title":{"rendered":"El preu de l’electricitat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de relacions de poder"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aur\u00e8lia Ma\u00f1\u00e9 Estrada<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El 2016, quan ja eren palesos els efectes de la nova onada de la crisi capitalista en el conjunt de la societat, el Seminari Taifa vam publicar un informe sobre la despossessi\u00f3 de la vida<\/a> quotidiana. Present\u00e0vem els processos de despossessi\u00f3 com l\u2019establiment de mecanismes per a la transfer\u00e8ncia de renda, patrimoni o actius des de determinats col\u00b7lectius envers d\u2019altres i l\u2019espoli de determinats espais i recursos naturals. En aquell informe ja hi dedic\u00e0vem, molt pertinentment, un cap\u00edtol a la factura (o el preu) de l\u2019electricitat. El fet d\u2019incloure aquest tema en un informe sobre la din\u00e0mica de despossessi\u00f3 en el capitalisme explica en s\u00ed mateix com entenem a Taifa el que passa amb la factura de la llum. Com explicarem, l\u2019import que hi figura i les partides que hi cont\u00e9 s\u00f3n el resultat d\u2019un joc de poder, entre els accionistes de les el\u00e8ctriques i la resta de la societat -pol\u00edtics inclosos-. En aquest joc les companyies el\u00e8ctriques disposen dels mitjans d\u2019acci\u00f3 per a aconseguir que el sistema el\u00e8ctric es dissenyi i financi en benefici propi, encara que sigui al preu d\u2019empobrir als altres i d\u2019espoliar el territori. Aquests mitjans passen per amena\u00e7ar amb un tall de llum massiu, com ha passat recentment; comprar els pol\u00edtics que legislen amb les \u201cportes girat\u00f2ries\u201d; o finan\u00e7ar infinitat d\u2019actuacions socials, culturals i esportives, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en el marc d\u2019aquest joc de poder en el que s\u2019ha d\u2019analitzar la situaci\u00f3 actual d\u2019augment constant del preu de la llum i de repercussi\u00f3 del mateix en els preus al consum i, per tant, en la renda i capacitat adquisitiva de les persones. Per tal de fer aquesta an\u00e0lisi de forma molt breu, en aquest bloc explicarem les seg\u00fcents q\u00fcestions. En primer lloc, explicarem que el preu de l\u2019electricitat \u00e9s un preu pol\u00edtic; en segon lloc, per qu\u00e8 enguany, s\u2019ha generar una situaci\u00f3 que ha propiciat aquest augment del preu?, i per \u00faltim, relacionarem aquest fet amb la inflaci\u00f3 i l\u2019escenari que albirem.<\/p>\n\n\n\n

1. El preu de l\u2019electricitat (com qualsevol altre) \u00e9s un preu pol\u00edtic.<\/h2>\n\n\n\n

Des del punt de vista de l\u2019economia pol\u00edtica, qualsevol preu \u00e9s el resultat de unes determinades relacions socials, les que es generen a les f\u00e0briques i empreses quan es produeixen els bens i serveis, com les que es fan paleses quan es compren les coses, entre venedors i compradors. En el cas de l\u2019electricitat aquestes relacions son un p\u00e8l m\u00e9s complexes, ja per a arribar a un preu \u00fanic del Kw\/h que finalment s\u2019acaba pagant hi ha d\u2019haver uns acords (imposats o consensuats). A grosso modo<\/em> els preus son el resultat d\u2019un acord pol\u00edtic -un contracte social- pel qual qualsevol ciutad\u00e0\/na, qualsevol empresa o qualsevol servei d\u2019un determinat territori pol\u00edtic tindr\u00e0 acc\u00e9s en les mateixes condicions a l\u2019electricitat, independentment del seu origen. \u00c9s a dir, que independentment de la font per generar electricitat (sol, aire, corrents fluvials o marines, urani, carb\u00f3, gas o petroli) i sense tenir en compte quan lluny o a prop, geogr\u00e0ficament, es troba una persona o empresa, si aquestes pertanyen al mateix espai o territori pol\u00edtic (pa\u00eds), tothom pagar\u00e0 el mateix preu.<\/p>\n\n\n\n

En general, despr\u00e8s de la Segona Guerra Mundial, a la majoria del llavors anomenat \u201cPrimer M\u00f3n\u201d van establir-se tarifes \u201cp\u00fabliques” ja que el subministrament de l\u2019electricitat es considerava un servei p\u00fablic nacional, un b\u00e9 essencial per a la vida de les persones i per a les necessitats de la producci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

2. Per qu\u00e8 des de fa uns anys els preus de l\u2019electricitat no paren de pujar?<\/h2>\n\n\n\n

Hi ha tres raons fonamentals per les quals els preus no paren de pujar. La primera son els successius canvis de legislaci\u00f3 i regulaci\u00f3, que han augmentat considerablement el poder de les el\u00e8ctriques i, per tant, la seva capacitat de decidir a qui es subministra i a quin preu.<\/p>\n\n\n\n

De fet, des dels anys 1990 la legislaci\u00f3 ha alterat les relacions de poder entre les grans empreses el\u00e8ctriques privades, el que anomenem \u00abl\u2019oligopoli el\u00e8ctric\u00bb (Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP y Viesgo-Repsol), les empreses m\u00e9s petites del sector, les altres empreses i la ciutadania en general. Aquest redu\u00eft grup d\u2019empreses cada cop controla una major quota de mercat (en l\u2019actualitat quasi b\u00e9 el 90%); t\u00e9 una major capacitat d\u2019influir en lleis que les beneficien a elles i perjudiquen a qualsevol possible compet\u00e8ncia (com per exemple l\u2019impost del sol o incloure determinades partides en la factura el\u00e8ctrica) i tenen la potestat de decidir quines instal\u00b7lacions i infraestructures el\u00e8ctriques s\u00f3n o no \u201cnecess\u00e0ries\u201d i a quin preu les hem de pagar (des de la xarxa a les centrals de cicle combinat, passant pels parcs e\u00f2lics i solars, per\u00f2 tamb\u00e9 els comptadors de casa nostra).<\/p>\n\n\n\n

La segona ra\u00f3 \u00e9s que la liberalitzaci\u00f3 que es va du a terme als anys 1990, va conduir, entre d\u2019altres a la creaci\u00f3 d\u2019un mercat el\u00e8ctric majorista, en el que les empreses que ens \u201cvenen\u201d la llum per a les nostres llars o determinades empreses, han de comprar l\u2019electricitat, per a poder-la comercialitzar despr\u00e8s. Aquest mercat, \u00e9s el que s\u2019anomena un mercat marginalista i de cassaci\u00f3. En termes pr\u00e0ctics aix\u00f2 vol dir que el preu al que es fixa la llum (aquest que des de fa uns mesos cada demat\u00ed ens anuncien) \u00e9s el preu del darrer Kw\/h que es demanda. Aix\u00ed, si en un dia (i \u00e9s un exemple, simplificat) el 99,9 % de les necessitats d\u2019electricitat es poguessin cobrir amb fonts d\u2019origen renovable, per\u00f2 per a subministrar el 0,1% mancant s\u2019hagu\u00e9s de rec\u00f3rrer al gas, que \u00e9s m\u00e9s car, el preu final que al que es ven tota l\u2019electricitat seria el del gas i no el de les renovables.<\/p>\n\n\n\n

Per entendre-ho (vegis gr\u00e0fic adjunt), tal com est\u00e0 organitzat aquest mercat, l\u2019oferta (l\u2019electricitat que es genera) ha d\u2019anar \u201centrant\u201d al mercat des de la m\u00e9s barata (les renovables en les que generar un Kw\/h addicional amb sol o aire hauria de tenir un cost marginal – addicional – nul, ja que ni el sol ni l\u2019aire es paguen) a la m\u00e9s cara, que en aquest moment sembla ser la que es genera a partir del gas. Entre mig, per ordre de menor cost marginal a major, hi hauria la hidr\u00e0ulica, la nuclear, la t\u00e8rmica de carb\u00f3 i les centrals de cicle combinat de gas.<\/p>\n\n\n\n

Grafic: esquema de funcionament del mercat el\u00e8ctric<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Font: https:\/\/energeticafutura.com\/blog\/<\/a><\/p>\n\n\n\n

Les l\u00ednies blava i verda del gr\u00e0fic ens indiquen quanta electricitat es necessita o es vol comprar, i la tecnologia que marcar\u00e0 el preu. De fet, es pot jugar amb aquest gr\u00e0fic, imaginant que tots els Kw\/h (el que apareix com a volum d\u2019energia en l\u2019abscissa del gr\u00e0fic) es generessin i tinguessin origen renovable o hidr\u00e0ulic, o que la demanda fos menor. En aquest cas, el preu de l\u2019electricitat seria proper a zero, per\u00f2 si pel que fos, per no tenir prou capacitat de generaci\u00f3 a partir de fonts renovables o perqu\u00e8 es necessita utilitzar un volum molt alt d\u2019electricitat (per un pic de fred o calor, per un augment inesperat de l\u2019activitat econ\u00f2mica…), tota l\u2019electricitat emprada es pagaria al preu del cicle combinat de gas o de fuel.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta forma de mercat \u00e9s molt discutible, per\u00f2 en la situaci\u00f3 d\u2019oligopoli, el poder de mercat que t\u00e9 un grup redu\u00eft d\u2019empreses el\u00e8ctriques \u00e9s pervers. La ra\u00f3 \u00e9s que les \u201cel\u00e8ctriques\u201d, tenen capacitat per a influir sobre la quantitat venuda i comprada en aquest mercat. Com? Per exemple, generant escassedat artificial (aquest estiu es varen buidar pantans) per tal de simular que no hi ha prou capacitat de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica (en una onada de calor) i que s\u2019ha de rec\u00f3rrer a l\u2019electricitat que es genera amb tecnologies m\u00e9s cares, sobre les quals no es controla el preu de la font (com el gas o el petroli). Com de fet, per ser les principals comercialitzadores, tamb\u00e9 podrien inflar la demanda i simular que es necessita m\u00e9s capacitat de generaci\u00f3 de la que realment necessitem. Per tant, el que estem dient, \u00e9s que ens trobem davant d\u2019una forma de comprar i vendre l\u2019electricitat en la que es pot capturar molt f\u00e0cilment si es t\u00e9 el poder -de monopoli- suficient.<\/p>\n\n\n\n

La tercera ra\u00f3 -si es vol \u00e9s m\u00e9s conjuntural- \u00e9s la pujada del preu del gas, aquests darrers mesos, que es podria convertir en estructural o permanent.<\/p>\n\n\n\n

La pujada del preu de gas aquest darrer temps \u00e9s el resultat de la transformaci\u00f3 que est\u00e0 experimentant el comer\u00e7 mundial del gas. Fins fa relativament poc, la major part del comer\u00e7 del gas era regional (per exemple el d\u2019Alg\u00e8ria anava cap a It\u00e0lia, Fran\u00e7a i la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica), es transportava per gasoducte i estava basat en contractes a molt llarg termini (entre 20 i 30 anys) entre les empreses que el venien i les que el compraven. Aix\u00ed, tant el flux com el preu del gas eren relativament estables.<\/p>\n\n\n\n

En els darrers temps, aquesta forma de comercialitzar el gas s\u2019ha anat modificant, convertint-se en quelcom similar al del petroli, amb els seus mateixos problemes i volatilitat dels preus. La ra\u00f3 \u00e9s que cada cop m\u00e9s, especialment a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica on tenim moltes instal\u00b7lacions per a tractar el gas liquat, s\u2019ha afavorit la compra de gas que es converteix en l\u00edquid (liqua), es transporta en vaixell i a l\u2019arribar al dest\u00ed, gr\u00e0cies a les centrals de cicle combinat (que retornen el gas l\u00edquid en gas-gas, alhora que generen electricitat) es converteix en gas.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta forma de comer\u00e7 implica que el gas que arriba, per exemple a aqu\u00ed, pot tenir (com t\u00e9) diversos or\u00edgens, per exemple de Qatar o dels Estats Units, el que internacionalitza el comer\u00e7 de gas. Com tamb\u00e9 suposa que aquests contractes siguin a curt termini i al comptat, per tant, molt m\u00e9s subjectes a la especulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, resumint, en el cas del \u201cmercat\u201d el\u00e8ctric ib\u00e8ric -Espanya i Portugal-, tenim les condicions per a la \u201ccrisis perfecta\u201d, en relaci\u00f3 als preus, puix la seva forma el fa molt f\u00e0cilment presa dels qui tenen poder per a influir-hi -l\u2019oligopoli el\u00e8ctric. Alhora, els successius canvis legislatius i d\u2019ordenaci\u00f3 del mercat han atorgat m\u00e9s poder, encara, a aquest oligopoli. En aquest moment, amb els canvis que s\u2019estan produint en l\u2019escena gas\u00edstica internacional, aix\u00f2 permet que les empreses el\u00e8ctriques puguin beneficiar-se (per exemple simulant escassedat) de la creixent volatilitat -per ara, a l\u2019al\u00e7a- dels preus del gas, com a mat\u00e8ria primera per a generar electricitat.<\/p>\n\n\n\n

3. Efecte sobre els preus, l\u2019activitat econ\u00f2mica i la vida de les persones<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019augment dels preus de l\u2019electricitat est\u00e0 tenint efectes per a una creixent part de la poblaci\u00f3 que cada cop t\u00e9 m\u00e9s problemes per a pagar la factura el\u00e8ctrica de casa seva (pobresa energ\u00e8tica) i per moltes empreses que veuen encarits fins a extrems impensables els costos de la seva activitat, com tamb\u00e9 \u00e9s el cas dels serveis p\u00fablics, el transport, etc. \u00d2bviament, la contrapartida d\u2019aquesta situaci\u00f3, en el moment present, \u00e9s l\u2019enriquiment dels accionistes (i de tots els fons d\u2019inversi\u00f3 i pensions associats a les el\u00e8ctriques) en detriment dels anteriors per la transfer\u00e8ncia de renda que aix\u00f2 suposa. Tanmateix aquest nom\u00e9s \u00e9s l\u2019efecte immediat ja que n\u2019hi ha dos altres que encara reforcen m\u00e9s aquest fenomen.<\/p>\n\n\n\n

El primer, s\u00f3n les mesures que s\u2019intenten per a compensar aquest augment de preus. En el context i la relaci\u00f3 de forces actuals, dins del sistema abans descrit, tenim cada dia m\u00e9s mostres que les \u201cel\u00e8ctriques\u201d tenen molt m\u00e9s poder que el govern. Les \u00faniques mesures factibles que es poden emprendre s\u00f3n aquelles que pal\u00b7li\u00efn els efectes de les pujades de preus, sense modificar ni una gota el poder de les el\u00e8ctriques. De fet, aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019est\u00e0 fent, des de bons socials a rebaixes d\u2019impostos, passant per a compromisos de pagaments futurs que esdevindr\u00e0 m\u00e9s deute en relaci\u00f3 al sector el\u00e8ctric.<\/p>\n\n\n\n

Totes aquestes mesures, si b\u00e9 poden ser ben intencionades, nom\u00e9s agreujaran la despossessi\u00f3, o el flux de renda des d\u2019altres sectors i la poblaci\u00f3, en general, cap els accionistes de les el\u00e8ctriques i actius financers vinculats, ja que les el\u00e8ctriques segueixen cobrant l\u2019electricitat al mateix preu encara que es redistribueixi o socialitzi el seu pagament amb recursos p\u00fablics, que deixen de destinar-se a d\u2019altres coses; o deixin d\u2019ingressar-se a causa de la reducci\u00f3 fiscal. Per tant, el que ha acabat passant \u00e9s que \u00e9s el \u201cp\u00fablic\u201d el que paga als accionistes de les el\u00e8ctriques.<\/p>\n\n\n\n

El segon fenomen \u00e9s el preocupant augment de la inflaci\u00f3, pels efectes que aix\u00f2 pot tenir.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que els preus, mesurats amb l\u2019\u00cdndex de Preus al Consum (IPC) han augmentat, i aix\u00ed ho ha reconegut tothom, per l\u2019efecte de l\u2019augment de l\u2019electricitat, en les despeses de l\u2019habitatge, el transport i costos industrials. Aix\u00ed, a l\u2019efecte de l\u2019augment de la \u201cfactura de la llum\u201d s\u2019hi afegeix l\u2019efecte redistributiu que necess\u00e0riament t\u00e9 la inflaci\u00f3 sobre determinats col\u00b7lectius: tots aquells a qui no se\u2019ls hi indexin les seves rendes a la pujada de preus (pensionistes, assalariats…) o no tinguin prou poder per a poder imposar augments de preus (petits aut\u00f2noms, empreses que venen a l\u2019exterior…).<\/p>\n\n\n\n

Si la inflaci\u00f3 \u00e9s preocupant pels efectes econ\u00f2mics, socials i pol\u00edtics que pot tenir; encara sembla m\u00e9s preocupant el mal diagn\u00f2stic que des d\u2019algunes institucions es comen\u00e7a a fer d\u2019aquest fenomen. Com s\u2019ha explicat, la ra\u00f3 de l\u2019augment dels preus de l\u2019electricitat \u00e9s el resultat d\u2019unes determinades relacions de poder, i per tant, \u00e9s pol\u00edtic, en el sentit que resulta d\u2019unes determinades relacions socials. I, en segon lloc, aquest fenomen s\u2019accentua per mor a una determinada estructura de mercat el\u00e8ctric que afavoreix uns preus elevats vinculats al preu del gas internacional.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquest diagn\u00f2stic, la soluci\u00f3 de la inflaci\u00f3 hauria d\u2019anar encaminada a modificar aquestes relacions de poder i a modificar l\u2019estructura del \u201cmercat\u201d el\u00e8ctric, per\u00f2 en comptes d\u2019aix\u00f2, i molt perillosament, algunes veus de l\u2019economia ortodoxa, comencen a plantejar que el que s\u2019hauria de fer \u00e9s acabar amb les pol\u00edtiques expansives (monet\u00e0ria i fiscal) d\u2019aquests darrers temps. \u00c9s a dir, el retorn a les pol\u00edtiques d\u2019ajustament i les retallades.<\/p>\n\n\n\n

No pensem que sigui necessari comentar quins serien els seus efectes, despr\u00e8s de d\u00e8cades d\u2019ajust, per\u00f2 s\u00ed que ens sembla adient assenyalar que el que aqu\u00ed hem mostrat queda clar, que nom\u00e9s aconseguint la modificaci\u00f3 de les relacions de poder actual, podrem iniciar el cam\u00ed cap a pol\u00edtiques m\u00e9s justes i frenar la despossessi\u00f3 a la que des dels anys 1980 cada cop m\u00e9s capes de la poblaci\u00f3 pateixen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2016, quan ja eren palesos els efectes de la nova onada de la crisi capitalista en el conjunt de la societat, el Seminari Taifa vam publicar un informe sobre la despossessi\u00f3 de la vida quotidiana. Present\u00e0vem els processos de despossessi\u00f3 com l\u2019establiment de mecanismes per a la transfer\u00e8ncia de renda, patrimoni o actius des de determinats col\u00b7lectius envers d\u2019altres i l\u2019espoli de determinats espais i recursos naturals.<\/p>\n

\u00c9s en el marc d\u2019aquest joc de poder en el que s\u2019ha d\u2019analitzar la situaci\u00f3 actual d\u2019augment constant del preu de la llum i de repercussi\u00f3 del mateix en els preus al consum i, per tant, en la renda i capacitat adquisitiva de les persones. Per tal de fer aquesta an\u00e0lisi de forma molt breu, en aquest bloc explicarem les seg\u00fcents q\u00fcestions. En primer lloc, explicarem que el preu de l\u2019electricitat \u00e9s un preu pol\u00edtic; en segon lloc, per qu\u00e8 enguany, s\u2019ha generar una situaci\u00f3 que ha propiciat aquest augment del preu?, i per \u00faltim, relacionarem aquest fet amb la inflaci\u00f3 i l\u2019escenari que albirem.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[50,309],"class_list":["post-61171","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-electricitat"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61171"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61171\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61175,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61171\/revisions\/61175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61171"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61171"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}