{"id":61135,"date":"2022-03-09T09:25:50","date_gmt":"2022-03-09T09:25:50","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61135"},"modified":"2022-03-09T09:25:55","modified_gmt":"2022-03-09T09:25:55","slug":"leconomia-es-el-metode-lobjectiu-final-es-canviar-el-cor-i-lanima","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2022\/03\/09\/leconomia-es-el-metode-lobjectiu-final-es-canviar-el-cor-i-lanima\/","title":{"rendered":"L\u2019economia \u00e9s el m\u00e8tode, l\u2019objectiu final \u00e9s canviar el cor i l\u2019\u00e0nima"},"content":{"rendered":"\n

Mireia Claverol i Ferran Polo<\/strong>. <\/strong>Novembre 2020. Aquest article ha estat publicat al llibre Ciutadania compromesa i educaci\u00f3: Propostes per al foment de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resum<\/h2>\n\n\n\n


Aquest article t\u00e9 un doble objectiu. D\u2019una banda evidenciar les limitacions, man\u00e7anes i errors que el paradigma neocl\u00e0ssic (economia ortodoxa), vigent en l\u2019economia actual arreu del planeta, presenta per interpretar i entendre el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la necessitat d\u2019acudir a l\u2019heterod\u00f2xia per trobar explicacions plausibles. De l\u2019altra, important\u00edssima al nostre parer, veure que tal com ho han pensat i dissenyat els te\u00f2rics ortodoxes, l\u2019ensenyament de l\u2019economia i la pr\u00f2pia educaci\u00f3 – a tots els nivells- es pret\u00e9n que serveixin per configurar una subjectivitat que contribueixi a consolidar la racionalitat neoliberal entre la ciutadania, i per tant a perpetuar el sistema<\/p>\n\n\n\n


El naixement de l\u2019Economia: els cl\u00e0ssics<\/h2>\n\n\n\n


L\u2019aparici\u00f3 del capitalisme com a sistema econ\u00f2mic \u00e9s el que provoc\u00e0 el naixement de la disciplina que l\u2019havia d\u2019estudiar: l\u2019Economia. L\u2019obra de l\u2019Adam Smith, considerat el primer economista (malgrat els mercantilistes i fisi\u00f2crates anteriors) explica i justifica precisament l\u2019emerg\u00e8ncia del capitalisme. I no hem d\u2019oblidar que una de les idees base que ajudar\u00e0 a legitimar la bondat del nou sistema \u00e9s la idea que la recerca de l\u2019inter\u00e8s individual porta al benestar col\u00b7lectiu. Per\u00f2 aquesta visi\u00f3, que el liberalisme cl\u00e0ssic materialitz\u00e0 en la teoria de la \u201cm\u00e0 invisible\u201d, es va contraposar amb la realitat a mida que el capitalisme es va anar consolidant i es van comen\u00e7ar a manifestar les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que comportava: polaritzaci\u00f3 de classes socials, injusta distribuci\u00f3 de la riquesa generada, mis\u00e8ria de les capes populars,\u2026 L\u2019optimisme inicial d\u2019alguns economistes cl\u00e0ssics es pos\u00e0 en entredit, sobretot arran de l\u2019aparici\u00f3 del moviment obrer associat a d\u2019altres idees contr\u00e0ries al paradigma liberal.<\/p>\n\n\n\n


La ortod\u00f2xia: els marginalistes, futura escola neocl\u00e0ssica<\/h2>\n\n\n\n


Per aix\u00f2 un cop assentada l\u2019Economia com a disciplina aut\u00f2noma amb els economistes cl\u00e0ssics, els que podem considerar els fundadors de la disciplina com a coneixement aut\u00f2nom, es va anar desenvolupant durant l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX un pensament econ\u00f2mic diferent del de l\u2019Economia cl\u00e0ssica. Durant aquest per\u00edode es desenvolupen els conceptes que es coneixeran com marginalisme<\/strong><\/em> que encara avui dia constitueix la base de la teoria econ\u00f2mica convencional, que a mesura que es vagi ampliant i completant passar\u00e0 a anomenar-se escola<\/em><\/strong> neocl\u00e0ssica<\/strong><\/em>.<\/p>\n\n\n\n


Les premisses fonamentals de l\u2019Economia neocl\u00e0ssica parteixen d\u2019una percepci\u00f3 de la humanitat composta d\u2019\u00e9ssers humans com a individus lliures i independents (individualisme metodol\u00f2gic) racionals, amos del seu dest\u00ed, ocupats a maximitzar la seva felicitat, que equiparen al m\u00e0xim benefici que es pot obtenir en un entorn de lliure compet\u00e8ncia a trav\u00e9s dels mercats. I semblen respondre afirmativament a la pregunta, que ja es feia Adam Smith, de si un conjunt d\u2019individus que actuen a\u00eflladament i sense coordinaci\u00f3 poden produir resultats beneficiosos per a tot el grup. Al segle XIX L\u00e9on Walras va recollir la pregunta i va intentar respondre-la. No va poder oferir una resposta, per\u00f2 amb el seu model d\u2019equilibri general va establir un poder\u00f3s format per seguir buscant-la.
<\/p>\n\n\n\n

Els marginalistes abandonen la teoria del valor-treball dels cl\u00e0ssics per substituir-la per una an\u00e0lisi segons la qual el valor d\u2019una mercaderia dep\u00e8n de la seva utilitat. Recullen els ja esmentats arguments de la \u00abm\u00e0 invisible\u00bb i del \u00abdeixar fer, deixar passar\u00bb d\u2019Adam Smith, alhora que plantegen que en un r\u00e8gim de compet\u00e8ncia perfecta, amb b\u00e9ns homogenis, un coneixement complet i en qu\u00e8 es pugui entrar i sortir del mercat sense traves, s\u2019arriba a establir un equilibri general<\/strong><\/em> que proporciona el m\u00e0xim d\u2019utilitat possible a tots els part\u00edcips socials.<\/p>\n\n\n\n


El 1932 l\u2019economista Lionel Robbins (m\u00e9s tard Lord Robbins) va centrar l\u2019ess\u00e8ncia del problema econ\u00f2mic en l\u2019escassetat: \u00abL\u2019Economia \u00e9s la ci\u00e8ncia que estudia el comportament hum\u00e0 com una relaci\u00f3 entre finalitats i mitjans escassos, susceptibles d\u2019usos alternatius.<\/em>\u00bb Aquesta definici\u00f3, paradigm\u00e0tica per als economistes ortodoxes, s\u2019ha convertit en la definici\u00f3 central en l\u2019Economia convencional, ha tingut un notable ress\u00f2 entre els economistes i s\u2019ha mantingut fins a dia d\u2019avui, d\u2019aqu\u00ed que l\u2019Economia s\u2019hagi convertit en la ci\u00e8ncia de l\u2019escassetat. I \u00e9s tamb\u00e9, entesa aix\u00ed, com la ci\u00e8ncia general del comportament hum\u00e0 conforme a aquests principis econ\u00f2mics. \u00c9s una disciplina que pot abastar tots els dominis de l\u2019acci\u00f3 de la persona individualment considerada, sempre que el problema que s\u2019hagi de resoldre pugui ser plantejat com una optimitzaci\u00f3 en un entorn condicionat per la limitaci\u00f3 d\u2019algun recurs.<\/p>\n\n\n\n


Aix\u00f2 permet fer una teoria econ\u00f2mica universal i atemporal, pet tant ahist\u00f2rica, v\u00e0lida per a tot temps i lloc, amb explicacions unit\u00e0ries i arguments indiscutibles. \u00c9s una idea molt atractiva per a molts que es consideren cient\u00edfics, ja que en l\u2019esquema neocl\u00e0ssic es troben amb uns plantejaments que, partint de la consideraci\u00f3 individualitzada dels \u00e9ssers humans, els permet remuntar-se al que succeeix al conjunt de la societat. Els neocl\u00e0ssics, per tant, estudien principalment els agents econ\u00f2mics individuals, el que es coneix com Microeconomia.<\/p>\n\n\n\n


\u201cEn el siglo XX, los trabajos de Hicks, Samuelson, Arrow y Debreu desarrollaron el plan de ataque trazado por Walras recurriendo a instrumentos matem\u00e1ticos cada vez m\u00e1s sofisticados.
En los trabajos publicados los a\u00f1os 1959, 1960 y 1974 vinieron las malas noticias. Despu\u00e9s de tanto esfuerzo, la conclusi\u00f3n es que en el caso general no se puede, repito, no se puede afirmar que las acciones de una colecci\u00f3n de individuos aislados desemboquen en resultados beneficiosos para todos (\u2026) Si a los estudiantes se les ense\u00f1ase bien, a fondo, la teor\u00eda del equilibrio general podr\u00edan percibir que los \u00fanicos resultados que esta ofrece son de \u00edndole negativa. Ver\u00edan que en el tema de la estabilidad nunca se ha podido demostrar c\u00f3mo las fuerzas de mercado conducen a vectores de precios de equilibrio general. Si se les ense\u00f1ase el tema de la existencia del equilibrio, ver\u00edan que la demostraci\u00f3n de existencia es un ejercicio matem\u00e1tico desprovisto de sentido econ\u00f3mico. En lugar de estos temas delicados, los cursos de microeconom\u00eda neocl\u00e1sica se concentraban en la maximizaci\u00f3n individual y, poco a poco, le fueron dejando m\u00e1s espacio a la teor\u00eda de juegos (\u2026)
Es necesario aclarar que el tema de la maximizaci\u00f3n individual es un tema preliminar en el an\u00e1lisis de la teor\u00eda del equilibrio general. No constituye el objeto central del an\u00e1lisis de la teor\u00eda del equilibrio general. Si se analiza este tema es porque es un paso preparatorio en la construcci\u00f3n del modelo: es una de las piedras con las que se construye la catedral. Gastar tiempo ense\u00f1ando hasta hartarse como se tallan estas piedras individuales evita la verg\u00fcenza de tener que mostrar que la catedral no se puede mantener derecha\u201d (Nadal, 2012)<\/em><\/p>\n\n\n\n


La \u00abteoria neoliberal doncs est\u00e0 basada en la mateixa fe en les virtuts eternes del lliure mercat. Els seus models es basen en el sup\u00f2sit que el mercat, d\u2019alguna manera, condueix a posicions d\u2019equilibri. M\u00e9s endavant intentaran buscar els \u00abmicrofonaments de la macro\u00bb per construir una teoria macroecon\u00f2mica amb la figura de \u00abl\u2019agent representatiu\u00bb, una entitat fict\u00edcia que elabora un pla de maximitzaci\u00f3 intertemporal per assignar recursos entre estalvi i consum. Aquests sup\u00f2sits no han fet cap cas del fet fonamental que l\u2019agregaci\u00f3 del comportament especificat pels agents individuals no permet conservar les propietats de les funcions d\u2019oferta i demanda (aquest resultat est\u00e0 clarament demostrat pel teorema Sonnenschein-Mantel-Debreu, de 1974) i, per tant, l\u2019agent representatiu \u00e9s una construcci\u00f3 absurda o un sup\u00f2sit abusiu. Certament no hauria de ser utilitzat per definir directrius de pol\u00edtica macroecon\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n


Un altre element a tenir en compte en l\u2019economia convencional, i especialment en l\u2019escola neocl\u00e0ssica, \u00e9s que per donar un car\u00e0cter de solemnitat, seriositat i cientisme es recorre a la matematitzaci\u00f3 de totes les idees:<\/p>\n\n\n\n


\u00abLa belleza, la coherencia l\u00f3gica y la nitidez de los esquemas matem\u00e1ticos absorbieron hasta tal punto a estos autores que acabaron ignorando las diferencias existentes entre sus modelos y el mundo real que pretend\u00edan explicar\u00bb (Etxezarreta, 2015:31)<\/em><\/p>\n\n\n\n


Actualment, les matem\u00e0tiques i l\u2019estad\u00edstica fins i tot dirigeixen el proc\u00e9s d\u2019an\u00e0lisi, en el sentit que no \u00e9s que serveixin de suport a un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 anal\u00edtica, sin\u00f3 que es parteix d\u2019alguna premissa espec\u00edfica sense preocupar-se gaire de la seva validesa per reflectir la realitat i, aplicant sobre aquesta un raonament matem\u00e0tic bastant complicat, s\u2019arriba a uns resultats que es consideren v\u00e0lids i legitimats.<\/p>\n\n\n\n


Tot i reconeixent els avantatges de l\u2019\u00fas d\u2019aquests instruments, augmentats amb el suport inform\u00e0tic, sobretot pel que fa a la concisi\u00f3 i la precisi\u00f3 i al fet que les definicions i el tractament de les variables utilitzades hagin de ser expressades de forma molt concreta, no es poden obviar els problemes que plantegen. Per exemple, fer inaccessibles al debat pol\u00edtic i social moltes mesures econ\u00f2miques per la complexitat de la t\u00e8cnica utilitzada (\u00fas d\u2019algoritmes que regulen les operacions financeres, tan complexos que no els entenen ni els seus mateixos creadors). O b\u00e9 desvirtuar la mateixa utilitat de les an\u00e0lisis per con\u00e8ixer i explicar la realitat pel fet d\u2019haver de (les matem\u00e0tiques obliguen) constr\u00e8nyer tant les definicions i simplificar tant els sup\u00f2sits sobre les variables fonamentals.<\/p>\n\n\n\n


Mal utilitzades, i desgraciadament en moltes ocasions ho s\u00f3n, les matem\u00e0tiques tamb\u00e9 poden convertir-se en un aparell formal que pret\u00e9n ser rigor\u00f3s per\u00f2 que en realitat \u00e9s buit de subst\u00e0ncia econ\u00f2mica, i que es converteix en una cortina de fum per no abordar problemes complexos i de dif\u00edcil enfocament o per evitar els que tenen implicacions ideol\u00f2giques i pol\u00edtiques m\u00e9s conflictives. Un exemple el tenim en la f\u00f3rmula per calcular la revaloritzaci\u00f3 anual de les pensions. En lloc d\u2019utilitzar l\u2019IPC, s\u2019inventen (uns experts) una f\u00f3rmula (incomprensible per la majoria de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica) per tal de justificar la seva baixada.<\/p>\n\n\n\n


Hi ha molts altres exemples de la utilitzaci\u00f3 manipulada de les matem\u00e0tiques, alguns amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies de pol\u00edtica econ\u00f2mica. Recentment s\u2019ha comentat molt el cas de dos famosos economistes de Harvard, Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff.<\/p>\n\n\n\n


Ambd\u00f3s autors ja eren economistes famosos quan el 2010 van publicar un article \u2013 \u00abGrowth in a time of debt\u00bb (Creixement en una \u00e8poca d\u2019endeutament)\u2013 en qu\u00e8 demostraven que un cop el deute p\u00fablic supera el 90% del producte interior brut el creixement econ\u00f2mic cau en picat. L\u2019article, es va publicar just despr\u00e9s que Gr\u00e8cia entr\u00e9s en crisi, apel\u00b7lava directament al desig de molts dirigents d\u2019estimular l\u2019austeritat i es va fer fam\u00f3s immediatament. Segurament era, i \u00e9s, l\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica m\u00e9s influent dels \u00faltims anys. El The Washington Post de principis d\u2019aquest any advertia contra una possible \u00abbaixada de la gu\u00e0rdia\u00bb davant del d\u00e8ficit perqu\u00e8 \u00abestem perillosament a prop de la marca del 90% que els economistes consideren una amena\u00e7a per al creixement econ\u00f2mic sostenible\u00bb. Fixem-nos en l\u2019expressi\u00f3: \u00abels economistes\u00bb, no \u00abuns quants economistes\u00bb, i no diguem ja \u00abuns quants economistes, als quals els contradiuen en\u00e8rgicament d\u2019altres amb unes credencials igual de bones\u00bb, que \u00e9s la realitat. Els entusiastes de l\u2019austeritat van anunciar a so de bombo i platerets que aquest suposat punt d\u2019inflexi\u00f3 del 90% era un fet provat i un motiu per retallar dr\u00e0sticament la despesa p\u00fablica fins i tot en un context d\u2019atur elevad\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n


El text de Reinhart i Rogoff es va enfrontar a cr\u00edtiques considerables des del principi, i la controv\u00e8rsia va augmentar amb el temps. \u201cFinalmente, Reinhart y Rogoff permitieron que unos investigadores de la universidad de Massachusetts analizaran la hoja de c\u00e1lculo original y el misterio de los resultados irreproducibles se resolvi\u00f3. En primer lugar, hab\u00edan omitido algunos datos, en segundo lugar, utilizaron unos procedimientos estad\u00edsticos poco habituales y muy cuestionables y, finalmente, cometieron un error de codificaci\u00f3n en Excel. Si se corrigen tales errores y rarezas, se obtiene lo que otros investigadores han descubierto: una cierta correlaci\u00f3n entre una deuda elevada y un crecimiento lento, sin nada que indique cu\u00e1l de ellos es la causa y sin ning\u00fan rastro de aquel l\u00edmite del 90\u201d<\/em> (Krugman, 2013)<\/p>\n\n\n\n


En resum en l\u2019esquema neocl\u00e0ssic s\u00f3n els individus lliures, iguals i independents, els qui anant a la recerca del seu m\u00e0xim benestar individual aconsegueixen el benestar col\u00b7lectiu. No hi ha difer\u00e8ncies de poder entre els agents econ\u00f2mics. La vida econ\u00f2mica est\u00e0 constitu\u00efda per mecanismes impersonals: oferta, demanda, utilitat individual, recursos limitats, desitjos il\u00b7limitats, mercats\u2026 No hi ha responsabilitats personals. Les coses \u00abpassen\u00bb, els mercats \u00abactuen\u00bb i provoquen uns resultats, ning\u00fa n\u2019\u00e9s responsable. El tema del poder, per tant, resulta totalment eludit<\/p>\n\n\n\n


Ning\u00fa que tingui els ulls oberts i contempli la realitat pot prendre per bons els resultats que sorgeixen d\u2019aquestes premisses i acceptar que reflecteixen la situaci\u00f3 real. El poder existeix, i \u00e9s altament rellevant pel que fa a l\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica. Sembla m\u00e9s realista considerar que si el pensament neocl\u00e0ssic i les pol\u00edtiques neoliberals es mantenen \u00e9s perqu\u00e8 s\u00f3n les que m\u00e9s convenen a les forces econ\u00f2miques preponderants en el m\u00f3n d\u2019avui, als qui mantenen el poder econ\u00f2mic i als qui ocupen el poder derivat d\u2019aquest, el poder pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n


Com \u00e9s possible que als grans f\u00f2rums econ\u00f2mics no es posi significativament en dubte un model de pol\u00edtica econ\u00f2mica que est\u00e0 agreujant els problemes de les economies del sud d\u2019Europa i de molts altres pa\u00efsos del m\u00f3n? El deute p\u00fablic dels pa\u00efsos d\u2019aquesta zona s\u2019ha multiplicat per dos o per tres des que es van imposar les pol\u00edtiques neoliberals d\u2019austeritat. L\u2019atur, la desigualtat i la pobresa s\u2019incrementen cont\u00ednuament mentre el nombre de multimilionaris i la seva riquesa augmenten. Nom\u00e9s visualitzant l\u2019economia com una poderosa xarxa de relacions de poder s\u2019hi podr\u00e0 donar una explicaci\u00f3. El poder dels interessos econ\u00f2mics dominants en el capitalisme que estem vivint \u00e9s de tal magnitud que impedeix la consideraci\u00f3 de plantejaments diferents. \u00c9s el \u00abno hi ha altra alternativa\u00bb de Margaret Thatcher.<\/p>\n\n\n\n


No obstant, l\u2019actual pand\u00e8mia ens ha mostrat, entre d\u2019altres consideracions, que els que ostenten el poder (defensors del neoliberalisme) i el mateix sistema capitalista s\u2019emmotllen al que sigui necessari, sense cap problema. On abans la pr\u00e0ctica de la pol\u00edtica econ\u00f2mica era l\u2019austeritat, el control del d\u00e8ficit i quan menys Estat millor, sustentats per una teoria econ\u00f2mica hegem\u00f2nica, ara s\u2019ha transformat en pol\u00edtiques econ\u00f2miques de despesa p\u00fablica, d\u00e8ficit i m\u00e9s Estat per\u00f2 sense variar la teoria malgrat es contradiguin.<\/p>\n\n\n\n


De fet \u00e9s la c\u00ednica manifestaci\u00f3 de l\u2019inversor\/especulador Warren Buffett: \u00abEfectivament, la lluita de classes existeix, per\u00f2 \u00e9s la meva classe, la classe dels rics, la que l\u2019est\u00e0 fent. I estem guanyant.<\/em>\u00bb Aquest poder t\u00e9 m\u00faltiples ramificacions, com va declarar T. Friedman (periodista i polit\u00f2leg, no confondre amb l\u2019economista) en una entrevista publicada al New York Magazine el 1999: \u00abLa m\u00e0 invisible del mercat no funcionaria mai sense un puny invisible. McDonald\u2019s no pot expandir-se pel m\u00f3n sense McDonner Douglas, que va concebre els F15. I el puny invisible que dona garanties a l\u2019obertura del m\u00f3n a les tecnologies de Silicon Valley es diu ex\u00e8rcit, for\u00e7a a\u00e8ria, for\u00e7a naval i cos de marines dels Estats Units.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n


Tot i aquesta visi\u00f3 monol\u00edtica imperant respecte a com entendre avui l\u2019economia, hem de recordar que dins la pr\u00f2pia ortod\u00f2xia podem trobar discrep\u00e0ncies com es el cas dels keynesians. Aquests amb posterioritat al crack del 1929 – de1936 a 1974 – van constituir el corrent econ\u00f2mic dominant en la Acad\u00e8mia i en la pol\u00edtica econ\u00f2mica al m\u00f3n occidental, en base a la idea que el mercat ha d\u2019estar mediat per la intervenci\u00f3 p\u00fablica per produir resultats satisfactoris i evitar una crisi social que posi en perill el sistema capitalista. Ens preguntem com es possible que les noves crisis del segle XX (anys 70, 2008,\u2026) no han posat en q\u00fcesti\u00f3 el paradigma neocl\u00e0ssic tan allunyat del m\u00f3n real.<\/p>\n\n\n\n


\u201c\u2026Hoy, ante una crisis que no pudieron predecir, se podr\u00eda pensar que los seguidores de los principios neocl\u00e1sicos habr\u00edan adquirido, por fin, una brizna de humildad. En medio de un agravamiento de la crisis precipitada por las recetas y los dogmas neocl\u00e1sicos, se podr\u00eda esperar al menos una ligera apertura intelectual. Pero no es as\u00ed. Tanto en la Academia como en los espacios de pol\u00edtica econ\u00f3mica el dogma se ha endurecido. Desde el v\u00e9rtice de la pir\u00e1mide neocl\u00e1sica, hoy se exige que el mundo se transforme para adecuarse a los axiomas de la teor\u00eda neocl\u00e1sica\u201d. (Nadal, 2012)<\/p>\n\n\n\n

L\u2019heterod\u00f2xia o economia cr\u00edtica<\/h2>\n\n\n\n

Enfront del monolitisme de l\u2019economia convencional han aparegut i continuen apareixen nombroses doctrines econ\u00f2miques de pensament cr\u00edtic que ens poden permetre acostar-nos al coneixement de la realitat que ens envolta. Sorgida al segle XIX amb K. Marx, l\u2019economia cr\u00edtica es plural i variada, moltes s\u00f3n escoles no marxistes aparegudes al segle XIX i XX (regulacionistes, estructuralistes, vells institucionalistes, radicals, sraffians, postkeynesians \u2026) D\u2019altres, bastants anys despr\u00e9s, amb gran arrelament en les darreres d\u00e8cades com l\u2019ecologisme, el feminisme,\u2026 En conjunt mostren que l\u2019economia lluny de constituir un bloc \u00fanic d\u2019arguments complets i tancats, est\u00e0 formada per m\u00faltiples explicacions alternatives sobre el mateix tema, sense que cap ofereixi plantejaments concloents.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat les seves difer\u00e8ncies, comparteixen la idea que les decisions individuals estan emmarcades en la din\u00e0mica social. Per elles el sistema econ\u00f2mic t\u00e9 les seves lleis, variables en el temps i en l\u2019espai. De fet, tracten d\u2019analitzar l\u2019evoluci\u00f3 econ\u00f2mica en el marc del conjunt per poder entendre quins son els canvis que es produeixen en el m\u00f3n real i poder explicar-los.<\/p>\n\n\n\n

En el seg\u00fcent apartat intentarem explicar perqu\u00e8 aquesta varietat i riquesa de teories econ\u00f2miques no aconsegueix obrir-se pas i provocar un canvi de paradigma tant a nivell te\u00f2ric com de pol\u00edtiques econ\u00f2miques.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ensenyament de l\u2019economia, una lluita ideol\u00f2gica del neoliberalisme, amb arrels hist\u00f2riques ben establertes pel control del relat i les mentalitats<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al primer ter\u00e7 del segle XX, les velles idees liberals ja no eren \u00fatils per combatre els nous aires d\u2019igualtat, cooperaci\u00f3, democr\u00e0cia, llibertat, just\u00edcia, la\u00efcitat, toler\u00e0ncia, solidaritat, b\u00e9 com\u00fa,\u2026 que s\u2019expandien arreu fruit de la lluita de classes i de l\u2019exist\u00e8ncia de pa\u00efsos amb un sistema econ\u00f2mic diferent que llavors es creia que tenia \u00e8xit. Es llavors quan sorgeix entre els nous liberals una de les seves preocupacions fonamentals que ser\u00e0 la \u201cd\u2019educar a les masses\u201d. Ludwing von Mises a l\u2019any 1932 en el seu llibre \u201cSocialismo\u201d ens diu: \u201cEs un hecho cierto que las masas no piensan; pero esa es la raz\u00f3n precisamente por la cual siguen a quienes s\u00ed piensan. La gu\u00eda espiritual de la humanidad pertenece al peque\u00f1o n\u00famero de hombres que piensan por s\u00ed mismos, quienes primero ejercen su acci\u00f3n sobre el c\u00edrculo capaz de recibir y comprender el pensamiento elaborado por otros; por este camino las ideas se extienden a las masas, donde se condensan poco a poco para formar la opini\u00f3n p\u00fablica de la \u00e9poca\u201d<\/em> (Von Mises, 1968:527).<\/p>\n\n\n\n

\u00ab(\u2026) Von Mises i Hayek (\u2026) al igual que George Stigler i Milton Friedman, como se sabe, no s\u00f3lo fueron economistas muy reconocidos, sino tambi\u00e9n temibles \u201cemprendedores ideol\u00f3gicos\u201d, que no ocultavan su militancia constante y abierta en pro del capitalismo de la libre empresa (\u2026) Estos autores desarrollaron incluso la teor\u00eda de la lucha ideol\u00f3gica: si las masas no piensan, como von Mises gustaba de decir, les corresponde a estrechos c\u00edrculos de intelectuales sostener el combate contra todas las formas de progresismo y de reforma social, g\u00e9rmenes de totalitarismo. De ah\u00ed la extrema atenci\u00f3m que prestan los neoliberales norteamericanos a la difusi\u00f3n de sus ideas en los medios y a la ense\u00f1anza de la econom\u00eda en las escuelas y los institutos norteamericanos (\u2026) La cultura de empresa y el esp\u00edritu de empresa pueden aprenderse desde la escuela, al igual que las ventajas del capitalismo sobre toda otra organitzaci\u00f3n econ\u00f3mica. El combate ideol\u00f3gico es parte integrante del buen funcionamiento de la m\u00e1quina \u00ab<\/em> (Laval y Dardot, 2013:151)<\/p>\n\n\n\n


L\u2019actual president de la Foundation for Economic Education (FEE), primer Think Tank creat el 1946 als Estat Units, en la introducci\u00f3 de l\u2019informe anual de 2019, diu: \u201cCrec fermament que la millor manera de contrarestar la influ\u00e8ncia d\u2019aquells que intenten popularitzar un govern m\u00e9s gran, un estat del benestar ampliat i un socialisme directe \u00e9s tallar-los des de l\u2019arrel\u2026 I aix\u00f2 comen\u00e7a per involucrar efica\u00e7ment la nova generaci\u00f3 amb els principis que conformen la \u00abfilosofia de la llibertat\u00bb: llibertat individual, economia de lliure mercat, creaci\u00f3 de valor empresarial, propietat privada, govern limitat i alt car\u00e0cter moral.\u201d<\/em> Aquestes afirmacions recullen la \u201cmissi\u00f3\u201d de la Fundaci\u00f3 tal com escriuen en la seva web on s\u2019explicita, a m\u00e9s a m\u00e9s, que pretenen: \u201cFer que les idees de llibertat siguin familiars, cre\u00efbles i convincents per a les noves generacions\u201d<\/p>\n\n\n\n


La FEE, think tank que tamb\u00e9 va ser un dels impulsors de la Mont-P\u00e8lerin Society, no nom\u00e9s es dedica a fer materials educatius i formar al professorat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 actua com a lobby pol\u00edtic i incideix en l\u2019elaboraci\u00f3 de programes i curr\u00edculums escolars nacionals, aturant aquells que consideren massa descriptius i poc proclius a l\u2019economia capitalista. La seva feina era i \u00e9s assentar les bases de les seves idees per recollir els fruits m\u00e9s endavant, tal com deia Friedman, ja que es produeix un retard de molts anys entre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i la legislaci\u00f3. D\u2019aquesta manera van anar introduint la seva ideologia pas a pas dins la universitat.<\/p>\n\n\n\n


Aquest treball de sapa dels neoliberals que perseguien establir la seva ideologia com a pensament hegem\u00f2nic tant dins l\u2019Acad\u00e8mia com en el s\u00ed dels diferents governs nacionals i organismes internacionals ha anat obtenint els seus fruits. No obstant l\u2019hegemonia dels dogmes neoliberals no s\u2019ha aconseguit per una lluita d\u2019idees, proposicions, conceptes\u2026, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per mitj\u00e0 d\u2019estar pr\u00f2xims al poder, de ser m\u00e9s favorable per aquest i de la guerra bruta contra la dissid\u00e8ncia. Un exemple de com es va acabar amb la diversitat i la heterod\u00f2xia en el s\u00ed de les facultats d\u2019Economia el tenim amb el que va succeir a Estats Units. \u201c(\u2026)El 1968, un grup de joves economistes radicals, producte dels disturbis pol\u00edtics als campus universitaris en els anys 60 i del moviment contra la guerra, van arribar a la disciplina. Organitzats en la Union for Radical Political Economics, van clamar per la polititzaci\u00f3 de l’Economia acusant als seus col\u00b7legues economistes d\u2019ignorar les q\u00fcestions importants i de ser \u00abinstrumentals per a l’assoliment dels injustos fins de les elits\u00bb. Van rebutjar \u00abl\u2019enfocament marginalista\u00bb, l’actual mantra de l’Economia, perqu\u00e8 acceptava les institucions b\u00e0siques del capitalisme, i es preocupava nom\u00e9s per administrar-les, per millorar-les \u2026 marginalment\u201d<\/em>. (Kallis, 2014).<\/p>\n\n\n\n

El grup punter d\u2019aquests joves economistes era a la universitat de Harvard on impartien un curs titulat \u201cEl sistema capitalista: conflicte i poder\u201d El gruix del professorat veter\u00e0, m\u00e9s en la l\u00ednia de les idees de la \u201cfilosofia de la llibertat\u201d, estava en contra que es fes aquest curs, titllant els joves professors de tenir poca qualitat investigadora, de ser poc cient\u00edfics i de fer \u201cpol\u00edtica\u201d. D\u2019altres, de la categoria de Galbraith, Leontief o Arrow, els van defensar quan la Universitat els va denegar de forma sistem\u00e0tica la renovaci\u00f3 dels contractes, com \u00e9s el cas del brillant economista Samuel Bowles. Finalment tots van acabar abandonant Harvard inclosos els professors que els havien defensat. El triomf dels conservadors sobre els moderats va representar l\u2019hegemonia de l\u2019ortod\u00f2xia. \u201cPero a medida que los niveles m\u00e1s altos de la jerarqu\u00eda de la disciplina y sus prestigiosas revistas fueron limpiados de radicales, las preguntas y proposiciones inc\u00f3modas se quedaron sin contestar, y pocos radicales quedaban alrededor para verificar los miles de estudios con los que las propuestas neoliberales martillaban, estudios revestidos de complejas matem\u00e1ticas imposibles de ser penetradas por los no iniciados. Mientras la Econom\u00eda lleg\u00f3 a estar dominada por las ideas neoliberales (lo m\u00e1s a la izquierda que se encuentra hoy en las principales revistas de la disciplina est\u00e1 a la derecha del Partido Dem\u00f3crata), los disidentes terminaron fundando escuelas heterodoxas de menor influencia, o se mudaron a otras disciplinas, tales como la Geograf\u00eda\u201d<\/em> (Kallis, 2014: 164)<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, la s\u00edntesi neocl\u00e0ssica, l\u2019economia ortodoxa que constitueix l\u2019actual paradigma (amb els seus cinturons protectors), \u00e9s l\u2019\u00fanica visi\u00f3 que l\u2019Acad\u00e8mia accepta, des de la Universitat (nom\u00e9s cal veure els manuals introductoris \u2013 el Samuelson, el Blanchard o el Mankiw), fins l\u2019escola (veure els manuals d\u2019Economia de l\u2019ESO) Totes les dem\u00e9s visions o interpretacions de la societat i per tant de l\u2019economia, s\u00f3n silenciades (economia feminista, ecologista, marxista, institucionalista, postkeynesiana,\u2026) perqu\u00e8 el neoliberalisme no \u00e9s nom\u00e9s un conjunt de pr\u00e0ctiques i pol\u00edtiques econ\u00f2miques, sin\u00f3 que com els seus precursors (col\u00b7loqui Lippmann) ja van establir, \u00e9s una racionalitat, una subjectivitat. Es tracta de passar del domini i disciplinament biopol\u00edtic al psicopol\u00edtic (Byung-Chul Han, 2014). El nostre \u201csentit com\u00fa\u201d ja ha canviat i ja estem preparats per considerar-nos empresaris de nosaltres mateixos, arribant al s\u00fammum de l\u2019individualisme metodol\u00f2gic que \u00e9s l\u2019emprenedoria.<\/p>\n\n\n\n


Per buidar la Universitat de professorat cr\u00edtic amb els dogmes neocl\u00e0ssics, amb el mainstream, i amb els postulats neoliberals ja no cal rec\u00f3rrer a actuacions tan dr\u00e0stiques com l\u2019explicada de Harvard, que tamb\u00e9. Amb l\u2019autocensura, la \u201cprud\u00e8ncia\u201d si es vol tenir acc\u00e9s a finan\u00e7ament, a ser publicat, o a mantenir el contracte, ja n\u2019hi ha prou. Per exemple, a l\u2019abril de 2019 en unes jornades econ\u00f2miques organitzades per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Ensenyants d\u2019Economia i Empresa a l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria, un catedr\u00e0tic d\u2019economia, exdeg\u00e0 de la Facultat d\u2019Econ\u00f2miques i exrector de la Universitat de Barcelona va fer una pon\u00e8ncia on no nom\u00e9s va refutar alguns dels dogmes de l\u2019economia convencional, de l\u2019ortod\u00f2xia neocl\u00e0ssica, neoliberal, sin\u00f3 que va recon\u00e8ixer que aquests dogmes s\u00f3n monol\u00edtics, malgrat la seva falsedat, en gaireb\u00e9 totes les facultats d\u2019economia d\u2019arreu. Aix\u00f2 s\u00ed, va confessar p\u00fablicament que ho deia ara perqu\u00e8 ja no li preocupaven les conseq\u00fc\u00e8ncies de fer-ho, doncs era al final de la seva carrera.<\/p>\n\n\n\n


\u201cEsta falta de pluralidad y de reflexi\u00f3n cr\u00edtica en la ense\u00f1anza de la econom\u00eda ha sido puesta sobre la palestra en multitud de ocasiones. Son muchas las voces cr\u00edticas que han denunciado esta situaci\u00f3n y reivindicado la imperiosa necesidad de acometer reformas importantes en la ense\u00f1anza de la Econom\u00eda. En el a\u00f1o 2000, se alz\u00f3 en Francia un movimiento de estudiantes de Econom\u00eda protestando ante los postulados centrales respaldados por las ense\u00f1anzas superiores de la disciplina econ\u00f3mica. De esta queja surgi\u00f3 El Movimiento por una Econom\u00eda Pos-autista. En junio del a\u00f1o 2001, un grupo de estudiantes de doctorado de Econom\u00eda de la Universidad de Cambridge (Inglaterra) expresaron su apoyo al movimiento de los estudiantes franceses. Once a\u00f1os despu\u00e9s, estudiantes de la prestigiosa Universidad de Harvard (EE.UU.) abandonaron la c\u00e1tedra de Introducci\u00f3n a la Econom\u00eda del afamado profesor Gregory Mankiw protestando contra el contenido y el enfoque desde el cual se imparte esta materia\u201d<\/em>. (Garc\u00eda i Ruiz, -:5)<\/p>\n\n\n\n


Una altra contestaci\u00f3 a la manca de pluralitat i de reflexi\u00f3 en el s\u00ed de l\u2019Acad\u00e8mia el tenim en el moviment Post Crash nascut a Manchester el curs 12-13. Aquest moviment s\u2019ha est\u00e8s arreu del m\u00f3n fins i tot tamb\u00e9 a casa nostra, com aix\u00ed ho est\u00e0 fent el \u201cmoviment internacional d\u2019estudiants per un pluralisme en econ\u00f2miques\u201d. Tamb\u00e9 han aparegut d\u2019altres grups, com el Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica TAIFA, el qual, a part de publicar informes monogr\u00e0fics sobre temes econ\u00f2mics, en el llibre \u201cCr\u00edtica de l\u2019Economia Ortodoxa\u201d del 2004 recull una s\u00e8rie de valuosos articles cr\u00edtics de la Economia convencional. O el col\u00b7lectiu d\u2019Economistas Frente a la Crisis.<\/p>\n\n\n\n


Hem de fer esment a m\u00e9s a m\u00e9s de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Economia Cr\u00edtica (AEC), a l\u2019estat espanyol, que va ser creada el 2003 fruit de les Jornades d\u2019Economia Cr\u00edtica que es realitzen bianualment des de 1987. Podem llegir a la seva web que \u201cUna de las finalidades fundamentales de nuestra Asociaci\u00f3n es el apoyo y la difusi\u00f3n acad\u00e9mica de perspectivas te\u00f3ricas diversas como la econom\u00eda postkeynesiana, la econom\u00eda ecol\u00f3gica, la econom\u00eda feminista, la econom\u00eda marxista, o la econom\u00eda institucional, tanto en el \u00e1mbito universitario de la docencia y la investigaci\u00f3n, como en su proyecci\u00f3n m\u00e1s amplia hacia el resto de la sociedad. Las actividades de la Asociaci\u00f3n apoyan, pues, el desarrollo plural, te\u00f3rico y metodol\u00f3gico, de conocimiento econ\u00f3mico riguroso que sea relevante para la comprensi\u00f3n de la realidad social\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3 no podem deixar de compartir la idea de Max-Neef quan afirma que \u201c No podem esperar ni pretendre un canvi si no canvia la Universitat. Al meu parer, en aquestes circumst\u00e0ncies, la instituci\u00f3 de major responsabilitat del m\u00f3n en aquest moment \u00e9s la Universitat; i en la mesura que la Universitat no sigui capa\u00e7 de canviar i reestructurar l’ensenyament de l’Economia, no hi ha esperan\u00e7a \u00bb (Max-Neef 2014)
M\u00e9s encara, si la implantaci\u00f3 del model \u00e9s pr\u00e0cticament monol\u00edtica a nivell universitari, la podem fer extensible al batxillerat i a l\u2019interior de les aules de secund\u00e0ria. Nom\u00e9s cal donar una ullada a l\u2019enfocament dels llibres de text que s\u2019hi empren. Una revisi\u00f3 que estem tirant endavant d\u2019un dels llibres de text m\u00e9s utilitzat als instituts de casa nostra, el llibre de text d\u2019Economia de 4t de la ESO de l\u2019editorial McGraw Hill, que no deixa de ser un petit resum del manual \u201cPrincipios de economia\u201d de Gregory Mankiw, evidencia la plasmaci\u00f3 de tots els dogmes neocl\u00e0ssics i tota la ideologia neoliberal tant de forma expl\u00edcita com en forma de curr\u00edculum ocult. Per exemple serveixi la definici\u00f3 que es fa de necessitat: \u201cUna necessitat \u00e9s el desig d\u2019obtenir alguna cosa que ens falta\u201d. Aix\u00ed doncs,  s\u2019identifica necessitat amb desig i es pressuposa que ambd\u00f3s s\u00f3n il\u00b7limitats.<\/p>\n\n\n\n

Aquest enfocament legitima i promou en l’alumnat, de forma m\u00e9s o menys expl\u00edcita i conscient, valors i actituds consumistes, productivistes i explotadores, de tal manera que a les escoles i instituts es rep aquesta visi\u00f3 del m\u00f3n com si fos ci\u00e8ncia emp\u00edrica, neutral i objectiva. En les \u00faltimes d\u00e8cades, paral\u00b7lelament a la hipertr\u00f2fia de l’activitat financera especulativa en relaci\u00f3 a les magnituds de l’economia \u00abreal\u00bb a la qual te\u00f2ricament hauria de donar suport, aquesta visi\u00f3 interessadament esbiaixada de l’economia ha incorporat un objectiu addicional: conv\u00e8ncer la ciutadania de les \u00abbondats\u00bb de les activitats financeres – cr\u00e8dits, endeutament, etc – i de la seva necessitat i justificaci\u00f3 per al normal desenvolupament d’activitats productives o consumidores. D’altra banda, legitima i exalta l’emprenedoria – sovint, precarietat laboral disfressada de treball aut\u00f2nom – i l’\u00e8xit a qualsevol preu en els negocis, encara que aix\u00f2 impliqui for\u00e7ar els salaris a la baixa fins a nivells de superviv\u00e8ncia per a la majoria de treballadors i destruir el medi ambient. En aquesta visi\u00f3 no hi ha a penes espai per a l’equitat – el salari de cada un dep\u00e8n de la seva \u00abproductivitat\u00bb – ni per a la solidaritat i la cooperaci\u00f3, en general incompatibles amb la competitivitat i l’efici\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

En la mesura que els individus interioritzen la visi\u00f3 de m\u00f3n, de la racionalitat neoliberal, deixen de q\u00fcestionar les desigualtats injustificades i la naturalesa depredadora per al medi ambient del sistema econ\u00f2mic actual: no es tracta d’intentar canviar-lo, sin\u00f3 d’intentar escalar el m\u00e9s amunt possible en ell i, en tot cas, conformar-nos en el nivell que aconseguim assolir.<\/p>\n\n\n\n

Si realment es vol una educaci\u00f3 cr\u00edtica i plural cal introduir en els programes educatius les diferents visions cr\u00edtiques que es tenen de la realitat social. S\u2019ha de poder plantejar la cr\u00edtica que fa l\u2019economia ecol\u00f2gica, ja sigui com \u201cestat estacionari\u201d o com \u201cdecreixement\u201d. O la cr\u00edtica a la invisibilitzaci\u00f3 del treball reproductiu com fa l\u2019economia feminista<\/em>. Per no parlar de la cr\u00edtica a tot el sistema explotador que fa el marxisme. O la cr\u00edtica que fa l\u2019institucionalisme<\/em> per la manca de consideraci\u00f3 de les institucions. O la cr\u00edtica que els postkeynesians<\/em> fan de l\u2019autoregulaci\u00f3 del mercat i la distribuci\u00f3. I l\u2019economia del desenvolupament<\/em> amb la seva cr\u00edtica de la divisi\u00f3 internacional del treball i la depend\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

No podem oblidar tampoc fer les refer\u00e8ncies a les petites experi\u00e8ncies d’organitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica actuals en diversos llocs del m\u00f3n, on la propietat i gesti\u00f3 dels mitjans productius s\u00f3n col\u00b7lectius quan no comunals. Projectes reals que caminen en un proc\u00e9s cap a una societat postcapitalista, tot i que sovint, la majoria de corrents econ\u00f2miques nom\u00e9s reconeixen la propietat com privada o p\u00fablica i com a molt col\u00b7lectiva, per\u00f2 mai es fa esment a la comunal.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes experi\u00e8ncies i projectes requereixen d\u2019una participaci\u00f3 activa dels subjectes i d\u2019un funcionament veritablement democr\u00e0tic en la presa de decisions. A hores d\u2019ara la majoria de la poblaci\u00f3 est\u00e0 ben lluny del que no sigui el joc pol\u00edtic i institucional encara que el critiquin. Sense entrar a debatre el concepte de democr\u00e0cia coincidim amb els que consideren que dipositar un vot a les urnes cada quatre anys – democr\u00e0cia formal – s\u2019ha rellevat inoperant a nivell planetari, com ho demostren abastament l\u2019augment de la desigualtat, de l\u2019exclusi\u00f3 social i, en conseq\u00fc\u00e8ncia de la pobresa. Hi ha vida i lluita m\u00e9s enll\u00e0 de les eleccions i s\u00f3n els moviments socials, en la seva pluralitat i diversitat, amb autonomia i autoorganitzaci\u00f3 els que han d\u2019orientar les transformacions socials, en base a processos amplis i complexos de di\u00e0leg i debat entorn de les alternatives de futur.<\/p>\n\n\n\n


No pot haver-hi democr\u00e0cia sense igualtat, sense inclusi\u00f3 i sense participaci\u00f3, per\u00f2 no una participaci\u00f3 planificada i controlada des de les institucions. Creiem que la idea que nom\u00e9s els que detenten el poder i els \u201cexperts\u201d tenen el coneixement suficient per saber el que conv\u00e9 o no a la ciutadania \u00e9s falsa, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019injusta.<\/p>\n\n\n\n


Per\u00f2, com encoratjar i estimular la participaci\u00f3 en espais d\u2019autonomia, que permetin experimentar noves formes de viure i de fer en una societat on l\u2019exclusi\u00f3 social i la pobresa s\u00f3n cada cop m\u00e9s grans? Sens dubte es complicat perqu\u00e8 es tracta d\u2019un gos que es mossega la cua. Sense les necessitats b\u00e0siques cobertes i amb problemes per sobreviure en una societat cada cop m\u00e9s polaritzada, les dificultats per exercir el dret a l\u2019aut\u00e8ntica participaci\u00f3 es tornen inabastables. No obstant, estem conven\u00e7udes que nom\u00e9s la participaci\u00f3 permetr\u00e0 subvertir el control social de la \u201cres p\u00fablica\u201d i reinventar, all\u00f2 que acostumem a denominar democr\u00e0cia, per\u00f2 que estaria millor adjectivat amb molts d\u2019altres termes com ara b\u00e9 com\u00fa, o del bon viure.<\/p>\n\n\n\n

Acabarem amb les paraules de Ricardo Molero (-:85):<\/p>\n\n\n\n

\u201c (\u2026) el principal objetivo que debe tener cualquier disciplina de estudio de las diferentes dimensiones en las que se ordena nuestra sociedad (es decir, cualquiera de las denominadas \u201cciencias sociales\u201d) es tratar de transformarla, detectando los problemas a los que se enfrenta la realidad que es parte de su objeto de estudio y planteando posibles soluciones frente a ellos. En este sentido, la econom\u00eda tiene un papel primordial (aunque, en absoluto, \u00fanico) que representar, no ya porque nos encontremos en un contexto de crisis econ\u00f3mica que est\u00e1 afectando a todos los \u00e1mbitos de nuestra sociedad, sino tambi\u00e9n porque, como vimos, nuestra disciplina se ha convertido, desde su surgimiento contempor\u00e1neo al del sistema capitalista, en el principal legitimador de su funcionamiento. El objetivo m\u00e1s inmediato que debe perseguir la econom\u00eda cr\u00edtica es cuestionar dicho sistema, al mismo tiempo que desmonta los argumentos elaborados por la econom\u00eda ortodoxa con el objetivo de justificar su existencia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Para ello, en primer lugar, la econom\u00eda cr\u00edtica no debe renunciar al rigor, entendido \u00e9ste no como el intento de alcanzar una objetividad que, dada la naturaleza social de su objeto de estudio y la especial relaci\u00f3n entre este y el sujeto investigador es imposible de lograr (al menos en las ciencias sociales), sino m\u00e1s bien como la necesidad de elaborar argumentos que puedan ser discutidos abiertamente y que se sostengan tanto l\u00f3gicamente como al ser contrastados con la realidad de la que se ocupa. En segundo lugar, creemos que, a pesar de esa reivindicaci\u00f3n del rigor en el an\u00e1lisis, la econom\u00eda heterodoxa no debe caer en el error de tratar de construir un cuerpo cerrado de an\u00e1lisis similar, aunque alternativo, al de la ortodoxa. Por la propia naturaleza hist\u00f3rica de su objetivo de estudio, no es posible encontrar leyes inmutables (a no ser que esas leyes tengan un car\u00e1cter m\u00e1s filos\u00f3fico que cient\u00edfico) y tratar de hacerlo solo puede llevar a la formaci\u00f3n de una nueva escol\u00e1stica. En relaci\u00f3n con ello, y en tercer lugar, la econom\u00eda cr\u00edtica debe aprovechar la potencialidad de sus m\u00faltiples corrientes para llevar a cabo an\u00e1lisis que permitan comprender la realidad econ\u00f3mica en toda la complejidad en la que se nos presenta. Es por ello que, a pesar de las cr\u00edticas al eclecticismo, la interrelaci\u00f3n entre corrientes, que como vimos en el anterior apartado ya se est\u00e1 desarrollando, debe seguir siendo fomentada\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Mireia Claverol i Ferran Polo
Membres del Seminari d\u2019Economia cr\u00edtica TAIFA
Novembre 2020<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/h2>\n\n\n\n
  • Byung-Chul Han. (2014). Psicopol\u00edtica. Neoliberalismo y nuevas t\u00e9cnicas de poder, Barcelona: Herder<\/li>
  • Claverol, M., Polo, F., Etxezarreta, M., Silva, S., Riera, A. I Farr\u00e9, J. (2019) Economia cr\u00edtica a l\u2019aula. Propostes per a l\u2019ensenyament obligatori, Barcelona: Dossiers Rosa Sensat 81<\/li>
  • Etxezarreta, Miren. (2015). \u00bfPara qu\u00e9 sirve realmente la economia?, Barcelona: Paid\u00f3s<\/li>
  • Garc\u00eda Quero, F i Ru\u00edz Villaverde, A. , Introducci\u00f3n, En Hacia una economia m\u00e1s justa. Una introducci\u00f3n a la economia cr\u00edtica, Universitarios por una Econom\u00eda m\u00e1s justa. Economistas sin fronteres<\/li>
  • Kallis, Georgios. (2014). La batalla de Harvard o c\u00f3mo la Economia se convirti\u00f3 en Economia, Revista de Economia cr\u00edtica, 17, primer semestre 2014, 163-165<\/li>
  • Krugman, Paul. (2013). La depresi\u00f3n del excel, Disponible en https:\/\/elpais.com\/economia\/2013\/04\/19\/actualidad\/1366398440_370422.html (consultat el 8 d\u2019octubre 2020).<\/li>
  • Laval, Christian, y Dardot, Pierre. (2013). La nueva raz\u00f3n del mundo, Barcelona: Gedisa<\/li>
  • Max-Neef, Manfred. (2014) https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=WI9UVPBfxfM&feature=youtu.be (min. 48:55) Presentaci\u00f3 del llibre La econom\u00eda desenmascarada. Barcelona: Icaria (consultat 22 d\u2019octubre del 2020)<\/li>
  • Molero Simarro, Ricardo. Corrientes heterodoxes de pensamiento econ\u00f3mico. Fundamentos e interrelaciones, En Hacia una economia m\u00e1s justa. Una introducci\u00f3n a la economia cr\u00edtica, Universitarios por una Econom\u00eda m\u00e1s justa. Economistas sin fronteres<\/li>
  • Nadal, Alejandro. (2012) https:\/\/www.sinpermiso.info\/textos\/teora-econmica-las-preguntas-son-la-respuesta (consultat 22 d\u2019octubre del 2020)<\/li>
  • Von Mises, Ludwig. (1968) Socialismo. An\u00e1lisis econ\u00f3mico y sociol\u00f3gico, Buenos Aires, WBF<\/li><\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Aquest article t\u00e9 un doble objectiu. D\u2019una banda evidenciar les limitacions, man\u00e7anes i errors que el paradigma neocl\u00e0ssic (economia ortodoxa), vigent en l\u2019economia actual arreu del planeta, presenta per interpretar i entendre el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la necessitat d\u2019acudir a l\u2019heterod\u00f2xia per trobar explicacions plausibles. De l\u2019altra, important\u00edssima al nostre parer, veure que tal com ho han pensat i dissenyat els te\u00f2rics ortodoxes, l\u2019ensenyament de l\u2019economia i la pr\u00f2pia educaci\u00f3 – a tots els nivells- es pret\u00e9n que serveixin per configurar una subjectivitat que contribueixi a consolidar la racionalitat neoliberal entre la ciutadania, i per tant a perpetuar el sistema.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-61135","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61135"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61135\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61177,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61135\/revisions\/61177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61135"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61135"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}