{"id":61128,"date":"2022-02-22T18:47:46","date_gmt":"2022-02-22T18:47:46","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61128"},"modified":"2022-02-22T18:47:52","modified_gmt":"2022-02-22T18:47:52","slug":"engels-del-reformisme-de-la-ii-internacional-a-les-politiques-de-reproduccio-social-sovietiques-notes-sobre-lorigen-de-la-familia-la-propietat-privada-i-lestat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2022\/02\/22\/engels-del-reformisme-de-la-ii-internacional-a-les-politiques-de-reproduccio-social-sovietiques-notes-sobre-lorigen-de-la-familia-la-propietat-privada-i-lestat\/","title":{"rendered":"Engels: del reformisme de la II Internacional a les pol\u00edtiques de reproducci\u00f3 social sovi\u00e8tiques. Notes sobre L\u2019origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019Estat"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Isabel Ben\u00edtez – engels.cat 21\/11\/2020<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Antecedents i context<\/h2>\n\n\n\n

En el cas d\u2019Engels, ja en La situaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra<\/em> (1845)<\/em> es presta especial atenci\u00f3 a les condicions de vida de les prolet\u00e0ries. Amb aquest treball realitza tres contribucions clau: a) Ni els individus ni la fam\u00edlia existeixen com a abstraccions ahist\u00f2riques, i es suggereix que l\u2019opressi\u00f3 de la dona en la fam\u00edlia ha de conceptualitzar-se en termes de mitjans de producci\u00f3 i de classes espec\u00edfiques, b) introdueix la noci\u00f3 del m\u00ednim vital salarial com un element de car\u00e0cter m\u00e9s social que el de la pura determinaci\u00f3 de les necessitats f\u00edsiques (una \u00f2ptica que posteriorment impregnar\u00e0 El Capital<\/em>), i c) estableix el lligam entre poblaci\u00f3 i la necessitat del capitalisme d\u2019una superpoblaci\u00f3 relativa, a trav\u00e9s del prisma del salari i la durada de la jornada laboral. Paral\u00b7lelament, a La Ideologia alemanya<\/em> (1845),<\/em> juntament amb Marx, tamb\u00e9 desenvolupar\u00e0 les tesis sobre la fam\u00edlia, on s\u2019abunda la  seva caracteritzaci\u00f3 social i com a productea de les relacions de producci\u00f3 i alhora, assenyala la contradicci\u00f3 entre la seva concepci\u00f3 ideol\u00f2gica i l\u2019experi\u00e8ncia concreta diferencial, tant al llarg de la hist\u00f2ria com per cada classe social. El gruix d\u2019aquestes tesis ser\u00e0 posteriorment formulat en clau de programa pol\u00edtic en El manifest comunista (1848)<\/em>. Gaireb\u00e9 quaranta anys despr\u00e9s, veur\u00e0 la llum L\u2019origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019Estat (1884), <\/em>sent un punt d\u2019inflexi\u00f3 ineludible per al feminisme marxista en tant que \u00e9s el primer intent sistem\u00e0tic de relacionar el coneixement hist\u00f2ric concret de la transformaci\u00f3 de les societats classistes i les formes d\u2019organitzaci\u00f3 familiar.<\/p>\n\n\n\n

Fins l\u2019any 1860 les ci\u00e8ncies socials no hav\u00eden comen\u00e7at l\u2019estudi hist\u00f2ric de les formes familiars i no va ser fins a Ancient society <\/em>de Morgan (obra a la qual brinda un subt\u00edtol sovint obviat: \u00aba la llum de les recerques de Lewis H. Morgan<\/em>\u00bb) que no apareix un intent de periodificaci\u00f3 seri\u00f3s sobre el qual Engels fa el seu treball [1]. Marx prendr\u00e0 un important volum de notes sobre el llibre que, despr\u00e9s de la seva mort, seran el material de partida d\u2019un llibre que, com ja anuncia Engels en el prefaci de les successives edicions, est\u00e0 condicionat a l\u2019expansi\u00f3 del coneixement antropol\u00f2gic que ja s\u2019estava produint respecte a la fam\u00edlia i els sistemes de parentiu. El text desenvolupa la cr\u00edtica al binomi matrimoni\/prostituci\u00f3 \u2013 Engels va donar suport a una posici\u00f3 abolicionista i cr\u00edtic amb el regulacionisme angl\u00e8s i temptatives prohibicionistes alemanyes- i planteja la relaci\u00f3 entre monog\u00e0mia i viol\u00e8ncia masclista. Una dessacralitzaci\u00f3 descarnada de l\u2019articulaci\u00f3 de la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3 amb la instituci\u00f3 familiar que, fins feia a penes dues d\u00e8cades, no havia comen\u00e7at a veure esquerdar les seves vestidures \u00abnaturals\u00bb, aix\u00f2 \u00e9s, la desmitificaci\u00f3 del seu car\u00e0cter com una llei natural.<\/p>\n\n\n\n

La gran aportaci\u00f3 d\u2019Engels amb aquest llibre ser\u00e0 doble: inserir la fam\u00edlia en la hist\u00f2ria, despullar-la de l\u2019halo \u00abnatural\u00bb que l\u2019embolicava i relacionar-la amb la lluita de classes, sistematitzant el coneixement de les seves transformacions al caliu de la modificaci\u00f3 de les relacions socials de producci\u00f3 al llarg de la hist\u00f2ria i, espec\u00edficament, amb l\u2019extensi\u00f3 de la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. L\u2019objectiu de l\u2019obra \u00e9s analitzar i divulgar un enfocament materialista sobre tres institucions fonamentals de les societats capitalistes i, espec\u00edficament, connectar l\u2019estudi de Morgan amb la interpretaci\u00f3 materialista de la hist\u00f2ria de Marx.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019apartat dedicat a la fam\u00edlia ser\u00e0 el m\u00e9s extens i el que rebi actualitzacions en successius prefacis. Per situar-lo en les coordenades del camp socialista de finals del segle XIX, \u00e9s obligat recordar la seva \u00abcoexist\u00e8ncia\u00bb amb La dona i el socialisme<\/em>, l\u2019obra mastod\u00f2ntica realitzada pel dirigent de la socialdemocr\u00e0cia alemanya, August Bebel i publicada per primera vegada l\u2019any 1879. No sembla que hi hagu\u00e9s un intercanvi intel\u00b7lectual o pol\u00edtic expl\u00edcit entre Bebel i Engels respecte a les q\u00fcestions tractades, tot i qu\u00e8 s\u00ed que s\u2019aprecien diverg\u00e8ncies. Dos elements xoquen: el llibre d\u2019Engels es desmarca de les tesis d\u2019un patriarcat sempitern per a sostenir la tesi de la preexist\u00e8ncia de formes de societat igualit\u00e0ries, aix\u00ed quan Engels escriu \u00abuna de les idees m\u00e9s absurdes preses de la Il\u00b7lustraci\u00f3 del segle XVIII \u00e9s la que, en els comen\u00e7aments de la societat, la dona era esclava de l\u2019home\u00bb, b\u00e9 pot interpretar-se la pol\u00e8mica subtil respecte a Bebel. En segon lloc, Engels inclou un seguit de propostes pol\u00edtiques que superen l\u2019excessiu \u00e8mfasi en la conquesta de la igualtat legal-formal del text del seu col\u00b7lega:a) l\u2019aposta per la participaci\u00f3 de les dones en la producci\u00f3 com a precondici\u00f3 per a la igualtat: \u00ab(\u2026) l\u2019alliberament de la dona exigeix, com a condici\u00f3 primera, la reincorporaci\u00f3 de tot el sexe femen\u00ed a la ind\u00fastria social el que al seu torn requereix que se suprimeixi la fam\u00edlia individual com a unitat econ\u00f2mica de la societat\u00bb; b) avan\u00e7ar les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019abolir les funcions econ\u00f2miques de la fam\u00edlia en relaci\u00f3 amb, c) la necessitat que el treball dom\u00e8stic esdevingui una ind\u00fastria p\u00fablica: \u00abQuan els mitjans de producci\u00f3 passin a ser propietat comuna, la fam\u00edlia individual deixar\u00e0 de ser la unitat econ\u00f2mica de la societat. L\u2019economia dom\u00e8stica es convertir\u00e0 en un assumpte social, la cura i l\u2019educaci\u00f3 dels fills, tamb\u00e9\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Encara que el contingut antropol\u00f2gic concret del llibre qued\u00e9s, efectivament, desfasat en poques d\u00e8cades [2], l\u2019\u00f2ptica que adopta va deixar una notable empremta en la hist\u00f2ria de la lluita per l\u2019alliberament de les dones [3]. Contra l\u2019aparent pron\u00f2stic, la marca de L\u2019origen de la fam\u00edlia<\/em> \u2026 no queda delimitada a l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX, quan esdev\u00e9 la refer\u00e8ncia \u00abdefinitiva\u00bb del moviment comunista internacional sobre la q\u00fcesti\u00f3, sin\u00f3 que perdurar\u00e0 fins a la coneguda com a \u00absegona onada feminista\u00bb desenvolupada durant les d\u00e8cades de 1960 i 1970. Contempor\u00e0niament, L\u2019origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019Estat<\/em> tamb\u00e9 ressona en la teoria de la reproducci\u00f3 social, l\u2019etiqueta que agrupa la voluntat de fer cr\u00e9ixer l\u2019an\u00e0lisi del capitalisme com a totalitat<\/em> que inclogui \u2013 i no merament juxtaposi- l\u2019opressi\u00f3 patriarcal i racista, en sentit d\u2019articular-les de manera coherent amb les categories d\u2019El Capital<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Les ombres i les llums<\/h2>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, la seva excessiva par\u00e0frasi i depend\u00e8ncia de l\u2019enfocament evolucionista de Morgan, juntament amb la pressa del redactat \u2013 que s\u2019ha atribu\u00eft tamb\u00e9 a la voluntat d\u2019Engels d\u2019intervenir pol\u00edticament en prevenci\u00f3 de desviacions reformistes i revisionistes \u2013 llastraran el potencial revolucionari del text i en bona part, es reflectir\u00e0 en pol\u00edtiques err\u00e0tiques de la II Internacional en la \u00abq\u00fcesti\u00f3 de la dona\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

La feminista marxista, Lise Vogel far\u00e0 un cru balan\u00e7 amb motiu del centenari de la publicaci\u00f3 del llibre: \u00abL\u2019origen <\/em>es veu entelat pel frac\u00e0s d\u2019Engels en desplegar una descripci\u00f3 coherent del desenvolupament social. En canvi, es basa en diversos marcs te\u00f2rics a m\u00e9s de la seva comprensi\u00f3 del treball de Marx: el determinisme tecnol\u00f2gic impl\u00edcit en l\u2019Ancient Society<\/em> de Morgan, la seva principal font de dades; la primera versi\u00f3 del materialisme hist\u00f2ric de la Ideologia alemanya<\/em>; i una cr\u00edtica generalment ut\u00f2pica de la propietat i la visi\u00f3 del futur socialista. Si b\u00e9 L\u2019origen<\/em> aconsegueix, en alguns llocs, superar aquest eclecticisme, la seva inestabilitat conceptual anava a tenir greus conseq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019origen<\/em> constitueix un text err\u00e0tic les ambig\u00fces formulacions te\u00f2riques i pol\u00edtiques del qual es van convertir, no obstant aix\u00f2, en part integral de l\u2019empresa socialista i, m\u00e9s recentment, feminista.\u00bb (1996:148).<\/p>\n\n\n\n

Un dels aspectes m\u00e9s cridaners de l\u2019eclecticisme que assenyala Vogel ser\u00e0 el desacoblament te\u00f2ric i pol\u00edtic del text (Vogel, 2013). \u00c9s a dir, les premisses te\u00f2riques que desenvolupa Engels no sostenen les conclusions pol\u00edtiques assenyalades anteriorment: la socialitzaci\u00f3 de l\u2019economia dom\u00e8stica, l\u2019abolici\u00f3 de les funcions econ\u00f2miques de la fam\u00edlia, \u00abla reincorporaci\u00f3 de tot el sexe femen\u00ed a la ind\u00fastria social\u00bb\u2026 Al marc te\u00f2ric, Engels planteja l\u2019aparici\u00f3 simult\u00e0nia de l\u2019opressi\u00f3 sexual i de classe (evadint el problema hist\u00f2ric i te\u00f2ric que implica, que tindr\u00e0 el seu conf\u00fas ress\u00f2 en diferents expressions del feminisme socialista durant la segona onada feminista), i alhora s\u2019impregna d\u2019un optimisme infundat en la liquidaci\u00f3 de la llar obrera per la mera proletaritzaci\u00f3 de les dones (i el paper de la fam\u00edlia obrera en la reproducci\u00f3 de la classe treballadora per a si<\/em>, m\u00e9s enll\u00e0 de com a for\u00e7a de treball)[4] i tampoc es tracten els puntals que sostenen la supremacia masculina en la llar prolet\u00e0ria -a m\u00e9s dels psicol\u00f2gics i ideol\u00f2gics-.<\/p>\n\n\n\n

La font de l\u2019\u00aberror\u00bb resideix als llimbs en els quals queda la divisi\u00f3 sexual del treball (en la qual no es det\u00e9 Engels) malgrat la centralitat que li atorga en el si de la fam\u00edlia. Precisament, en adoptar com a categoria de partida la fam\u00edlia sense situar-la de manera satisfact\u00f2ria dins la totalitat que representen les societats capitalistes, ens furta un enfocament de la \u00abreproducci\u00f3 social\u00bb i alimenta les bases d\u2019una lectura particularista, separada o si es vol, \u00abdualista\u00bb [5] de l\u2019opressi\u00f3 de la dona. Aquesta feblesa emergeix en establir el paral\u00b7lelisme entre marit-burg\u00e8s, dona-proletari: \u00abLa fam\u00edlia individual moderna es funda en l\u2019esclavitud dom\u00e8stica franca o m\u00e9s o menys dissimulada de la dona, i la societat moderna \u00e9s una massa les mol\u00e8cules de la qual s\u00f3n les fam\u00edlies individuals. Avui, en la majoria dels casos, l\u2019home ha de guanyar els mitjans de vida, alimentar a la fam\u00edlia, almenys en les classes posse\u00efdores; i aix\u00f2 li dona una posici\u00f3 preponderant que no necessita ser privilegiada d\u2019una manera especial per la llei. L\u2019home \u00e9s en la fam\u00edlia el burg\u00e8s; la dona representa en ella al proletari<\/em>.\u00bb (el subratjat \u00e9s nostre)<\/p>\n\n\n\n

Aquestes equival\u00e8ncies s\u00f3n per Vogel \u00abmet\u00e0fores perilloses, en el pitjor dels casos, pr\u00e9stecs acr\u00edtics de la primera filosofia pol\u00edtica burgesa\u00bb (2013:136). Una analogia arriscada perqu\u00e8 dona peu a substituir les contradiccions en la fam\u00edlia prolet\u00e0ria per una confrontaci\u00f3 de sexes -com efectivament recolliran el feminisme radical i el feminisme materialista franc\u00e8s- i amb aix\u00f2, dilueix el car\u00e0cter classista diferencial de l\u2019opressi\u00f3 de les dones prolet\u00e0ries. En aquest sentit, el vincle que Engels estableix entre propietat privada i subjecci\u00f3 de les dones deixa un buit anal\u00edtic pol\u00edticament molt rellevant per a l\u2019acci\u00f3 de classe. Si l\u2019opressi\u00f3 de la dona en la fam\u00edlia deriva de la necessitat de controlar i preservar la transmissi\u00f3 de la propietat, en assenyalar per\u00f2 no aprofundir en el fet que les dones no propiet\u00e0ries tenen la seva especificitat (\u00abalmenys en les classes posse\u00efdores\u00bb, ens delimita Engels l\u2019abast de la seva an\u00e0lisi), s\u2019obre la porta a una noci\u00f3 interclassista de la categoria fam\u00edlia. Per\u00f2 no \u00fanicament, tamb\u00e9 ens condueix a la simplificaci\u00f3 on l\u2019opressi\u00f3 masclista sembla resoldre\u2019s per obra de la mateixa abolici\u00f3 de la propietat privada.<\/p>\n\n\n\n

En no articular-se s\u00f2lidament la fam\u00edlia i l\u2019opressi\u00f3 de les dones no propiet\u00e0ries amb la din\u00e0mica del capital, el text acaba legitimant estrat\u00e8gies reformistes com a \u00fanic horitz\u00f3. A difer\u00e8ncia de Marx, Engels situar\u00e0 l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019opressi\u00f3 de les dones en la discussi\u00f3 de drets pol\u00edtics i no en l\u2019impacte del gran capitalisme industrial. \u00c9s a dir, l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones no forma part estrat\u00e8gica de la conquesta del socialisme, sin\u00f3 que queda a la merc\u00e8 del vaiv\u00e9 d\u2019un programa pendular entre t\u00e0ctiques oportunistes o merament reformistes a romandre relegades a un moment postrevolucionari [6]. El reformisme i la posposici\u00f3 \u00abt\u00e0ctica\u00bb formarien part, efectivament, de la traject\u00f2ria posterior de la II Internacional. \u00c9s clar que no pot adjudicar-se aquesta deriva a Engels, per\u00f2 \u00e9s important tenir consci\u00e8ncia del seu impacte. Paradoxalment, el car\u00e0cter eccl\u00e8ctic i titubejant permetra, alhora que p\u00f2stumament, tamb\u00e9 inspiri els enfocametns de la III Internacional, en el primer congr\u00e9s del qual aprova un programa integral sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la dona que reflecteix les invectives pol\u00edtiques anunciades a L\u2019origen de la familia<\/em> [7].<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s que, les reflexions que precedeixen a L\u2019origen de la fam\u00edlia, \u2026<\/em> tamb\u00e9 han inspirat la concepci\u00f3  que connecta la \u00abq\u00fcesti\u00f3 de la dona\u00bb amb la totalitat i que, precisament, es troba en el prefaci de la primera edici\u00f3 (el destacat \u00e9s nostre): \u00abSegons la teoria materialista, el factor decisiu en la hist\u00f2ria \u00e9s, al capdavall, la producci\u00f3 i la reproducci\u00f3 de la vida immediata. Per\u00f2 aquesta producci\u00f3 i reproducci\u00f3 s\u00f3n de dues classes. D\u2019una part, la producci\u00f3 de mitjans d\u2019exist\u00e8ncia, de productes alimentaris, de roba, d\u2019habitatge i dels instruments que per a produir tot aix\u00f2 es necessiten; d\u2019una altra part, la producci\u00f3 de l\u2019home mateix, la continuaci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie<\/strong>. L\u2019ordre social en qu\u00e8 viuen els homes en una \u00e8poca o en un pa\u00eds donats, est\u00e0 condicionat per aquestes dues esp\u00e8cies de producci\u00f3: pel grau de desenvolupament del treball, d\u2019una part, i de la fam\u00edlia, de l\u2019altra. Com menys desenvolupat est\u00e0 el treball, m\u00e9s restringida \u00e9s la quantitat dels seus productes i, per conseg\u00fcent, la riquesa de la societat, amb tanta major for\u00e7a es manifesta la influ\u00e8ncia dominant dels lla\u00e7os de parentiu sobre el r\u00e8gim social\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El mateix prefaci que Vogel retreu com a err\u00f2nia, la formula hereva de la Ideologia alemanya, <\/em> tamb\u00e9 permet desplegar que la problem\u00e0tica de la fam\u00edlia transcendeix un aparent particularisme interclassista (les dones) per a connectar la reproducci\u00f3 social amb el conjunt de la din\u00e0mica econ\u00f2mica i social, amb el mode de producci\u00f3. \u00c9s precisament aquest vessant el que, sense comptar amb una base te\u00f2rica expl\u00edcita, inspirar\u00e0 no sols les tasques d\u2019agitaci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia alemanya sota l\u2019\u00e8gida de Clara Zetkin sin\u00f3 tamb\u00e9 la l\u00ednia de Lenin, Kol\u00f3ntai i els decrets de la revoluci\u00f3 bolxevic, que vertebren un enfocament pol\u00edtic i pr\u00e0ctic aut\u00e8nticament de \u00abreproducci\u00f3 social\u00bb on la igualtat formal de drets i el sufragi universal igualitari (el topall de l\u2019agenda pol\u00edtica de les lligues feministes de l\u2019\u00e8poca) s\u00f3n la l\u00ednia de sortida d\u2019un ambici\u00f3s programa de reformes en mat\u00e8ria de dret de fam\u00edlia, treball, salut, habitatge, educaci\u00f3 \u2026 molt limitat materialment i, possiblement, tamb\u00e9 per les el\u00b7lipses te\u00f2riques sobre les quals cavalcaven. I amb tot, la revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica va ser l\u2019intent m\u00e9s seri\u00f3s i avan\u00e7at de superar col\u00b7lectivament les estretors, opressions i mesquineses de la forma familiar acoblada al capitalisme, darrere d\u2019un model social al servei de les necessitats col\u00b7lectives i que, per tant, alliber\u00e9s a dones i homes de relacions de depend\u00e8ncia opressiva, negaci\u00f3, enviliment i mis\u00e8ria vital i sexual.<\/p>\n\n\n\n

Una panor\u00e0mica emancipat\u00f2ria molt vigent en temps on el pragmatisme pol\u00edtic sovint limita les opcions a l\u2019emulaci\u00f3 de la fam\u00edlia nuclear \u00abamb un rostre (m\u00e9s) hum\u00e0\u00bb o individualisme  extrem en qu\u00e8 derivaren els estats de benestar de les societats capitalistes escandinaves. La petjada d\u2019Engels, finalment, no ha quedat esfonsada amb la caiguda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i l\u2019expurgaci\u00f3 del materialisme hist\u00f2ric de les ci\u00e8ncies socials hegem\u00f2niques. Amb les seves aristes, encerts i mancances, aquest c\u00e8lebre prefaci i la remissi\u00f3 a un altre tipus de producci\u00f3 (\u00abla reproducci\u00f3 de l\u2019home mateix, de l\u2019esp\u00e8cie\u00bb) ha donat nom al paraig\u00fces te\u00f2ric del feminisme marxi\u00e0 des dels anys 1980 i empenta pol\u00edtica a les perspectives de la totalitat en contrapossici\u00f3 al liquidacionisme individualista i identitari. Tanmateix, el debat de les derives ecl\u00e8ctiques continua obert i, novament, Vogel ens recorda, amb motiu de l\u2019edici\u00f3 d\u2019una antologia d\u2019articles sota l\u2019ep\u00edgraf \u00abLa teoria de la reproducci\u00f3 social\u00bb: \u00abA la llarga crec que ens haurem de desfer de dues suposicions molt arrelades En primer lloc, la suposici\u00f3 que diferents dimensions de la difer\u00e8ncia \u2013 per exemple, ra\u00e7a, classe i g\u00e8nere- s\u00f3n comparables. En segon lloc, de la conclusi\u00f3 que categories diferents s\u00f3n equivalents en termes causals\u00bb (Bhattacharya,2019:12).  Una diverg\u00e8ncia que en \u00faltima inst\u00e0ncia ens porta a si s\u2019aposta per la independ\u00e8ncia pol\u00edtica de classe o s\u2019opta per posicions interclassistes. <\/p>\n\n\n\n

Notes<\/h2>\n\n\n\n

[1] L\u2019antrop\u00f2leg materialista, Marvin Harris, fa el seg\u00fcent balan\u00e7 de la relaci\u00f3 d\u2019Engels amb Ancient Society<\/em>: \u00ab(\u2026) Engels va aconseguir presentar a un Morgan adequadament materialista. Per\u00f2 en realitat \u00e9s Engels i no Morgan el primer que presenta una clara periodificaci\u00f3 de la prehist\u00f2ria basada en la mode de producci\u00f3. [\u2026] A m\u00e9s, les modificacions que Engels va introduir eren en conjunt totalment assenyades i van dotar a l\u2019esquema de Morgan d\u2019una coher\u00e8ncia l\u00f2gica que no tenia en la seva versi\u00f3 original.\u00bb (Harris, 2009:216-17)<\/p>\n\n\n\n

[2] Per a una revisi\u00f3 cr\u00edtica d\u2019aquests aspectes \u00e9s recomanable la introducci\u00f3 realitzada per l\u2019antrop\u00f2loga feminista Eleanor Burke Leacock en la reedici\u00f3 per als Estats Units de L\u2019origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019Estat<\/em> realitzada el 1971 i l\u2019article de Karen Sacks \u00abEngels revisitat: les dones, l\u2019organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 i la propietat privada<\/em>\u00bb, compilat en Harris & Young (1979)<\/p>\n\n\n\n

[3] No confondre amb feminisme<\/em>, entenent que en l\u2019\u00e8poca, aquesta etiqueta assenyalava un espectre pol\u00edtic burg\u00e8s molt espec\u00edfic al qual tant Engels com les militants de la II i III Internacional van ser expl\u00edcitament reactives tant pel seu programa com per les seves t\u00e0ctiques. Sobre aquest tema: \u00abEn les cartes d\u2019Engels hi ha molts comentaris que demostren la seva aversi\u00f3 per \u00ables dames de Berl\u00edn, afectades i \u2018educades\u2019\u00bb [\u2026] A m\u00e9s, va menysprear la campanya a favor del sufragi femen\u00ed (\u2018aquestes senyoretes que demanen a crits els drets de la dona\u2019) i considerava que la causa era una distracci\u00f3 que contribuiria al fet que prosper\u00e9s el domini classista: \u2018Aquestes angleses que advoquen pel dret formal de les dones a permetre que les explotin a consci\u00e8ncia tant els capitalistes com els homes, tenen, en la seva major part, un inter\u00e8s directe o indirecte en l\u2019explotaci\u00f3 capitalista de tots dos sexes\u2019, va escriure [\u2026]\u00bb. (Hunt, 2011:312)<\/p>\n\n\n\n

[4] Una bona s\u00edntesis d\u2019aquests aspectes contradictoris de la fam\u00edlia es pot llegir a l\u2019estudi introductori de Ferguson i McNally a la reedici\u00f3 del llibre de Vogel. Traduit al castell\u00e0 a https:\/\/marxismocritico.com\/2017\/01\/16\/capital-fuerza-de-trabajo-y-relaciones-de-genero\/<\/p>\n\n\n\n

[5] Dualista en la mesura en qu\u00e8 distingeix dues l\u00f2giques opressives o d\u2019explotaci\u00f3 paral\u00b7leles i amb entitat pr\u00f2pia diferenciada cadascuna d\u2019elles: la de classe i la patriarcal. Aquesta \u00e9s una formulaci\u00f3 que es recull en La ideologia alemanya<\/em>, que no va tenir ress\u00f2 en el moviment socialista internacional i que, de nou, emergeix en el prefaci de L\u2019origen de la fam\u00edlia, la propietat privada i l\u2019estat<\/em>. Una formulaci\u00f3 difusa en l\u2019obra d\u2019Engels per\u00f2 que es mostrar\u00e0 de manera expl\u00edcita durant la segona onada feminista com a feminisme materialista (a Fran\u00e7a) i feminisme radical (als Estats Units), que sostindran la prevalen\u00e7a de la dominaci\u00f3 patriarcal sobre la de classe i indetificaran al conjunt de totes les dones com a classe social equivalent (i prevalent) a l\u2019eix de classe marcat pel capitalisme (propietat\/despossessi\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

[6] Exemple de pol\u00edtiques oportunistes i reformistes serien les justificacions inicials de la socialdemocr\u00e0cia alemanya per a desenvolupar activitat espec\u00edfica cap a les dones prolet\u00e0ries: amb la finalitat de fer cr\u00e9ixer quantitativament les files del partit i de contrarestar la influ\u00e8ncia de l\u2019agitaci\u00f3 feminista<\/em> de la burgesia \u2026 per\u00f2 que amb prou feines va poder sostenir una acci\u00f3 pol\u00edtica que contradigu\u00e9s- d\u00e8cades despr\u00e9s- la propaganda i pol\u00edtiques reaccion\u00e0ries nacionalsocialistes, com argumentar\u00e0 Wilhelm Reich a La psicologia de les masses del feixisme (1933).<\/em><\/p>\n\n\n\n

[7] Ver Heinen, 1979 y Goldman, 1993<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/h2>\n\n\n\n

Bhattacharya, Tithi (ed) (2019), Teoria de la reproducci\u00f3 social. Ressituant la classe, recentrant l\u2019opressi\u00f3<\/em>. Manresa: Tigre de Paper.<\/p>\n\n\n\n

Ben\u00edtez, Isabel (2018) \u00abLas mujeres, la revoluci\u00f3n bolchevique y la lucha contra el patriarcado\u00bb en Tafalla, Joan (ed), 2018. La revoluci\u00f3n rusa de 1917 y el Estado. Del Consejo de Comisarios del Pueblo a la NEP (1917-1921)<\/em>. pp. 239-295. Barcelona: El Viejo Topo.<\/p>\n\n\n\n

Frencia, Cintia  & Gaido, Daniel (2016) El marxismo y la liberaci\u00f3n de las mujeres trabajadoras: de la Internacional de Mujeres Socialistas a la Revoluci\u00f3n Rusa. <\/em>Santiago de Chile: Ariadna Ediciones.<\/p>\n\n\n\n

Goldman, W. (1993) La mujer, el estado y la revoluci\u00f3n. Pol\u00edtica familiar y vida social sovi\u00e9ticas 1917-1936, Buenos Aires: Ediciones IPS.<\/p>\n\n\n\n

Harris, Marvin (2009) El desarrollo de la teor\u00eda antropol\u00f3gica. Una historia de las teor\u00edas de la cultura. <\/em>Madrid: Siglo XXI.<\/p>\n\n\n\n

Harris, Olivia y Young, Kate (1979) Antropologia y feminismo<\/em>, Barcelona: Anagrama.<\/p>\n\n\n\n

Heinen,J. (1979) \u201cDe la I a la III Internacional: la cuesti\u00f3n de la mujer\u201d, Barcelona:  Fontamara.<\/p>\n\n\n\n

Hunt, Tristam (2011) El gentleman comunista. La vida revolucionaria de Friedrich Engels<\/em>. Barcelona: Anagrama.<\/p>\n\n\n\n

Leackok, Eleanor B. (1971) Introduction to Origin of the Family, Private Property and the State, by Frederick Engels<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

V<\/em>ogel, Lise (1996) \u00abEngels\u2019s Origin: Legacy, Burden and Vision\u00bb, en Arthur, C.J (editor) Engels Today. A centenary appreciation.<\/em> pp. 129-151  London: Macmillan Press Ltd.<\/p>\n\n\n\n

Vogel, Lise (2013) Marxism and the oppression of women. Toward a Unitary Theory. Chicago: Haymarket Books.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Art\u00edculo Original: engels.cat<\/a><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019anomenada en la tradici\u00f3 socialista \u00abq\u00fcesti\u00f3 de la dona\u00bb va formar part de l\u2019obra d\u2019Engels tant en solitari com en els treballs realitzats amb Marx. Malgrat sovint s\u2019ha liquidat la tradici\u00f3 marxista com a aliena a l\u2019opressi\u00f3 de les dones, el cert \u00e9s que la posici\u00f3 pol\u00edtica i anal\u00edtica d\u2019Engels, i Marx, va ser pionera respecte a la lluita per la igualtat entre sexes ja des dels inicis de la I Internacional (on quedarien en minoria defensant el ple acc\u00e9s al salari de les dones prolet\u00e0ries) i ha est\u00e8s la seva influ\u00e8ncia molt m\u00e9s enll\u00e0 del segle XIX.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-61128","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61128"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61130,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61128\/revisions\/61130"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}