{"id":61096,"date":"2022-01-21T13:50:52","date_gmt":"2022-01-21T13:50:52","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61096"},"modified":"2022-01-21T13:50:59","modified_gmt":"2022-01-21T13:50:59","slug":"el-fracas-de-la-derogacio-de-la-reforma-laboral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2022\/01\/21\/el-fracas-de-la-derogacio-de-la-reforma-laboral\/","title":{"rendered":"El frac\u00e0s de la derogaci\u00f3 de la reforma laboral"},"content":{"rendered":"\n

Elena Idoate Ib\u00e1\u00f1ez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Governs incapa\u00e7os i promeses incomplertes<\/h3>\n\n\n\n

La derogaci\u00f3 de la reforma laboral de Mariano Rajoy i F\u00e1tima B\u00e1\u00f1ez del 2012 va ser un dels punts estrella de la campanya electoral dels partits de l\u2019actual govern. A la seva vict\u00f2ria electoral hi van contribuir diversos factors, i no es pot a\u00efllar l\u2019efecte d\u2019aquesta promesa en concret. Per\u00f2 \u00e9s evident que van triar aquesta bandera electoral per generar expectatives a favor d\u2019un gir progressista. Aquella reforma laboral es va dur a terme amb una majoria del PP al Congr\u00e9s dels Diputats i en un context econ\u00f2mic d\u2019atur disparat i unes d\u00e8bils previsions de recuperaci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3. Ara la situaci\u00f3 \u00e9s una altra, amb un canvi de cicle pol\u00edtic i econ\u00f2mic. Durant els darrers anys, la conflictivitat laboral, la perpetuaci\u00f3 de la precarietat i el retroc\u00e9s dels salaris en la distribuci\u00f3 de la renda han fet cr\u00e9ixer els suports cap a una reversi\u00f3 de la p\u00e8rdua de drets laborals.<\/p>\n\n\n\n

El govern de PSOE i Podem va derogar, amb el Reial Decret-llei 4\/2020, l\u2019acomiadament objectiu per faltes laborals justificades per baixes m\u00e8diques. No era un mecanisme gaire utilitzat, per\u00f2 era totalment injust. Llavors, el govern de l\u2019Estat espanyol va vendre aquesta mesura com l\u2019inici de la derogaci\u00f3 de la reforma laboral del 2012. Aquesta era la primera fita del punt 1.3 de l\u2019acord per la coalici\u00f3 de govern<\/a> d\u2019aquests dos partits que declarava \u201cDerogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012\u201d Es va dur a terme sense negociar-ho amb la patronal i amb l\u2019objectiu de fer retrocedir el poder dels empresaris a l\u2019hora acomiadar els treballadors i treballadores. I amb aquesta l\u00f2gica es podrien anar derogant els altres preceptes de la reforma laboral del 2012 inclosos en aquell comprom\u00eds de govern. Per\u00f2 el publicitat com a \u201cgran acord\u201d de Yolanda D\u00edaz mant\u00e9 gaireb\u00e9 intacta la reforma laboral del 2012 i, el m\u00e9s greu, dona per liquidat tot intent de recuperar drets.<\/p>\n\n\n\n

La reforma laboral ha afavorit els beneficis empresarials sense crear ocupaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La reforma laboral del 2012 va suposar una dr\u00e0stica reducci\u00f3 dels drets laborals, especialment en els convenis col\u00b7lectius, la modificaci\u00f3 de les condicions de treball, la variabilitat del salaris i la reducci\u00f3 del cost de l\u2019acomiadament. Com tota reforma laboral neoliberal, es basava en atacar la suposada \u201crigidesa\u201d del mercat laboral, que no permetria ajustar a la baixa les condicions de treball i els salaris, com a causant de la incapacitat de l\u2019economia espanyola de generar prou ocupaci\u00f3. Les evid\u00e8ncies mostren el frac\u00e0s d\u2019aquesta teoria i d\u2019aquesta pol\u00edtica, que pret\u00e9n, d\u2019una banda, fomentar la contractaci\u00f3 indefinida amb l\u2019abaratiment dels acomiadaments i, de l\u2019altra, evitar les reduccions de plantilla amb la \u201cflexibilitat interna\u201d. Cap estudi ha pogut demostrar que els increments salarials, el cost de l\u2019acomiadament ni l\u2019estabilitat de les condicions de treball tenen un pes rellevant en contra de la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3. Tal i com hem pogut comprovar amb les mesures de contenci\u00f3 de la pand\u00e8mia del coronavirus, que han suposat diferents graus de restriccions, la p\u00e8rdua i recuperaci\u00f3 dels llocs de treball dep\u00e8n fonamentalment de les variacions de l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Els indicadors econ\u00f2mics demostren que la reforma laboral del 2012 hauria afavorit els beneficis dels empresaris per\u00f2 no hauria salvat llocs de feina. Durant la recuperaci\u00f3 de l\u2019activitat econ\u00f2mica despr\u00e9s de la crisi del 2008, entre el 2015 i el 2017, el PIB va cr\u00e9ixer amb taxes d\u2019entre el 3,8% i el 3%. En canvi, el ritme de l\u2019increment de l\u2019ocupaci\u00f3 va ser m\u00e9s suau, entre el 0,9% i el 2,7%. El 2019, l\u2019ocupaci\u00f3 total estava 4,4% per sota del 2007. La relaci\u00f3 entre els indicadors macroecon\u00f2mics i els canvis en la legislaci\u00f3 laboral \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019establir. Per\u00f2 seria l\u00f2gic pensar que la reforma laboral del 2012 ha contribu\u00eft a un retroc\u00e9s dels salaris en la distribuci\u00f3 de la renda. El 2019, la participaci\u00f3 de les remuneracions dels assalariats i assalariades en el PIB va ser del 46,3% del PIB, per sota del percentatge del 2017, que era el 47,3%. La p\u00e8rdua de pes de dels salaris en la renda ha estat continuat. L\u2019any 2000, el percentatge va ser d\u2019un 48,8%.<\/p>\n\n\n\n

Durant els primers mesos de la crisi del coronavirus, les rendes salarials s\u2019han aconseguit mantenir malgrat la davallada de l\u2019activitat econ\u00f2mica perqu\u00e8, amb els ERTOs, l\u2019Estat ha compensat la p\u00e8rdua dels salaris. En l\u2019etapa actual, els ERTOs es mantenen per\u00f2 les pol\u00edtiques de reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica estan dirigides clarament a afavorir els interessos empresarials. Es rescaten els grans interessos econ\u00f2mics per tal de mantenir el valor patrimonial de les empreses i les cotitzacions de la borsa. Ja s\u2019est\u00e0 notant un creixement de la desigualtat<\/a> perqu\u00e8 la gesti\u00f3 pol\u00edtica de la pand\u00e8mia est\u00e0 afavorint el guany patrimonial dels m\u00e9s rics en detriment dels recursos materials de vida del conjunt de la poblaci\u00f3. Aix\u00ed doncs, t\u00e9 tot el sentit refor\u00e7ar els drets laborals que afavoreixen l\u2019estabilitat dels llocs de feina i els increments salarials, entre d\u2019altres millores, per tal de combatre la desigualtat en la distribuci\u00f3 de la renda.<\/p>\n\n\n\n

Importa all\u00f2 que es descarta i no all\u00f2 que s\u2019inclou<\/h3>\n\n\n\n

El Real Decret llei 32\/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l\u2019estabilitat en l\u2019ocupaci\u00f3 i la transformaci\u00f3 del mercat de treball s\u2019ha venut com el primer gran acord que cont\u00e9 mesures favorables als drets dels treballadors i treballadores. Per\u00f2 el seu contingut no reflecteix un titular tan grandiloq\u00fcent sin\u00f3 que es limita a uns canvis minsos.<\/p>\n\n\n\n

En mat\u00e8ria de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, s\u2019han establert dues millores: la recuperaci\u00f3 de la fixaci\u00f3 dels salaris en el conveni sectorial per sobre del conveni d\u2019empresa i la recuperaci\u00f3 de la ultra-activitat. Per\u00f2 s\u00f3n aven\u00e7os limitats, ja que queden fora la fixaci\u00f3 de la resta de condicions de treball i no s\u2019estableix com a marc de negociaci\u00f3 els convenis provincials, que s\u00f3n els que tenen millors salaris. Tamb\u00e9 hi ha alguns canvis positius en els contractes temporals, per\u00f2 no es pot preveure un impacte important en la reducci\u00f3 de la temporalitat. S\u2019elimina el contracte per obra i serveis, utilitzat \u00e0mpliament en frau de llei, i s\u2019escur\u00e7a una mica l\u2019encadenament de contractes. Per\u00f2, d\u2019altra banda, es potencien els contractes temporals restants, perqu\u00e8 es permet que les empreses facin contractes temporals durant 90 dies a l\u2019any i es passen a anomenar contractes indefinits discontinus els treballs estacionals de temporada. L\u2019economia espanyola \u00e9s l\u00edder en temporalitat de la contractaci\u00f3 i les mesures que s\u2019apliquen per fer-li front s\u00f3n m\u00ednimes.<\/p>\n\n\n\n

Les cr\u00edtiques<\/a> a l\u2019acord de Yolanda D\u00edaz amb sindicats i patronal adverteixen que no s\u2019ha derogat la reforma laboral del 2012. Les mesures que s\u2019hi ha incl\u00f2s s\u00f3n positives, per\u00f2 el frac\u00e0s est\u00e0 en tot all\u00f2 que s\u2019ha descartat. Els elements m\u00e9s lesius de la reforma laboral, als quals es feia refer\u00e8ncia en la promesa repetida del govern autoanomenat progressista, romanen gaireb\u00e9 intactes. No s\u2019han recuperat el cost de l\u2019acomiadament improcedent, que la reforma laboral del 2012 va reduir, ni els salaris de tramitaci\u00f3. No s\u2019ha limitat la subcontractaci\u00f3 ni s\u2019ha incrementat la protecci\u00f3 als treballadors i treballadores de les subcontractes. Tampoc s\u2019han recuperat les restriccions a l\u2019acomiadament objectiu i l\u2019autoritzaci\u00f3 administrativa en els casos d\u2019acomiadaments col\u00b7lectius d\u2019empreses que tanquen o es deslocalitzen sense tenir motius relacionats amb la producci\u00f3. Tampoc s\u2019han derogat les mesures de \u201cflexibilitat interna\u201d que permeten als empresaris modificar les condicions de treball com la jornada, horari, funcions i salaris sense justificaci\u00f3. Amb tot, l\u2019acord sobre el mercat de treball blinda la relaci\u00f3 de forces favorables als empresaris, que retenen un conjunt de pr\u00e0ctiques que podem qualificar de dr\u00e0stiques, per la seva capacitat de precaritzar les condicions laborals, reduir els salaris i destruir ocupaci\u00f3, i d\u2019injustificades, perqu\u00e8 no responen a la superviv\u00e8ncia d\u2019empreses en contextos dif\u00edcils, sin\u00f3 a l\u2019obtenci\u00f3 de majors beneficis per part d\u2019empreses viables.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 ha fet fallida la derogaci\u00f3 de la reforma laboral?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El govern de l\u2019Estat espanyol ha fet un gran esfor\u00e7 de propaganda magnificant la import\u00e0ncia de la seva reforma laboral ocultant l\u2019incompliment d\u2019una promesa electoral. Algunes veus del PP<\/a> i de la patronal ja han manifestat que, en el fons, el govern espanyol est\u00e0 validant l\u2019anterior reforma. De fet, el suport de la patronal a l\u2019acord s\u2019explica precisament pel blindatge dels aspectes m\u00e9s lesius sobre els drets laborals. El text de l\u2019acord est\u00e0 en tr\u00e0mit parlamentari i ser\u00e0 votat al Congr\u00e9s dels diputats. Si no es modifica, podria sortir aprovat amb l\u2019ajuda de Ciutadans. Per\u00f2 si el govern de l\u2019Estat espanyol opt\u00e9s pels suports d\u2019ERC, Bildu i BNG, i fins i tot el PNV, haur\u00e0 d\u2019introduir-hi m\u00e9s mesures per a recuperar drets laborals. Llavors podria perdre l\u2019aval de la patronal. El resultat de tot plegat \u00e9s incert, per\u00f2 hem vist com Yolanda D\u00edaz ha defensat amb molta for\u00e7a l\u2019acord assolit.<\/p>\n\n\n\n

Les explicacions sobre la fallida en la derogaci\u00f3 de la reforma laboral s\u00f3n diverses. Una \u00e9s l\u2019enfrontament d\u2019una suposada postura m\u00e9s favorable a la recuperaci\u00f3 de drets sostinguda per Yolanda D\u00edaz al Ministeri de Treball i l\u2019aposta m\u00e9s continuista de Nadia Calvi\u00f1o del Ministeri d\u2019Economia. Els partits socis de govern no tenen una majoria suficient al Congr\u00e9s dels diputats i haurien d\u2019apropar posicions a partits m\u00e9s de dretes perqu\u00e8 donin el seu suport a la llei. D\u00edaz, potenciada com a nova l\u00edder del seu partit, va justificar la moderaci\u00f3<\/a> de les seves aspiracions amb un suposat rebuig a la romandre en la marginalitat de les esquerres. Tamb\u00e9 s\u2019ha apuntat que els canvis normatius de la legislaci\u00f3 laboral compleixen amb les exig\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Europea de fer una reforma concertada amb els agents socials. Tot i que tots aquests elements han estat presents en la fallida de la derogaci\u00f3 de la reforma laboral, cap n\u2019\u00e9s realment una ra\u00f3 veritable.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de tants anys d\u2019agreujament de la precarietat laboral i la desigualtat, i de la seva extensi\u00f3, el m\u00e9s favorable per la majoria de la poblaci\u00f3 seria derogar la reforma laboral. L\u2019opini\u00f3 p\u00fablica n\u2019\u00e9s favorable, i la necessitat \u00e9s urgent. La Uni\u00f3 Europea no es pot presentar com excusa. L\u2019exig\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 Europea a l\u2019Estat espanyol per al desemborsament dels fons de reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica en mat\u00e8ria laboral ha estat la millora de la temporalitat. Es podrien haver fet mesures m\u00e9s contundents en aquest sentit. I de fet, al contrari que durant la crisi del deute, no s\u2019ha vist que la Uni\u00f3 Europea hagi pressionat en contra dels drets laborals. Si b\u00e9 \u00e9s cert que la Comissi\u00f3 Europea insisteix que la reforma laboral es faci amb un acord dels sindicats i la patronal, no \u00e9s cre\u00efble pensar que s\u2019haguessin vetat els fons europeus de recuperaci\u00f3 a l\u2019Estat espanyol si s\u2019hagu\u00e9s fet una reforma laboral favorable a reduir la precarietat laboral sense el vist i plau de les organitzacions empresarials.<\/p>\n\n\n\n

La ren\u00fancia de PSOE i Podem escudant-se en el di\u00e0leg social \u00e9s lamentable. A la pr\u00e0ctica, veiem com el di\u00e0leg social amb la patronal no serveix per altra cosa que per blindar els seus interessos. El malestar social que aix\u00f2 provoca \u00e9s gran, per\u00f2 tant aquests partits com els sindicats UGT i CCOO que formen part de l\u2019acord s\u2019han instal\u00b7lat all\u00e0 on estan m\u00e9s c\u00f2modes: en l\u2019immobilisme. Els canvis que fan falta per a recuperar els drets laborals no s\u00f3n viables sense un conflicte amb certs interessos econ\u00f2mics i amb certa tensi\u00f3 pol\u00edtica. Amb unes pol\u00edtiques decantades als interessos de la classes treballadora, aquesta guanyaria un poder relatiu per a frenar els abusos empresarials i conquerir millors drets laborals. Per\u00f2 ni els partits ni els sindicats majoritaris s\u2019allunyaran del seu esquema conservador sense altres pressions externes. Si aquestes demandes, i d\u2019altres, poden arribar a estar en l\u2019agenda pol\u00edtica ser\u00e0 per les reivindicacions populars. Fa falta molt m\u00e9s que una promesa electoral d\u2019uns partits que assoleixen el govern. Com es pot emp\u00e8nyer, doncs, per tal d\u2019influir en la recuperaci\u00f3 dels drets perduts? Com es poden fer efectius altres reclamacions b\u00e0siques pendents, com la regulaci\u00f3 dels preus dels habitatges?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Elena Idoate Ib\u00e1\u00f1ez Governs incapa\u00e7os i promeses incomplertes La derogaci\u00f3 de la reforma laboral de Mariano Rajoy i F\u00e1tima B\u00e1\u00f1ez del 2012 va ser un dels punts estrella de la campanya electoral dels partits de l\u2019actual govern. A la seva vict\u00f2ria electoral hi van contribuir diversos factors, i no es pot a\u00efllar l\u2019efecte d\u2019aquesta promesa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[287,199,295,233],"class_list":["post-61096","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-economia-2","tag-reforma-laboral","tag-trabajo","tag-treball"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61096","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61096"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61096\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61097,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61096\/revisions\/61097"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61096"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61096"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61096"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}