{"id":61067,"date":"2021-11-15T20:40:08","date_gmt":"2021-11-15T20:40:08","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61067"},"modified":"2021-11-15T20:40:14","modified_gmt":"2021-11-15T20:40:14","slug":"josep-m-busqueta-cal-plantejar-obertament-la-idea-de-la-planificacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2021\/11\/15\/josep-m-busqueta-cal-plantejar-obertament-la-idea-de-la-planificacio\/","title":{"rendered":"Josep M. Busqueta: \u00abCal plantejar obertament la idea de la planificaci\u00f3\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\"Josep<\/figure><\/div>\n\n\n\n

JOSEP MANEL BUSQUETA – CATARSI 26\/03\/2020<\/p>\n\n\n\n

Molt bona tarda. Moltes gr\u00e0cies a les persones d\u2019Arran per haver habilitat aquest espai per poder discutir, debatre, transmetre idees al voltant del que ens est\u00e0 passant. Deixeu-me tamb\u00e9 que comenci enviant una abra\u00e7ada molt gran a totes aquelles persones que en aquests moments tenen a familiars, a persones conegudes afectades per aquesta malaltia del coronavirus, tamb\u00e9 una abra\u00e7ada especial per a tot el personal sanitari, per als metges i metgesses, infermers i infermeres que s\u00f3n els que en aquests moments ens estan sostenint com a societat.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, jo el que voldria fer \u00e9s plantejar-vos algunes reflexions que aquests dies anem fent amb diferents persones. Aquestes reflexions les comparteixo amb els meus estimats Pau Llonch, Xabier Gr\u00e0cia, Ivan Gordillo,\u2026 Amb ells hem reflexionat al voltant de les lli\u00e7ons que esta representant el moment social, econ\u00f2mic i moral que estem vivint en aquests moments. I el que far\u00e9 senzillament es plantejar-vos algunes de les reflexions que podr\u00edem anomenar com \u00abLli\u00e7ons enmig de la pand\u00e8mia\u00bb. I tamb\u00e9 un cop fet aix\u00f2 esbossar de manera molt preliminar qu\u00e8 significaria, des d\u2019una perspectiva de preservaci\u00f3 de la vida, el plantejament no nom\u00e9s de mesures de rescat social, sin\u00f3 tamb\u00e9, com a persones que volem posar la vida al centre, plantejar precisament quines podrien ser les propostes que a partir d\u2019ara ens toca defensar en els nostres espais pol\u00edtics i socials.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, jo el que voldria fer \u00e9s plantejar-vos algunes reflexions que aquests dies anem fent amb diferents persones. Aquestes reflexions les comparteixo amb els meus estimats Pau Llonch, Xabier Gr\u00e0cia, Ivan Gordillo,\u2026 Amb ells hem reflexionat al voltant de les lli\u00e7ons que esta representant el moment social, econ\u00f2mic i moral que estem vivint en aquests moments. I el que far\u00e9 senzillament es plantejar-vos algunes de les reflexions que podr\u00edem anomenar com \u00abLli\u00e7ons enmig de la pand\u00e8mia\u00bb. I tamb\u00e9 un cop fet aix\u00f2 esbossar de manera molt preliminar qu\u00e8 significaria, des d\u2019una perspectiva de preservaci\u00f3 de la vida, el plantejament no nom\u00e9s de mesures de rescat social, sin\u00f3 tamb\u00e9, com a persones que volem posar la vida al centre, plantejar precisament quines podrien ser les propostes que a partir d\u2019ara ens toca defensar en els nostres espais pol\u00edtics i socials.<\/p>\n\n\n\n

El coronavirus no \u00e9s res m\u00e9s que un s\u00edmptoma m\u00e9s del frac\u00e0s d\u2019aquest model de relacions socials<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La primera reflexi\u00f3 que voldria plantejar em sembla que \u00e9s molt evident: que el capitalisme no es un sistema de relacions socials v\u00e0lid per garantir la vida de les persones. Algun dubte d\u2019aix\u00f2 a dia d\u2019avui? Hi ha alg\u00fa que continu\u00ef pensant que el capitalisme \u00e9s la forma de relacions socials que necessitem per garantir una vida que pugui ser viscuda i digne? \u00c9s cert \u00f2bviament que el frac\u00e0s del capitalisme no l\u2019ha vingut a demostrar el coronavirus sin\u00f3 que el frac\u00e0s del capitalisme com a sistema de relacions socials v\u00e0lid per garantir una vida digne per la majoria de les persones ja era estrepit\u00f3s abans del coronavirus. No obstant i d\u2019una manera molt clara ja pod\u00edem plantejar el frac\u00e0s social del capitalisme, que malgrat tenir una producci\u00f3 desbocada, continuava destinant a milions de persones a morir-se de fam. Per altra banda hav\u00edem vist com a partir de la crisi la desigualtat social estava creixent d\u2019una manera brutal i que justament fins i tot les mesures de rescat que s\u2019havien aplicat despr\u00e9s de la crisi del 2008 el que estaven servint era per fian\u00e7ar una societat cada cop m\u00e9s desigual. Tamb\u00e9 hem vist, i en aquests moments \u00e9s una evidencia, el frac\u00e0s que representa el capitalisme en termes de relacions ecol\u00f2gicament viables, frac\u00e0s ambiental, frac\u00e0s ecol\u00f2gic, el frac\u00e0s del capitalisme per integrar-se d\u2019una manera metab\u00f2licament adequada en el planeta i en els ecosistemes. El coronavirus no \u00e9s res m\u00e9s que un s\u00edmptoma m\u00e9s del frac\u00e0s d\u2019aquest model de relacions socials, perqu\u00e8 el problema no es el coronavirus sin\u00f3 que \u00e9s el com aquesta grip impacta en societats amb infraestructures socials i sanit\u00e0ries sota m\u00ednims. Al final el coronavirus \u00e9s un term\u00f2metre que ens permet mesurar quin \u00e9s el grau de cohesi\u00f3 col\u00b7lectiva que ha perm\u00e8s desenvolupar les infraestructures necess\u00e0ries en les nostres societats. En societats on les persones no poden quedar-se a casa per preservar la seva vida perqu\u00e8 han de sortir al mercat a continuar guanyant-se el sou, el coronavirus tamb\u00e9 ens demostra el nivell de precarietat vital que el capitalisme sotmet a la majoria de la societat.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha una altra s\u00e8rie de reflexions que tenen a veure amb la pand\u00e8mia i el seu impacte sobre el sistema productiu. Qu\u00e8 ens est\u00e0 demostrant la pand\u00e8mia en relaci\u00f3 al sistema productiu? Ens est\u00e0 demostrant la fragilitat d\u2019aquest. La cadena de producci\u00f3 de valor global est\u00e0 absolutament fracturada en aquests moments per la impossibilitat de garantir els subministraments\u00a0just in time<\/em>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident en aquests moments el col\u00b7lapse de la globalitzaci\u00f3. Hem vist com economies senceres, com per exemple la catalana, una economia d\u2019interf\u00edcie (importar per exportar), en aquests moments tenen importants problemes per continuar sostenint-se en el que representa que era el millor, el m\u00e9s segur i viable dels sistemes econ\u00f2mics existents. Un col\u00b7lapse, per tant, de la globalitzaci\u00f3, que ens ha de fer reflexionar.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s en un pla te\u00f2ric, el coronavirus tamb\u00e9 ens demostra l\u2019absurditat de la teoria neocl\u00e0ssica del comer\u00e7 internacional. I, en definitiva, de l\u2019assignaci\u00f3 dels recursos de manera eficient a trav\u00e9s del mercat. El qu\u00e8 veiem avui, i ho est\u00e0 dient tothom, fins i tot economistes amb un pedigr\u00ed neoliberal, \u00e9s que ens cal planificar. Que ens cal controlar la producci\u00f3 de determinats b\u00e9ns estrat\u00e8gics, com per exemple les mascaretes o els aparells hospitalaris de respiraci\u00f3 assistida, etc. Hi ha fins i tot qui ens diu que haur\u00edem d\u2019haver estat capaces de planificar la producci\u00f3 de les bates dels metges! Avui en dia, sembla del tot incorrecte el plantejament que ha governat la teoria del comer\u00e7 internacional les darreres d\u00e8cades: que, com que els xinesos s\u00f3n els que ho produeixen m\u00e9s barat, aix\u00f2 s\u2019ha de produir a la Xina, tal i com planteja l\u2019economia de l\u2019avantatge comparatiu. Sempre, ens diria la teoria dominant del comer\u00e7 internacional, cadasc\u00fa ha de produir all\u00f2 en qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s eficient i despr\u00e9s vendre-ho al mercat internacional. I ser\u00e0 la m\u00e0 invisible la que assignar\u00e0 els recursos de la millor manera possible establint la coordinaci\u00f3 de la distribuci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En aquests moments \u00e9s obvi que estem pagant els error d\u2019aquesta teoria amb morts:\u00a0 el lliure mercat no ens assegura el prove\u00efment d\u2019all\u00f2 necessari quan ens fa falta.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En situacions com aquesta \u00e9s obvi, \u00e9s evident, que \u00e9s l\u2019estat, \u00e9s all\u00f2 p\u00fablic, l\u2019\u00fanic capa\u00e7 de garantir certa seguretat col\u00b7lectiva<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Una altra de les lli\u00e7ons que ens est\u00e0 deixant aquesta pand\u00e8mia \u00e9s el frac\u00e0s de l\u2019austerocr\u00e0cia com a mecanisme de rescat de les societats i de les economies en el moment postcrisi. Receptes que han abra\u00e7at amb entusiasme la majoria o la totalitat dels governs europeus, i evidentment tamb\u00e9 el conjunt de la Uni\u00f3 Europea. La prioritat del pagament del deute, la pol\u00edtica del control del d\u00e8ficit i dels pressupostos equilibrats, han esdevingut una m\u00e0quina de podar que ha eliminat tot all\u00f2 essencial a les nostres societats per passar-ho a mans privades. I avui aix\u00f2 cristal\u00b7litza en el qu\u00e8 ha estat la poda de la sanitat p\u00fablica que en aquests moments necessitar\u00edem vigorosa i ben preparada. Sort en tenim de l\u2019abnegaci\u00f3, de la humanitat, del personal sanitari que \u00e9s el que ens est\u00e0 sostenint amb unes infraestructura sota m\u00ednims, donant el millor que tenen que \u00e9s la vida.<\/p>\n\n\n\n

Avui patim les conseq\u00fc\u00e8ncies de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat que des de la Uni\u00f3 Europea, els governs de l\u2019Estat espanyol i fins als governs de la Generalitat, ens han massacrat com a societat. Avui, \u00e9s el moment de demanar explicacions als Mas, Boi Ruiz, Mas-Colell\u2026 L\u2019hemeroteca hi \u00e9s per saber de quin costat ha estat cadasc\u00fa. O del costat de la privatitzaci\u00f3 o del costat de la defensa d\u2019un servei p\u00fablic i de qualitat. Un exercici f\u00e0cil d\u2019hemeroteca situar\u00e0 a cadasc\u00fa al seu lloc. I si us plau, cal que la ciutadania en prengui nota i faci pagar les factures adequades a qui pertoqui. No se\u2019n poden anar com si res aquells que ens han portat a la situaci\u00f3 on som avui.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa refer\u00e8ncia al sector p\u00fablic\u00a0versus<\/em>\u00a0el sector privat, avui no se sost\u00e9 el discurs de la superioritat del sector privat respecte del sector p\u00fablic. En situacions com aquesta \u00e9s obvi, \u00e9s evident, que \u00e9s l\u2019estat, \u00e9s all\u00f2 p\u00fablic, l\u2019\u00fanic capa\u00e7 de garantir certa seguretat col\u00b7lectiva. All\u00f2 privat es desf\u00e0 com un terr\u00f2s de sucre davant de situacions com aquesta que exigeixen la possibilitat d\u2019actuar col\u00b7lectiva i fermament. Avui es demostra que societats amb estats i sectors p\u00fablics febles, sotmesos al mercat, estan essent incapaces d\u2019aplicar les mesures adequades per salvar vides. En aquesta dicotomia, la dels governs sotmesos al mercat entre les mesures adequades que calen per salvar vides i les mesures que calen per no ensorrar l\u2019economia, en aquest imp\u00e0s, no s\u2019est\u00e0 salvant ni l\u2019economia ni s\u2019estan salvant vides. Est\u00e0 sent una cat\u00e0strofe vital i econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Totes sabem que la Xina se n\u2019ha sortit millor de la crisi del coronavirus. I hem de dir clar, alt i clar, que se senti: que un pa\u00eds com Cuba, tot i el bloqueig que pateix des de 1960 est\u00e0 millor preparat sanit\u00e0riament per fer font a aquesta situaci\u00f3. Avui haurien d\u2019avergonyir-se aquells que se\u2019n reien quan els cubans explicaven \u00abque los logros de la revoluci\u00f3n son la salud y la educaci\u00f3n\u00bb.\u00a0 La lli\u00e7\u00f3 que n\u2019haur\u00edem d\u2019extreure d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que societats amb sectors p\u00fablics m\u00e9s potents s\u00f3n capaces d\u2019aturar, de substituir el mercat i garantir la subsist\u00e8ncia de les persones. Aqu\u00ed, malgrat la pand\u00e8mia, les persones han de continuar sortint a treballar per guanyar-se el pa, no disposem de cap mecanisme p\u00fablic que ens garanteixi el sosteniment de les nostres vides.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3 geopol\u00edtica del coronavirus: el frac\u00e0s estrepit\u00f3s, un cop m\u00e9s, pel que respecte a la vessant humana de la Uni\u00f3 Europea. La Uni\u00f3 Europea i em sembla reiteratiu de tornar a repetir aquesta idea, ha servit per aplicar amb rigor una austeritat que ha sigut el mecanisme perfecte per succionar els excedents que les societats produ\u00efen i conduir-los a les butxaques del capital financer. Aix\u00f2 \u00e9s i ha sigut la UE. La Uni\u00f3 Europea s\u2019ha mostrat incapa\u00e7, in\u00fatil, per coordinar les mesures necess\u00e0ries per preservar la vida.\u00a0 A l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic veiem que mentre el discurs de les autoritats dels Estats Units \u00e9s que no cal parar la producci\u00f3 econ\u00f2mica per salvar la vida dels avis, Xina i Cuba, envien metges all\u00e0 on se\u2019ls demana. En el cas cub\u00e0, fins i tot all\u00e0 on s\u2019hi ha defensat el bloqueig contra ells. Repeteixo, em sembla una lli\u00e7\u00f3 d\u2019humanitat de l\u2019al\u00e7ada d\u2019un campanar, cal que la humanitat en prengui nota d\u2019aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Em sembla que tamb\u00e9, cal insistir, posar \u00e8mfasi al respecte d\u2019aquestes lli\u00e7ons que ens est\u00e0 deixant la pand\u00e8mia, en el naufragi estrepit\u00f3s de la idea de l\u2019individualisme. En el capitalisme, els defensors del capitalisme, els seus apologetes, ens volen conv\u00e8ncer que si tu vols pots, que totes podem ser emprenedores en aquesta societat i llaurar-nos \u00a0el nostre cam\u00ed cap a l\u2019\u00e8xit. Quina \u00e9s la lli\u00e7\u00f3 de la pand\u00e8mia? La lli\u00e7\u00f3 de la pand\u00e8mia \u00e9s: quin sentit tenim, (tu, jo) sense els altres. Els aliments no arriben sols, com per art de m\u00e0gia, per art de la m\u00e0 invisible als supermercats, les persones no es curen soles als hospitals, soles a casa confinades, sense poder abra\u00e7ar a qui ens estimem, cosa que ens est\u00e0 destrossant com a persones humanes. Quina \u00e9s la lli\u00e7\u00f3 que la pand\u00e8mia ens est\u00e0 marcant a sang i ll\u00e0grimes? La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s que la nostra vida est\u00e0 vinculada als altres, que nosaltres som el que les nostres comunitats, el que les nostres societats, ens permeten ser. Si us plau, mai m\u00e9s acceptem aquest discurs que nosaltres som com Robinson Crusoe, que en una mena d\u2019escafandre anem maximitzant els nostres beneficis en una societat que no existeix. No, justament nosaltres som el que les nostres societats ens permeten ser, i en aquest cas, som el que les persones humanes de la nostra societat ens permeten ser. Ens cal aprendre aquesta lli\u00e7\u00f3\u00a0 i treure\u2019n com a conclusi\u00f3\u00a0 que mai m\u00e9s haur\u00edem de renunciar a all\u00f2 que ens calgui per construir una societat justa i cohesionada. Perqu\u00e8 la societat \u00e9s la condici\u00f3 necess\u00e0ria per poder despr\u00e9s, construir i defensar les infraestructures necess\u00e0ries per preservar la vida.<\/p>\n\n\n\n

I finalment, en aquestes lli\u00e7ons que ens est\u00e0 donant la pand\u00e8mia, hem descobert que hi ha coses necess\u00e0ries i que hi ha coses sup\u00e8rflues. El capitalisme, regit pel benefici, \u00e9s incapa\u00e7 de destriar aix\u00f2, el capitalisme nom\u00e9s es regeix per all\u00f2 que li genera el m\u00e0xim benefici, sigui la producci\u00f3 d\u2019armes o la producci\u00f3 d\u2019objectes de luxe, per\u00f2 en aquests moments estem veient que hi ha coses que necessitem m\u00e9s que altres, per\u00f2 no tenim mecanismes en el capitalisme per discriminar qu\u00e8 \u00e9s el que hem de produir i qu\u00e8 \u00e9s el que no hem de produir, qu\u00e8 \u00e9s el que hem de prioritzar en la producci\u00f3 i qu\u00e8 no. Quina \u00e9s la lli\u00e7\u00f3 de la pand\u00e8mia? La lli\u00e7\u00f3 de la pand\u00e8mia \u00e9s que ens cal, com a societat, prioritzar la vida per sobre del benefici, ens cal ja un programa de transici\u00f3 per abandonar el capitalisme com a organitzaci\u00f3 de la vida! Perqu\u00e8, companys i companyes, avui podem dir alt i fort, tamb\u00e9 en societats com la nostra, que el capitalisme no ens porta vida sin\u00f3 que el capitalisme ens porta mort.<\/p>\n\n\n\n

Segur que la pand\u00e8mia ens deixar\u00e0 moltes m\u00e9s lli\u00e7ons. Lli\u00e7ons que amb el temps, amb m\u00e9s reflexi\u00f3, col\u00b7lectivament, serem capaces d\u2019anar posant negre sobre blanc. Aquestes s\u00f3n les que jo tenia ganes de compartir, perqu\u00e8 les hem compartides amb les companyes, i perqu\u00e8 em sembla que tamb\u00e9 poden ajudar a anar pensant en aquests dies i sobretot en el qu\u00e8 haurem\u00a0 de fer a partir d\u2019ara.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les alternatives. \u00d2bviament la fractura de la cadena de producci\u00f3 global est\u00e0 tenint un impacte gran sobre l\u2019economia: tancament de f\u00e0briques, comiat de persones, moltes d\u2019elles persones que estaven treballant amb contractes d\u2019obra i servei i que estaven treballant en negre, que evidentment dif\u00edcilment es podran beneficiar de les mesures que s\u2019aplicaran a trav\u00e9s del programes de rescat. Tamb\u00e9 veurem quants aut\u00f2noms dels quals avui abaixen persianes tornaran a obrir-les. L\u2019aturada de l\u2019economia est\u00e0 tenint un impacte gran sobre les condicions materials de vida de milions de persones.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important pensar en la necessitat d\u2019establir una mesura central que serv\u00eds per redistribuir recursos d\u2019una manera clara i desburocratizada<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\u00d2bviament calen mesures de recuperaci\u00f3, calen mesures per fer front a aquesta realitat econ\u00f2mica greu que s\u2019est\u00e0 patint. Per\u00f2 em sembla que a nosaltres, el que ens tocaria sobretot, a aquelles persones que entenen i dominen aquesta part de l\u2019economia, aquesta part de la pol\u00edtica, \u00e9s analitzar i ser molt ferms en el fet que les mesures de recuperaci\u00f3 no representin un nou rescat dels poderosos. Ens calen mesures directes, mesures de rescat desburocratitzades, que serveixin justament per fer m\u00e9s suportable la situaci\u00f3 actual a aquelles que ho estan patint m\u00e9s. Per aix\u00f2, a mi em sembla, que arribats a aquest punt seria important pensar en la necessitat d\u2019establir una mesura central que serv\u00eds per redistribuir recursos d\u2019una manera clara i desburocratizada, directament sense controls a les butxaques de les persones del conjunt de la societat.<\/p>\n\n\n\n

Em sembla que s\u2019hauria d\u2019estar parlant molt m\u00e9s del que s\u2019est\u00e0 fent, de la necessitat d\u2019aplicar com a mesura central una Renda B\u00e0sica Universal que arrib\u00e9s a totes les persones majors de divuit anys, que fos incondicional, que no depengu\u00e9s d\u2019estar treballant o no estar fent-ho, i per tant facilitar a aquelles persones que ho desitgin, quedar-se confinades a casa i que sobretot, aquesta renda b\u00e0sica fos universal, fos incondicional, fos individual i fos suficient. Fos suficient per garantir la cobertura de les necessitats b\u00e0siques. Jo plantejo directament que haur\u00edem de partir del llindar d\u2019una renda mensual de 1.000\u20ac a les butxaques de totes aquelles persones majors de 18 anys empadronades. Aix\u00f2 s\u2019hauria de finan\u00e7ar a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques de l\u2019Estat o directament per la pol\u00edtica monet\u00e0ria del Banc Central Europeu. Hem de pensar que estem en una situaci\u00f3 de crisi d\u2019oferta i de demanda grans. Al final, introduir aquests diners en l\u2019economia, malgrat que semblin molts diners, una gran quantitat de recursos, s\u00f3n diners que no s\u2019estalviarien, s\u00f3n diners que servirien directament per refer l\u2019activitat productiva, anirien novament a la despesa, tributarien, ning\u00fa es guardaria aquests diners a casa. Clar, hi haur\u00e0 qui dir\u00e0 : una proposta tan f\u00e0cil generar\u00e0 molt picaresca, molt frau. Qu\u00e8 us penseu? Que amb la resta de mesures no hi haur\u00e0 picaresca ni frau? Tamb\u00e9 hi ser\u00e0. A banda que la resta de mesures ja estan dissenyades directament per beneficiar als de sempre. Per aplicar la Renda B\u00e0sica Universal n\u2019hi hauria d\u2019haver prou amb un certificat d\u2019empadronament associat a un n\u00famero de compte. Aquesta mesura que no necessitaria controls burocr\u00e0tics, seria una transfer\u00e8ncia directa als comptes corrents de les persones. Em sembla que aquesta mesura evidentment es podria acompanyar d\u2019altres mesures, com la morat\u00f2ria al pagament de les hipoteques, la morat\u00f2ria al pagament de lloguers, per\u00f2 em sembla que caldria refondre tot el c\u00famul d\u2019ajudes que no arribaran a la majoria de persones perqu\u00e8 ni coneixen en qu\u00e8 consisteixen, ni qui les tramitar\u00e0. La RBU \u00e9s una mesura molt clara, molt directa, desburocratitzada i que serveix directament per proporcionar capacitat de solv\u00e8ncia a aquelles persones que m\u00e9s ho necessiten. La majoria de persones el que farien amb aquesta Renda B\u00e0sica seria directament gastar-se aquests recursos en el seu sosteniment diari.<\/p>\n\n\n\n

Un cop plantejada aquesta mesura, excepcional, de xoc, que em sembla absolutament imprescindible, podr\u00edem comen\u00e7ar a parlar de qu\u00e8 \u00e9s el que ens caldria plantejar com a societat a partir del primer minut en que torni a ser possible sortir al carrer a defensar col\u00b7lectivament propostes. Em sembla que el que caldria fer a partir d\u2019ara seria substituir la l\u00f2gica del capitalisme per situar al centre un plantejament de relacions socials que estigu\u00e9s centrat en la defensa de la vida. Seria un plantejament en clau de sobirania reproductiva de la vida. Entendria que com a societat ens caldria avan\u00e7ar cap a formes de control democr\u00e0tic i col\u00b7lectiu capaces de limitar el mercat. Ens caldria comen\u00e7ar a establir programes de planificaci\u00f3, de control p\u00fablic dels sector estrat\u00e8gics indispensables per garantir aquesta sobirania de la vida. La sobirania sobre aquests sectors  productius seria necess\u00e0ria per garantir i sostenir la vida. Ens caldria el control democr\u00e0tic col\u00b7lectiu de sectors com la sanitat, per exemple. Alg\u00fa dubta que despr\u00e9s d\u2019aquesta crisi  cal un replantejament profund de la sanitat? I en quins termes s\u2019ha de fer? En termes de continuar plantejant, tal i com s\u2019ha fet fins ara, la seva privatitzaci\u00f3 i externalitzaci\u00f3 perqu\u00e8 el sector privat gestiona millor els recursos? Jo diria que ha quedat clar que el que ens cal \u00e9s una sanitat p\u00fablica, forta i ben dotada, controlada democr\u00e0ticament. Aix\u00f2 \u00e9s el que molts i moltes ven\u00edem defensant des de ja fa temps. I no nom\u00e9s la sanitat: l\u2019educaci\u00f3, l\u2019energia, l\u2019alimentaci\u00f3, la banca. Son sectors que han d\u2019estar sota control democr\u00e0tic per garantir que les societats disposen d\u2019aquest paraigua estructural que els garanteix la vida, i aix\u00f2 no pot estar sota la l\u00f2gica del mercat, disponible perqu\u00e8 uns pocs facin beneficis a costa de la resta. <\/p>\n\n\n\n

No podem continuar plantejant propostes que nom\u00e9s serveixin per omplir les escletxes que deixa el capitalisme<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Ens cal plantejar obertament la idea de la planificaci\u00f3, cal recuperar la necessitat de plantejar qu\u00e8 ens cal produir com a societat, qui produeix el qu\u00e8 ens cal produir, com es distribueix all\u00f2 produ\u00eft i com es finan\u00e7a aquesta producci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s anular el mercat? No, pot seguir funcionant, per\u00f2 assignant tot all\u00f2 que no es imprescindible per garantir la vida digne. Ens cal avan\u00e7ar cap a un model de societat democr\u00e0tic i autocentrat, un model de societat democr\u00e0tic i autocentrat capa\u00e7 de vincular-se amb les economies externes en termes de relacions de reciprocitat i de solidaritat, perqu\u00e8 aquest ha de ser el nostre projecte internacionalista: hem de deixar de plantejar el nostre vincle amb la resta de pobles del m\u00f3n en termes de compet\u00e8ncia, sin\u00f3 que cal comen\u00e7ar a establir el comer\u00e7 internacional en termes de solidaritat i de reciprocitat.<\/p>\n\n\n\n

Crec que la lli\u00e7\u00f3 de la pand\u00e8mia per a tots aquelles que pensem que el capitalisme \u00e9s un frac\u00e0s i que intentem cercar camins per construir projectes de vida digne per les persones, \u00e9s que no podem continuar plantejant propostes greg\u00e0ries del capitalisme. No podem continuar plantejant propostes que nom\u00e9s serveixin per omplir les escletxes que deixa el capitalisme (o que creixin, tamb\u00e9 dins els marges que permet el capitalisme). Cal un punt d\u2019inflexi\u00f3 tamb\u00e9 en les nostres propostes parcials: ens cal una esmena a la totalitat plantejada des de la solidaritat, la sobirania, la democr\u00e0cia, i sobretot, des de la defensa de la vida. Aquests han de ser els fonaments que han de permetre construir la nostra estrat\u00e8gia col\u00b7lectiva per avan\u00e7ar cap a una societat en la que ja no haguem de plorar mai m\u00e9s massivament morts per constipats.<\/p>\n\n\n\n

Article original: Catarsi<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reprodu\u00efm la xerrada que Josep Manel Busqueta va realitzar el 26 de mar\u00e7 de 2020 sobre com repensar l’economia i la societat arrel de la cr\u00edtica del coronavirus<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[267,294],"class_list":["post-61067","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-covid","tag-planificacio-economica"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61067"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61067\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61071,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61067\/revisions\/61071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}