{"id":61061,"date":"2021-11-14T14:13:21","date_gmt":"2021-11-14T14:13:21","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=61061"},"modified":"2021-11-14T14:13:25","modified_gmt":"2021-11-14T14:13:25","slug":"la-pandemia-ha-demostrat-que-no-podem-viure-del-turisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2021\/11\/14\/la-pandemia-ha-demostrat-que-no-podem-viure-del-turisme\/","title":{"rendered":"La pand\u00e8mia ha demostrat que no podem viure del turisme"},"content":{"rendered":"\n
\"Vista<\/figure>\n\n\n\n

ROSER ESPELT ALBA I FACUND FORA – CATARSI 22\/07\/2020<\/p>\n\n\n\n

La\u00a0not\u00edcia\u00a0que a finals de juny els turistes ja podrien accedir a les Illes Balears va aixecar polseguera. El Govern Espanyol reobria rutes tur\u00edstiques amb pa\u00efsos com Alemanya i aix\u00ed, els ciutadans alemanys que ho desitgessin, passaven per davant dels ciutadans nacionals, que es trobaven encara sota les prohibicions derivades de les fases de desescalada del confinament. Aquesta decisi\u00f3 es va q\u00fcestionar, sobretot, al\u00b7legant motius sanitaris.\u00a0A dia d\u2019avui, m\u00e9s d\u2019un mes despr\u00e9s, els contagis es troben de nou disparats a diverses zones de l\u2019Estat com el Principat de Catalunya i s\u2019anuncien noves mesures per tal d\u2019aturar la transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria, mesures que restringeixen la mobilitat de la poblaci\u00f3 local per\u00f2 que no afecten en cap sentit al flux de turistes. Aquesta decisi\u00f3 de dubtosa coher\u00e8ncia sanit\u00e0ria ens obliga a buscar respostes al nucli del debat, que un mes despr\u00e9s segueix intacte.<\/p>\n\n\n\n

Cal tenir present que el desenvolupament de la ind\u00fastria tur\u00edstica \u00e9s un tema de notable rellev\u00e0ncia al nostre territori. I \u00e9s que les elits del nostre pa\u00eds han apostat, des dels anys 50, per l\u2019especialitzaci\u00f3 de l\u2019economia en aquest sector. Actualment, el turisme aporta, de mitjana, un 12% del PIB i ocupa un 13% dels treballadors de manera directa, per\u00f2 en alguns territoris aquestes xifres arriben a ser fins a 3 vegades superiors. Si, a m\u00e9s, tenim en compte els efectes indirectes que t\u00e9 l\u2019activitat del sector tur\u00edstic, la import\u00e0ncia d\u2019aquesta ind\u00fastria es duplica i, per tant, els serveis tur\u00edstics esdevenen la principal activitat econ\u00f2mica de moltes regions. Aix\u00ed, si b\u00e9 \u00e9s cert que cal aturar els contagis i que el turisme sembla ser for\u00e7a incompatible amb el distanciament social i la reducci\u00f3 de la mobilitat, per molts territoris el sector tur\u00edstic avui dia \u00e9s vital per tal de garantir l\u2019acc\u00e9s del conjunt de la poblaci\u00f3 als m\u00ednims que asseguren una vida digna.<\/p>\n\n\n\n

Cal tenir present que el desenvolupament de la\u00a0ind\u00fastria\u00a0tur\u00edstica \u00e9s un tema de notable rellev\u00e0ncia al nostre territori. I \u00e9s que les elits del nostre pa\u00eds han apostat, des dels anys\u00a050, per l\u2019especialitzaci\u00f3 de l\u2019economia en aquest sector. Actualment, el turisme aporta, de mitjana, un 12% del PIB i ocupa un 13% dels treballadors de manera directa, per\u00f2 en alguns territoris aquestes xifres arriben a ser fins a 3 vegades superiors. Si, a m\u00e9s, tenim en compte els efectes indirectes que t\u00e9 l\u2019activitat del sector tur\u00edstic, la import\u00e0ncia d\u2019aquesta ind\u00fastria es duplica i, per tant, els serveis tur\u00edstics esdevenen la principal activitat econ\u00f2mica de moltes regions. Aix\u00ed, si b\u00e9 \u00e9s cert que cal aturar els contagis i que el turisme sembla ser for\u00e7a incompatible amb el distanciament social i la reducci\u00f3 de la mobilitat, per molts territoris el sector tur\u00edstic\u00a0avui dia\u00a0\u00e9s vital per tal de garantir l\u2019acc\u00e9s del conjunt de la poblaci\u00f3 als m\u00ednims que asseguren una vida digna.<\/p>\n\n\n\n

Existeixen motius de pes per revisar els impactes de la turistitzaci\u00f3 de les economies en la seva capacitat de desenvolupament a mitj\u00e0 termini<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, que la major part dels ingressos provinguin de la ind\u00fastria tur\u00edstica no significa que les regions que s\u2019hi han especialitzat \u00abvisquin gr\u00e0cies a aix\u00f2\u00bb. De fet, afirmar que els territoris tur\u00edstics viuen del turisme \u00e9s tan cert com dir que els esclaus vivien dels seus amos o que els treballadors viuen de l\u2019empresariat. S\u00f3n asseveracions que\u00a0se\u00a0centren en un fet o situaci\u00f3 \u2014en aquest cas, que el turisme aporta la major part de la riquesa del territori\u2014 i obvien l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019alternatives \u2014en aquest cas, que hi ha altres maneres de generar riquesa\u2014. En aquest sentit \u00e9s important comparar la din\u00e0mica de les economies\u00a0turistitzades\u00a0amb aquelles que no ho estan. En fer-ho, ens adonem que les economies m\u00e9s\u00a0turistitzades\u00a0de l\u2019Estat espanyol -Balears, Can\u00e0ries i Val\u00e8ncia-, s\u00f3n les tres economies on menys ha crescut la renda per c\u00e0pita en els darrers\u00a0trenta\u00a0anys. En el cas dels arxip\u00e8lags, a m\u00e9s, la desigualtat econ\u00f2mica \u00e9s la m\u00e9s elevada del pa\u00eds. I a sobre de tot aix\u00f2, s\u00f3n alguns dels territoris amb salaris reals m\u00e9s redu\u00efts i on menys\u00a0I+D\u00a0fan les empreses.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed les coses, existeixen motius de pes per revisar els impactes de la turistitzaci\u00f3 de les economies en la seva capacitat de desenvolupament a mitj\u00e0 termini. En fer-ho, podem constatar, en primer lloc, que els llocs de treball associats al sector tur\u00edstic\u00a0s\u00f3n\u00a0llocs de treball poc qualificats, amb salaris baixos i associats a una alta temporalitat.\u00a0A causa d\u2019aquests salaris baixos es produeix una apropiaci\u00f3 dels beneficis per part del capital. Des d\u2019un punt de vista macroecon\u00f2mic i\u00a0amb vista al desenvolupament del territori, els beneficis no serien un problema de facto si es reinvertissin en l\u2019especialitzaci\u00f3 en\u00a0ind\u00fastries\u00a0que gener\u00e9ssim m\u00e9s i millors llocs de treball i redu\u00efssin la depend\u00e8ncia del territori.\u00a0Aix\u00ed i tot, si observem les dades veiem com la inversi\u00f3 es concentra en el mateix sector tur\u00edstic amb un protagonisme notable del sector immobiliari. Aquest fet fa que les classes populars perdin encara m\u00e9s poder\u00a0adquisitiu, ja que\u00a0han de pagar cada vegada m\u00e9s per viure all\u00e0 on treballen i fa que les ind\u00fastries que no extreuen un guany directe de l\u2019estructura productiva fonamentada en el turisme vegin com cau la seva rendibilitat, desincentivant encara m\u00e9s aquesta inversi\u00f3 que te\u00f2ricament hauria de permetre reduir la depend\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la promesa de beneficis derivats del turisme en un territori que t\u00e9 obertes les seves fronteres pel que fa al capital, com \u00e9s el cas de l\u2019Estat espanyol, atrau notable inversi\u00f3 estrangera. Aquesta inversi\u00f3 la duen a terme empreses estrangeres que quan han extret un guany el repatrien, de manera que l\u2019impacte net de la ind\u00fastria tur\u00edstica, incl\u00fas en termes de beneficis empresarials, no seria tant notable. La pres\u00e8ncia d\u2019inversi\u00f3 estrangera ha anat a l\u2019al\u00e7a durant els \u00faltims anys, sobretot arran de la crisi del 2008, moment en qu\u00e8 les empreses espanyoles van optar per despatrimonialitzar-se i aix\u00ed augmentar els seus beneficis comptables.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la promesa de beneficis derivats del turisme en un territori que t\u00e9 obertes les seves fronteres pel que fa al capital, com \u00e9s el cas de l\u2019Estat espanyol, atrau notable inversi\u00f3 estrangera. Aquesta inversi\u00f3 la duen a terme empreses estrangeres que quan han extret un guany el repatrien, de manera que l\u2019impacte net de la\u00a0ind\u00fastria\u00a0tur\u00edstica, incl\u00fas en termes de beneficis empresarials, no seria tant notable. La pres\u00e8ncia d\u2019inversi\u00f3 estrangera ha anat a l\u2019al\u00e7a durant els \u00faltims anys, sobretot arran\u00a0de la crisi\u00a0del 2008, moment\u00a0en qu\u00e8\u00a0les empreses espanyoles van optar per\u00a0despatrimonialitzar-se\u00a0i aix\u00ed augmentar els seus beneficis comptables.<\/p>\n\n\n\n

Apostar per la nacionalitzaci\u00f3, per la planificaci\u00f3 i per un canvi de model productiu exigeix valentia pol\u00edtica<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest marc, l\u2019impacte de la COVID-19 no es reparteix de forma homog\u00e8nia en el conjunt de la societat de classes.\u00a0En el mateix sentit que apuntava Roser Espelt en aquest article<\/a>,\u00a0els serveis, protagonistes en el sector tur\u00edstic, exigeixen molta interacci\u00f3 social i per tant son el sector m\u00e9s afectat per les mesures relatives al confinament. El mercat de treball, per altra banda, mercat per alta temporalitat i precarietat relativa, absorbir\u00e0 la majoria del cop i dif\u00edcilment se\u2019n recuperar\u00e0\u00a0tan\u00a0r\u00e0pidament com els beneficis del capital.<\/p>\n\n\n\n

Quines alternatives existeixen? A curt termini cal redistribuir la riquesa, no nom\u00e9s per a garantir uns nivells d\u2019ingressos dignes a tota la poblaci\u00f3 sin\u00f3, tamb\u00e9, perqu\u00e8 els beneficis empresarials deixin d\u2019emprar-se per la gentrificaci\u00f3 i l\u2019especulaci\u00f3 amb el territori i serveixin per a la construcci\u00f3 d\u2019una estructura productiva alternativa a\u00a0mitj\u00e0\u00a0termini. I \u00e9s que, fins i tot entrats en les possibilitats m\u00e9s immediates, no \u00e9s el mateix optar per un model productiu rendista com \u00e9s el de l\u2019Estat espanyol, amb notable protagonisme de la\u00a0ind\u00fastria\u00a0tur\u00edstica, un model excloent i insostenible\u00a0socialment\u00a0i mediambiental, que optar per un model inclusiu, que cerqui guanys en productivitat i salaris dignes i que situ\u00ef la preservaci\u00f3 del medi ambient i la reproducci\u00f3 ampliada de la vida al centre dels objectius de la producci\u00f3. I no nom\u00e9s aix\u00f2: en el context actual, \u00e9s urgent trobar la manera d\u2019evitar els contagis i poder seguir garantint la producci\u00f3 de tot\u00a0el que \u00e9s necessari\u00a0per a\u00a0la reproducci\u00f3 de la vida i el seu repartiment entre el conjunt de la poblaci\u00f3. El lliure mercat s\u2019ha demostrat totalment incapa\u00e7 de ser un mecanisme operatiu en una situaci\u00f3 de crisi sanit\u00e0ria com l\u2019actual i en la construcci\u00f3 de models productius sostenibles i equitatius, de manera que, novament, la nacionalitzaci\u00f3 de tots aquells sectors estrat\u00e8gics i la planificaci\u00f3 de la seva producci\u00f3 es perfila com l\u2019alternativa m\u00e9s plausible i encertada.<\/p>\n\n\n\n

Apostar per la nacionalitzaci\u00f3, per la planificaci\u00f3 i per un canvi de model productiu exigeix valentia pol\u00edtica. Exigeix dirigir pol\u00edticament la inversi\u00f3, exigeix plantar cara als poders f\u00e0ctics d\u2019aquest Estat que va fracassar en la mateixa revoluci\u00f3 agr\u00e0ria i que es troba actualment mancat de sobirania efectiva\u00a0a causa de\u00a0la pertinen\u00e7a a la Uni\u00f3 Europea. Res no fa pensar que la voluntat dels \u00f2rgans de govern auton\u00f2mics, estatals o europeus sigui avan\u00e7ar en aquesta l\u00ednia, aix\u00ed que cal que des de les classes populars s\u2019exigeixi una soluci\u00f3 que eviti noves rondes d\u2019austeritat i que no suposi l\u2019en\u00e8sima fugida endavant, com ja demanen algunes pot\u00e8ncies financeres del centre d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n

Article original: Catarsi<\/a>
Foto de portada: piqsels.com<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La finalitzaci\u00f3 de l’estat d’alarma a \u00abcoincidit\u00bb amb l’inici de la temporada tur\u00edstica. Els interessos d’un model que situa traves al desenvolupament de les regions segueix marcant l’agenda incl\u00fas enmig d’una crisi sanit\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[267,68,169,289],"class_list":["post-61061","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-covid","tag-crisi","tag-model-productiu","tag-turistitzacio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61061","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61061"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61061\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":61063,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61061\/revisions\/61063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}