{"id":60953,"date":"2021-11-01T17:26:22","date_gmt":"2021-11-01T17:26:22","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=60953"},"modified":"2021-11-01T17:27:19","modified_gmt":"2021-11-01T17:27:19","slug":"com-pagar-per-la-covid-19","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2021\/11\/01\/com-pagar-per-la-covid-19\/","title":{"rendered":"Com pagar per la Covid-19?"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

SERGI CUTILLAS i FRANCISCO NAVARRO – CATARSI 04\/05\/2020<\/p>\n\n\n\n

El finan\u00e7ament de les mesures econ\u00f2miques \u00e9s tan important com les mateixes pol\u00edtiques aplicades, especialment per determinar sobre qui recaur\u00e0 el cost de la crisi i de la seva gesti\u00f3, aix\u00ed com per saber qu\u00e8 passar\u00e0 amb la balan\u00e7a de poder: col\u00b7lectivitat versus mercat privat; ja que en un marc de dogmatisme d\u2019austeritat neoliberal, l\u2019endeutament d\u2019avui significar\u00e0 retallades, privatitzacions i mercantilitzacions futures dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un fet hist\u00f2ric que cal destacar que s\u2019ha aixecat temporalment el Pacte d\u2019Estabilitat i Creixement, que imposa les limitacions en el d\u00e8ficit dels estats, i estableix un sistema de vigil\u00e0ncia i intervenci\u00f3 dels estats que superin els d\u00e8ficits permesos. Aix\u00f2 equival a qu\u00e8 l\u2019Eurozona, temporalment, est\u00e0 lliure de la camisa de for\u00e7a de l\u2019austeritat. Tanmateix, aquestes mesures temporals poden ser un caramel enverinat, ja que els d\u00e8ficits i l\u2019increment d\u2019endeutament incorreguts durant la crisi poden haver-se de pagar en el futur pr\u00f2xim en forma d\u2019austeritat.<\/p>\n\n\n\n

De moment, el Banc Central Europeu (BCE) ha posat en marxa un programa d\u2019emerg\u00e8ncia per la pand\u00e8mia de 750.000 milions d\u2019euros perqu\u00e8 els estats puguin fer front a les despeses per pal\u00b7liar la crisi. La mesura \u00e9s correcta, \u00e9s necessari posar els recursos que es necessitin i s\u2019ha de fer r\u00e0pidament. El problema \u00e9s com es dur\u00e0 a terme. Ara, aquest finan\u00e7ament es fa per la porta del darrere a trav\u00e9s, i en benefici, de la banca privada, ja que el finan\u00e7ament directe dels Estats queda expressament prohibit en l\u2019article 123 del Tractat de Funcionament de la Uni\u00f3 Europea. Aix\u00ed doncs, el BCE crear\u00e0 diners per adquirir el deute p\u00fablic que primerament els bancs privats compraran els Estats.<\/p>\n\n\n\n

Des de l\u2019inici de la crisi de 2008 el BCE ha dut a terme aquestes pr\u00e0ctiques, el que suposa una privatitzaci\u00f3 del mecanisme d\u2019endeutament dels estats que implica que la banca fa negoci amb el deute p\u00fablic amb la total garantia del BCE. Aquest mecanisme genera un sistema de transfer\u00e8ncia de renda dels ciutadans cap a la banca, mitjan\u00e7ant el pagament d\u2019impostos presents i futurs per a fer front aquests deutes. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan el BCE compra als bancs aquests deutes, obtenen diners l\u00edquids per continuar fent negoci i es treuen un risc de sobre. Un mecanisme de socialitzaci\u00f3 de p\u00e8rdues que ha contribu\u00eft a sostenir la solv\u00e8ncia dels bancs i evitar la seva fallida segura, \u00e9s a dir, un rescat en tota regla que supera de lluny els n\u00fameros dels quals es parla normalment quan es fa refer\u00e8ncia el rescat bancari per part dels estats. Cal afegir que aix\u00f2 permet mantenir l\u2019aparen\u00e7a de qu\u00e8 s\u00f3n els mercats privats els que financen els estats, quan aquest \u00ablliure mercat\u00bb est\u00e0 totalment sostingut de forma p\u00fablica pel BCE.<\/p>\n\n\n\n

El BCE hauria de finan\u00e7ar directament els d\u00e8ficits dels estats, monetitzant els deutes de manera que aquests diners no generin deute p\u00fablic i per tant no s\u2019hagin de retornar. Des d\u2019un punt de vista t\u00e8cnic i econ\u00f2mic \u00e9s una mesura perfectament possible. De fet, aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 fent actualment la Reserva Federal dels Estats Units i el que han fet a l\u2019\u00faltima d\u00e8cada els bancs centrals de tot el planeta, entre ells el BCE. Per\u00f2 aquests diners han anat als bancs privats i la resta del sistema financer en el rescat m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/p>\n\n\n\n

Qualsevol proc\u00e9s de lluita per part de les classes populars passa per sumar forces en l\u2019\u00e0mbit d\u2019Europa per superar aquests projectes del capital que s\u00f3n l\u2019euro i la UE<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament a la l\u00ednia del BCE, s\u2019ha activat una l\u00ednia de pr\u00e9stecs a trav\u00e9s Mecanisme Europeu d\u2019Estabilitat (MEDE). Novament, aquest \u00e9s un instrument per realitzar pr\u00e9stecs anti-crisi que passa per sobre de la prohibici\u00f3 de rescatar-se entre estats establerta en l\u2019article 125 del Tractat de Funcionament de la UE (la famosa cl\u00e0usula \u00abanti-rescats\u00bb). Per aquesta ra\u00f3 aquest opac instrument financer es va fer fora dels tractats europeus i es va establir al parad\u00eds fiscal de Luxemburg, sense un proc\u00e9s democr\u00e0tic i sota legislaci\u00f3 brit\u00e0nica. Aquest mecanisme requereix que els estats que demanin pr\u00e9stecs signin Memor\u00e0ndums comprometent-se a retallades sobre la despesa social, privatitzacions i mercantilitzacions. Tanmateix, el passat 9 d\u2019abril l\u2019Eurogrup va acordar activar pr\u00e9stecs sense condicions per valor de 365.000 milions d\u2019euros (240.000 dels quals seran prestats pel MEDE i aniran destinats a despesa sanit\u00e0ria directa i indirecta; 100.000 per a subsidis d\u2019atur i 25.000 per donar suport a 200.000 milions d\u2019euros en pr\u00e9stecs bancaris a empreses amb problemes de liquiditat, amb especial focus en les PIMES).<\/p>\n\n\n\n

En la mateixa reuni\u00f3 es va arribar a un comprom\u00eds de posposar les converses per crear un altre fons per a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica al Consell del 23 d\u2019abril. En aquestes converses est\u00e0 encabit el fam\u00f3s debat dels eurobons (o coronabons), sobre els que no hi ha acord: els estats del centre, especialment Alemanya i Holanda, no volen compartir riscos ni transferir diners als de la perif\u00e8ria sud sense que aix\u00f2 vagi relacionat a condicions econ\u00f2miques estrictes; en canvi, els pa\u00efsos com Espanya i It\u00e0lia demanen que se\u2019ls prestin diners fruit d\u2019un endeutament compartit i que no vagi associat a cap condici\u00f3 d\u2019austeritat.<\/p>\n\n\n\n

Abans del Consell del dijous 23 el govern espanyol va fer una proposta de crear un fons d\u20191,5 bilions d\u2019euros, finan\u00e7at amb endeutament perpetu garantit pel pressupost de l\u2019euro i que podria finan\u00e7ar aquells pa\u00efsos que m\u00e9s ho necessitin. Aquesta nova variant de coronabons, concentra molts dels aspectes als quals s\u2019han estat oposant els pa\u00efsos centreeuropeus en els darrers anys. Per aquesta ra\u00f3, tot i que el titular de l\u2019acord \u00e9s que hi ha un comprom\u00eds per mobilitzar m\u00e9s d\u2019un bili\u00f3 d\u2019euros, en realitat nom\u00e9s es va arribar a un acord d\u2019ampliar el pressupost europeu en unes d\u00e8cimes de PIB, repartint-se uns modestos 100.000 milions d\u2019euros anuals durant tres anys i fent servir aix\u00f2 de base per intentar captar inversi\u00f3 privada, a l\u2019estil del Pla Juncker. Com ja ha adm\u00e8s la Cort d\u2019Auditors de la UE, aquest tipus d\u2019esquema no va servir per generar nova inversi\u00f3, sin\u00f3 que nom\u00e9s va integrar inversi\u00f3 que s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft igualment dins dels mecanismes burocr\u00e0tics de la UE. \u00c9s previsible que ara passi el mateix.<\/p>\n\n\n\n

It\u00e0lia i Espanya, per tant, tornen a fracassar davant el poder de Merkel i els seus aliats, que tenen molt m\u00e9s clar com funciona la UE. Des del 2010 tant It\u00e0lia com Espanya s\u2019han posicionat sovint com a crosses pol\u00edtiques dels estats poderosos de l\u2019Eurozona sense fer-se costat i abandonant tamb\u00e9 a la seva sort a estats m\u00e9s petits i en pitjors condicions com Gr\u00e8cia o Xipre.<\/p>\n\n\n\n

Caldr\u00e0 realitzar i finan\u00e7ar pol\u00edtiques de planificaci\u00f3 econ\u00f2mica per als sectors productius, i alhora establir un sistema de rendes p\u00fabliques perqu\u00e8 es mantingui el consum i el benestar de la poblaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Tanmateix, cap de les pol\u00edtiques que hem esmentat fins ara no se surten del marc mental del monetarisme (la doctrina fiscal i monet\u00e0ria del neoliberalisme), i obren la porta a qu\u00e8 es produeixin novament pol\u00edtiques de retallades per tornar a reduir el d\u00e8ficit quan la crisi sanit\u00e0ria passi. Aquestes protegeixen la banca contra possibles p\u00e8rdues degudes a impagaments, mentre que no en socialitzen els possibles beneficis. A m\u00e9s, les mesures fins ara esmentades generaran un deute p\u00fablic que s\u2019haur\u00e0 de retornar en el futur amb els impostos que paguen molt majorit\u00e0riament els ciutadans. Per tant, de la butxaca futura dels ciutadans sortiran els diners per les mesures que en gran part tenen l\u2019objectiu de rescatar els poderosos i molt menys a les persones. Si l\u2019objectiu \u00e9s que aquesta crisi no la paguin els mateixos de sempre, seria necessari combinar el finan\u00e7ament dels d\u00e8ficits per part del BCE, com hem comentat abans, amb una reforma fiscal progressiva perqu\u00e8 el deute que s\u00ed que generin els Estats el paguin els que tenen una major capacitat econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Els defensors de l\u2019ortod\u00f2xia neocl\u00e0ssica diran que aquestes pol\u00edtiques heterodoxes generaran molts problemes, com per exemple nivells molt importants d\u2019inflaci\u00f3. Perqu\u00e8 aix\u00f2 no succeeixi en una situaci\u00f3 de crisi com l\u2019actual, s\u2019ha de treballar per evitar que hi hagi una crisi d\u2019oferta (caiguda de la producci\u00f3 a causa de la destrucci\u00f3 de teixit productiu) i alhora donar suport a la demanda i al consum. Per aix\u00f2 caldr\u00e0 realitzar i finan\u00e7ar pol\u00edtiques de planificaci\u00f3 econ\u00f2mica per als sectors productius, i alhora establir un sistema de rendes p\u00fabliques perqu\u00e8 es mantingui el consum i el benestar de la poblaci\u00f3. Si s\u2019eviten els problemes de subministrament i la destrucci\u00f3 generalitzada del teixit productiu pel costat de l\u2019oferta no s\u2019haurien de produir problemes amb la inflaci\u00f3, atesa la debilitat actual de la demanda. De fet, nivells moderats d\u2019inflaci\u00f3 amb unes garanties pol\u00edtiques de manteniment del valor de rendes p\u00fabliques i salaris, pot ser benefici\u00f3s en un context d\u2019alt endeutament. En aquesta situaci\u00f3 la inflaci\u00f3 a qui m\u00e9s perjudica seria aquells que tenen grans quantitats de capital atresorada i aquells que cobren gran quantitat de deutes i lloguers, entre altres tipus de rendistes.<\/p>\n\n\n\n

Com hem comentat abans, \u00e9s veritat que els Tractats de la UE impedeixen que el BCE deixi diners directament els estats, per\u00f2 s\u00f3n tractats que s\u2019hauran de deixar enrere. \u00c9s absurd i c\u00ednic al\u00b7legar que unes lleis que, suposadament, neixen de la societat prohibeixen fer les pol\u00edtiques m\u00e9s favorables pels ciutadans i els condemnen a patir una crisi injusta i innecess\u00e0ria. A no ser que l\u2019objectiu d\u2019aquestes lleis sigui un altre i no el de garantir el benestar social. Si aquest finan\u00e7ament directe no es produeix, els estats han de gastar de totes maneres el que sigui necessari per mantenir la societat dempeus. Si les institucions de la UE es neguen a finan\u00e7ar aquest deute o volguessin imposar mesures d\u2019austeritat com a condici\u00f3 per a fer-ho caldr\u00e0 no deixar-se extorsionar i plantejar opcions per estatitzar les pol\u00edtiques monet\u00e0ria i fiscal i reduir el pes de l\u2019endeutament de forma unilateral.<\/p>\n\n\n\n

Com deia Josep Fontana, la UE es va construir a partir de la II Guerra Mundial amb\u00a0dues\u00a0promeses socials: la pau universal i la desaparici\u00f3 de la pobresa i disminuci\u00f3 de la desigualtat. Cap de les dues s\u2019ha complert, i no ha sigut aix\u00ed perqu\u00e8 l\u2019objectiu real de la UE \u00e9s constituir el marc geopol\u00edtic m\u00e9s favorable\u00a0pels\u00a0interessos del capital europeu. Per tant, qualsevol proc\u00e9s de lluita per part de les classes populars passa per sumar forces\u00a0en l\u2019\u00e0mbit d\u2019Europa per superar aquests projectes del capital que s\u00f3n l\u2019euro i la UE.<\/p>\n\n\n\n

Article Original: CATARSI<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El finan\u00e7ament de les mesures econ\u00f2miques \u00e9s tan important com les mateixes pol\u00edtiques aplicades, especialment per determinar sobre qui recaur\u00e0 el cost de la crisi i de la seva gesti\u00f3, aix\u00ed com per saber qu\u00e8 passar\u00e0 amb la balan\u00e7a de poder.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[36,279,242],"class_list":["post-60953","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-banca","tag-bce","tag-unio-europea"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60953","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=60953"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60953\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":60957,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60953\/revisions\/60957"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=60953"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=60953"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=60953"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}