{"id":60926,"date":"2021-10-26T15:36:30","date_gmt":"2021-10-26T15:36:30","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=60926"},"modified":"2021-10-29T15:22:09","modified_gmt":"2021-10-29T15:22:09","slug":"capitalisme-21-el-virus-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2021\/10\/26\/capitalisme-21-el-virus-global\/","title":{"rendered":"Capitalisme-21, el virus global"},"content":{"rendered":"\n
\"Coronavirus<\/figure>\n\n\n\n

IVAN GORDILLO – DIRECTA 22\/06\/2021<\/p>\n\n\n\n

El 2020 passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com l\u2019any de la crisi del coronavirus i l\u2019enfonsament de l\u2019economia mundial. Els punts de fallida del sistema en l\u2019actual crisi han estat m\u00faltiples i diversos. Alguns, elements sist\u00e8mics que expliquen la din\u00e0mica del capital i els seus l\u00edmits. Altres, pilars que sustentaven la globalitzaci\u00f3 neoliberal en la seva fase actual de recomposici\u00f3. Hem presenciat la fragilitat de les societats del nostre entorn considerades \u00abdesenvolupades\u00bb on s\u2019ha posat en evid\u00e8ncia el col\u00b7lapse dels estats del benestar desballestats per d\u00e8cades de privatitzacions, retallades i erosi\u00f3 de les condicions laborals.<\/p>\n\n\n\n

Per sobre de totes aquestes esquerdes, trobem una crisi ecol\u00f2gica causada pel mode de producci\u00f3 capitalista. En la seva senda inevitablement expansiva, les accions portades a terme pel capital en la recerca de nous mercats rendibles i la persecuci\u00f3 d\u2019una major efici\u00e8ncia han trencat barreres metab\u00f2liques desafiant els mateixos l\u00edmits biol\u00f2gics de l\u2019ecosistema global. \u00c9s pr\u00e0cticament innegable que el capitalisme est\u00e0 posant en risc fins i tot la prevalen\u00e7a de la vida a la Terra.<\/p>\n\n\n\n

Un dels motius de la proliferaci\u00f3 de noves malalties vinculades a virus d\u2019origen animal es troba en l\u2019expansi\u00f3 del model agroindustrial amb l\u2019\u00fas intensiu de la terra i altres esp\u00e8cies. El coronavirus SARS-CoV-2 causant de la COVID-19, no \u00e9s m\u00e9s que l\u2019\u00faltim episodi d\u2019un reguitzell de grips i afeccions a les quals malauradament ens haurem d\u2019acostumar. I aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s la punta de l\u2019iceberg d\u2019una crisi ecol\u00f2gica de magnitud civilitzat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

En la seva senda inevitablement expansiva, les accions portades a terme pel capital en la recerca de nous mercats rendibles i la persecuci\u00f3 d\u2019una major efici\u00e8ncia han trencat barreres metab\u00f2liques desafiant els propis l\u00edmits biol\u00f2gics de l\u2019ecosistema global.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

L\u2019espoli permanent dels recursos naturals davant l\u2019abs\u00e8ncia de mecanismes institucionals capa\u00e7os d\u2019impedir les externalitats negatives est\u00e0 provocant conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores com el canvi clim\u00e0tic. L\u2019augment del nivell del mar causat pel desgla\u00e7 dels pols i les glaceres, la desaparici\u00f3 de zones costaneres, els canvis en el r\u00e8gim de precipitacions i les condicions meteorol\u00f2giques que se\u2019n deriven, aix\u00ed com els canvis en la vegetaci\u00f3 per l\u2019expansi\u00f3 de les sequeres, s\u00f3n els efectes m\u00e9s coneguts del canvi clim\u00e0tic. La comunitat cient\u00edfica parla d\u2019un nou per\u00edode geol\u00f2gic a causa de l\u2019activitat de la societat humana: l\u2019antropoc\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impacte sobre les poblacions \u00e9s igualment devastador. Alguns informes parlen de m\u00e9s de 350 milions de despla\u00e7ats per causes clim\u00e0tiques en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades, una poblaci\u00f3 que haur\u00e0 d\u2019abandonar les seves regions d\u2019origen per l\u2019impacte del canvi clim\u00e0tic en els seus modes de vida i el seu entorn. Els despla\u00e7ats clim\u00e0tics se sumaran als refugiats per motius pol\u00edtics o conflictes b\u00e8l\u00b7lics i als migrants per causes econ\u00f2miques.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes tres causes per les quals milions de persones fugen a la recerca d\u2019una vida digna tenen, en molts casos, un mateix origen en l\u2019expansi\u00f3 d\u2019un sistema depredador. La majoria de les riqueses naturals (minerals, gas, petroli, terra) espoliades per empreses transnacionals es troben en pa\u00efsos amb una hist\u00f2ria recent plagada de conflictes armats i nivells de pobresa cronificats. Al seu torn, moltes de les guerres actuals s\u00f3n causades pel nou imperialisme nord-americ\u00e0 i el repartiment d\u2019una geopol\u00edtica multipolar on les noves forces en pugna no volen quedar enrere.<\/p>\n\n\n\n

Alguns informes parlen de m\u00e9s de 350 milions de despla\u00e7ats per causes clim\u00e0tiques en les properes d\u00e8cades, una poblaci\u00f3 que haur\u00e0 d\u2019abandonar les seves regions d\u2019origen per l\u2019impacte del canvi clim\u00e0tic en els seus modes de vida i el seu entorn.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Darrerament han aparegut noves regions de desenvolupament econ\u00f2mic com el sud-est asi\u00e0tic, alguns pa\u00efsos del golf P\u00e8rsic o Sud-\u00e0frica. Per\u00f2 la poblaci\u00f3 del sud global castigada per la mis\u00e8ria i la manca d\u2019un futur viable segueix mirant majorit\u00e0riament cap als pa\u00efsos del centre, especialment els EUA i Europa, com possibles destins on trobar una feina i tenir una vida m\u00ednimament digna, des d\u2019on proporcionar ingressos a les seves fam\u00edlies al pa\u00eds natal o fins i tot instal\u00b7lar-se per viure-hi.<\/p>\n\n\n\n

Europa ha estat certament el lloc on els drets socials i les llibertats civils han arribat m\u00e9s lluny. Per\u00f2 en els darrers anys ha deixat de ser l\u2019espai d\u2019igualtat i protecci\u00f3 al que aspirava l\u2019esquerra continental. El creixement de partits pol\u00edtics d\u2019extrema dreta, contraris a l\u2019acollida de nouvinguts \u2013i l\u2019assumpci\u00f3 de posicions semblants per part de partits m\u00e9s centristes\u2013 ha visibilitzat una s\u00e8rie de problemes estructurals que van des del racisme hist\u00f2ric fins a l\u2019exploraci\u00f3 de formes pol\u00edtiques autorit\u00e0ries. Per\u00f2 un dels factors m\u00e9s determinants d\u2019aquest retroc\u00e9s democr\u00e0tic ha estat la progressiva destrucci\u00f3 de l\u2019estat del benestar i el detriment de les condicions laborals i, per conseq\u00fc\u00e8ncia, de la perspectiva de futur de la majoria de la poblaci\u00f3. Si b\u00e9 \u00e9s cert que Europa no \u00e9s un espai homogeni hist\u00f2ricament, socialment, culturalment, econ\u00f2micament i pol\u00edticament, aquest proc\u00e9s ha travessat el continent, amb diferents ritmes segons les resist\u00e8ncies que han estat capaces d\u2019aixecar les forces sindicals, pol\u00edtiques i socials.<\/p>\n\n\n\n

Aquest lent, per\u00f2 ininterromput desballestament de l\u2019estat del benestar es va iniciar \u2013i no \u00e9s casual\u2013 coincidint amb la reconversi\u00f3 industrial iniciada despr\u00e9s de l\u2019esgotament del model fordista de postguerra. Per altra banda, deixant enrere el model keynesi\u00e0, la nova pol\u00edtica econ\u00f2mica se centrava en la reducci\u00f3 fiscal afavorint el capital i les rendes altes, la desregulaci\u00f3 del mercat de treball, la privatitzaci\u00f3 d\u2019empreses estatals, la mercantilitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics i la reducci\u00f3 de les prestacions socials. L\u2019agenda neoliberal, en la seva versi\u00f3 europea, ha estat capitanejada pel desplegament institucional de la Uni\u00f3 Europea com espai favorable a la liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica. La moneda comuna \u2013l\u2019euro, introdu\u00efda a principis dels 2000, per\u00f2 pol\u00edticament definida als anys noranta amb el Tractat de Maastricht\u2013, ha esdevingut la palanca definitiva per convertir els diferencials de productivitat entre pa\u00efsos en reduccions salarials. En nom de la competitivitat global, s\u2019ha establert una UE centre-perif\u00e8rica, on unes regions han concentrat el desenvolupament econ\u00f2mic de major valor afegit (el que es coneix com a Banana blava)<\/em> i altres han quedat relegades a activitats immobili\u00e0ries i sectors precaritzants com el turisme (el que es coneix com a Banana daurada<\/em>). Al mateix temps, la ind\u00fastria pesant i manufacturera era deslocalitzada a la recerca de m\u00e0 d\u2019obra barata al continent asi\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Las conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019onada de privatitzacions al sector de la sanitat, especialment a Catalunya i la comunitat de Madrid, es poden quantificar en vides humanes.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\u00c9s en aquest context europeu on l\u2019aparici\u00f3 de la pand\u00e8mia de la COVID-19 ha mostrat totes les fragilitats d\u2019un estat del benestar desdibuixat per d\u00e8cades de gesti\u00f3 neoliberal i colpejat per l\u2019austeritat imposada durant la darrera crisi. Pa\u00efsos com It\u00e0lia, Espanya o Fran\u00e7a, amb alguns dels sistemes sanitaris suposadament m\u00e9s robustos del m\u00f3n, han patit un col\u00b7lapse letal. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019onada de privatitzacions al sector de la sanitat, especialment a Catalunya i la comunitat de Madrid, es poden quantificar en vides humanes. La infradotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria i les minvants r\u00e0tios per c\u00e0pita dels \u00faltims anys pel que fa als llits d\u2019UCI, personal sanitari i equipaments expliquen el desbordament que ha patit la sanitat p\u00fablica. Aquesta situaci\u00f3 ha obligat els centres hospitalaris a establir criteris d\u2019acceptaci\u00f3 de pacients i prioritzaci\u00f3 del tractament segons l\u2019edat i les possibilitats de superar la malaltia. Quan d\u00e8iem \u201cles retallades maten\u201d ens refer\u00edem a aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 governamental d\u2019aquesta crisi sanit\u00e0ria ha estat asim\u00e8trica \u2013com no podia ser d\u2019altra manera en el capitalisme, on les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de la poblaci\u00f3 estan en concurr\u00e8ncia amb l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis i la din\u00e0mica de valoritzaci\u00f3 del capital. Davant de l\u2019imminent col\u00b7lapse sanitari es va imposar, amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma, un confinament generalitzat de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 els termes d\u2019aquest confinament han estat redefinits progressivament amb el c\u00e0lcul dels costos que podria provocar la hibernaci\u00f3 temporal de l\u2019economia. La insufici\u00e8ncia de les mesures per pal\u00b7liar la manca d\u2019ingressos que el confinament suposava per una part important de la poblaci\u00f3, contrastava amb la dilig\u00e8ncia per reactivar sectors econ\u00f2mics no essencials. Gran part del paquet d\u2019ajudes econ\u00f2miques ha estat sotm\u00e8s als criteris de les entitats financeres que han esdevingut, davant la manca d\u2019una banca p\u00fablica, els subministradors de cr\u00e8dit a empreses i fam\u00edlies. L\u2019Estat es compromet com avalador d\u2019aquestes operacions assumint per tant els riscos d\u2019impagament \u2013una vegada m\u00e9s\u2013 a costa del contribuent. Per\u00f2 el marge de beneficis es quedar\u00e0 als balan\u00e7os dels bancs. En l\u2019actual context de tipus d\u2019inter\u00e8s negatiu, on els bancs reben diners gratis prestar amb tipus d\u2019inter\u00e8s positius, arribant en alguns casos fins al 4-5%, sembla un negoci rod\u00f3. Novament s\u2019imposa la m\u00e0xima liberal de privatitzaci\u00f3 dels guanys i socialitzaci\u00f3 de les p\u00e8rdues, especialment dolorosa aquesta vegada, en saber que el sector bancari no tornar\u00e0 mai el rescat de fa uns anys, valorat en m\u00e9s de 60.000 milions d\u2019euros, el FROB segueix arrossegant p\u00e8rdues i les accions de la Sareb no semblen anar en la direcci\u00f3 desitjada quant a la gesti\u00f3 del parc d\u2019habitatge adquirit als bancs ru\u00efnosos.<\/p>\n\n\n\n

La baixada d\u2019impostos a les empreses dels darrers temps ha debilitat la resposta que hauria tingut un sistema sanitari m\u00e9s preparat, afectant aix\u00ed de retruc el teixit empresarial afavorit fiscalment.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La lluita contra la pand\u00e8mia, en un context capitalista com el nostre, ha evidenciat totes les contradiccions del sistema. Les reformes fiscals dels \u00faltims anys, favorables al capital, obe\u00efen a la necessitat de les empreses d\u2019augmentar la competitivitat i esdevenir rendibles. Per\u00f2 el que a curt termini \u00e9s avantatj\u00f3s, a llarg termini es pot convertir en contraproduent. La caiguda de la recaptaci\u00f3 i l\u2019afebliment del sector p\u00fablic t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies com les que hem patit durant el pitjor episodi de la pand\u00e8mia, especialment entre la poblaci\u00f3 afectada per la malaltia i les fam\u00edlies que s\u2019han trobat sense ingressos d\u2019un dia per l\u2019altre. Per\u00f2 tamb\u00e9 per les empreses, ja que, davant l\u2019aturada de l\u2019activitat econ\u00f2mica, i la congelaci\u00f3 de la cadena de cobraments i pagaments, la seva continu\u00eftat, estava en q\u00fcesti\u00f3. La baixada d\u2019impostos a les empreses dels darrers temps ha debilitat la resposta que hauria tingut un sistema sanitari m\u00e9s preparat, afectant aix\u00ed de retruc el teixit empresarial afavorit fiscalment. Aquest impacte segueix una l\u00f2gica similar al que provoca la desregulaci\u00f3 del mercat laboral: l\u2019abaratiment de l\u2019acomiadament i les reduccions del salari real \u2013avantatges per a cada empresa individualment\u2013, \u00e9s perjudicial per al conjunt de l\u2019economia at\u00e8s que la caiguda de la capacitat de compra de les fam\u00edlies debilita la demanda i, per tant, les vendes de les empreses.<\/p>\n\n\n\n

La predilecci\u00f3 pel lliure mercat i la regulaci\u00f3 favorable al capital i les inversions internacionals seguia una racionalitat capitalista pr\u00f2pia del liberalisme. Despr\u00e9s de la crisi de sobreproducci\u00f3 dels anys setanta, davant un capitalisme de baixa rendibilitat i una economia mundial altament competitiva tot l\u2019excedent s\u2019havia de destinar al capital. No es podia seguir alimentant el pacte social de postguerra. Si es volia seguir la cursa de la competitivitat els impostos feien nosa. Calia desmuntar l\u2019edifici de l\u2019estat del benestar constru\u00eft amb aquesta fiscalitat progressiva per donar pas a la globalitzaci\u00f3 neoliberal.<\/p>\n\n\n\n

El model neoliberal de les darreres d\u00e8cades del segle XX, amb una preemin\u00e8ncia del capital financer, va patir un fort correctiu amb la crisi del 2008 i posterior recessi\u00f3. La crisi actual provocada per la pand\u00e8mia sorgeix en aquest moment d\u2019esgotament d\u2019un r\u00e8gim de despossessi\u00f3, el de la globalitzaci\u00f3 neoliberal, que ja ho havia donat tot de si \u2013o m\u00e9s aviat, pres\u2013 i es trobava en plena recomposici\u00f3. La sobtada frenada de l\u2019economia pel confinament, en pr\u00e0cticament tots els sectors productius alhora, ha fet que el col\u00b7lapse sigui m\u00e9s estrepit\u00f3s. Per\u00f2 els indicadors que han saltat pels aires ja estaven en alerta m\u00e0xima pr\u00e0cticament a l\u2019espera de qualsevol incident. Amb les dades al davant, era francament dif\u00edcil sostenir que 2017-18 fossin els anys de \u00abla sortida de la crisi\u00bb. La llarga crisi de beneficis, la crisi de sobreproducci\u00f3 i el nivell de sobrecapacitat productiva acumulada s\u00f3n els tres grans s\u00edmptomes d\u2019una crisi sist\u00e8mica que en el capitalisme sempre es produir\u00e0 paradoxalment per exc\u00e9s no per defecte. Hi ha \u201cmassa de tot\u201d en molts i molt diferents sectors econ\u00f2mics i el mal del sistema \u00e9s la incapacitat per repartir aquest excedent entre una poblaci\u00f3 mundial plagada de necessitats no cobertes. Aqu\u00ed rau la paradoxa criminal del capitalisme, un sistema que ha aconseguit desenvolupar unes forces productives capaces de generar un excedent molt per sobre de les necessitats reals de la poblaci\u00f3, generant-lo a costa del medi ambient i la vida de la classe treballadora, per\u00f2 caracteritzat per unes relacions socials que impossibiliten que aquest excedent sigui repartit basant-se en aquestes necessitats i sigui en canvi acaparat per una minoria sota el sacre mandat de la propietat privada i el mercat.<\/p>\n\n\n\n

Cal recordar la depend\u00e8ncia i fragilitat d\u2019una comunitat que mai podr\u00e0 ser protegida amb l\u2019individualisme, la compet\u00e8ncia i la persecuci\u00f3 del benefici privat, sin\u00f3 amb col\u00b7lectivitat, cooperaci\u00f3, b\u00e9 com\u00fa i planificaci\u00f3 en base a les necessitats socials.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Dues institucions \u2013la propietat privada i el mercat\u2013 que han fet aig\u00fces davant del repte d\u2019assignar uns b\u00e9ns b\u00e0sics enfront de la urg\u00e8ncia de la pand\u00e8mia. Fins i tot liberals reconeguts, en una peculiar mutaci\u00f3 sobtada, han fet crides a la intervenci\u00f3 de l\u2019estat per fer front a aquestes fallides. Pocs dubtes ens queden ara sobre la necessitat d\u2019una planificaci\u00f3 econ\u00f2mica democr\u00e0tica i la recuperaci\u00f3 de la sobirania productiva, si volem preservar la capacitat de reacci\u00f3 de la societat en elements tan b\u00e0sics per a la vida com la pr\u00f2pia salut.<\/p>\n\n\n\n

\u201cPosar la vida al centre\u201d podria ser el resum d\u2019un programa de transformaci\u00f3 social contra aquest sistema assass\u00ed. Cal recordar la depend\u00e8ncia i fragilitat d\u2019una comunitat que mai podr\u00e0 ser protegida amb l\u2019individualisme, la compet\u00e8ncia i la persecuci\u00f3 del benefici privat, sin\u00f3 amb col\u00b7lectivitat, cooperaci\u00f3, b\u00e9 com\u00fa i planificaci\u00f3 d\u2019acord amb les necessitats socials. Els sectors que s\u2019han erigit en essencials no han estat altres que la salut, l\u2019alimentaci\u00f3 i les cures. Aquesta crisi, amb la peculiaritat del confinament, ens ha evidenciat quelcom que els vels capitalistes no ens deixaven veure amb tanta claredat: la sup\u00e8rflua, innecess\u00e0ria i, fins i tot, nociva, producci\u00f3 destinada al benefici per se. La mistificaci\u00f3 del capital com valor que es valora a si mateix, on el propietari arrisca la seva inversi\u00f3 i necessita la per\u00edcia individual per entendre quins productes s\u2019ajusten a la necessitat del mercat ha quedat en absoluta evid\u00e8ncia. Sense treball viu el capital no es valora, ans al contrari. Amb les treballadores a casa, sense fer funcionar la producci\u00f3, aquest capital immobilitzat sigui en diners o en centres de treball no feia m\u00e9s que depreciar-se. Especialment amb la diversitat de sectors rendistes que no han renunciat, ni tan sols temporalment, a seguir xuclant de la producci\u00f3 real. El capital financer i immobiliari s\u00f3n els m\u00e9s coneguts, per\u00f2 tamb\u00e9 la propietat intel\u00b7lectual, altres sectors improductius com la publicitat, l\u2019oci\u2026 o partides de l\u2019Estat com l\u2019ex\u00e8rcit, la Corona, etc.<\/p>\n\n\n\n

La llarga nit neoliberal va arribar fins els 2000. Per\u00f2, davant la imposibilitat de generar nous cicles estables de creixement, han estat quatre d\u00e8cades plagades de m\u00falitples sotracs econ\u00f2mics i financers<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La crisi dels anys setanta va esclatar per l\u2019esgotament del r\u00e8gim d\u2019acumulaci\u00f3 de postguerra i el model fordista de producci\u00f3 industrial, la mal anomenada \u00e8poca daurada del capitalisme<\/em> o els trenta gloriosos,<\/em> en refer\u00e8ncia al per\u00edode 1945-73. L\u2019augment dels preus del petroli va ser l\u2019epifenomen que acabaria caracteritzant la popularment coneguda com la crisi del petroli.<\/em> Per una banda, l\u2019esgotament de la capacitat de creixement de l\u2019economia sota un model keynesi\u00e0, on el sector p\u00fablic tenia una enorme participaci\u00f3 en l\u2019economia. Per altra banda, la fi dels acords de Bretton Woods, que havien establit l\u2019ordre econ\u00f2mic mundial despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, van donar pas a la contra-revoluci\u00f3 neoliberal.<\/p>\n\n\n\n

De la m\u00e0 dels partits conservadors primer, i de la socialdemocr\u00e0cia passada al liberalisme, despr\u00e9s, es va imposar la demolici\u00f3 lenta i llarga de l\u2019estat del benestar. La nova hegemonia posava en un tro les finances i obria espais per la inversi\u00f3 privada per mitj\u00e0 de privatitzacions, desregulaci\u00f3 del mercat de treball i de la protecci\u00f3 social, reformes fiscals favorables al capital i les grans fortunes i l\u2019expansi\u00f3 geogr\u00e0fica de la globalitzaci\u00f3 capitalista. El sistema-m\u00f3n esdevenia la f\u00e0brica global on la producci\u00f3 de masses es basa a abaratir els costos deslocalitzant ind\u00fastries i venent on es maximitza els beneficis.<\/p>\n\n\n\n

La crisi dels setanta no va ser la crisi del petroli, ni la del 2008 de les hipoteques escombraria, i aquesta no pot ser la crisi del coronavirus i la nova normalitat<\/p>

<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La llarga nit neoliberal va arribar fins als 2000. Per\u00f2 davant la impossibilitat de generar nous cicles estables de creixement, han estat quatre d\u00e8cades plagades de m\u00faltiples sotracs econ\u00f2mics i financers: les crisis del deute sobir\u00e0, la crisi bors\u00e0ria de 1987, la crisi del sud-est asi\u00e0tic els anys noranta, la crisi de les punt com<\/em> el 2001, etc. fins a arribar a la crisi de 2008. L\u2019esgotament del model de globalitzaci\u00f3 neoliberal era inajornable.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la crisi de 2008-2010 \u00e9s recordada com la crisi financera de les hipoteques escombraries, adquirides massivament durant l\u2019\u00e8poca daurada de la bombolla immobili\u00e0ria per fam\u00edlies de baixos ingressos. Qui no recorda la frase \u201chem viscut per sobre de les nostres possibilitats\u201d, utilitzada constantment per la propaganda dels governs i els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals? Tot per justificar el rescat dels bancs i les retallades. La recessi\u00f3 subseg\u00fcent encara era pressent deu anys m\u00e9s tard en una economia que mai va arribar a reactivar-se despr\u00e9s de l\u2019anterior crisi.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en aquesta llarga senda de transformacions del capitalisme on cal ubicar l\u2019actual crisi i fer-ho des d\u2019una perspectiva de la totalitat del sistema. Perqu\u00e8 la crisi dels setanta no va ser la crisi del petroli<\/em>, ni la del 2008 de les hipoteques escombraries<\/em>, i aquesta no pot ser la crisi del coronavirus i la nova normalitat<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Article original: Directa<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

IVAN GORDILLO – DIRECTA 22\/06\/2021 El 2020 passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com l\u2019any de la crisi del coronavirus i l\u2019enfonsament de l\u2019economia mundial. Els punts de fallida del sistema en l\u2019actual crisi han estat m\u00faltiples i diversos. Alguns, elements sist\u00e8mics que expliquen la din\u00e0mica del capital i els seus l\u00edmits. Altres, pilars que sustentaven la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[50,267],"class_list":["post-60926","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-covid"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60926","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=60926"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60926\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":60947,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60926\/revisions\/60947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=60926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=60926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=60926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}