{"id":60920,"date":"2021-10-25T19:35:55","date_gmt":"2021-10-25T19:35:55","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=60920"},"modified":"2021-10-29T15:19:04","modified_gmt":"2021-10-29T15:19:04","slug":"recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2021\/10\/25\/recuperacio-sense-ocupacio-latur-que-ve\/","title":{"rendered":"Recuperaci\u00f3 sense ocupaci\u00f3. L\u2019atur que ve."},"content":{"rendered":"\n
\"Imagen:<\/figure>\n\n\n\n

ELENA IDOATE – CATARSI 20\/02\/2019<\/p>\n\n\n\n

Jo ja li he dit, alcalde, que si es posava a vendre, es desnaturalitzava, que deixava de ser aturat en termes intol\u00f2gics, <\/em>Jos\u00e9 Luis Cuerda, Tiempo despu\u00e9s.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Podem afirmar que l\u2019atur \u00e9s un fenomen que \u00fanicament ha existit en el capitalisme i que forma part dels seus fonaments. Les empreses competeixen entre elles tot cercant maneres de produir m\u00e9s amb menys costos laborals per tal d\u2019obtenir m\u00e9s beneficis i acaparar els mercats. Aquesta din\u00e0mica ha fet que l\u2019economia mundial hagi desenvolupat una capacitat de producci\u00f3 de mercaderies brutal amb requeriments de treball cada cop m\u00e9s petits. Per\u00f2 aix\u00f2, en la majoria dels casos, no ha servit per a viure millor i treballar menys i ha generat un excedent de for\u00e7a de treball. L\u2019expulsi\u00f3 de m\u00e0 d\u2019obra fora dels circuits de producci\u00f3 \u00e9s una de les m\u00e0ximes expressions de la despossessi\u00f3 dels propis mitjans de vida a la qual el capitalisme sotmet a la for\u00e7a de treball.<\/p>\n\n\n\n

La participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en el treball mercantil no \u00e9s extensa. Les estad\u00edstiques de la OIT indiquen que, a banda dels 190 milions d\u2019aturats i aturades, el 38% de la poblaci\u00f3 mundial est\u00e0  fora de la for\u00e7a de treball. D\u2019aquests, el 70% dels que estan en edat de treballar s\u00f3n dones. A m\u00e9s a m\u00e9s, el 42% de la poblaci\u00f3 ocupada t\u00e9 un lloc de treball vulnerable.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s capitalisme, menys treball<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Quines din\u00e0miques creen aquest enorme excedent de for\u00e7a de treball? Principalment, els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics dirigits fonamentalment a estalviar llocs de treball tal com imposa l\u2019imperatiu de la compet\u00e8ncia entre capitals. Les formes de produir han anat incorporant m\u00e0quines i programes inform\u00e0tics que automatitzen els processos productius amb el resultat d\u2019una reducci\u00f3 de la quantitat d\u2019hores de feina per cada unitat de mercaderia. Es desenvolupen m\u00e0quines, robots i tot tipus de tecnologies que substitueixen activitats realitzades per les persones, redefinint processos i cadenes de producci\u00f3 per tal que les hores de treball viu siguin el m\u00e9s rendibles possibles. Amb certes excepcions, la tend\u00e8ncia va cap a la desqualificaci\u00f3 de les feines; convertint-se en accions simplificades que executen i enllacen un seguit de processos el m\u00e9s autom\u00e0tics possibles. No tan sols el treball esdev\u00e9 sobrer, sin\u00f3 que els seus coneixements i habilitats, especialment els m\u00e9s globals, esdevenen superflus.<\/p>\n\n\n\n

Els anomenats optimistes tecnol\u00f2gics<\/em> confien en l\u2019expansi\u00f3 d\u2019activitats que compensen la p\u00e8rdua de llocs de treball. Per\u00f2 el problema \u00e9s que gaireb\u00e9 totes les activitats s\u00f3n susceptibles de ser substitu\u00efdes per m\u00e0quines i els sectors emergents contenen encara m\u00e9s tecnologia. Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics actuals i futurs suposaran canvis rellevants en el m\u00f3n de la producci\u00f3. El desenvolupament de la rob\u00f2tica que incorpora c\u00e0lculs espacials i versatilitat, entre d\u2019altres prestacions, podr\u00e0 automatitzar tot tipus de feines treball, fins i tot aquelles que no s\u00f3n rutin\u00e0ries ni repetitives. El comer\u00e7, l\u2019hostaleria, la distribuci\u00f3 i la ind\u00fastria ja n\u2019estan notant l\u2019impacte, que s\u2019estendr\u00e0 a activitats com la sanitat i l\u2019educaci\u00f3. Els llocs de treball creatius i d\u2019an\u00e0lisi tamb\u00e9 estan amena\u00e7ats per la tecnologia de les macrodades i el desenvolupament d\u2019algoritmes d\u2019aprenentatge autom\u00e0tic i altres formes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n\n\n\n

Tot apunta que l\u2019automatitzaci\u00f3 del treball conduir\u00e0 en el futur a una situaci\u00f3 d\u2019excedent brutal de llocs de feina. Martin Ford explica que \u201csens dubte el treball poc especialitzat continuar\u00e0 veient-se afectat, per\u00f2 tamb\u00e9 molts llocs directius que han estat exclusivament per a titulats universitaris els quals estan a punt d\u2019adonar-se que les seves feines es troben a la corda fluixa per l\u2019automatitzaci\u00f3 i els algoritmes predictius\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tot apunta que l\u2019automatitzaci\u00f3 del treball conduir\u00e0 en el futur a una situaci\u00f3 d\u2019excedent brutal de llocs de feina<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La sobrecapacitat estructural i el continu desenvolupament de les tecnologies estalviadores de llocs de feina s\u00f3n alguns dels factors que expliquen un dels fen\u00f2mens m\u00e9s recents del capitalisme actual: la recuperaci\u00f3 sense ocupaci\u00f3. Les darreres crisis s\u2019han saldat amb una reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica, assolint nivells de producci\u00f3 i beneficis sense precedents, per\u00f2 sense crear prou llocs de feina com per a mantenir baixos els nivells d\u2019atur. Arran de la darrera crisi del 2008, les empreses han intensificat l\u2019explotaci\u00f3 del treball produint m\u00e9s amb menys plantilla i han incorporat tecnologies que accentuen aquest fenomen. Per tant, per analitzar la destrucci\u00f3 dels llocs de treball no ens hem de fixar nom\u00e9s en les crisis sin\u00f3 tamb\u00e9 en les recuperacions. Un exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la relocalitzaci\u00f3 d\u2019ind\u00fastries cap als seus pa\u00efsos d\u2019origen desindustrialitzats durant la globalitzaci\u00f3, on s\u2019instal\u00b7len m\u00e0quines molt potents per\u00f2 tan sols uns pocs llocs de feina.<\/p>\n\n\n\n

El volum de persones desocupades dep\u00e8n d\u2019altres variables que modifiquen la incorporaci\u00f3 o la retirada de la poblaci\u00f3 activa. Amb la globalitzaci\u00f3, el capitalisme ha afegit quantitats ingents de m\u00e0 d\u2019obra al treball assalariat d\u2019economies com la Xina, la \u00cdndia i del sud-est asi\u00e0tic, mentre que en alguns territoris desindustrialitzats es concentren alts \u00edndex d\u2019atur. En l\u2019evoluci\u00f3 de la m\u00e0 d\u2019obra operen mecanismes sexistes i tamb\u00e9 racistes, com les fronteres, lleis i intervencions armades que limiten la incorporaci\u00f3 als mercats de treball occidentals de les persones que migren o voldrien migrar. S\u00f3n moltes les variables que influeixen en la incorporaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a l\u2019activitat laboral, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 a l\u2019atur, i la seva magnitud dep\u00e8n de la capacitat de les societats de mantenir econ\u00f2micament a les persones al marge de l\u2019activitat laboral mitjan\u00e7ant prestacions p\u00fabliques i el repartiment d\u2019ingressos familiars. Per exemple, les dades de l\u2019Eurostat indiquen que a la UE el 78,9% de la poblaci\u00f3 en edat de treballar est\u00e0 en situaci\u00f3 d\u2019activitat, mentre que a Catalunya, on la taxa d\u2019atur \u00e9s m\u00e9s elevada, el percentatge \u00e9s del 84%. Si Catalunya tingu\u00e9s la taxa d\u2019activitat mitjana de la UE, 240.000 persones sortirien de la poblaci\u00f3 activa i la taxa d\u2019atur es reduiria a la meitat.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019evoluci\u00f3 de la m\u00e0 d\u2019obra operen mecanismes sexistes i tamb\u00e9 racistes, com les fronteres, lleis i intervencions armades que limiten la incorporaci\u00f3 als mercats de treball occidentals de les persones que migren o voldrien migrar<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Si l\u2019atur \u00e9s fruit del capitalisme, tamb\u00e9 cal considerar que \u00e9s resultat d\u2019una concepci\u00f3 patriarcal del treball i de l\u2019activitat. El treball de cures, relegat a la fam\u00edlia patriarcal i assignat a les dones, suposa una gran quantitat d\u2019hores de treball que es realitzen al marge de l\u2019ocupaci\u00f3 i de l\u2019atur. La incorporaci\u00f3 de la dona en el treball mercantil ha suposat un increment de la for\u00e7a laboral. Aquest nou enlla\u00e7a dues tensions: la contradicci\u00f3 entre l\u2019excedent de treball i l\u2019expansi\u00f3 d\u2019activitats que empren m\u00e0 d\u2019obra precaritzada, i el conflicte entre la reproducci\u00f3 de la vida i l\u2019acumulaci\u00f3 de capital. Els llocs de treball a temps parcial ila retirada durant llargs per\u00edodes de la vida laboral que caracteritzen el treball mercantil de les dones exemplifiquen aquestes tensions. Com explica Maria Pazos Mor\u00e1n, \u201cles abs\u00e8ncies femenines per raons de cures, i especialment per maternitat (\u2026) poden convertir-se en definitives per abandonament propi o per acomiadament, sobretot en pa\u00efsos amb m\u00e9s gran inestabilitat laboral, precarietat i atur, aix\u00ed com escassedat de serveis p\u00fablics i manca d\u2019implicaci\u00f3 dels homes\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El treball de cures, relegat a la fam\u00edlia patriarcal i assignat a les dones, suposa una gran quantitat d\u2019hores de treball que es realitzen al marge de l\u2019ocupaci\u00f3 i de l\u2019atur<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 neoliberal de l\u2019atur<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

De la mateixa manera que el treball assalariat ha experimentat un conjunt de transformacions i s\u2019han generalitzat formes de treball prec\u00e0ries, l\u2019atur al seu torn ha patit una s\u00e8rie de canvis. Simplificant molt, ens trobem amb un atur cada cop m\u00e9s segmentat. D\u2019una banda, hi ha l\u2019atur anomenat de dif\u00edcil ocupaci\u00f3. El grup de persones en atur de llarga durada augmenta mentre que es redueix l\u2019atur global. D\u2019altra banda, hi ha un segment de l\u2019atur que rep l\u2019atenci\u00f3 dels programes d\u2019ocupaci\u00f3 que se centren en millorar l\u2019ocupabilitat de la for\u00e7a de treball, per tal que les persones aturades disposin de les qualificacions i capacitats requerides per les empreses. La col\u00b7locaci\u00f3 en l\u2019ocupaci\u00f3 sovint s\u2019aconsegueix dotant a la m\u00e0 d\u2019obra d\u2019habilitats molt simples que els fan aconseguir llocs de treball en els quals, al seu torn, s\u00f3n f\u00e0cilment substitu\u00efbles.<\/p>\n\n\n\n

La urg\u00e8ncia de reduir l\u2019atur empeny les institucions a fomentar grans projectes d\u2019inversi\u00f3 que es basen en treball precari, com s\u00f3n el turisme i la log\u00edstica. Tamb\u00e9 impulsa la for\u00e7a de treball a entrar en formes de treball no regularitzades, sense una estructura salarial o d\u2019horaris. Sota el paraig\u00fces de l\u2019emprenedoria <\/em>es fomenten formes d\u2019autoocupaci\u00f3 prec\u00e0ria, com bona part de l\u2019anomenada economia col\u00b7laborativa<\/em>, que amena\u00e7a d\u2019estendre\u2019s des del transport, la distribuci\u00f3 i la cultura fins a altres sectors.  Les institucions tamb\u00e9 bonifiquen contractes de treball que no compleixen els est\u00e0ndards laborals, com els plans d\u2019ocupaci\u00f3 i els contractes de formaci\u00f3. Els contractes de pr\u00e0ctiques es troben estesos en \u00e0mbits tan diferents com la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria i l\u2019hostaleria.<\/p>\n\n\n\n

Repensar les reivindicacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019ex\u00e8rcit de reserva \u00e9s l\u2019\u00e0mbit en qu\u00e8 s\u2019estructura el mercat de treball i es precaritzen els llocs de feina. La gesti\u00f3 neoliberal de l\u2019atur absorbeix el treball sobrant i gestiona el reempla\u00e7ament de la m\u00e0 d\u2019obra, regenerant el mercat de treball d\u2019acord amb els canvis organitzatius, tecnol\u00f2gics, sectorials i territorials de l\u2019acumulaci\u00f3 de capital. Si l\u2019an\u00e0lisi tradicional del mercat de treball establia una dicotomia ocupaci\u00f3 \/ atur, ara aquesta frontera s\u2019est\u00e0 esborrant. L\u2019atur connecta processos de creaci\u00f3, destrucci\u00f3 i modificaci\u00f3 de llocs de treball en un capitalisme d\u2019acumulaci\u00f3 flexible i canviant. Per aix\u00f2 \u00e9s important per a les esquerres incidir-hi.<\/p>\n\n\n\n

Els partits i sindicats tradicionals en els millors dels casos mantenen discursos basats en la plena ocupaci\u00f3 mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques laborals i macroecon\u00f2miques expansives, per\u00f2 en realitat s\u2019han adherit a la flexibilitzaci\u00f3 i desregulaci\u00f3 laboral. Fora d\u2019aquests espais pol\u00edtics, cal un replantejament de la q\u00fcesti\u00f3 del treball que consideri de manera central l\u2019abs\u00e8ncia de treball.<\/p>\n\n\n\n

Una de les propostes que va adquirir rebre atenci\u00f3 amb la crisi del 2008 \u00e9s la de l\u2019ocupador d\u2019\u00faltima inst\u00e0ncia<\/em>. D\u2019acord amb aquest model, el sector p\u00fablic s\u2019encarrega de donar feina a tothom que no en troba a l\u2019economia privada, produint una s\u00e8rie de b\u00e9ns i serveis no rendibles per\u00f2 s\u00ed socialment necessaris. D\u2019aquesta manera, el segment p\u00fablic acaba impulsant la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica del mercat privat perqu\u00e8 impulsa la demanda interna. Aquesta proposta t\u00e9 una s\u00e8rie de virtuts i potencialitats, perqu\u00e8 es basa en la import\u00e0ncia d\u2019un segment no mercantil i basat en els valors d\u2019\u00fas que podria adquirir un protagonisme que deix\u00e9s al sector privat en una posici\u00f3 subordinada. Per\u00f2 \u00e9s molt possible que passi el contrari. Podria el sector p\u00fablic acabar sent una mera activaci\u00f3 del sector privat, que acapararia tots els beneficis i continuaria destruint llocs de feina perqu\u00e8 no s\u2019hauria de preocupar de fomentar la demanda interna? I si el sector p\u00fablic s\u2019acab\u00e9s limitant a proveir al privat de m\u00e0 d\u2019obra preparada i d\u00f2cil repetint els esquemes de la gesti\u00f3 neoliberal de l\u2019atur?<\/p>\n\n\n\n

El problema no \u00e9s que el treball l\u2019acaparin les m\u00e0quines en detriment de la m\u00e0 d\u2019obra, la q\u00fcesti\u00f3 fonamental \u00e9s que el capital acapara els beneficis<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Nick Srnicek i Alex Williams formulen un programa que respon al fet que, davant de les tensions de l\u2019automatitzaci\u00f3 del treball, \u201cel projecte pol\u00edtic de l\u2019esquerra del segle XXI ha de ser construir una economia en qu\u00e8 la gent ja no depengui del treball remunerat per sobreviure\u201d. La seva aposta combina la reducci\u00f3 de la jornada laboral sense disminuci\u00f3 salarial i l\u2019establiment de la renda b\u00e0sica dins d\u2019un paradigma de la m\u00e0xima automatitzaci\u00f3 del treball. L\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica d\u2019aquestes propostes, aix\u00ed com la de l\u2019ocupador d\u2019\u00faltima inst\u00e0ncia<\/em>, topa amb unes dificultats gegantines, que precisament reflecteixen el seu potencial transformador. Com es podran finan\u00e7ar les rendes universals i els ocupadors a \u00faltima inst\u00e0ncia de les persones expulsades del treball? Com es pot aconseguir disposar de la for\u00e7a pol\u00edtica per a obligar el capital a repartir les rendes? Les empreses que continuaran cercant ampliar la seva competitivitat reduint llocs de feina es podran permetre retribuir les hores no treballades de les jornades laborals redu\u00efdes o drenar recursos cap a l\u2019esfera p\u00fablica? El problema no \u00e9s que el treball l\u2019acaparin les m\u00e0quines en detriment de la m\u00e0 d\u2019obra, la q\u00fcesti\u00f3 fonamental \u00e9s que el capital acapara els beneficis. Amb tot, plantejar-se el repartiment de la renda al marge del treball \u00e9s un repte que respondr\u00e0 a una realitat inevitable.<\/p>\n\n\n\n

Article original: Catarsi<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Malgrat el fort augment dels nivells de producci\u00f3 i beneficis de les empreses, no s\u2019han creat prou llocs de treball com per al manteniment de nivells baixos d\u2019atur. Quines s\u00f3n les din\u00e0miques que alimenten i expandeixen l\u2019atur?<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[31,68,269],"class_list":["post-60920","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-atur","tag-crisi","tag-paro"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60920","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=60920"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60920\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":60942,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60920\/revisions\/60942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=60920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=60920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=60920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}