{"id":60912,"date":"2021-10-24T08:43:14","date_gmt":"2021-10-24T08:43:14","guid":{"rendered":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/?p=60912"},"modified":"2021-10-29T15:17:34","modified_gmt":"2021-10-29T15:17:34","slug":"no-es-coronavirus-es-poca-plusvalua-per-tant-de-capital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2021\/10\/24\/no-es-coronavirus-es-poca-plusvalua-per-tant-de-capital\/","title":{"rendered":"No \u00e9s coronavirus, \u00e9s poca plusv\u00e0lua per tant de capital"},"content":{"rendered":"\n
\"Imagen
Imatge: FDV – Wikipedia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

ROSER ESPELT ALBA\u00a0– CATARSI\u00a012\/03\/2020<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia capitalista amena\u00e7a tempesta a nivell global. El coronavirus COVID-19 est\u00e0 obligant als estats a prendre unes mesures per tal de garantir la salut p\u00fablica, control de personal i limitaci\u00f3 de la mobilitat. Aquestes pol\u00edtiques sanit\u00e0ries en un mode de producci\u00f3 on la majoria de la poblaci\u00f3 som simple for\u00e7a de treball al servei de la propietat privada, poden ser del tot perjudicials per la producci\u00f3 global. El dilluns 9 de mar\u00e7 de 2020 l\u2019IBEX35 es desplomava per sota els 8000 punts nom\u00e9s obrir, iniciant aix\u00ed una tend\u00e8ncia que es va seguir perpetuant les seg\u00fcents hores, superant incl\u00fas les xifres r\u00e8cord que s\u2019havien assolit amb la votaci\u00f3 favorable al Brexit. Unes hores m\u00e9s tard, Wall Street tancava per tal d\u2019aturar la caiguda de m\u00e9s del 7%<\/a> que es va registrar nom\u00e9s obrir, en una acci\u00f3 que s\u2019utilitza per tal d\u2019evitar p\u00e0nics borsaris.<\/p>\n\n\n\n

Igual que afecta als \u00e9ssers humans, l\u2019amena\u00e7a del coronavirus per l\u2019economia global respon a les contradiccions intr\u00ednseques del sistema capitalista<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

A la vegada, les xarxes bullien entre teories de la conspiraci\u00f3 i profecies sobre el futur proper de l\u2019economia global mentre molts es preguntaven, incr\u00e8duls, com era possible que nom\u00e9s un virus fos capa\u00e7 de posar de cap per avall tot un sistema productiu d\u2019abast mundial. Si el sistema est\u00e0 actualment posant-se o no de cap per avall no \u00e9s una pregunta que es pugui respondre de forma categ\u00f2rica. No es coneix encara l\u2019abast que pot arribar a tenir aquesta pand\u00e8mia ni quin impacte tindr\u00e0 en termes econ\u00f2mics, socials o pol\u00edtics. Per altra banda, l\u2019economia \u00e9s una ci\u00e8ncia social i no \u00e9s possible fer prediccions. Tot i aix\u00ed, s\u00ed que es pot plantejar sota quines condicions \u00e9s m\u00e9s probable que una alteraci\u00f3, com pot ser aquest virus, pugui fer trontollar l\u2019economia mundial i acabi desenvolupant una crisis d\u2019abast global. Igual que afecta als \u00e9ssers humans, l\u2019amena\u00e7a del coronavirus per l\u2019economia global respon a les contradiccions intr\u00ednseques del sistema capitalista, \u00e9s a dir, el que en el cas dels humans serien les seves patologies pr\u00e8vies.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Breu hist\u00f2ria d\u2019un sistema esgotat i malalt: les finances com a remei i malaltia<\/h4>\n\n\n\n

En els darrers 50 anys, el sistema financer ha experimentat un creixement exponencial. El punt de partida \u00e9s el gir neoliberal posterior a la crisis dels 70, quan el model d\u2019acumulaci\u00f3 de postguerra va mostrar la seva caducitat, i va comen\u00e7ar a desregular-se el sistema financer. Des d\u2019aleshores l\u2019economia real i l\u2019economia financera han eixamplat les seves difer\u00e8ncies tant en volum de negoci com de beneficis. L\u2019expansi\u00f3 de les finances no nom\u00e9s ha estat quantitativa, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha estat qualitativa: les finances tenen una influ\u00e8ncia creixent en el conjunt de la din\u00e0mica econ\u00f2mica. Des d\u2019una \u00f2ptica marxista entenem aquest proc\u00e9s com la resposta del capital per reorganitzar-se amb l\u2019objectiu de recuperar la taxa de guany perduda a partir de la crisi de finals dels anys 60 i els anys 70.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta reestructuraci\u00f3 va suposar la ruptura dels consensos pol\u00edtics, nacionals i socials que conformaven l\u2019Estat del Benestar i es van imposar arreu del m\u00f3n les pol\u00edtiques d\u2019ajustament salarial. Pel que aqu\u00ed ens ocupa, en relaci\u00f3 als efectes que ha tingut el coronavirus a les borses, es va trencar la corretja de contenci\u00f3 pel sector financer que suposava la regulaci\u00f3 del sistema monetari internacional de Bretton Woods. Bretton Woods fou el sistema monetari internacional m\u00e9s estable que s\u2019ha conegut i la seva caracter\u00edstica principal, els tipus de canvis fixes en relaci\u00f3 al d\u00f2lar i a l\u2019or exig\u00eden d\u2019un control estricte de la moneda en circulaci\u00f3 i dels moviments de capitals. Una vegada colapsa es desregula progressivament la banca comercial, les divises passen a cotitzar en mercats de valors i les seves din\u00e0miques son carn d\u2019especulaci\u00f3 i els moviments de capitals entre pa\u00efsos es liberalitzen, la qual cosa consolida la internacionalitzaci\u00f3 dels sectors financers antigament nacionals. Aquesta desregulaci\u00f3 generalitzada del sector responia a la creen\u00e7a de qu\u00e8 les finances podrien ser la font de beneficis que pogu\u00e9s fer recuperar la din\u00e0mica alcista de l\u2019etapa posterior.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, no s\u2019aconsegueix recuperar la taxa de guany del per\u00edode anterior en cap moment. Al contrari, sembla que aquesta presenta una tend\u00e8ncia a la baixa permanent durant tot el per\u00edode. Per\u00f2 degut a la desregulaci\u00f3 dels sistema financer la difer\u00e8ncia entre els beneficis no financers de les empreses (de l\u2019economia real) i els beneficis procedents de la seva activitat financera (economia fict\u00edcia) s\u2019ha ampliat de forma continuada, en una tend\u00e8ncia nom\u00e9s interrompuda en per\u00edodes de recessi\u00f3. L\u2019any 2008, per exemple, els beneficis financers van mostrar un nivell per sota dels beneficis no financers de les empreses, per\u00f2 la recuperaci\u00f3 dels nivells anteriors va ser for\u00e7a r\u00e0pida, amb difer\u00e8ncies depenent del pa\u00eds. Qu\u00e8 \u00e9s el que passa en aquests moments? Que tot el capital fictici (com podrien ser accions sobrevalorades, preus de pisos sobrevalorats per la bombolla immobili\u00e0ria o productes derivats amb un valor comptabilitzat en base a la hip\u00f2tesis d\u2019uns beneficis futurs que es revelen impossibles en temps de crisi) que s\u2019havia creat durant l\u2019etapa d\u2019expansi\u00f3 en la din\u00e0mica del sector financer, es destrueix i nom\u00e9s queda el que realment \u00e9s tangible, el capital f\u00edsic.<\/p>\n\n\n\n

Abans que la Xina detect\u00e9s el primer brot de COVID-19, les previsions de creixement que elaboraven les principals ag\u00e8ncies i institucions mundials ja eren for\u00e7a pessimistes.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Sembla mentida que el capital es pugui comprar i vendre o comptabilitzar en balan\u00e7os empresarials si \u00e9s fictici, per\u00f2 aqu\u00ed rau la principal font d\u2019inestabilitat intr\u00ednseca del sector financer. La desregulaci\u00f3 del sector financer va permetre la creaci\u00f3 de tota una s\u00e8rie d\u2019instruments financers nous associats al producte financer tradicional i per excel\u00b7l\u00e8ncia, el cr\u00e8dit, ja que en definitiva, la funci\u00f3 del sector financer \u00e9s senzillament fer d\u2019intermediari entre aquells que tenen excedent de diners i en volen treure un rendiment i aquells que necessiten finan\u00e7ament per invertir o comprar. Aquests instruments son de comptabilitzaci\u00f3 molt dubtosa i no est\u00e0 regulada i moltes vegades respon \u00fanicament a les lleis d\u2019oferta i demanda, la inversi\u00f3 no t\u00e9 perqu\u00e8 realitzar-se i convertir-se en un producte real i tangible, i el seu valor pot ser nom\u00e9s promeses de beneficis futurs. Qu\u00e8 comporta? Comporta que quan deixa d\u2019haver-hi demanda de diner i de productes financers, quan deixen d\u2019haver-hi espais on invertir, s\u2019assequen els mercats financers. \u00c9s a dir, que es perd la \u201cconfian\u00e7a\u201d. Ning\u00fa vol comprar res als mercats de valors i per tant, els preus de tots aquells productes que havien sigut font de tants beneficis es desploma. Es destrueix el capital fictici i nom\u00e9s queda all\u00f2 que \u00e9s tangible. A m\u00e9s, cal afegir el comportament proc\u00edclic del sistema financer: si el preu est\u00e0 baixant, el p\u00e0nic a que segueixi baixant em portar\u00e0 a vendre els actius financers que tingui, fet que far\u00e0 baixar encara m\u00e9s el preu, provocant el que es coneix com un p\u00e0nic borsari.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impacte del COVID-19 en el malalt<\/h4>\n\n\n\n

I en quin punt est\u00e0 l\u2019economia real, all\u00f2 que \u00e9s tangible? Abans que la Xina detect\u00e9s el primer brot de COVID-19, les previsions de creixement que elaboraven les principals ag\u00e8ncies i institucions mundials ja eren for\u00e7a pessimistes. Es detectava un dinamisme molt d\u00e8bil i s\u00edmptomes d\u2019alentiment del ritme de creixement en el conjunt d\u2019economies de la OCDE i tamb\u00e9 dels pa\u00efsos emergents. Els \u00edndex de producci\u00f3 industrial s\u2019estaven desplomant en el conjunt de la OCDE i el rendiment dels productes financers emesos per governs o empreses mostraven actualment m\u00e9s rendiment a curt termini (ja que estan menys demandats per la por d\u2019una pr\u00f2xima recessi\u00f3) que a llarg termini. Sempre que aquest \u00faltim indicador, el dels t\u00edtols emesos, sol mostrar aquesta tend\u00e8ncia que aparentment contradiu la racionalitat econ\u00f2mica, hi ha hagut recessi\u00f3 a curt o a mitj\u00e0 termini. El consum, per altra banda, ja es mostrava limitat per l\u2019ajust salarial que hem anat acumulat des dels 70 i empitjorat amb l\u2019austeritat imposada arran de la Gran Recessi\u00f3 del 2008.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

I en aquest marc, com pot afectar el coronavirus? Mentre existeixin diners fent voltes pels mercats financers, les empreses o les fam\u00edlies es poden endeutar. El sistema financer serveix de salvavides provisional i fictici a un sistema productiu que no \u00e9s capa\u00e7 de cr\u00e9ixer des de fa anys. A trav\u00e9s de l\u2019endeutament i de l\u2019obtenci\u00f3 de beneficis ficticis el sistema porta a terme una fugida endavant que al futur amplifica la caiguda, ja que afegeix els problemes associats a l\u2019endeutament, un endeutament actualment pels n\u00favols a nivell mundial. En aquest marc, qualsevol alteraci\u00f3 pot fer trontollar al sistema, com ho s\u00f3n les mesures associades a la contenci\u00f3 del coronavirus i l\u2019empitjorament de les previsions econ\u00f2miques poden generar el p\u00e0nic borsari que fa falta per enfonsar aquest castell de cartes.<\/p>\n\n\n\n

El context \u00e9s el d\u2019una economia mundial desbordada de liquiditat, de capital que no troba on invertir-se i que ha hagut de creat valors ficticis per continuar creixent i no col\u00b7lapsar. Les pol\u00edtiques econ\u00f2miques des dels anys 70 enlloc de controlar els evidents perills del sistema han decidit deixar el control a l\u2019oferta i la demanda i desregular els mercats financers.<\/p>\n\n\n\n

En aquest marc, qualsevol alteraci\u00f3 pot fer trontollar al sistema, com ho s\u00f3n les mesures associades a la contenci\u00f3 del coronavirus<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, les pol\u00edtiques monet\u00e0ries perpetrades per la Reserva Federal d\u2019EUA o el BCE aquests darrers anys encara han empitjorat m\u00e9s la situaci\u00f3. Hostatges del dogma monetarista, s\u2019han dedicat a emetre liquiditat a un sistema financer i amb l\u2019objectiu d\u2019incentivar l\u2019economia han destinat encara m\u00e9s diners a la din\u00e0mica financera. Enlloc de reactivar una demanda que no estava significativament deprimida, han finan\u00e7at la compra d\u2019encara m\u00e9s actius financers amb els cr\u00e8dits a inter\u00e8s negatiu (es paga per endeutar-se!). S\u2019ha introdu\u00eft encara m\u00e9s llenya al foc, m\u00e9s liquiditat per invertir en uns actius que quan baixin de preu, no podran servir per retornar el deute que es va contraure per comprar-los.<\/p>\n\n\n\n

Que els tipus d\u2019inter\u00e8s no tinguin cap efecte en la demanda es coneix com la trampa de la liquiditat i davant d\u2019aix\u00f2 es necessita fer \u00fas de la pol\u00edtica fiscal, \u00e9s a dir, d\u2019altres tipus de mesures de car\u00e0cter aparentment m\u00e9s pol\u00edtic. En aquest sentit, com que la caiguda i desacceleraci\u00f3 de l\u2019economia \u00e9s ja un fet, els governs estan anunciant paquets de pol\u00edtiques per tal de combatre els efectes del coronavirus, evitant pronunciar la paraula male\u00efda \u201ccrisi\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Caldr\u00e0 reorganitzar-se i estar alerta perqu\u00e8 no s\u2019aprofiti les noves campanes de crisis per salvar els guanys dels propietaris del capital a costa nostra.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El remei: la certesa de que no hi ha remei<\/h4>\n\n\n\n

La concreci\u00f3 d\u2019aquestes pol\u00edtiques i les que previsiblement vindran dependr\u00e0 del que dep\u00e8n tota la hist\u00f2ria: de la lluita de classes. De moment la patronal ja ha comen\u00e7at a moure fitxa<\/a> i Foment del Treball sortia el 10 de mar\u00e7 demanant l\u2019abaratiment de l\u2019acomiadament, rebaixes fiscals i eliminaci\u00f3 de la taxa tur\u00edstica. El govern espanyol comen\u00e7a a prometre<\/a> flexibilitat laboral, flexibilitat en els impostos, cr\u00e8dit a les empreses, la UE ha prom\u00e8s<\/a> 25.000 milions d\u2019euros per ajudes a les empreses i te\u00f2ricament sanitat (tot i que de moment nom\u00e9s ha detallat la part d\u2019inversi\u00f3 empresarial).<\/p>\n\n\n\n

I les classes populars qu\u00e8? Les classes populars ens trobem en un moment a la defensiva, ja devastades per les pol\u00edtiques restrictives en resposta a la crisis de 2008 no ens podem permetre seguir esclaves dels marcs que imposa la pertinen\u00e7a a la UE i a la Zona Euro on assegurar la taxa de guany passa per sobre les nostres vides. Caldr\u00e0 reorganitzar-se i estar alerta perqu\u00e8 no s\u2019aprofiti les noves campanes de crisis per salvar els guanys dels propietaris del capital a costa nostra. A la vegada, caldr\u00e0 saber aprofitar la finestra d\u2019oportunitat que podria significar una nova crisi sist\u00e8mica per tal d\u2019explorar veritables solucions all\u00e0 on es troben: fora del marc capitalista.<\/p>\n\n\n\n


Article original: Catarsi<\/a><\/p>\n\n\n\n

Foto de portada: Wikipedia \u2013 FDV<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb l’actual crisi sanit\u00e0ria (i aviat econ\u00f2mica) amb el pretext del coronavirus, caldr\u00e0 reorganitzar-se i estar alerta perqu\u00e8 no s\u2019aprofiti per salvar els guanys dels propietaris del Capital a costa nostra. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[50,268,267,68,122,270],"class_list":["post-60912","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-capitalismo","tag-covid","tag-crisi","tag-finances","tag-plusvalua"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60912","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=60912"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60912\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":60940,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/60912\/revisions\/60940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=60912"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=60912"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=60912"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}