{"id":608,"date":"2011-02-20T11:27:45","date_gmt":"2011-02-20T09:27:45","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=608"},"modified":"2011-02-20T11:27:45","modified_gmt":"2011-02-20T09:27:45","slug":"eldebat-cat-entrevista-a-miren-etxezarreta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2011\/02\/20\/eldebat-cat-entrevista-a-miren-etxezarreta\/","title":{"rendered":"Eldebat.cat entrevista a Miren Etxezarreta"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/seminaritaifa.org\/files\/2011\/02\/miren_etzezarreta_360.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/proves.seminaritaifa.org\/files\/2011\/02\/5b34df1269379_miren_etzezarreta_360-300x199.jpg\" alt='' title=\"miren_etzezarreta_360\" width=\"300\" height=\"199\" class=\"alignleft size-medium wp-image-609\" \/><\/a><br \/>\n\u00abCaldria sanejar el sistema financer deixant que s&#8217;enfonsin els bancs\u00bb<\/p>\n<p><strong>Mariana Cantero<\/strong><br \/>\nMiren Etxezarreta, catedr\u00e0tica em\u00e8rita d&#8217;Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i doctora per la London School of Economics, va publicar aquest any el seu \u00faltim llibre, &#8216;Qu\u00e9 pensiones, qu\u00e9 futuro&#8217; (Ic\u00e0ria, coescrit amb amb Elena Idoate, Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez i Joan Junyent Tarrida), on rebat el discurs que estableix una inexorable crisi del sistema p\u00fablic de les pensions. Etxezarreta planteja a eldebat.cat formes alternatives per finan\u00e7ar aquest sistema i, en el fons, altres teories amb les quals analitzar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica en general.<\/p>\n<p><strong>En quina situaci\u00f3 \u00e9s troba actualment el sistema p\u00fablic de pensions?<\/strong><br \/>\nEl sistema de pensions gaudeix de molt bona salut: t\u00e9 super\u00e0vit tot i la crisi. El que passa \u00e9s que ens estan dient repetidament que entrar\u00e0 en crisi. Jo crec que pot no passar res.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 \u00e9s real la possibilitat d\u2019un d\u00e8ficit a llarg termini del sistema de pensions p\u00fablic?<\/strong><br \/>\nAmb les estad\u00edstiques es pot justificar el que es vulgui, si se\u2019n pren una part determinada es pot ponderar i arribar a certes conclusions. Per\u00f2 el 1995 ja estaven dient els mateixos senyors que ara parlen del futur que la seguretat social i el sistema de pensions entrarien en fallida i la realitat \u00e9s que s\u00f3n les \u00faniques institucions de l&#8217;estat que no ho estan. A m\u00e9s, si realment el problema fos el nombre d\u2019ancians que hi haur\u00e0 en el futur es poden prendre un altre tipus de mesures perqu\u00e8 aix\u00f2 no passi.<br \/>\n<!--more--><br \/>\n<strong>Per exemple?<\/strong><br \/>\nAugmentar les cotitzacions, encara que seria la pitjor de les mesures, perqu\u00e8 no hi ha cap ra\u00f3 perqu\u00e8 siguin els treballadors els que hagin de pagar per les pensions, que s\u2019haurien de finan\u00e7ar per la societat en conjunt, mitjan\u00e7ant els impostos. Caldria fer una reforma fiscal de fons en primer lloc, en la qual paguin m\u00e9s els que m\u00e9s en tenen. A partir d&#8217;aqu\u00ed caldria redistribuir els impostos, i una part, que vagi a les pensions. De manera immediata, es podria lluitar contra el frau fiscal i l&#8217;economia en negre i que aquells que guanyen m\u00e9s en paguin m\u00e9s. Perqu\u00e8 en aquest moment la cotitzaci\u00f3 per les pensions m\u00e9s altes \u00e9s de 3.000 euros i escaig. Tot aquell que guanyi m\u00e9s, no en cotitza m\u00e9s. Tampoc en cobra m\u00e9s, per\u00f2 el que s&#8217;hauria de veure \u00e9s que aquest l\u00edmit sigui progressiu. Aquestes mesures s\u00f3n relativament f\u00e0cils de prendre, per\u00f2 qualsevol mesura de redistribuci\u00f3 de la renda costa aplicar-la, perqu\u00e8 els que haurien de pagar m\u00e9s no volen. \u00c9s l&#8217;etern problema dels rics davant els treballadors.<\/p>\n<p><strong>Llavors, una soluci\u00f3 seria redistribuir la renda?<\/strong><br \/>\nResumint, el tema de les pensions passa per redistribuir la renda del pa\u00eds. No hi ha absolutament cap ra\u00f3 perqu\u00e8 els treballadors jubilats hagin de ser finan\u00e7ats exclusivament pels que estan en actiu. Hi ha una riquesa total al pa\u00eds i d&#8217;aqu\u00ed han de sortir els diners per mantenir la gent gran. Per\u00f2 no t\u00e9 perqu\u00e8 sortir de les cotitzacions dels treballadors en actiu.<\/p>\n<p><strong>Tamb\u00e9 es podrien distribuir els pressupostos de l&#8217;Estat de manera diferent&#8230;<\/strong><br \/>\nS\u00ed, es podria estalviar per altres costats, com per exemple en l&#8217;ex\u00e8rcit. Per qu\u00e8 hem de tenir-ne un de tan potent? Gaireb\u00e9 a qualsevol persona d&#8217;aquest pa\u00eds que li preguntessin si prefereix mantenir les pensions o l&#8217;ex\u00e8rcit respondria que les pensions.<\/p>\n<p><strong>Creu justificada la reforma laboral?<\/strong><br \/>\nNo. La reforma no \u00e9s inevitable. Ara el govern i els partits de l&#8217;oposici\u00f3 com el PP i CiU ho diuen, aix\u00f2, per\u00f2 \u00e9s mentida.<\/p>\n<p><strong>I es parla molt de la crisi del sistema de pensions en relaci\u00f3 amb el d\u00e8ficit, per\u00f2 no de les remuneracions, que s\u00f3n paup\u00e8rrimes&#8230;<\/strong><br \/>\nLa mitjana de les pensions s\u00f3n uns 765 euros al mes amb parella, les de les v\u00eddues no arriben a 500. El 45% de les pensions no arriba als 600 euros, llavors no \u00e9s per aqu\u00ed per on s&#8217;ha de comen\u00e7ar a retallar. Al contrari: caldria pensar com reunir m\u00e9s diners perqu\u00e8 siguin decents. En tot aquest tema, mai es parla del benestar dels pensionistes. I a m\u00e9s hi ha una altra cosa: si no hi ha diners per a les pensions p\u00fabliques, per qu\u00e8 s\u00ed que n\u2019hi ha per a les privades? \u00c9s la riquesa del pa\u00eds la que ha de cobrir unes i altres.<\/p>\n<p><strong>Vost\u00e8 apunta que tot aix\u00f2 va encaminat a potenciar les pensions privades<\/strong><br \/>\nAquest \u00e9s l&#8217;objectiu. Les pensions privades s\u00f3n un negoci fabul\u00f3s, tant en quantitat (que s\u00f3n enormes, s&#8217;han d&#8217;invertir quantitats fortes perqu\u00e8 s\u2019ingressen 100 euros al mes, i quan toca cobrar no et donen res) com en condicions, perqu\u00e8 impliquen molts anys d&#8217;inversi\u00f3. Aquestes masses enormes de capital aflueixen a la banca privada. En aquest moment els grans inversors del m\u00f3n s\u00f3n els fons de pensions. I encara que caigui la borsa, si perden diners s\u00f3n dels pensionistes, no dels bancs, de manera que el negoci \u00e9s rod\u00f3.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s factible que a llarg termini es privatitzi el sistema de pensions, com ja s\u2019ha fet a altres pa\u00efsos?<\/strong><br \/>\nS\u00ed, perqu\u00e8 aquest \u00e9s l&#8217;objectiu final. El Banc Mundial, ja des de finals del 1994, planteja que s&#8217;ha d&#8217;establir un sistema de pensions que tingui tres nivells: un de molt baix, gaireb\u00e9 assistencial, per als molt pobres; un segon nivell obligatori i privat, on entrarien la massa dels treballadors (cosa que de fet ja est\u00e0 passant, perqu\u00e8 ara en molts convenis, com el dels funcionaris, s&#8217;ha acceptat que una part de l&#8217;augment de salaris vagi a un fons privat de pensions) i un tercer nivell que seria el de les rendes molt altes.<\/p>\n<p><strong>S&#8217;est\u00e0 aplicant una teoria de repartiment dels costos i privatitzaci\u00f3 dels beneficis&#8230;<\/strong><br \/>\nS\u00ed, una de les teories cl\u00e0ssiques, que estableix que cada individu busca el benestar m\u00e0xim per a si mateix, amb la qual cosa el resultat seria el benestar social. D&#8217;alguna manera nodreixen els milers d&#8217;economistes que sorgeixin cada any amb aquest tipus d&#8217;idees. Deixen de banda el context i el concepte de classe social, que determina el futur de la gent. De fet, els mateixos financers que han causat la crisi n\u2019han sortit impunes.<\/p>\n<p><strong>El canvi del sistema productiu \u00e9s la sortida a la crisi, com diu el discurs hegem\u00f2nic?<\/strong><br \/>\nIndubtablement Espanya t\u00e9 un sistema productiu feble i canviar-ho \u00e9s tan f\u00e0cil perqu\u00e8 els mercats mundials estan lluitant entre si. Aix\u00f2 milloraria l&#8217;estat de l&#8217;economia, per\u00f2 no resoldria el problema de les crisis, que s\u00f3n c\u00edcliques en el capitalisme, inherents al sistema. Hi va haver crisi als anys 30, despr\u00e9s als 70 i ara n\u2019hi ha una altra. Alemanya, per exemple, t\u00e9 un bon sistema productiu, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 crisi.<\/p>\n<p><strong>L&#8217;Estat ha de tornar a un model mes intervencionista?<\/strong><br \/>\nB\u00e9, ara l&#8217;Estat interv\u00e9 constantment, per\u00f2 traient del pou els financers. \u00c9s un error de percepci\u00f3 que t\u00e9 molta gent creure que l&#8217;Estat no \u00e9s intervencionista en contextos liberals. L&#8217;Estat ha estat intervencionista sempre, fins i tot en les millors \u00e8poques de Reagan, la Thatcher o Bush. Quan ha arribat la crisi els financers han acudit a l&#8217;Estat i aquest hi ha intervingut. El que fa Obama injectant 600 mil milions de liquiditat en el sistema \u00e9s intervencionista, per\u00f2 de forma tremendament favorable als grans capitals financers i industrials i donant un pal brutal a les classes populars. El problema \u00e9s com interv\u00e9 l&#8217;Estat. Desmantellar el sector p\u00fablic i deixar que no controli res, com preconitzen els liberals, \u00e9s intervencionista, per\u00f2 a favor del capital.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 opina de les receptes per sortir de la crisi?<\/strong><br \/>\nNing\u00fa no sap la resposta a com sortir de la crisi. Per\u00f2 l&#8217;\u00fanic que es podria fer, ja que no hi ha una sortida permanent a la crisi, \u00e9s pal\u00b7liar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s negatives. Jo participo en el seminari d&#8217;economia cr\u00edtica Taifa, des d&#8217;on hem plantejat tres eixos: ajudar immediatament els m\u00e9s afectats per la crisi, com els aturats i els desnonats. Haurien de tenir subsidis dignes i s\u2019haurien de retardar els desnonaments, o negociar els deutes amb els bancs perqu\u00e8 cessin els embargaments. Tamb\u00e9 s\u2019han de cobrir les necessitats b\u00e0siques de la gent que est\u00e0 patint, com l\u2019habitatge o la salut.<\/p>\n<p>En segon lloc, caldria sanejar el sistema financer deixant que s&#8217;enfonsin els bancs. Aix\u00ed de senzill. La legislaci\u00f3 espanyola garanteix els dip\u00f2sits modestos, amb un l\u00edmit que, fins el 2008, era de 20.000 euros. Per\u00f2 quan va comen\u00e7ar la crisi aquesta garantia va pujar fins als 100.000 euros, de manera que a qui es beneficia? I aquests bancs s\u2019haurien de substituir per un sistema financer p\u00fablic ben gestionat. Hi ha un mili\u00f3 d&#8217;habitatges en mans dels bancs, doncs que surtin al mercat i baixin de preu. El tercer eix \u00e9s l&#8217;activitat directa del sector p\u00fablic, creant ocupaci\u00f3 en l&#8217;\u00e0mbit social, en educaci\u00f3, sanitat. Aix\u00f2 donaria ingressos a la gent i capacitat de consum per refor\u00e7ar l&#8217;economia.<\/p>\n<p><strong>Com valora les mesures del Govern en aquest sentit?<\/strong><br \/>\nTotes les mesures que es van prendre aquest any van totalment en contra d\u2019aquesta l\u00ednia. Per tant, no \u00e9s veritat que vulguin arreglar-ho, sin\u00f3 que volen disciplinar els treballadors. Perqu\u00e8 ni tan sols retallant els seus ingressos es poden sanejar els comptes. El problema \u00e9s que els pol\u00edtics tenen tal sensaci\u00f3 d&#8217;impunitat&#8230; i no sabem fins a quin punt ens poden posar en perill a tots. Per\u00f2 \u00e9s veritat que els treballadors no estan organitzats, i n\u2019estem pagant el preu. Tornant al tema de les pensions, si hi hagu\u00e9s problemes d&#8217;aqu\u00ed a 25 anys, per qu\u00e8 s&#8217;han de resoldre avui i no d\u2019aqu\u00ed a cinc anys? Perqu\u00e8 s&#8217;aprofita la crisi i la par\u00e0lisi de la gent per poder fer mesures com la reforma laboral o les retallades de pressupost. \u00c9s un moment de gran derrota hist\u00f2rica. Per\u00f2 hi ha molta gent participant en moviments socials, ni partits ni sindicats s\u00f3n formes noves de mobilitzaci\u00f3 i cal buscar-les. Perqu\u00e8 estem deixant perdre drets que han suposat lluites enormes de segles. I nosaltres tenim una responsabilitat.<\/p>\n<p><strong>Font:<\/strong> <a href=\"http:\/\/www.eldebat.cat\/cat\/viewer.php?IDN=77610\">eldebat.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abCaldria sanejar el sistema financer deixant que s&#8217;enfonsin els bancs\u00bb Mariana Cantero Miren Etxezarreta, catedr\u00e0tica em\u00e8rita d&#8217;Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i doctora per la London School of Economics, va publicar aquest any el seu \u00faltim llibre, &#8216;Qu\u00e9 pensiones, qu\u00e9 futuro&#8217; (Ic\u00e0ria, coescrit amb amb Elena Idoate, Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez i Joan Junyent [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":862,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[112,178],"class_list":["post-608","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-entrevistes","tag-pensions"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/miren_etzezarreta_360-300x199-1.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/608","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=608"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/608\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/862"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=608"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=608"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=608"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}