{"id":58388,"date":"2015-01-20T16:37:33","date_gmt":"2015-01-20T15:37:33","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57561"},"modified":"2015-01-20T16:37:33","modified_gmt":"2015-01-20T15:37:33","slug":"el-ttip-un-tractat-per-governar-nos-a-tots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2015\/01\/20\/el-ttip-un-tractat-per-governar-nos-a-tots\/","title":{"rendered":"El TTIP: Un tractat per governar-nos a tots"},"content":{"rendered":"

FRANCISCO NAVARRO<\/a>\u00a0– La Directa\u00a020\/01\/2015<\/span><\/p>\n

En l\u2019\u00faltim any i escaig, des de la penombra i el m\u00e9s absolut secretisme, han anat apareixent alguns dels pilars que donen forma a aquest acord.<\/p>\n

\n
\n
El TTIP -Acord Transatl\u00e0ntic de Comer\u00e7 i Inversi\u00f3 (TTIP, per les seves sigles en angl\u00e8s)- t\u00e9 l\u2019objectiu d\u2019augmentar les relacions comercials de b\u00e9ns i serveis i les inversions entre la UE i els EUA mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de tot tipus de barreres al comer\u00e7. Especialment, aquest tractat es centra en les mesures anomenades no aranzel\u00e0ries que es corresponen amb tota la regulaci\u00f3 i normativa existent en cada economia sobre les importacions i que suposen un fre al lliure comer\u00e7. Parlem, per exemple, de normes de seguretat alimentaria, de salut i mediambientals sobre determinats productes d\u2019alimentaci\u00f3, medicaments, etc. i que actualment s\u00f3n molt m\u00e9s estrictes a la UE que als EUA. L\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s \u201charmonitzar\u201d aquesta regulaci\u00f3 entre les dues economies, eufemisme utilitzat per a regular a la baixa o, simplement, fer desapar\u00e8ixer qualsevol normativa en la comercialitzaci\u00f3 d\u2019aquests productes, fet que tindr\u00e0 unes conseq\u00fc\u00e8ncies directes sobre el benestar de les persones.<\/div>\n<\/div>\n
\n

En l\u2019\u00faltim any i escaig, des de la penombra i el m\u00e9s absolut secretisme, han anat apareixent alguns dels pilars que donen forma a aquest acord. Aix\u00f2 ha estat possible, especialment, gr\u00e0cies al treball de m\u00faltiples organitzacions i persones amb sentit cr\u00edtic que estan portant al debat p\u00fablic un assumpte pol\u00edtic transcendental que amena\u00e7a el benestar i la sobirania de les classes populars de tots dos costats de l\u2019atl\u00e0ntic. Un treball de resist\u00e8ncia en el camp te\u00f2ric i informatiu imprescindible en el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 social.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019acords de lliure comer\u00e7 mostra efectes negatius sobre l\u2019ocupaci\u00f3 i la generaci\u00f3 de desigualtats<\/strong><\/div>\n

A aquestes al\u00e7ades de la pel\u00b7l\u00edcula a ning\u00fa hauria de sorprendre l\u2019opacitat amb la qual s\u2019estan portant a terme aquestes negociacions. El capitalisme \u00e9s un sistema absolutament incompatible amb la democr\u00e0cia i si es volen garantir els interessos d\u2019unes elits econ\u00f2miques, especialment empreses multinacionals en aquest cas, la ciutadania ha de tenir un paper marginal en la presa de les decisions m\u00e9s importants. Un element que prova com es produeix un atac frontal contra la democr\u00e0cia \u00e9s el que es posa de manifest en un punt molt important de TTIP i que consisteix en la protecci\u00f3 dels inversors a trav\u00e9s de tribunals internacionals de car\u00e0cter privat. Aquest permet als inversors denunciar aquells estats que regulin en contra dels seus interessos quan, per exemple, estableixin normes de protecci\u00f3 social i ambiental. Uns tribunals que ja fa temps que existeixen i dels quals ja tenim experi\u00e8ncies sobre sent\u00e8ncies que obliguen a estats a indemnitzar a empreses privades a l\u2019Equador, Uruguai, Canad\u00e0, etc.<\/p>\n

Amb aquest acord, diuen, es millorar\u00e0 el creixement econ\u00f2mic, l\u2019ocupaci\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el benestar social. Aquestes estimacions es basen en models estad\u00edstics poc realistes que en els \u00faltims anys han demostrat la seva inefic\u00e0cia. En aquest cas basar-se en la hist\u00f2ria \u00e9s molt m\u00e9s rigor\u00f3s. L\u2019experi\u00e8ncia d\u2019acords de lliure comer\u00e7 com l\u2019existent entre els EUA, Canad\u00e0 i M\u00e8xic mostren com aquests tractats tenen efectes negatius sobre l\u2019ocupaci\u00f3 i la generaci\u00f3 de desigualtats. Cal recordar, les vegades que sigui necessari, que la teoria econ\u00f2mica ortodoxa mai ha pogut demostrar aquests beneficis del lliure comer\u00e7 que anuncia repetidament. Per\u00f2 no \u00e9s un problema d\u2019ingenu\u00eftat, de la mateixa manera que amb els resultats positius de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat que mai es donen, aquestes mesures tenen uns objectius reals que no diuen que tenen, que s\u00f3n l\u2019afavoriment dels guanys del capital industrial i financer.<\/p>\n

La teoria econ\u00f2mica ortodoxa mai ha pogut demostrar els beneficis del lliure comer\u00e7<\/strong><\/div>\n

La mateixa UE \u00e9s un clar exemple de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019integrar en una mateixa \u00e0rea econ\u00f2mica a pa\u00efsos amb estructures productives i nivells competitius molt dispars. En aquest proc\u00e9s, els sectors productius menys competitius de les economies menys desenvolupades es veuen afectats negativament juntament amb els seus llocs de treball. Aix\u00f2 provoca desequilibris importants en les economies m\u00e9s febles que tenen com a resultat un augment de l\u2019atur, de la concentraci\u00f3 empresarial i de les desigualtats en tota l\u2019\u00e0rea econ\u00f2mica integrada. Ara, aquestes estructures productives m\u00e9s febles de la perif\u00e8ria (Espanya, Portugal, Gr\u00e8cia,…), perjudicades pel proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europeu, s\u2019enfrontaran a un augment bestial de la compet\u00e8ncia amb la incorporaci\u00f3 al mercat de les grans i competitives empreses nord-americanes. Aix\u00f2 pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies molt greus sobre unes economies que precisament necessiten iniciar un proc\u00e9s de reindustrialitzaci\u00f3 propi i sostenible, i , en el cas de la UE, agreujar\u00e0 la desigualtat centre-perif\u00e8ria.<\/p>\n

Oposar-se a aquest tractat no significa renunciar al comer\u00e7 sin\u00f3 defensar que el seu desenvolupament ha de basar-se en la satisfacci\u00f3 de les necessitats i benestar de les persones, aix\u00ed com en la sostenibilitat mediambiental i no en la compet\u00e8ncia salvatge que imposen els tractats de lliure comer\u00e7 que provoca la concentraci\u00f3 del capital i de la riquesa generada. Aquest acord representa un pas m\u00e9s en l\u2019estrat\u00e8gia de la globalitzaci\u00f3 neoliberal de desregulaci\u00f3 i expansi\u00f3 territorial duta a terme durant els \u00faltims trenta anys i que va plantar les bases de la greu crisi actual, un aprofundiment en les contradiccions del capitalisme que no pot generar res m\u00e9s que m\u00e9s crisi.<\/p>\n

Francisco Navarro<\/strong> \u00e9s membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa<\/strong><\/em><\/p>\n

Article original:<\/strong> La Directa<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/article>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En l\u2019\u00faltim any i escaig, des de la penombra i el m\u00e9s absolut secretisme, han anat apareixent alguns dels pilars que donen forma a aquest acord. El TTIP -Acord Transatl\u00e0ntic de Comer\u00e7 i Inversi\u00f3 (TTIP, per les seves sigles en angl\u00e8s)- t\u00e9 l\u2019objectiu d\u2019augmentar les relacions comercials de b\u00e9ns i serveis i les inversions entre la UE i els EUA mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de tot tipus de barreres al comer\u00e7. Especialment, aquest tractat es centra en les mesures anomenades no aranzel\u00e0ries que es corresponen amb tota la regulaci\u00f3 i normativa existent en cada economia sobre les importacions i que suposen un fre al lliure comer\u00e7. Parlem, per exemple, de normes de seguretat alimentaria, de salut i mediambientals sobre determinats productes d\u2019alimentaci\u00f3, medicaments, etc. i que actualment s\u00f3n molt m\u00e9s estrictes a la UE que als EUA. L\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s \u201charmonitzar\u201d aquesta regulaci\u00f3 entre les dues economies, eufemisme utilitzat per a regular a la baixa o, simplement, fer desapar\u00e8ixer qualsevol normativa en la comercialitzaci\u00f3 d\u2019aquests productes, fet que tindr\u00e0 unes conseq\u00fc\u00e8ncies directes sobre el benestar de les persones.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[103,116,146,154,235,240],"class_list":["post-58388","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-eeuu","tag-europa","tag-la-directa","tag-lliure-comerc","tag-ttip","tag-ue"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58388","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58388"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58388\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58388"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=58388"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=58388"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}