BENJAM\u00cdN BASTIDA\u00a0– La Directa\u00a023\/01\/2015<\/p>\n
Els governants dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, gaireb\u00e9 tots, s\u2019esforcen a assegurar que estem a punt de sortir de la crisi econ\u00f2mica. Cal preguntar-se, per\u00f2, qui sortir\u00e0 i en quines condicions, \u00e9s a dir, quina mena de sortida s\u2019est\u00e0 anunciant.<\/p>\n
Tot fa pensar que els governs, en tant que avaladors de l\u2019estabilitat del sistema i per tant, representants dels interessos del capital, formulen com a objectiu el retorn a la situaci\u00f3 anterior al 2007-2008 en unes condicions m\u00e9s favorables per a generar plusv\u00e0lua: reanimaci\u00f3 selectiva de la producci\u00f3 gr\u00e0cies a l\u2019augment de les vendes de b\u00e9ns i serveis, amb la reducci\u00f3 dels costos laborals i dels costos derivats de la provisi\u00f3 de serveis p\u00fablics, eliminant precisament els seu car\u00e0cter p\u00fablic, privatitzant-los en la majoria dels casos.<\/p>\n
L\u2019estrat\u00e8gia utilitzada pels governs en la conformaci\u00f3 d\u2019aquest nou context socioecon\u00f2mic es pot resumir en dos conjunts de mesures que es pretenen complementaries per\u00f2, en realitat, es contraposen: flexibilitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica monet\u00e0ria (major disponibilitat per tal que els bancs concedeixin cr\u00e8dits) i alhora, amb l\u2019objectiu de prevenir la temptaci\u00f3 del pa\u00eds a \u201cviure pel damunt de les seves possibilitats\u201d, manteniment del comprom\u00eds de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed la caracteritzaci\u00f3 en termes t\u00e8cnics. En termes col\u00b7loquials es tradueix aix\u00ed: \u201cAnimeu-vos a consumir mentre nosaltres redu\u00efm les prestacions socials i els serveis p\u00fablics que fins ara es finan\u00e7aven a c\u00e0rrec del pressupost estatal. Tot perqu\u00e8 hem de complir amb les nostres obligacions internacionals; altrament els inversors no tornaran a invertir a casa nostra ni a deixar-nos diners\u201d.<\/p>\n
Aquesta constataci\u00f3 i aquest advertiment sobre el comportament dels inversors s\u00f3n comuns a la dreta conservadora i a la suposada esquerra socialdem\u00f2crata. Per a ambd\u00f3s es tracta d\u2019una llei econ\u00f2mica d\u2019obligat compliment. Aparentment correspon a all\u00f2 que realment succeeix. L\u2019an\u00e0lisi marxista va m\u00e9s enll\u00e0, m\u00e9s al fons, de l’observaci\u00f3 del que succeeix i desentranya les relacions de poder, les hegemonies variables i els enfrontaments que s\u2019expressen com a formes de xantatge en el comportament dels inversos d\u2019una banda i dels governs receptors de l\u2019altra. Economia del xantatge seria una denominaci\u00f3 adient per a la situaci\u00f3 que proposa el capital com a sortida de la crisi. Els \u00faltims destinataris i v\u00edctimes del xantatge serien les respectives poblacions de cada estat.<\/p>\n
Xantatge \u00e9s la campanya de prevenci\u00f3 i advertiments als votants grecs en el moment en qu\u00e8 el president grec, Antonis Samaras, no aconsegueix imposar al poble les receptes de la Troika. Si Syriza guanya les eleccions i Alexis Tsipras es converteix en el President democr\u00e0ticament elegit i sobretot, si compleix les promeses electorals sobre una reestructuraci\u00f3 o gran quita del deute grec per a establir com a prioritat l\u2019atenci\u00f3 a les necessitats socials, s\u2019adverteix als votants grecs que la inestabilitat que provocar\u00e0 aquest fet tindr\u00e0 l\u2019efecte de foragitar els possibles inversors.<\/p>\n
Aquest xantatge es completa tant a Gr\u00e8cia com en les paraules del ministre espanyol d\u2019economia amb sent\u00e8ncies tan commovedores i convincents com \u201cnecessitem pr\u00e9stecs per a pagar els sous dels funcionaris, les pensions de la gent gran, per mantenir l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de qualitat als hospitals, per sostenir l\u2019educaci\u00f3 universal, per finan\u00e7ar la recerca de qualitat \u2026\u201d<\/p>\n
\u00c9s necessari naturalment atendre aquestes despeses, per\u00f2 resulta que el punt prioritari en cadascun dels estats de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s el pagament del deute i la reducci\u00f3 dels impostos a les empreses transnacionals, a les rendes m\u00e9s altes i a les grans fortunes.<\/p>\n
No \u00e9s f\u00e0cil sortir d\u2019una situaci\u00f3 de xantatge. Nom\u00e9s \u00e9s possible reconeixent-la com a tal i enfrontant-la directament amb el xantatgista.<\/p>\n