Reacciona! Aquest \u00e9s el prec amb el qu\u00e8 culmina l\u2019esl\u00f2gan de la darrera campanya pel reciclatge de la Generalitat: \u00abRedueix, reutilitza, recicla, reacciona\u00bb. La protagonitzen un nen i una nena que mostren una gran preocupaci\u00f3 pel seu futur. A qui es dirigeix aquesta petici\u00f3? Sembla que, per en\u00e8sima vegada, al consumidor. Aquest ja no \u00e9s simplement el \u00ablliurecomprador\u00bb, aquell qui ha fet de casa seva una rep\u00fablica independent, sin\u00f3 que, cada cop m\u00e9s, \u00e9s considerat l\u2019\u00fanic agent a qui interpel\u00b7len molts dels que busquen un canvi social (campanyes p\u00fabliques, ONGs, programes de televisi\u00f3…)<\/p>\n
Quan es parla de telescombraria, qui t\u00e9 el poder per acabar amb ella \u00e9s l\u2019espectador (el consumidor de televisi\u00f3) amb el comandament. Quan es tracta del caf\u00e8 o la xocolata, \u00e9s el consumidor qui ha de triar les de comer\u00e7 just. Quan la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l\u2019explotaci\u00f3, a pa\u00efsos asi\u00e0tics, de productores de roba o joguines, \u00e9s, de nou, el consumidor qui ha de buscar productes fabricats al propi pa\u00eds, el mateix consumidor que ha de mirar que el coltan del seu m\u00f2bil s\u2019hagi obtingut, presumptament, de forma l\u00edcita… \u00c9s aquest consumidor qui ha de con\u00e8ixer els seus drets per a poder reclamar tot all\u00f2 que calgui quan s\u2019endarrereix una avi\u00f3, un hotel no compleix les expectatives o la companyia telef\u00f2nica ha cobrat una tarifa inadequada.<\/p>\n
Aquestes accions tenen la seva import\u00e0ncia, i segur que podem afirmar que, en general, \u00e9s millor consumir productes ecol\u00f2gics, de proximitat, sostenibles,…, per\u00f2, tot plegat, nom\u00e9s t\u00e9 sentit si tenim en compte que tothom ha de consumir, i no tant sols per sobreviure, sin\u00f3 per gaudir de la vida i desenvolupar-se plenament, de manera que no podem carregar les tintes sobre qui consumeix. El problema del consum no \u00e9s el consumidor, sin\u00f3 el consumisme. \u00c9s per aix\u00f2 que cal obrir el focus de l\u2019an\u00e0lisi, i ho farem a partir de dues consideracions b\u00e0siques.<\/p>\n
En primer lloc, \u00e9s que potser l\u2019economia es redueix al consum? Tots aquest articles que el nostre inesgotable consumidor adquireix, apareixen m\u00e0gicament del no-res? O b\u00e9, han estat produ\u00efts, transportats, emmagatzemats, venuts i revenuts pr\u00e8viament? La Generalitat no t\u00e9 res a dir, doncs, a les empreses que es dediquen a aquests processos, indispensables per a que el consumidor pugui dur a terme la seva part? \u00c9s que aquestes empreses no contaminen?<\/p>\n
\u00c9s que no s\u00f3n elles les que utilitzen embolcalls i adornaments superflus per distingir els seus productes de la compet\u00e8ncia i fer-los semblar m\u00e9s atractius? No s\u00f3n aquestes mateixes empreses les que condemnen a vides de mis\u00e8ria a les treballadores dels pa\u00efsos perif\u00e8rics? I les que compren el fam\u00f3s coltan a prove\u00efdors de dubtosa legalitat, sabent que, segurament, l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aquell mineral ha comportat el patiment de moltes persones, especialment dones? Si \u00e9s aix\u00ed, caldr\u00e0 que emprenguem accions que van molt m\u00e9s enll\u00e0 del nostre paper com a consumidors, entre d\u2019altres, exigir que els parlaments promulguin lleis contra aquestes pr\u00e0ctiques i apliquin sancions a aquestes empreses i als seus propietaris. Unes exig\u00e8ncies que enllacen amb la seg\u00fcent reflexi\u00f3.<\/p>\n
En segon lloc, el receptor de tots els missatges que esment\u00e0vem a l\u2019inici, a banda de ser consumidor, no \u00e9s tamb\u00e9 ciutad\u00e0? I, com a tal, no hauria de con\u00e8ixer els seus drets? No els hauria de defensar? Segurament, no li caldria trucar enfurismat a qui ocupa l\u2019esgla\u00f3 m\u00e9s baix de la cadena comercial, exigint els seus drets com a consumidor, si tingu\u00e9s garantits els drets de ciutadania. Possiblement, tothom t\u00e9 clar qu\u00e8 vol dir ser consumidor. Per\u00f2 ser ciutad\u00e0, tenim clar el que significa? Segurament no, per aix\u00f2 deixem que ens tractin com a consumidors.<\/p>\n
Si a tot plegat hi afegim les dades de l\u2019atur i la renda, constatarem que, en un pa\u00eds com el nostre, molts dels consumidors no poden triar qu\u00e8 consumeixen. Una \u00e0mplia franja de la societat, la que ocupa les capes econ\u00f2micament m\u00e9s febles, amb prou feines si arriba a consumir els m\u00ednims per poder viure amb dignitat. M\u00e9s encara, el consum d\u2019aquest m\u00ednims, lluny d\u2019estar garantit per a tothom, comporta un proc\u00e9s de despossessi\u00f3, a partir del pagament del lloguer o la hipoteca, la factura del gas, de la llum, etc., que deixa a les fam\u00edlies sense recursos. Com podran, doncs, aquests consumidors escollir si gasten o no un percentatge m\u00e9s alt dels seus ingressos en determinats productes, de forma socialment i econ\u00f2mica m\u00e9s responsable?<\/p>\n
Precisament, si centrem la responsabilitat en el consumidor, estem culpabilitzant a aquest col\u00b7lectiu de persones que no pot prendre m\u00e9s decisions, com a consumidores, que comprar els productes m\u00e9s assequibles, sense tenir en compte com han estat produ\u00efts, la seva qualitat o els seus efectes sobre el planeta o sobre la seva pr\u00f2pia salut. I cometem, encara, una doble injust\u00edcia si oblidem que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s fruit dels sous de mis\u00e8ria i les condicions de treball prec\u00e0ries que ofereixen moltes empreses del nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Finalment, pensar que l\u2019individu \u00e9s totpoder\u00f3s i que, a partir de la seva actuaci\u00f3 individual, pot ajudar al planeta, al tercer m\u00f3n o auto-ajudar-se a si mateix, \u00e9s tan modern com engany\u00f3s. Qualsevol persona necessita les altres. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser social. Sospitem, per tant, de les campanyes que ens parlen en singular i ens impulsen a actuar individualment, ja que no fan m\u00e9s que refor\u00e7ar la falsa idea que les solucions als problemes socials s\u00f3n individuals. A m\u00e9s, ens carreguen d\u2019una in\u00fatil culpabilitat, allunyant-nos aix\u00ed, cada cop m\u00e9s, de l\u2019acci\u00f3 conjunta que ens podria treure de l\u2019atzucac. El nen i la nena de l\u2019anunci tenen motius de preocupaci\u00f3 pel que fa al seu futur, per\u00f2, en comptes de \u201creacciona\u201d, haurien de dir \u201cuniu-vos\u201d, com ho fa un antic esl\u00f2gan, en un implacable plural.<\/p>\n