{"id":58030,"date":"2016-01-12T22:29:37","date_gmt":"2016-01-12T21:29:37","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/2016\/01\/12\/no-som-mercaderies-en-mans-de-politics-i-banquers-pero-que-son-les-mercaderies-2\/"},"modified":"2016-01-12T22:29:37","modified_gmt":"2016-01-12T21:29:37","slug":"no-som-mercaderies-en-mans-de-politics-i-banquers-pero-que-son-les-mercaderies-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2016\/01\/12\/no-som-mercaderies-en-mans-de-politics-i-banquers-pero-que-son-les-mercaderies-2\/","title":{"rendered":"No som mercaderies en mans de pol\u00edtics i banquers… per\u00f2, qu\u00e8 s\u00f3n les mercaderies?"},"content":{"rendered":"

web_benjaminmoore_puppets-560x435<\/a>Publicat a La Directa el 12\/01\/2016<\/a><\/em><\/p>\n

Karl Marx comen\u00e7a amb eloq\u00fc\u00e8ncia la seva c\u00e8lebre obra \u201cEl capital\u201d: \u201cLa riquesa de les societats on domina el sistema de producci\u00f3 capitalista apareix com una acumulaci\u00f3 immensa de mercaderies, amb la mercaderia individual com a la seva forma elemental. La nostra recerca comen\u00e7a per tant amb l’an\u00e0lisi de les mercaderies\u201d.<\/p>\n

Multitud de moviments socials lluiten contra la mercantilitzaci\u00f3 de la ciutat. Les dones i el moviment feminista s’oposen al masclisme i a la mercantilitzaci\u00f3 de la vida i reivindiquen el dret al propi cos. Comunitats ind\u00edgenes de tot el planeta estan dempeus contra l’expoli natural, la privatitzaci\u00f3 i mercantilitzaci\u00f3 dels recursos naturals que destrueix la biosfera i posa en perill els equilibris naturals. Els sindicats combatius defensen el sector p\u00fablic de les urpes del mercat. \u201cNo som mercaderies en mans de pol\u00edtics i banquers\u201d va ser un dels crits m\u00e9s populars del moviment dels indignats, per\u00f2… entenem qu\u00e8 s\u00f3n les mercaderies?<\/p>\n

La mercaderia no ha existit sempre. Tota societat produeix a trav\u00e9s del treball els b\u00e9ns \u00fatils per a la seva subsist\u00e8ncia i reproducci\u00f3 com a societat. Per\u00f2 el contingut d\u2019aquest b\u00e9 \u00fatil pren la forma social particular de mercaderia sota el capitalisme. Es tracta, per tant, d’una determinaci\u00f3 hist\u00f2rica particular de la societat mercantil\u00a0que va sorgir progressivament sobre la base del desenvolupament de les forces productives, de la despossessi\u00f3 dels mitjans de vida de les capes populars que vivien del camp i de les transformacions institucionals requerides per passar progressivament del feudalisme al capitalisme a l’Europa occidental. El que caracteritza les mercaderies, i les distingeix dels b\u00e9ns \u00fatils o valors d\u2019\u00fas d\u2019altres \u00e8poques hist\u00f2riques, \u00e9s que la seva distribuci\u00f3 s\u2019assegura per l\u2019intercanvi, determinant al mateix temps la distribuci\u00f3 social del treball entre les diverses activitats i la forma de produir aquests valors d\u2019\u00fas sota un r\u00e8gim de propietat privada dels mitjans de producci\u00f3, perseguint l’obtenci\u00f3 d’un benefici.<\/div>\n

Estem tan\u00a0acostumades a veure i tractar amb mercaderies, que pensem que les mercaderies s\u00f3n les coses i identifiquem les coses amb les mercaderies. Fins al punt que la mercaderia sembla quelcom \u201cnatural\u201d, i la seva caracter\u00edstica definit\u00f2ria b\u00e0sica, la de tenir preu, s\u2019identifica com una propietat natural de les mercaderies i conseg\u00fcentment de les coses. L’\u00e0mbit mercantil s’ha instal\u00b7lat en tota la vida social fins a cotes inimaginables temps enrere. Per\u00f2 les \u201ccoses\u201d no s\u00f3n o no han estat sempre mercaderies. Les mercaderies s\u00f3n coses, evidentment, per\u00f2 coses que encarnen una determinada relaci\u00f3 social. Aquestes no tenen sempre o no han tingut sempre un preu. Un quilo de cigrons \u00e9s una mercaderia al supermercat -no es pot adquirir si no es paga el seu preu- que deixa de ser-ho a la nevera de casa o quan es menja el humus<\/em> amb els companys de pis. Les mercaderies s\u00f3n les coses en quant apareixen amb un determinat preu o valor de canvi. Per\u00f2, per qu\u00e8 tenen preu les coses? Per qu\u00e8 tenen un preu i no un altre les mercaderies i per quina ra\u00f3?<\/p>\n

Els valors d’\u00fas que s\u00f3n les mercaderies en tant que serveixen per alguna cosa o cobreixen alguna necessitat s\u00f3n una caracter\u00edstica subjectiva inquantificable. Aix\u00ed doncs, el que\u00a0determina la relaci\u00f3 d’intercanvi entre les diverses mercaderies (1 taula-2 cadires-4 parells de mitjons, etc.) a trav\u00e9s del preu -expressi\u00f3 monet\u00e0ria d’aquesta relaci\u00f3 (10 euros-5 euros-2,50 euros, etc.)-, \u00e9s el valor de les mercaderies. Tenim, per tant, que la mercaderia es caracteritza per ser o tenir un valor d’\u00fas (utilitat) amb un valor de canvi (expressi\u00f3 monet\u00e0ria o preu) determinat pel valor d’aquesta. El valor d’\u00fas \u00e9s una propietat de les coses en general i el valor \u00e9s una propietat de les mercaderies. El valor d’\u00fas \u00e9s una categoria universal i el valor una categoria hist\u00f2rica. Qu\u00e8 \u00e9s el valor, que ens permet igualar a una determinada relaci\u00f3 totes les mercaderies produ\u00efdes i distribu\u00efdes pel sistema mercantil? Nom\u00e9s pot ser un element com\u00fa a totes elles. No pot ser la seva utilitat, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s subjectiva i varia en funci\u00f3 de qui interpreti el b\u00e9 o servei en q\u00fcesti\u00f3, ni pot ser la igualaci\u00f3 de l’oferta i la demanda, doncs aquesta \u00e9s una llei posterior a la determinaci\u00f3 dels preus. Aquesta caracter\u00edstica comuna a totes les mercaderies \u00fanicament pot ser la de ser productes del treball hum\u00e0. El valor de les mercaderies rau en el treball socialment necessari per produir-les sota el r\u00e8gim de producci\u00f3 mercantil-capitalista com a \u00fanica caracter\u00edstica comuna a totes elles. El valor no \u00e9s un propietat \u201cnatural\u201d del b\u00e9, sin\u00f3 una propietat \u201csocial\u201d pel fet d’haver estat produ\u00eft en tant que mercaderia i destinat a ser intercanviat, a ser venut en el mercat.<\/p>\n

Aquest mecanisme del valor segons el qual totes les mercaderies tenen una expressi\u00f3 monet\u00e0ria del valor intr\u00ednsec en elles, \u00e9s el mecanisme que permet la distribuci\u00f3 social del treball entre les diverses activitats. Sense necessitat d’un ens centralitzador, el mercat distribueix el treball -sanciona o incentiva les diverses produccions-, a trav\u00e9s d’aquest mecanisme que atribueix un preu a cada mercaderia. Aquest mecanisme de control social a trav\u00e9s del mercat \u00e9s el que fa possible que les decisions es prenguin per separat en un primer moment i que, tot i l’anarquia aparent de la producci\u00f3,\u00a0la reproducci\u00f3 capitalista sigui possible. Sense l’exist\u00e8ncia del valor de canvi o preu monetari de les mercaderies seria impossible garantir la reproducci\u00f3 de la societat capitalista.<\/p>\n

D\u2019aqu\u00ed rau la radicalitat i la for\u00e7a de lemes que, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019epid\u00e8rmica corrupci\u00f3 de les castes pol\u00edtiques o el biaix que representa posar com a problema central la desigualtat o el poder de les finances, va a l\u2019arrel sist\u00e8mica sobre la que es construeix el model socioecon\u00f2mic actual. Superant aquestes determinacions es bastiran models productius i relacionals alternatius, transformadors i basats en la just\u00edcia social.<\/p>\n

Ivan Gordillo \u00e9s membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa<\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicat a La Directa el 12\/01\/2016 Karl Marx comen\u00e7a amb eloq\u00fc\u00e8ncia la seva c\u00e8lebre obra \u201cEl capital\u201d: \u201cLa riquesa de les societats on domina el sistema de producci\u00f3 capitalista apareix com una acumulaci\u00f3 immensa de mercaderies, amb la mercaderia individual com a la seva forma elemental. La nostra recerca comen\u00e7a per tant amb l’an\u00e0lisi de […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":937,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-58030","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58030"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58030\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=58030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=58030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}