{"id":58026,"date":"2015-09-04T22:17:13","date_gmt":"2015-09-04T21:17:13","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/2015\/09\/04\/la-independencia-de-catalunya-en-un-capitalisme-ingestionable-i\/"},"modified":"2015-09-04T22:17:13","modified_gmt":"2015-09-04T21:17:13","slug":"la-independencia-de-catalunya-en-un-capitalisme-ingestionable-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2015\/09\/04\/la-independencia-de-catalunya-en-un-capitalisme-ingestionable-i\/","title":{"rendered":"La independ\u00e8ncia de Catalunya en un capitalisme ingestionable (I)"},"content":{"rendered":"

photo<\/a>Publicat a Cr\u00edtic el 23\/09\/2015. <\/a><\/em><\/p>\n

Som en campanya electoral i a les portes d\u2019una jornada que ser\u00e0 hist\u00f2rica, o merament auton\u00f2mica, depenent del relat. Per tradici\u00f3 i definici\u00f3, s\u00f3n els pitjors dies de l\u2019any per emprendre un exercici cr\u00edtic \u2014aix\u00f2 \u00e9s, amb profunditat i mat\u00eds\u2014 que ressoni entre el reduccionisme extenuant del debat pol\u00edtic, segrestat en els confins dels formats medi\u00e0tics on es cerca m\u00e9s el vot que el rigor. Per\u00f2 ho bregarem. En tres articles successius publicats a CR\u00cdTIC maldarem per donar resposta a algunes preguntes: Qu\u00e8 significa ser independent en l\u2019actual fase de reestructuraci\u00f3 del capitalisme postcrisi?<\/strong> Qu\u00e8 ha de plantejar el proc\u00e9s per anomenar-se realment sobiranista aqu\u00ed i ara? Quines inconsist\u00e8ncies incorporen les propostes de Junts pel S\u00ed i de Catalunya S\u00ed que es Pot<\/strong> des d\u2019aquesta perspectiva?<\/p>\n

La segona Gran Recessi\u00f3<\/h2>\n

No hi ha cap dubte que ens trobem immersos en una de les pitjors crisis del capitalisme. Podem parlar sense embuts de \u201cd\u00e8cada perduda\u201d a Europa, atribut fins ara conjugat en crisis econ\u00f2miques d\u2019altres contrades com l\u2019Am\u00e8rica Llatina. Malgrat el bombardeig ideol\u00f2gic d\u2019una pretesa recuperaci\u00f3, aquesta llarga depressi\u00f3 no t\u00e9 s\u00edmptomes de millora a mitj\u00e0 termini.<\/strong> Fins i tot l\u2019economia xinesa i la resta dels anomenats BRICS mostren signes d\u2019esgotament, les vigoroses taxes de creixement dels darrers anys ja s\u00f3n hist\u00f2ria i les pol\u00edtiques expansives dels bancs centrals conegudes per\u00a0\u2018quantitative easing\u2019 s\u2019estan mostrant com el que veritablement s\u00f3n: un maquillatge que ja no pot dissimular l\u2019estancament mundial i que ha arribat al seu l\u00edmit. El capitalisme segueix en la seva l\u00f2gica de sortida endavant permanent, en la qual l\u2019esquema crisi-ajustament-crisi es reprodueix de la m\u00e0 de l\u2019agenda neoliberal des de la fi dels anys setanta. Ara, per\u00f2, els elements que van permetre una sortida de l\u2019anterior crisi sist\u00e8mica \u2014sense que aconseguissin mai un cicle de creixement sostingut com a l\u2019anterior i excepcional fase de postguerra\u2014 no serveixen ni serviran per rellan\u00e7ar un nou r\u00e8gim d\u2019acumulaci\u00f3. El per\u00edode de creixement basat en el cr\u00e8dit s\u2019ha acabat.<\/strong><\/p>\n

El nivell d\u2019endeutament s\u2019ha demostrat insostenible. Les masses ingents de capital financer a retornar en el futur s\u00f3n impagables en un context d\u2019insuficient creixement i demanda efectiva minvant. Ens trobem davant d\u2019una crisi de sobreacumulaci\u00f3: una excessiva capacitat de produir que topa amb molt poca capacitat d\u2019absorbir el que es produeix.<\/strong> Aix\u00f2 determina una lluita ferotge pels mercats mundials entre els capitals que operen en les grans \u00e0rees econ\u00f2miques. L\u2019\u00fanica via per assegurar uns beneficis adequats a la inversi\u00f3, en un context de baix creixement, \u00e9s augmentar, novament, l\u2019explotaci\u00f3 laboral i mercantilitzar i privatitzar tot el que encara roman fora de les urpes del mercat, tot aplicant formes de gesti\u00f3 pol\u00edtica cada cop m\u00e9s tecnocr\u00e0tiques, \u00e9s a dir, autorit\u00e0ries.<\/p>\n

Per acabar-ho d\u2019adobar, ni tan sols la destrucci\u00f3 del teixit productiu<\/strong> \u2014tancament d\u2019empreses i p\u00e8rdua massiva de llocs de treball\u2014 ni l\u2019aplicaci\u00f3 de plans d\u2019ajustament estructural<\/strong> \u2014l\u2019austeritat i les retallades\u2014 generen un entorn favorable per a la rendibilitat de les inversions. \u00c9s impossible que en una economia global tan sobredimensionada i altament competitiva les pol\u00edtiques de desmatellament del pacte social \u2014reducci\u00f3 de drets laborals, caiguda de salaris, retallada de prestacions socials i privatitzacions\u2014 siguin efectives. El segrest de la sobirania<\/strong> que suposen les directrius de la \u2018troica\u2019 est\u00e0 aconseguint, en canvi, emp\u00e8nyer els governs cap a una espiral de compet\u00e8ncia su\u00efcida basada en l\u2019empobriment del ve\u00ed. Mentrestant, les elits que es van beneficiar del cicle de financiaritzaci\u00f3 i es van enriquir a\u00a0l\u2019escalf de la bombolla immobili\u00e0ria fan el seu agost amb les privatitzacions<\/strong> a preu de saldo del patrimoni p\u00fablic. Els casos de la privatitzaci\u00f3 de la sanitat o dels interessos del deute p\u00fablic, que als Pressupostos de 2015, sumant amortitzacions, interessos i pagaments diferits, ja ha esdevingut la primera partida (9.055 milions d\u2019euros), al\u00a0davant de sanitat i educaci\u00f3.<\/p>\n

El projecte d\u2019integraci\u00f3 econ\u00f2mica europea s\u2019ha demostrat l\u2019alumne m\u00e9s avan\u00e7at del neoliberalisme<\/strong>. Aquest proc\u00e9s, que ve de lluny (Tractat de Roma, 1957), s\u2019ha desplegat sota la bandera del lliure mercat: major liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, reducci\u00f3 de les barreres al capital i a les mercaderies i compet\u00e8ncia fiscal entre els estats com a \u00fanica pol\u00edtica industrial possible. Aix\u00f2, juntament amb la uni\u00f3 monet\u00e0ria i el dogmatisme monetarista del Banc Central Europeu, que ha aplicat una pol\u00edtica monet\u00e0ria comuna per a una zona econ\u00f2mica dispar, fent de l\u2019euro una moneda estrangera per a tots els membres de la zona, ha acabat generant un model industrial de centre-perif\u00e8ria<\/strong>. L\u2019euro ha estat la palanca definitiva per generalitzar la pol\u00edtica de contenci\u00f3 salarial impulsada per Alemanya i el seu obsessiu manteniment de la inflaci\u00f3 per sota del 2%. Els nivells d\u2019inflaci\u00f3 m\u00e9s elevats de la resta de pa\u00efsos han redundat en una p\u00e8rdua important de competitivitat acumulada i han acabat consolidant una estructura dual on els super\u00e0vits comercials alemanys coincideixen amb els d\u00e8ficits de la perif\u00e8ria finan\u00e7ats amb un endeutament creixent.<\/p>\n

La utopia de la recuperaci\u00f3<\/h2>\n

De la mateixa manera que es pretenia enganyar la poblaci\u00f3 amb les causes de la crisi, culpabilitzant les fam\u00edlies treballadores que s\u2019havien endeutat per adquirir un habitatge \u2014l\u2019infame \u201chan viscut per sobre de les seves possibilitats\u201d\u2014, ara es vol fer creure que la \u201crecuperaci\u00f3\u201d est\u00e0 en marxa<\/strong>. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que ens trobem davant d\u2019una realitat social devastada. Nom\u00e9s a Catalunya s\u2019han destru\u00eft 530.000 llocs de treball des del 2008 i la recent reducci\u00f3 de l\u2019atur difosa a so de bombo i platerets no suposa creaci\u00f3 de nova ocupaci\u00f3. A m\u00e9s, la precarietat del treball \u00e9s sagnant: m\u00e9s de la meitat dels contractes signats a Catalunya el 2014 tenien una durada m\u00e0xima de 3 mesos. La participaci\u00f3 de la renda salarial del total del PIB es redueix progressivament. Les desigualtats es disparen i la pobresa empitjora. Les dades s\u00f3n esfere\u00efdores. Segons l\u2019Idescat a partir de dades de l\u2019Enquesta de condicions de vida de l\u2019INE, 637.200 treballadors ocupats es troben en situaci\u00f3 de risc de pobresa, un 22% dels ocupats. M\u00e9s de 250.000 persones formen part d\u2019una llar que no rep cap mena d\u2019ingressos. El risc de pobresa va afectar un\u00a020,9% de la poblaci\u00f3 de Catalunya el 2014 i va augmentar 1,1 punts respecte de l\u2019any anterior. Estem parlant de m\u00e9s d\u20191,5 milions de persones.<\/p>\n

Si considerem difer\u00e8ncies per g\u00e8nere, tots els indicadors, sistem\u00e0ticament, mostren una situaci\u00f3 m\u00e9s desfavorable per a les dones<\/strong>: menys renda, m\u00e9s risc d\u2019exclusi\u00f3 i m\u00e9s pobresa. El desenvolupament del capitalisme durant aquests anys ens ha condu\u00eft al col\u00b7lapse social i ecol\u00f2gic i a societats cada cop m\u00e9s autorit\u00e0ries. Com sempre, per\u00f2 ara amb m\u00e9s cruesa encara, no construeix societat sin\u00f3 hipermercats, amb tant drets com diners tenen les persones en els seus comptes bancaris.<\/p>\n

Ni fetitxisme nacional (JxS) ni utopisme socialdem\u00f2crata (CSQEP)<\/h2>\n
\n

Romeva, Junqueras i Mas, de Junts pel S\u00ed \/ CDC<\/a><\/p>\n

Romeva, Junqueras i Mas, de Junts pel S\u00ed \/ CDC<\/p>\n<\/div>\n

Compartint l\u2019an\u00e0lisi que Junts pel S\u00ed\u00a0\u00e9s un artefacte pol\u00edtic producte del xantatge de CDC<\/strong> a les anomenades entitats de la societat civil i a ERC, obviarem aqu\u00ed el debat sobre si la candidatura \u00e9s la tomba de les elits catalanes o m\u00e9s aviat un cam\u00ed per a la seva recomposici\u00f3 \u2014i la refundaci\u00f3 de CDC\u2014 per centrar-nos en les seves inconsist\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials. La clau de volta del seu discurs, que innegablement ha il\u00b7lusionat bona part de la societat catalana, \u00e9s la defensa d\u2019un Estat catal\u00e0 que, talment com una panacea, ser\u00e0 la soluci\u00f3 de tots els mals del nostre poble.<\/strong><\/p>\n

No volem negar el car\u00e0cter democr\u00e0tic de la seva voluntat sincera de fer efectiu l\u2019exercici d\u2019autodeterminaci\u00f3, \u00fanic terreny de coincid\u00e8ncia t\u00e0ctica amb l\u2019esquerra independentista, sin\u00f3 denunciar l\u2019estrat\u00e8gia de centrar els arguments per la ruptura amb l\u2019Estat en les balances fiscals i els famosos 16.000 milions d\u2019euros,<\/strong> per dos motius essencials. Primerament, perqu\u00e8 obren la porta a un pacte Estat-CDC sobre la\u00a0base d\u2019una millora del finan\u00e7ament unit a un cert blindatge competencial, un acord que pretendria truncar tota potencialitat rupturista socioecon\u00f2mica del proc\u00e9s en marxa. I, en segon lloc, perqu\u00e8 es basa en una lectura interclassista de la fiscalitat que no compartim, i que ajuda a obviar que l\u2019essencial distribuci\u00f3 injusta de la riquesa segueix donant-se entre capital i treball i no en termes territorials.<\/p>\n

D\u2019altra banda, en el capitalisme del segle XXI, agressiu i estancat, ja no hi ha lloc per a un nou pacte social entre el capital i el treball com pret\u00e9n Catalunya S\u00ed que es Pot (CSQEP)<\/strong>. El projecte de la socialdemocr\u00e0cia ha mort fagocitat per la l\u00f2gica implacable del neoliberalisme. El capitalisme actual no tolera cap redistribuci\u00f3 perqu\u00e8 necessita fins al darrer euro per assegurar les seves funcions d\u2019inversi\u00f3 malmeses per la crisi financera i de sobreacumulaci\u00f3. Sense oblidar que, en clau nacional, la soluci\u00f3 que proposa CSQEP \u00e9s una defensa abstracta del dret democr\u00e0tic d\u2019autoderminaci\u00f3 perqu\u00e8 la fa dependre d\u2019un canvi en la correlaci\u00f3 de forces electoral a l\u2019Estat, en el que suposa una reedici\u00f3 dels plantejaments de la Transici\u00f3 que van servir per articular el tancament de les elits davant dels anhels de canvi de les classes populars.<\/p>\n

Implementar aquests programes econ\u00f2mics, tant el socioliberal com el socialdem\u00f2crata, \u00e9s impossible en l\u2019actual marc de relacions institucionals de la UE i la zona euro.<\/strong>\u00a0D\u2019una banda, tenim l\u2019exig\u00e8ncia de reduir el d\u00e8ficit i el deute p\u00fablic imposada pel Pacte de l\u2019Euro \u2014versi\u00f3 actualitzada del Pacte d\u2019Estabilitat i Creixement. D\u2019altra banda, tenim el dogma del control de la inflaci\u00f3 que el Banc Central Europeu (BCE)\u00a0vol seguir imposant a trav\u00e9s d\u2019una pol\u00edtica monet\u00e0ria comuna que no t\u00e9 cap sentit per a una zona econ\u00f2mica dispar. Despr\u00e9s de la reforma constitucional \u2014el fam\u00f3s article 135\u2014, la prioritat de l\u2019Estat ha esdevingut el pagament dels interessos del deute, per davant de qualsevol altra despesa.<\/p>\n

Conflicte social per recuperar\u00a0les \u2014m\u00faltiples\u2014 sobiranies<\/h2>\n
\n

Pablo Iglesias, en un m\u00edting de Catalunya S\u00ed Que Es Pot \/ CSQP<\/a><\/p>\n

Pablo Iglesias, en un m\u00edting de Catalunya S\u00ed que es Pot \/ CSQEP<\/p>\n<\/div>\n

\u00c9s dif\u00edcil imaginar com es pot fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia social reconeguda per tothom i alhora seguir una pol\u00edtica liberalitzadora com l\u2019imposada pels tractats europeus i pagar el deute enmig d\u2019un capitalisme gripat que no tornar\u00e0 a cr\u00e9ixer en molt temps. Mentre la via socioliberal independentista fetitxitza l\u2019autonomia pol\u00edtica que proporcionaria un Estat<\/strong> que en realitat ser\u00e0 absent de sobirania en el marc de la UE, la via socialdem\u00f2crata \u00e9s la nova utopia enmig d\u2019un capitalisme que destina tota l\u2019extracci\u00f3 de valor al capital parasitari financer i no deixa marge per a la redistribuci\u00f3.<\/p>\n

Sense pol\u00edtiques que reactivin la demanda interna i reconstrueixin un sector productiu devastat resulta impossible generar les bases econ\u00f2miques sobre les quals aconseguir els recursos per fer front al pagament del deute, i \u00e9s\u00a0clar que aquest tipus de pol\u00edtiques antic\u00edcliques s\u00f3n incompatibles amb l\u2019estructura, el prop\u00f2sit i l\u2019ess\u00e8ncia de la UE. Com admet l\u2019economista De Grauwe (2013), \u201cGr\u00e8cia, Portugal, Irlanda, Espanya, It\u00e0lia, poden necessitar de 12 a 22 anys en condicions \u00f2ptimes i de 25 a 50 anys en condicions menys favorables per poder tornar els seus deutes\u201d<\/strong>. \u00c9s impossible mantenir pol\u00edtiques austerit\u00e0ries tant de temps sense produir un veritable genocidi social sense precedents.<\/p>\n

Els pobles de l\u2019Europa perif\u00e8rica hem d\u2019aprendre la lli\u00e7\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia de Syriza<\/strong> i de com la seva proposta ha topat ni menys ni menys que amb la UE que denunciem per escanyapobles. Cal superar l\u2019etapa Tsipras-Iglesias de reformisme respecte a la UE. No proposem la sortida de la UE, sin\u00f3 l\u2019entrada en l\u2019Europa dels pobles, aquella que planti cara a la deutecr\u00e0cia a la qual estem condemnats i plantegi superar el projecte de classe que representa avui el projecte de construcci\u00f3 europea.<\/p>\n

La independ\u00e8ncia \u00e9s molt m\u00e9s que la senyera i els sentiments d\u2019un poble<\/strong>; \u00e9s un projecte social i econ\u00f2mic que ha de permetre a les persones viure amb dignitat. Nosaltres entenem que aix\u00f2 no podr\u00e0 ser possible en el marc del capitalisme ni de la UE i que des d\u2019ara ens cal comen\u00e7ar a lluitar per recuperar i conquerir totes les nostres sobiranies: productiva. energ\u00e8tica, aliment\u00e0ria, cultural, residencial, sobre la salut. A m\u00e9s, el guany de les sobiranies \u00e9s el cam\u00ed imprescindible per poder fer front a les dures pressions que exercir\u00e0 el poder quan, des de les classes populars, plantegem un pols decidit a la cotilla d\u2019austeritat amb la qual ens ofega la UEM. Un guany que desenvoluparem en successius articles.<\/p>\n

No existeix avui una altra via possible per assolir la independ\u00e8ncia real.<\/p>\n

Josep Manel Busqueta, Ivan Gordillo i Pau Llonch s\u00f3n membres del Seminari d\u2019Economia Taifa.<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicat a Cr\u00edtic el 23\/09\/2015. Som en campanya electoral i a les portes d\u2019una jornada que ser\u00e0 hist\u00f2rica, o merament auton\u00f2mica, depenent del relat. Per tradici\u00f3 i definici\u00f3, s\u00f3n els pitjors dies de l\u2019any per emprendre un exercici cr\u00edtic \u2014aix\u00f2 \u00e9s, amb profunditat i mat\u00eds\u2014 que ressoni entre el reduccionisme extenuant del debat pol\u00edtic, segrestat […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":924,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-58026","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58026","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58026"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58026\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58026"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=58026"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=58026"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}