{"id":58022,"date":"2015-12-04T22:25:13","date_gmt":"2015-12-04T21:25:13","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/2015\/12\/04\/la-independencia-en-un-capitalisme-ingestionable-ii\/"},"modified":"2015-12-04T22:25:13","modified_gmt":"2015-12-04T21:25:13","slug":"la-independencia-en-un-capitalisme-ingestionable-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2015\/12\/04\/la-independencia-en-un-capitalisme-ingestionable-ii\/","title":{"rendered":"La independ\u00e8ncia en un capitalisme ingestionable (II)"},"content":{"rendered":"
\n

<\/a>El conseller d\u2019Economia Mas-Colell, amb el president Artur Mas i l\u2019exportaveu Francesc Homs \/ PARLAMENT<\/p>\n

Recessi\u00f3 sobre recessi\u00f3.\u00a0La tesi de la utopia de la recuperaci\u00f3 del primer article d\u2019aquesta s\u00e8rie publicada a CR\u00cdTIC sota el t\u00edtol\u00a0\u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya en un capitalisme ingestionable (I)\u201d<\/a>\u00a0no fa m\u00e9s que confirmar-se. Recentment,\u00a0l\u2019economista Michael Roberts<\/a>\u00a0ha publicat l\u2019article \u201cThe next recession\u201d, on ens adverteix de la propera recessi\u00f3 que colpejar\u00e0 l\u2019economia mundial en el nov\u00e8 any de la crisi. La desacceleraci\u00f3 de les fins fa poc taxes de creixement de dos d\u00edgits dels anomenats BRICS \u2014que mantenien en peu el capitalisme mundial\u2014 ve marcada especialment per la crisi de l\u2019economia xinesa. La Xina est\u00e0 patint una situaci\u00f3 de sobreproducci\u00f3 totalment desproporcionada en relaci\u00f3 amb la demanda mundial minvant alhora que multitud de vagues i reivindicacions de millores laborals s\u2019estenen pel pa\u00eds. Aquesta nova recessi\u00f3 se\u00a0superposar\u00e0 a la recessi\u00f3 europea en curs. Entrem en un fosc terreny desconegut.<\/p>\n<\/div>\n

En el capitalisme, les crisis es produeixen sempre per exc\u00e9s. La sobreproducci\u00f3 resultant de l\u2019enorme capacitat productiva instal\u00b7lada no troba les condicions per ser absorbida en un context de baixa rendibilitat i d\u2019inversi\u00f3 decreixent. Les enormes pl\u00e8tores de capital que circulen a trav\u00e9s de les finances no troben negocis on esdevenir rendibles. L\u2019economia mundial pateix des de finals de la crisi dels setanta\u00a0unes taxes de rendibilitat i de creixement modestes<\/strong>, que els enginys neoliberals no aconsegueixen rellan\u00e7ar. La crisi actual demostra els l\u00edmits de l\u2019agenda neoliberal i la incapacitat de generar un cicle d\u2019acumulaci\u00f3 m\u00ednimament s\u00f2lid.<\/p>\n

El m\u00e9s paradoxal d\u2019aquesta crisi \u00e9s que, a difer\u00e8ncia de les anteriors, no s\u2019est\u00e0 produint un gir en la manera d\u2019entendre l\u2019economia. M\u00e9s aviat al contrari, est\u00e0 suposant un aprofundiment del neoliberalisme que ha servit per demolir l\u2019Estat del benestar<\/strong> i traspassar el patrimoni p\u00fablic i col\u00b7lectiu al sector privat. La despossessi\u00f3 i la gesti\u00f3 autorit\u00e0ria de la societat esdevenen dues caracter\u00edstiques definit\u00f2ries de la recomposici\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia capitalista a la recerca de la rendibilitat necess\u00e0ria, en aquest context on l\u2019expansi\u00f3 productiva esdev\u00e9 impossible. Tot s\u2019ha de destinar a la feble reproducci\u00f3 del capital. No queda marge per al pacte social.<\/p>\n

I generar un nou cicle de creixement capitalista no \u00e9s gens f\u00e0cil. Primer cal destruir tot el capital excedentari. Les empreses m\u00e9s ineficients i els sectors menys competitius en el mercat globalitzat en seran les v\u00edctimes i l\u2019atur seguir\u00e0 augmentant. No hi ha cap ra\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019ajustament s\u2019aturi abans d\u2019arribar al nivell salarial dels xinesos, dels indis o dels bengal\u00eds. El problema central que planteja el capitalisme \u00e9s que el desenvolupament de les forces productives que ha perm\u00e8s un alt nivell de producci\u00f3 material topa amb unes relacions socials que limiten l\u2019acc\u00e9s i el gaudi de la riquesa produ\u00efda col\u00b7lectivament a grans capes de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Vincle entre independ\u00e8ncia i recuperaci\u00f3 de les sobiranies<\/h2>\n

El capitalisme del segle XXI ens proposa per als pr\u00f2xims\u00a0anys entorns socials en els quals les condicions de vida de la majoria continuaran deteriorant-se i on les institucions p\u00fabliques intervindran en simbiosi perfecta amb les necessitats definides pel capital internacionalitzat en el marc de la Uni\u00f3 Monet\u00e0ria Europea per assegurar la seva reproducci\u00f3. En el context de l\u2019Estat espanyol, aquest proc\u00e9s de reestructuraci\u00f3 institucional i econ\u00f2mica s\u2019est\u00e0 produint per minimitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies del col\u00b7lapse del r\u00e8gim del 78 sorgit de la Transici\u00f3 i molt probablement acabar\u00e0 en\u00a0un recanvi d\u2019elits i una segona Transici\u00f3 pactada per dalt.<\/p>\n

En el cas catal\u00e0, pel que fa a l\u2019eventual escenari de ruptura independentista amb l\u2019Estat, malgrat el resultat enverinat del 27-S,\u00a0no podem deixar passar l\u2019oportunitat hist\u00f2rica d\u2019acabar d\u2019eixamplar el suport a aquest\u00a0escenari amb un proc\u00e9s constituent ampli i popular que aglutini tota aquella esquerra social i pol\u00edtica<\/strong> que, malgrat ser aliada en bona part de les nostres lluites, ha quedat despenjada del proc\u00e9s independentista per la intransig\u00e8ncia convergent, que ha convertit les seves imposicions en traves per obtenir el suport democr\u00e0tic n\u00edtidament majoritari que encara ens cal.<\/p>\n

\u201cEls interessos hegem\u00f2nics que comandin el proc\u00e9s de transici\u00f3 cap a\u00a0la Rep\u00fablica Catalana determinaran que el\u00a0proc\u00e9s sigui\u00a0veritablement emancipador\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Aquest \u00e9s l\u2019estret marc en el qual es desenvoluparan les pol\u00edtiques p\u00fabliques, sumant al mateix temps el limitat marge de maniobra que permet l\u2019encara vigent Estat de les autonomies. L\u2019actual intervenci\u00f3 institucional \u2014i tamb\u00e9 en una eventual Rep\u00fablica Catalana\u2014 pot proposar dos models. Pot defensar que per al bon funcionament social cal complir les restriccions que marquen les necessitats del capital \u2014pagament del deute, control del d\u00e8ficit i privatitzacions\u2014, un capital m\u00e9s o menys agressiu i autoritari depenent del color de la gesti\u00f3 institucional, per\u00f2 explotador i altament desposse\u00efdor de la riquesa col\u00b7lectiva, o b\u00e9 intentar una gesti\u00f3 millor, honesta i progressista amb propostes merament est\u00e8tiques que posen l\u2019accent en la lluita contra la corrupci\u00f3, en la transpar\u00e8ncia i en la presa de (algunes) decisions democr\u00e0tiques sense voler afectar el nucli productiu i financer actual, quedant aix\u00ed limitada per imperatiu econ\u00f2mic a gestionar la mis\u00e8ria. Ambd\u00f3s models ens semblen antisocials i indefensables.<\/p>\n

En el nostre cas concret, cal afegir-hi que la reivindicaci\u00f3 independentista esdev\u00e9 per si\u00a0mateixa un element desllorigador<\/strong> que se suma tamb\u00e9 al proc\u00e9s de superaci\u00f3 alternativa de la crisi. Cal tenir en compte, per\u00f2, que tant el proc\u00e9s de transici\u00f3 envers la Rep\u00fablica Catalana \u2014quins siguin els interessos hegem\u00f2nics que la comanden\u2014, aix\u00ed com el car\u00e0cter que se li doni a Rep\u00fablica,\u00a0aquesta\u00a0determinaran que aquest proc\u00e9s pugui esdevenir veritablement emancipador o esdevingui la reproducci\u00f3 dels mateixos interessos de classe en un altre marc institucional.<\/p>\n

Enfront d\u2019una economia tan deteriorada, que no sembla que pugui millorar a mitj\u00e0 termini i que en el millor dels casos ens tornaria a una situaci\u00f3 anterior a la crisi en qu\u00e8\u00a0la majoria de les persones es veuen obligades a accedir a un mercat de treball cada vegada m\u00e9s agressiu per garantir la seva subsist\u00e8ncia i que en cap cas no pot donar cabuda a tothom, cal una aposta pol\u00edtica centrada a\u00a0donar cobertura material a les necessitats que el mercat capitalista no pot garantir. En aquesta tessitura emergeix la necessitat d\u2019una estrat\u00e8gia que aspiri a construir l\u2019entorn social del \u201cbon viure\u201d canviant les relacions socials actuals.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, cal superar els marcs restrictius de la gesti\u00f3 impossible de la mis\u00e8ria d\u2019un capitalisme que no pot ser de rostre hum\u00e0 sin\u00f3, com a molt, de maquillatge progressista. I aix\u00f2 cal fer-ho sense renunciar a posar la l\u00f2gica institucional a treballar per la construcci\u00f3 d\u2019un veritable proc\u00e9s de transformaci\u00f3. \u00c9s necessari plantejar formes institucionals i d\u2019intervenci\u00f3 social que superin la gesti\u00f3 del que hi ha i esdevinguin punts de partida d\u2019aquest proc\u00e9s. El Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa<\/strong> ha proposat una \u201cbr\u00faixola\u201d per validar la direcci\u00f3 transformadora de les propostes a partir d\u2019una matriu de criteris caracteritzada pels principis seg\u00fcents:<\/p>\n

\u2014 Avan\u00e7ar cap a formes de propietat no privada: comunal, cooperativa, municipal i estatal.<\/p>\n

\u2014 Desenvolupar processos productius que no siguin explotadors: ni capitalistes, ni patriarcals, ni espoliadors de la natura.<\/p>\n

\u2014 Establir mecanismes de redistribuci\u00f3 equitatius.<\/p>\n

\u2014 Establir mecanismes de presa de decisions democr\u00e0tics, no jer\u00e0rquics ni desp\u00f2tics.<\/p>\n

\u2014 Impulsar projectes que prioritzin la comunitat per sobre l\u2019individu, respectant la llibertat individual.<\/p>\n

Destaquem, a m\u00e9s, que aquesta matriu t\u00e9 moltes similituds amb la proposada per Michael Lebowitz<\/strong>. L\u2019autor canadenc parteix d\u2019una proposta de sistema org\u00e0nic fonamentada en un triangle: 1) la propietat social dels mitjans de producci\u00f3, 2) la producci\u00f3 social organitzada pels treballadors i treballadores, i 3) la satisfacci\u00f3 de les necessitats i objectius socials.<\/p>\n

Des d\u2019ambdues propostes podem aprendre i mostrar de quina manera les lluites i aspiracions actuals estan relacionades amb la visi\u00f3 d\u2019una societat centrada en la igualtat (on no hi ha la propietat privada dels productes del treball social passat), en el desenvolupament de les capacitats humanes (on hi ha protagonisme en totes les nostres activitats productives) i en la solidaritat i la comunitat (on la nostra m\u00fatua depend\u00e8ncia no \u00e9s la dels productors mercantils indiferents en un mercat). Sobre aquests elements, proposa Lebowitz, construirem un nou sentit com\u00fa, que reconegui la import\u00e0ncia de lluitar per una societat en la qual la condici\u00f3 per al lliure desenvolupament de cada un \u00e9s el lliure desenvolupament de tots.<\/p>\n

Ens els darrers temps veiem que cada cop m\u00e9s persones brinden suport a opcions que proposen la ruptura com a punt de partida de la construcci\u00f3 de nous models de societat. El gran repte de la pr\u00f2xima\u00a0d\u00e8cada consistir\u00e0 a\u00a0plasmar en propostes concretes la il\u00b7lusi\u00f3 que transmeten els plantejaments pol\u00edtics transformadors. L\u2019aposta pol\u00edtica que ens cal defensar gira al voltant de la idea que existeixen tota una s\u00e8rie de sobiranies reals i materials<\/strong> \u2014aliment\u00e0ria, energ\u00e8tica, residencial, cultural, (re)productiva\u2014 que han de ser recuperades, en alguns casos conquerides, per la ciutadania, a partir de desenvolupar processos i projectes d\u2019acord amb els valors presentats en la matriu anterior.<\/p>\n

Ja existeixen avui multitud de processos oberts i en marxa, portats a terme per diversos col\u00b7lectius i moviments, que amb la seva acci\u00f3 proposen una superaci\u00f3 dels valors i els l\u00edmits del capitalisme. Partim de la base que un projecte concret que es desplegui a partir de la nostra intervenci\u00f3 transformadora pot tenir molta m\u00e9s pot\u00e8ncia pol\u00edtica que mil discursos. Cap experi\u00e8ncia que triomfa no \u00e9s una experi\u00e8ncia petita. Cadascuna \u00e9s una mostra gegant d\u2019all\u00f2 que podem fer.<\/p>\n

Les petites-grans vict\u00f2ries que suposen aquests projectes concrets, en la reivindicaci\u00f3 del treball de formigueta i l\u2019aspiraci\u00f3 de transformar aqu\u00ed i ara, ens permetran superar el marc del There Is No Alternative\u00a0thatcheri\u00e0 imposat per la deutecr\u00e0cia i els sacrificis a la \u2018realpolitik\u2019 de l\u2019esquerra existent als governs de signe progressista. Visibilitzar que es pot subordinar la producci\u00f3 al control democr\u00e0tic per garantir la reproducci\u00f3 material de la vida al marge dels mecanismes de control del capital, a part de cobrir unes necessitats concretes, permetr\u00e0 acumular un nivell de for\u00e7a pol\u00edtica conscient, imprescindible per transformar el sentit com\u00fa de la majoria i plantejar un pols cre\u00efble a les pol\u00edtiques de la UEM: ajust estructural, pagament del deute i euro.<\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia antagonista, si no es vol convertir en un peda\u00e7, ha de partir de la base, d\u2019all\u00f2 material i concret, per anar teixint el marc de relacions socials i productives alternatives. En el capitalisme del segle XXI, com defens\u00e0vem al primer article d\u2019aquesta s\u00e8rie\u00a0publicada\u00a0a\u00a0CR\u00cdTIC al setembre, no existeix una altra via possible per assolir la veritable independ\u00e8ncia, una independ\u00e8ncia que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de la formal estructura d\u2019Estat, fetitxe creient de l\u2019autonomia d\u2019all\u00f2 pol\u00edtic, sense relaci\u00f3 amb l\u2019economia, la producci\u00f3 i \u2014molt important\u2014 les idees, el sentit com\u00fa acceptat, la ideologia. Parlar d\u2019independ\u00e8ncia sense entomar de forma clara i precisa els mecanismes de control i gesti\u00f3 de tot all\u00f2 indispensable per a la reproducci\u00f3 de la vida significa obviar que avui el control real de tots aquests \u00e0mbits vitals ja no es troba circumscrit al marc estatal, sin\u00f3 determinat per la l\u00f2gica del capital internacionalitzat i les seves institucions rectores.<\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia i el discurs independentista avui, si vol ser emancipador, no pot obviar<\/strong> ni el proc\u00e9s de reestructuraci\u00f3 del capitalisme, ni tampoc l\u2019adequaci\u00f3 de la l\u00f2gica estatal d\u2019acord amb les necessitats de reproducci\u00f3 ampliada del capital. Hem d\u2019entomar aquesta complexitat si no volem reduir el proc\u00e9s independentista a un discurs fetitxista, que obvia qu\u00e8 significa ser sobirans avui en el marc de la UE i de l\u2019estancament econ\u00f2mic mundial.<\/p>\n

El municipalisme: \u00e0mbit d\u2019intervenci\u00f3 concret i immediat<\/h2>\n
\n

Hemicicle del Parlament de Catalunya \/ JORDI BORR\u00c0S<\/a><\/p>\n

Hemicicle del Parlament de Catalunya \/ JORDI BORR\u00c0S<\/p>\n<\/div>\n

Al nostre parer, l\u2019\u00e0mbit municipal \u00e9s l\u2019\u00e0mbit adequat des d\u2019on es poden iniciar aquests processos de transformaci\u00f3. Entenem el municipalisme no solament\u00a0com un \u00e0mbit geogr\u00e0fic, sin\u00f3 sobretot com una proposta de proximitat que permet el contacte i la intervenci\u00f3 directa de les persones en els assumptes que les afecten. Ser\u00e0 en aquest \u00e0mbit on en els temps vinents podem acumular m\u00e9s for\u00e7a pol\u00edtica i construir projectes concrets que, com d\u00e8iem, ens permetin visualitzar que s\u00ed hi ha alternatives al capitalisme.<\/p>\n

La instituci\u00f3 ha de quedar subsumida als processos transformadors atorgant-los tot el suport en el seu desenvolupament. All\u00e0 on no sigui possible, per la inexist\u00e8ncia de din\u00e0miques robustes, la instituci\u00f3 hauria de tenir un paper dinamitzador de projectes en la direcci\u00f3 del guany de les diferents sobiranies, que concretarem en el tercer i darrer article. Perqu\u00e8 els projectes esdevinguin transformadors i duradors, l\u2019aposta des d\u2019un principi ha de generar din\u00e0miques comunals en qu\u00e8\u00a0els processos de guanys de cadascuna de les sobiranies integrin la participaci\u00f3 pol\u00edtica tant de la instituci\u00f3 com de les persones del municipi. Una de les bases d\u2019aquesta proposta \u00e9s no donar un paper protagonista a la intervenci\u00f3 institucional, sin\u00f3 subordinat<\/strong>, alhora que potenciador dels processos de transformaci\u00f3 que ja es troben en marxa i que plantegen, en \u00e0mbits diversos, guanyar les sobiranies indispensables per desenvolupar una vida digna.<\/p>\n

\u201cNosaltres volem superar el capitalisme; per tant, hem de ser conscients que en algun moment caldr\u00e0 avan\u00e7ar en processos de\u00a0desobedi\u00e8ncia i de conflicte amb el poder\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Les dificultats que suposa enfrontar aquesta tasca s\u00f3n enormes. D\u2019una banda, existeixen les dificultats derivades de l\u2019actual sistema capitalista i la seva hegemonia, en tots els nivells, no solament\u00a0cultural o institucional \u2014com \u00e9s\u00a0moda recordant Gramsci\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9, i sobretot, productiu, financer i ideol\u00f2gic. Som conscients que en aquest moment, atesa\u00a0la divisi\u00f3 internacional del treball que defineix el capitalisme global, existeixen multitud de processos productius aix\u00ed com infraestructures que no tenen sentit des d\u2019una l\u00f2gica transformadora i autocentrada, \u00e9s a dir, vinculada a la satisfacci\u00f3 de les necessitats col\u00b7lectives a partir de les potencialitats internes del nostre territori. D\u2019altra banda, existeix la dificultat de definir un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 conseq\u00fcent amb la nostra capacitat d\u2019acumular for\u00e7a pol\u00edtica de car\u00e0cter anticapitalista. Tot plegat, reptes de futur.<\/p>\n

A llarg termini, caldr\u00e0 definir un escenari a escala regional i nacional que ens permeti articular la proposta m\u00e9s enll\u00e0 del municipi, entenent que la cobertura de moltes de les necessitats i, en definitiva, la democratitzaci\u00f3 del model productiu a partir d\u2019una proposta de sobirania productiva requereix la intervenci\u00f3 a escala\u00a0estatal.<\/p>\n

Sempre partirem de la realitat actual i de les possibilitats que el marc econ\u00f2mic, pol\u00edtic i jur\u00eddic ens presenta. Per\u00f2 cal ser molt clars en aquest punt: nosaltres volem i apostem per superar el capitalisme i avan\u00e7ar cap a formes diferents de societat; per tant, hem de ser conscients que en algun moment caldr\u00e0 avan\u00e7ar a partir de processos que impliquin desobedi\u00e8ncia i conflicte amb el conjunt de poders,<\/strong> econ\u00f2mics i institucionals, que formen el capitalisme.<\/p>\n

En el tercer \u2014i darrer\u2014 article caldr\u00e0 concretar aquest desplegament sobiranista aqu\u00ed i ara. Perqu\u00e8 la Rep\u00fablica Catalana que anhelem no es construeix des del parc de la Ciutadella.<\/p>\n

Josep Manel Busqueta, Ivan Gordillo i Pau Llonch s\u00f3n membres del Seminari d\u2019Economia Taifa.<\/h5>\n

* Us recomanem que llegiu el primer article d\u2019aquesta futura\u00a0trilogia, que va publicar CR\u00cdTIC al setembre, sota el t\u00edtol:\u00a0\u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya en un capitalisme ingestionable (I)\u201d<\/a>.<\/p>\n

Publicat a Cr\u00edtic el 17\/12\/2015<\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El conseller d\u2019Economia Mas-Colell, amb el president Artur Mas i l\u2019exportaveu Francesc Homs \/ PARLAMENT Recessi\u00f3 sobre recessi\u00f3.\u00a0La tesi de la utopia de la recuperaci\u00f3 del primer article d\u2019aquesta s\u00e8rie publicada a CR\u00cdTIC sota el t\u00edtol\u00a0\u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya en un capitalisme ingestionable (I)\u201d\u00a0no fa m\u00e9s que confirmar-se. Recentment,\u00a0l\u2019economista Michael Roberts\u00a0ha publicat l\u2019article \u201cThe next […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2725,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[224],"class_list":["post-58022","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-sobirania"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58022","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=58022"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/58022\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=58022"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=58022"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=58022"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}