![](\"http:\/\/proves.seminaritaifa.org\/files\/2016\/10\/unnamed_10.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
“El poder que cada individu exerceix sobre l’activitat dels altres o sobre les riqueses socials el posseeix en tant que \u00e9s propietari de valors de canvi, de diners. El seu poder social, aix\u00ed com el seu nexe amb la societat, el porta a la butxaca” (<\/em>Karl Marx, Grundrisse).<\/em><\/p><\/blockquote>\n
NO HI HA DINERS! Segurament, aquesta ha estat la frase m\u00e9s repetida per justificar la demolici\u00f3 de l’estat del benestar, la reducci\u00f3 dels salaris, el tancament d’empreses i els acomiadaments que s’han produ\u00eft en els pr\u00e0cticament 10 anys de crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n
El moviment del 15-M, per la seva banda, va oposar al “no hi ha diners”, repetit tantes vegades pels governants d’arreu, un dels seus lemes m\u00e9s coneguts: “no hi ha pa per a\u00a0tant xori\u00e7o”, o la seva variant: “no hi ha diners per a tant xori\u00e7o”. Ara b\u00e9… sabem del cert qu\u00e8 s\u00f3n els diners?<\/p>\n
Mercaderies, valors i diners<\/strong><\/h3>\n
Enmig d’aquest “m\u00f3n de mercaderies”\u00a0de la nostra soferta societat capitalista que explic\u00e0vem en un article anterio<\/a>r<\/a>, el diner \u00e9s una mercaderia m\u00e9s, com la for\u00e7a de treball o els b\u00e9ns i serveis produ\u00efts per destinar a la venda mercantil. Per\u00f2 es tracta d’una mercaderia molt especial amb funcions ben particulars dins del conjunt del sistema mercantil-capitalista. Una mercaderia que ha acabat convertint-se en un s\u00edmbol: a difer\u00e8ncia de quan el diner nom\u00e9s existia en metalls preciosos com l’or o la plata, des de fa molt temps, el diner en circulaci\u00f3 \u00e9s diner fiduciari representat en bitllets i monedes. Actualment fins i tot n’\u00e9s predominant la seva forma credit\u00edcia o d’anotaci\u00f3 en comptes bancaris donada l’extensi\u00f3 dels mitjans de pagament electr\u00f2nics com les targetes de cr\u00e8dit i les compres per internet.<\/p>\n
En la nostra societat, el diner no \u00e9s un element exterior a la producci\u00f3, quelcom que s’incorporaria a posteriori <\/em>en l’economia “real”\u00a0com planteja la teoria neocl\u00e0ssica hegem\u00f2nica a les nostres facultats. El diner \u00e9s una categoria que es desenvolupa simult\u00e0niament amb les categories de mercaderia i valor.<\/p>\n
El diner cristal\u00b7litza una s\u00e8rie de relacions socials que representen al mateix temps relacions de poder<\/strong><\/p>\n
En l’anterior article explic\u00e0vem quina era la subst\u00e0ncia del valor<\/strong> en el marc de l’economia capitalista: el treball socialment necessari per produir una mercaderia. Juntament amb la magnitud del valor<\/strong>, \u00e9s a dir la quantitat de temps de producci\u00f3 de la mercaderia -que varia depenent de la productivitat del treball, de la t\u00e8cnica emprada per produir-la-, l’intercanvi i el diner completen el fonamental de la teoria laboral del valor: la seva forma social<\/strong>. El mot “socialment”\u00a0de la divisa “treball socialment necessari”\u00a0\u00e9s important. Els valors de les mercaderies s\u00f3n una realitat purament social que es posa de manifest en la relaci\u00f3 entre elles. \u00c9s el diner l’element que interv\u00e9 en aquesta relaci\u00f3 com a mediador que permet representar els valors de les mercaderies a trav\u00e9s del seu valor de canvi: l’expressi\u00f3 monet\u00e0ria del valor, m\u00e9s coneguda com a preu<\/strong>, denominaci\u00f3 diner\u00e0ria del treball objectivat en les mercaderies, produ\u00efdes no per ser consumides sin\u00f3 per destinar a la venda mercantil.<\/p>\n
Per\u00f2 no \u00e9s el diner el que fa les mercaderies commensurables entre s\u00ed sin\u00f3 a la inversa. El fet de ser totes elles mercaderies -\u00e9s a dir, en tant que valors, treball hum\u00e0 objectivat, destinats a la venda-, poden comparar la magnitud dels seus valors en relaci\u00f3 a una mateixa mercaderia espec\u00edfica que es convertir\u00e0 en la mesura del valor, per tant en diner<\/strong>. Tenim aqu\u00ed dues determinacions del diner: mesura de valor<\/strong> i equivalent general<\/strong>, que ja apunten la preemin\u00e8ncia social del diner com a mitj\u00e0 per igualar i posar en relaci\u00f3 d’intercanvi mercaderies amb valors d’us diferents i fruit de treballs concrets tamb\u00e9 diferents.<\/p>\n
\u00c9s evident que, normalment, l’objectiu de la venda \u00e9s justament l’obtenci\u00f3 de diners per comprar posteriorment altres mercaderies diferents. El diner \u00e9s una mercaderia amb un valor d’us tant especial com el de poder adquirir altres valors d’us. Aquest moviment fa refer\u00e8ncia a l’esquema de la circulaci\u00f3 de mercaderies: Mercaderia \u2013 Diner \u2013 Mercaderia. El propietari de patates, per exemple, ven aquestes a canvi de diners per poder obtenir posteriorment sabates o el que sigui. El treballador ven la seva for\u00e7a de treball per poder, amb el salari, obtenir els mitjans de vida necessaris com l’alimentaci\u00f3, la roba, l’habitatge, etc. La metamorfosi, com deia Marx, de la mercaderia, on el diner fa de mediaci\u00f3, comen\u00e7a amb una mercaderia i acaba amb una altra del mateix valor, per\u00f2 amb diferent valor d’\u00fas.<\/p>\n
El diner com a facilitador de l\u2019intercanvi per\u00f2 dissolvent de la comunitat<\/strong><\/h3>\n
En les societats mercantils capitalistes, en abs\u00e8ncia de qualsevol autoritat coordinadora, el diner funciona com “la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva de la societat”, com deia el socialista alemany i economista Rudolf Hilferding. El diner \u00e9s el mitj\u00e0 pel qual les mercaderies expressen el seu valor (social), \u00e9s la mesura del valor en tant que encarnaci\u00f3 social del treball hum\u00e0. El diner \u00e9s el representant doncs d’aquest m\u00f3n de mercaderies, \u00e9s l’equivalent general al qual es referencien totes les mercaderies i el seu mitj\u00e0 de pagament<\/strong>.<\/p>\n
Una de les funcions principals dels diners \u00e9s velar la realitat: darrere del diner no hi ha m\u00e9s que treball hum\u00e0 intercanviable en forma de mercaderies<\/strong><\/div>\nPer\u00f2 el diner no sorgeix \u00fanicament per solucionar les insufici\u00e8ncies del sistema d’intercanvis basat en el troc. Tampoc es tracta simplement d’una convenci\u00f3 social per regular els intercanvis com si es tract\u00e9s d’un mecanisme totalment neutral. \u00c9s molt m\u00e9s que aix\u00f2. El diner \u00e9s un element imprescindible per perpetuar el mode de producci\u00f3 capitalista, la divisi\u00f3 del treball i la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3. Quan m\u00e9s s’organitza la producci\u00f3 d’aquesta manera -mercantil capitalista- cada productor passa a dependre del valor de canvi de la seva mercaderia. El valor de canvi esdev\u00e9 l’objecte immediat de la producci\u00f3 obligant a desenvolupar encara m\u00e9s les relacions del diner i aquesta necessitat del canvi avan\u00e7a en la mateixa mesura que ho fa la divisi\u00f3 del treball, \u00e9s a dir, avan\u00e7a amb el car\u00e0cter social de la producci\u00f3. Creix doncs el poder del diner.<\/p>\n
El diner \u00e9s el lubricant que permet que treballs privats efectuats per treballadors independents esdevinguin socials, que els seus productes aconsegueixin intercanviar-se, que experimentin amb \u00e8xit la prova del mercat, que siguin venuts.<\/p>\n
Ara b\u00e9, tot i que a trav\u00e9s de l’intercanvi es socialitzen productes del treball privat, el diner, que participa efectivament en aquest intercanvi, actua com a vel encobridor d’una relaci\u00f3 entre subjectes: els productors de les mercaderies intercanviades. El fet que el preu de la mercaderia (valor de canvi) sigui una caracter\u00edstica definit\u00f2ria d\u2019ella mateixa porta a pensar que la relaci\u00f3 d\u2019intercanvi gira al voltant de la dicotomia cosa-diner. El que realment es produeix \u00e9s una transacci\u00f3 entre mercaderies, a trav\u00e9s certament del diner, per\u00f2 que tenen un subjecte diferent a banda i banda (M \u2013 D \u2013 M) del que \u00e9s una relaci\u00f3 social i no una relaci\u00f3 entre les coses diner i mercaderies. Aquest fenomen \u00e9s el que Marx caracteritzava com a fetitxisme de la mercaderia<\/a>.<\/p>\n
La proliferaci\u00f3 de la moneda com a mitj\u00e0 d’intercanvi va facilitar i accelerar el comer\u00e7 per\u00f2 a canvi de diluir el lla\u00e7 social que anteriorment caracteritzava l’intercanvi entre productors. En fases precapitalistes no es perseguia l’acumulaci\u00f3 de riquesa com s\u00ed succeir\u00e0 posteriorment amb el diner com a capital. Els exemples que ens d\u00f3na l’antropologia sobre com la introducci\u00f3 del diner en comunitats no mercantils acaba modificant les seves relacions socials s\u00f3n reveladors.<\/p>\n
Marx aborda aquestes q\u00fcestions a bastament en els Grundrisse<\/em>: “\u00c9s cert que l’intercanvi, quan est\u00e0 mediat pel valor de canvi i el diner, pressuposa la depend\u00e8ncia rec\u00edproca universal dels productes, per\u00f2 pressuposa al mateix temps l’a\u00efllament complet dels seus interessos privats i una divisi\u00f3 del treball, unitat i integraci\u00f3 de la qual existeixen com una relaci\u00f3 externa als individus, independent d’ells mateixos. \u00c9s la pressi\u00f3 successiva de l’oferta i la demanda generals la que fa de mediaci\u00f3 de la connexi\u00f3 dels individus rec\u00edprocament indiferents. […] Els individus estan subordinats a la producci\u00f3 social, que pesa sobre seu com una fatalitat”.<\/p>\n
M\u00e9s endavant diu: “En les relacions monet\u00e0ries els vincles de depend\u00e8ncia personal, les difer\u00e8ncies de sang, d’educaci\u00f3, etc. s\u00f3n destru\u00efts, estripats, i els individus semblen<\/em> independents -una independ\u00e8ncia que en s\u00ed mateixa \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 que es podria designar m\u00e9s exactament com indifer\u00e8ncia-, semblen lliures d’enfrontar-se els uns als altres i d’intercanviar en aquesta llibertat”.<\/p>\n
Atresorament, acumulaci\u00f3, explotaci\u00f3: el diner com a capital<\/strong><\/h3>\n
El diner \u00e9s alguna cosa m\u00e9s. Si el fet de ser mesura del valor permet representar la commensurabilitat entre mercaderies i el fet d’apar\u00e8ixer com equivalent general facilita que el diner esdevingui mitj\u00e0 d’intercanvi, hi ha una tercera funci\u00f3: la de ser mitj\u00e0 d’atresorament<\/strong>. Per aconseguir atresorar es vendr\u00e0 sense que es produeixi a continuaci\u00f3 una compra. La finalitat de la venda apareix ara com la de retenir el diner com a forma aut\u00f2noma de valor. El diner ja no actua de mitjancer en la circulaci\u00f3 de mercaderies; com a tresor, \u00e9s retirat de la circulaci\u00f3. Aix\u00f2 permet no haver d’esperar novament a vendre per realitzar les compres. Deia Marx que “el diner qualitativament o per la seva forma no t\u00e9 l\u00edmits, \u00e9s el representant general de la riquesa social perqu\u00e8 se’l pot convertir directament en qualsevol mercaderia”. Aviat es passa a desitjar l’atresorament de diners com a fi en si mateix.<\/p>\n
Tenim ara una variant diferent a la circulaci\u00f3 simple de mercaderies presentada anteriorment. Ara la compra es pot produir sense necessitat de la venda gr\u00e0cies al diner atresorat (D \u2013 M). El primer intercanvia diners per obtenir el valor d’\u00fas de la mercaderia que ven el segon a canvi de diners. Com \u00e9s l\u00f2gic, la base de l\u2019intercanvi \u00e9s aconseguir un valor d\u2019\u00fas diferent. Per aix\u00f2 el moviment D \u2013 M \u2013 D \u00e9s absurd. Per norma general, ning\u00fa vol gastar els diners atresorats per comprar mercaderies i despr\u00e9s vendre-les al mateix valor per acabar obtenint els mateixos diners que al principi, a menys que es sigui un especulador i s\u2019intenti enganyar el comprador fent creure que la mercaderia t\u00e9 un valor superior.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, qui compra per vendre ho fa sempre amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir una quantitat de diners superior a la invertida. Ens trobem amb un esquema D \u2013 M \u2013 D\u2019, on la quantitat final de diner (D\u2019) ser\u00e0 superior a la inicial (D). No hi ha difer\u00e8ncia qualitativa sin\u00f3 quantitativa. Si abans veiem la circulaci\u00f3 simple de mercaderies on el diner apareixia en la seva forma mercaderia <\/strong>ara veiem el diner apar\u00e8ixer en la seva forma capital. <\/strong>El diner no funciona ara com diner sin\u00f3 com capital, \u00e9s una inversi\u00f3 a valoritzar<\/em>. Amb la quantitat de diner inicial el capitalista adquireix mat\u00e8ries primeres, maquin\u00e0ria, for\u00e7a de treball, etc. El diner juga doncs un paper fonamental en la valoritzaci\u00f3 del capital. En el proc\u00e9s de producci\u00f3 s\u2019obt\u00e9 una mercaderia de valor superior a la suma dels valors de les mercaderies adquirides inicialment gr\u00e0cies a la particularitat de la for\u00e7a de treball de ser creadora de valor.<\/p>\n
El diner representa la forma que pren l’organitzaci\u00f3 capitalista de les relacions socials, de l’intercanvi social que es renova cada dia. No nom\u00e9s des d’un punt de vista te\u00f2ric sin\u00f3 per constatar materialment com s’expressa l’explotaci\u00f3 sota el r\u00e8gim capitalista. El diner t\u00e9 l’avantatge de presentar-nos immediatament la cara visible de la relaci\u00f3 social del valor. Ens mostra el valor de seguida com intercanvi, comandat i organitzat per l’explotaci\u00f3. Com diu Negri, el diner nom\u00e9s t\u00e9 una cara, la cara del patr\u00f3. El treballador, la seva for\u00e7a de treball, val menys que els diners que acaba generant el seu treball, per aix\u00f2 Marx parlava d\u2019explotaci\u00f3.<\/p>\n
El diner \u00e9s el mitj\u00e0 pel qual les mercaderies expressen el seu valor social en tant que \u00e9s la mesura del valor en tant que encarnaci\u00f3 social del treball hum\u00e0<\/strong><\/div>\nMarx va demostrar com el diner i la producci\u00f3 de mercaderies no es poden separar l\u2019un de l\u2019altra: “\u00c9s impossible eliminar el diner mentre el valor de canvi segueixi sent la forma social dels productes”. Va dirigir dures cr\u00edtiques als pensadors socialistes i anarquistes que pretenien suprimir el diner sense modificar les relacions de producci\u00f3 simplement substituint aquest per un altre mecanisme d’intercanvi basat en bons horaris de treball -o les monedes locals en l’actualitat?-, quelcom que esdevindria la nova moneda.<\/p>\n
El diner i el poder o el poder del diner<\/strong><\/h3>\n
Seguint amb els Grundrisse<\/em>, deia Marx que “La set d’enriquiment com a tal \u00e9s impossible sense el diner; tot altre tipus d’acumulaci\u00f3 i de set d’acumulaci\u00f3 apareix natural, limitada, condicionada per una banda per les necessitats i per l’altra banda per la naturalesa limitada dels productes (sacra auri fames<\/em>).”.<\/p>\n
El diner \u00e9s molt m\u00e9s que una convenci\u00f3 social com acabem de veure. El diner cristal\u00b7litza una s\u00e8rie de relacions socials que representen al mateix temps relacions de poder. En una societat regida per les mercaderies i el valor de canvi, qui controla el diner controla els mecanismes d’acc\u00e9s als valors d’\u00fas necessaris per cobrir les necessitats socials. El diner \u00e9s un instrument de sotmetiment. El salari, el deute, el control del d\u00e8ficit, les retallades, etc. s\u00f3n instruments capitalistes per imposar el domini, la por i la resignaci\u00f3, a banda del seu paper en l’explotaci\u00f3 del treball ali\u00e8.<\/p>\n
El poder del diner no ens hauria d\u2019impedir veure que del qu\u00e8 es tracta \u00e9s de transformar la forma d’organitzar la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 del producte social per tendir a societats sense classes centrades en la cobertura de les necessitats socials de la comunitat.<\/p>\n
Acceptem per un moment que “no hi ha diners”. Per\u00f2, qui pot negar seriosament que existeixen les condicions t\u00e8cniques i culturals per cobrir les necessitats b\u00e0siques de la humanitat i fer-ho respectant els equilibris mediambientals? El diner juga aqu\u00ed una de les seves funcions principals com a forma m\u00e9s fetitxitzada del valor, velar una realitat segons la qual darrere del diner no hi ha m\u00e9s que treball hum\u00e0 intercanviable en forma de mercaderies. El diner actua com a esquer que ens impedeix veure una realitat social concreta, aquella que ens permetria viure dignament si l’organitzaci\u00f3 social de la producci\u00f3 fos democr\u00e0tica i accessible a tothom tal com ens permetrien a bastament els sabers i aprenentatges assolits per la nostra esp\u00e8cie.<\/p>\n
Ivan Gordillo \u00e9s membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa<\/a><\/em><\/p>\n