{"id":57994,"date":"2016-12-26T19:30:16","date_gmt":"2016-12-26T18:30:16","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57994"},"modified":"2016-12-26T19:30:16","modified_gmt":"2016-12-26T18:30:16","slug":"el-capitalisme-lesser-huma-desposseit-de-si-mateix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2016\/12\/26\/el-capitalisme-lesser-huma-desposseit-de-si-mateix\/","title":{"rendered":"El capitalisme: l’\u00e9sser hum\u00e0 desposse\u00eft de si mateix"},"content":{"rendered":"
\"Llu\u00eds

Llu\u00eds R\u00e0fols<\/p><\/div>\n

El pati de l’escola pot ser un espai ing\u00e8nuament anticapitalista. \u00c9s el cas, per exemple, de l’esport que s’hi juga, que \u00e9s, quasi sempre, un esport d’equip. Pel que fa als adults, en canvi, un dels esports que m\u00e9s creix en practicants \u00e9s el running, un esport que permet la pr\u00e0ctica individual, la competici\u00f3 individual, l’autosuperaci\u00f3 individual, el benestar individual, … Una perspectiva que s’est\u00e9n al conjunt de la vida. Es tracta d’una comminaci\u00f3 constant a anar m\u00e9s enll\u00e0 d’un mateix, el que suposa assumir en la pr\u00f2pia vida un desequilibri permanent, no descansar o parar-se mai, superar-se sempre i trobar el gaudi en aquesta mateixa superaci\u00f3 de tota situaci\u00f3 donada. \u00c9s com si la l\u00f2gica d’acumulaci\u00f3 indefinida del capital s’hagu\u00e9s convertit en una modalitat subjectiva. Cadasc\u00fa est\u00e0 cridat a concebre’s i conduir-se com una empresa, una “empresa de si mateix” com deia Foucault.<\/p>\n

Com si l\u00f2gica d’acumulaci\u00f3 indefinida del capital s’hagu\u00e9s convertit en una modalitat subjectiva, cadasc\u00fa est\u00e0 cridat a concebre’s com una “empresa de si mateix”, com deia Foucault<\/strong><\/p>\n

Veiem, doncs, que fins i tot la m\u00ednima i superficial comunitat de l’esport d’equip acaba sent dissolta en el necessari proc\u00e9s d’individualitzaci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 en el capitalisme, situant la superaci\u00f3 individual com una nova religi\u00f3. Si aquest proc\u00e9s arriba a desarticular les figures col\u00b7lectives m\u00e9s trivials, com no ha de fer-ho amb les dimensions m\u00e9s essencials de la comunitat? En el capitalisme no hi ha lloc per a el que \u00e9s col\u00b7lectiu, ni tan sols se’n contempla la possibilitat, \u00e9s perill\u00f3s, ja que el capitalisme nega la comunitat, la col\u00b7lectivitat, posa l’individu com a origen i ho fa ontol\u00f2gicament. El capital ocupa la realitat, qualsevol cosa, per poder ser, ha d’esdevenir, en un moment o altre, capital, ha de passar per alguna de les seves metamorfosis. El m\u00f3n \u00e9s del capital: el desenvolupament de l’\u00e9sser hum\u00e0, de la vida, hi estan supeditats. La vida sencera i la societat que la sost\u00e9 s’emmotllen, com m\u00e9s va m\u00e9s, a les exig\u00e8ncies del capital. \u00c9s per aix\u00f2, que les nostres vides i els aspectes entorn dels quals s’articulen han hagut d’esdevenir mercaderies.<\/p>\n

En aquest sentit, darrerament s’han desenvolupat tot un seguit de mecanismes de subordinaci\u00f3 del treball al capital que aprofiten el culte a la individualitat i l’amplifiquen, com per exemple la substituci\u00f3 del treball assalariat pel treball aut\u00f2nom i l’emprenedoria. Per\u00f2 la majoria de casos de projectes d’autoocupaci\u00f3 responen a una reconfiguraci\u00f3 de les relacions productives, en qu\u00e8 el capital externalitza cap a la mateixa for\u00e7a de treball l’organitzaci\u00f3 de temps, fins i tot instruments de producci\u00f3, basant-se en uns objectius de productivitat. Amb aix\u00f2, el capital compra la for\u00e7a de treball ja en condicions de “rendibilitat” i desposse\u00efda dels drets laborals que s’han anat conquerint al llarg de d\u00e8cades de lluita obrera. Aix\u00ed, tant les treballadores ocupades com les desocupades s\u00f3n impel\u00b7lides a la permanent “millora” individual, unes amb la formaci\u00f3 cont\u00ednua dins les empreses i les altres amb el tractament de l’atur des d’una perspectiva individualitzada que converteix a aquest individu en part del problema.<\/p>\n

Darrerament s’han desenvolupat mecanismes de subordinaci\u00f3 del treball al capital que aprofiten el culte a la individualitat i l’amplifiquen, com per exemple la substituci\u00f3 del treball assalariat pel treball aut\u00f2nom i l’emprenedoria<\/strong>
\nL’altra cara de l’exacerbaci\u00f3 de l’individu, \u00e9s la dissoluci\u00f3 de la col\u00b7lectivitat. Aix\u00ed l’Estat, inclinat per naturalesa a afavorir l’acumulaci\u00f3, va relegant al ciutad\u00e0 a la condici\u00f3 d’usuari i consumidor, en comptes de recon\u00e8ixer drets de ciutadania, atorga titularitats a eventuals usuaris, perqu\u00e8 els individus puguin rebre diferents serveis en forma de productes. L’objectiu final \u00e9s crear una din\u00e0mica de consumidors de productes socials, al mateix temps que es generen unes capacitats de mercat i de finan\u00e7ament que s\u00f3n font de negoci per al sistema capitalista. Aquesta degeneraci\u00f3 del ciutad\u00e0 cap al consumidor es manifesta en la degradaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics b\u00e0sics i la seva conformaci\u00f3 a la l\u00f2gica del capitalisme.<\/p>\n

D’aquesta forma els continguts i les pr\u00e0ctiques de l’educaci\u00f3 s’aparten d’una concepci\u00f3 humanista creadora d’esperits lliures i cr\u00edtics, i es remeten a un model empresarial on es gestiona la formaci\u00f3 de la futura m\u00e0 d’obra en qualsevol dels diferents graus d’especialitzaci\u00f3. Pel que fa a la salut, aquest desplegament del capitalisme ha portat a un model biopositivista cada vegada m\u00e9s enfocat a tractar parts espec\u00edfiques de l’organisme hum\u00e0, deixant de banda els abordatges sist\u00e8mics que considerin en conjunt els determinants, tant f\u00edsics com socioculturals, que es donen en els grups humans i no en persones individuals. Aix\u00ed doncs, la salut s’ha redu\u00eft, essencialment, a sanitat o provisi\u00f3 d’assist\u00e8ncia. Per tant, s’ha d’insistir a recalcar que la realitat \u00e9s molt diferent de la que descriuen les autoritats sanit\u00e0ries o els mitjans de comunicaci\u00f3: les causes m\u00e9s importants del deteriorament de la salut de la poblaci\u00f3 en general no s\u00f3n ni gen\u00e8tiques ni derivades d’actituds “insanes” a nivell individual. Les causes dels determinants socials es produeixen per les diferents eleccions i prioritats pol\u00edtiques dels governs, les empreses, els sindicats i les diverses forces socials que tenen algun tipus de poder pol\u00edtic. Cal afegir que aquesta concepci\u00f3 individualista de la salut, i en plena coher\u00e8ncia amb el desenvolupament general del capitalisme, ha fet oblidar tot un vessant de la salut laboral que \u00e9s la que t\u00e9 a veure amb el treball m\u00e9s arrelat a la comunitat. Igual que el treball remunerat, el no remunerat implica l’exposici\u00f3 a riscos de seguretat, d’higiene, ergon\u00f2mics i psicosocials, per\u00f2 els accidents i les malalties relacionats amb el treball dom\u00e8stic i familiar, que s\u00f3n molt m\u00e9s freq\u00fcents en el sexe femen\u00ed, no es recullen ni es prevenen de manera sistem\u00e0tica.<\/p>\n

El capitalisme, especialment en la seva fase de crisi, est\u00e0 desestructurant les formes de vida d’una forma molt greu per a la salut f\u00edsica i mental i dificultant enormement el desenvolupament personal i social de les persones<\/strong>
\nAquesta problem\u00e0tica s’agreuja en situacions de crisi, ja que l’ajust macroecon\u00f2mic del capitalisme s’est\u00e0 traslladant a \u00e0mbits ocults de la societat, la fam\u00edlia i les persones: s’ajusta al carro de la compra, canvia l’organitzaci\u00f3 familiar, es recorre a les xarxes de suport, s’intensifiquen els treballs dom\u00e8stics, es reorganitzen els temps i s’assumeixen noves activitats i habilitats, moltes vegades amb estrat\u00e8gies de pura superviv\u00e8ncia que s\u00f3n molt dram\u00e0tiques. Les implicacions en termes de qualitat de vida, en l’\u00e0mbit de salut i tamb\u00e9 hum\u00e0, s\u00f3n nefastes. El capitalisme, especialment en la seva fase de crisi, est\u00e0 desestructurant les formes de vida d’una forma molt greu per a la salut f\u00edsica i mental i dificultant enormement el desenvolupament personal i social de les persones. Aqu\u00ed interv\u00e9 de nou la individualitzaci\u00f3 sist\u00e8mica, ja que mentre assistim a la despossessi\u00f3 m\u00e9s gran de drets i de recursos, que afecta especialment la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable, s’est\u00e0 generalitzant un discurs que pret\u00e9n animar-nos a sortir de la crisi amb esfor\u00e7, tenacitat i bona predisposici\u00f3 – sempre en clau individualista -, com si depengu\u00e9s de cada individu assolir els recursos per tirar endavant, com si l’\u00e9sser hum\u00e0 no fos essencialment un \u00e9sser social.<\/p>\n

Com hem vist, ens hi juguem la vida, si volem que aquest joc s’acabi, caldr\u00e0 deixar la ingenu\u00eftat de l’esbarjo i comen\u00e7ar la classe.<\/p>\n

*Xavier Garcia \u00e9s membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa. Aquest article ha estat publicat a La Directa (19\/12\/2016)<\/a> i forma part d’una s\u00e8rie monogr\u00e0fica al voltant de l’informe La despossessi\u00f3 de la vida quotidiana<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El pati de l’escola pot ser un espai ing\u00e8nuament anticapitalista. \u00c9s el cas, per exemple, de l’esport que s’hi juga, que \u00e9s, quasi sempre, un esport d’equip. Pel que fa als adults, en canvi, un dels esports que m\u00e9s creix en practicants \u00e9s el running, un esport que permet la pr\u00e0ctica individual, la competici\u00f3 individual, l’autosuperaci\u00f3 individual, el benestar individual…<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":57998,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[82,146],"class_list":["post-57994","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-desposessio","tag-la-directa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57994","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57994"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57994\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57994"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57994"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57994"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}