{"id":57879,"date":"2016-07-06T17:46:06","date_gmt":"2016-07-06T15:46:06","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57879"},"modified":"2016-07-06T17:46:06","modified_gmt":"2016-07-06T15:46:06","slug":"hotel-schumpeter","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2016\/07\/06\/hotel-schumpeter\/","title":{"rendered":"Hotel Schumpeter"},"content":{"rendered":"

\"Entre<\/a>Publicat a <\/em>La Directa<\/a> el 30\/06\/2016<\/em><\/p>\n

Segons la met\u00e0fora de l’economista Joseph Schumpeter, la societat podria dibuixar-se com un hotel ocupat pels m\u00e9s rics en les plantes altes i els m\u00e9s pobres en les baixes<\/div>\n

Per explicar la difer\u00e8ncia entre desigualtat i mobilitat social, Joseph Schumpeter, l\u2019economista austr\u00edac de principis de segle XX, va fer servir una met\u00e0fora, la d\u2019un Hotel.<\/p>\n

Imaginem-nos, deia Schumpeter, un Hotel a on els pisos m\u00e9s alts hi ha les habitacions m\u00e9s espaioses i luxoses on hi viuen els rics. A mesura que anem baixant, les habitacions de l\u2019Hotel de Schumpeter van perdent glamur fins que als m\u00e9s baixos ja s\u2019hi troben armaris en lloc d\u2019habitacions on s\u2019amunteguen els pobres. Aix\u00ed, la desigualtat que tots ja coneixem, deia Scumpeter, \u00e9s la fotografia de com les persones estan distribu\u00efdes a l\u2019Hotel: quantes persones viuen als pisos baixos, quantes als del mig, quantes n\u2019hi ha a dalt de tot, etc.<\/p>\n

Segons la OCDE, la desigualtat entre els de dalt i els de baix, mesurada per ingressos, \u00e9s la m\u00e9s alta des que van comen\u00e7ar a prendre dades ara fa 30 anys. L\u2019Estat Espanyol no n\u2019\u00e9s cap excepci\u00f3: segons la mateixa OCDE, fruit de les retallades, la precaritzaci\u00f3 i la pujada d\u2019impostos al consum els de baix han anat a parar encara m\u00e9s avall. De mitjana, als pa\u00efsos de la OCDE (aix\u00f2 s\u00f3n pa\u00efsos rics) el percentatge de gent vivint per sota el llindar de la pobresa va passar de l\u20191% el 2007 al 9.4% el 2011; a l\u2019Estat espanyol va arribar fins al 18% de la poblaci\u00f3, i a 2015 segons l\u2019Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica la tassa de pobresa s\u2019enfila ja al 22.1%. Per la desigualtat de la riquesa, segons l\u2019informe anual de Credit Suisse, la fotografia mostra encara m\u00e9s desigualtat: a escala mundial, l\u2019any 2012 el 8,1% de la poblaci\u00f3 adulta mundial tenia 82% de la riquesa mundial, i el 2015 ha pujat al 85%. Mentrestant, encara a escala mundial, un 3% de la riquesa del 2012 se la repartien el 69% de la poblaci\u00f3 mundial d\u2019adults, pel 2015 la mateixa riquesa se la repartien el 71% de la poblaci\u00f3 mundial. A l\u2019Estat Espanyol, de mitjana i segons dades de l\u2019OCDE, l\u20191% de la poblaci\u00f3 m\u00e9s rica t\u00e9 480 vegades m\u00e9s riquesa que el 20% m\u00e9s pobre i acumula un 27% de la Riquesa.<\/p>\n

Ara b\u00e9, s\u00ed que \u00e9s cert que al nostre Hotel hi ha desigualtat, per\u00f2 a la nit, explicava Schumpeter, succeeix un fenomen molt especial que pot arribar a compensar en part aquesta xacra social: cada nit, els hostes de l\u2019hotel tenen la possibilitat de canviar d\u2019habitaci\u00f3. L\u2019ascensor n\u2019\u00e9s la clau. Alguns deixen la llitera dels pisos inferiors i pugen cap a pisos millor situats, amb millors vistes i sense compartir dutxa, altres, que ja estaven prou amunt, se les maneguen per pujar encara m\u00e9s amunt, de fet, si les coses et van b\u00e9, sempre s\u2019hi pot construir una planta m\u00e9s al terrat. D\u2019altres en canvi, val a dir, no tenen tanta sort i els toca baixar. A vegades han de baixar m\u00e9s del que mai s\u2019haguessin pogut imaginar.<\/p>\n

Aix\u00ed, els que un dia eren pobres, l\u2019endem\u00e0 esdevenen rics, o a l\u2019inrev\u00e9s. Aquesta mobilitat \u00e9s un b\u00e9 de D\u00e9u doncs: s\u00ed les persones poden canviar d\u2019habitaci\u00f3 vol dir que la pobresa o la riquesa no \u00e9s din\u00e0stica, sin\u00f3 que hi ha cert mecanisme que d\u2019alguna manera autoregula les accions i decisions dels individus i atorga la posici\u00f3 social merescuda. Ai perd\u00f3! l\u2019habitaci\u00f3 merescuda: tothom pot pujar o baixar. Potser, fins i tot, diuen els experts, aquesta mobilitat pot ser un indicatiu d\u2019igualtat d\u2019oportunitats. Totes hem sentit les hist\u00f2ries de milionaris que van comen\u00e7ar els seus imperis al garatge dels pares o fent malabars als sem\u00e0fors. \u00c9s all\u00f2 del somni americ\u00e0.<\/p>\n

\n

Malauradament per\u00f2, tot ha estat un somni. Ja hi ha estudis (la majoria per pa\u00efsos rics per la falta de dades) que mostren que en realitat l\u2019Hotel Schumpeter t\u00e9 l\u2019ascensor avariat. A m\u00e9s, es parla de sostres de vidre que no deixen pujar als de baix i terres de vidre que protegeixen als de dalt de baixar. S\u00f3n de vidre no per fr\u00e0gils sin\u00f3 per invisibles: no es veuen per\u00f2 hi s\u00f3n. En aquest sentit, un estudi recent del Banc d\u2019It\u00e0lia ha tingut molt d\u2018impacte recentment per la duresa del vidre en s\u00ed: els autors mostren l’exist\u00e8ncia d\u2019una correlaci\u00f3, molt m\u00e9s alta de la que dictaria la teoria i el sentit com\u00fa, entre les fam\u00edlies riques de la Flor\u00e8ncia del segle XV i les del 2011. Ning\u00fa, ni els mateixos investigadors, esperaven trobar-se un terra de vidre que hagi pogut resistir fins a sis segles. Segons diversos estudis, l\u2019Estat espanyol, com el Franc\u00e8s, encara que per sota d\u2019It\u00e0lia, Regne Unit i EUA, apareix com un pa\u00eds de relativa poca mobilitat intergeneracional, \u00e9s a dir, on la posici\u00f3 social dels pares determina amb m\u00e9s for\u00e7a la posici\u00f3 social on acabaran els fills. Aix\u00f2 vol dir que arribada la nit, a aquests pa\u00efsos els costa m\u00e9s canviar l\u2019habitaci\u00f3 que els ha tocat. A Espanya, A l\u2019altra banda, lluny, hi tenim els pa\u00efsos n\u00f2rdics Finl\u00e0ndia, Dinamarca o Noruega on pugen i baixen amb m\u00e9s facilitat.<\/p>\n

En general, els (pocs) estudis emp\u00edrics que existeixen apunten a qu\u00e8 les desigualtats de renda al m\u00f3n no es deuen tant a l\u2019esfor\u00e7 o la responsabilitat individual si no a les circumst\u00e0ncies, com s\u00f3n els antecedents familiars, el g\u00e8nere, la ra\u00e7a o el lloc de naixement. Aquests estudis i similars solen coincidir en qu\u00e8 l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 (per evitar equ\u00edvocs, aix\u00f2 \u00e9s p\u00fablica i de qualitat) \u00e9s el que fa funcionar l\u2019ascensor del male\u00eft hotel. Tanmateix, caldria no passar per alt que aquestes circumst\u00e0ncies no v\u00e9nen del no-res. Les desigualtats i les seves persist\u00e8ncies generacionals no s\u00f3n independents de la din\u00e0mica intr\u00ednseca de l\u2019actual model de reproducci\u00f3 social. El mode en qu\u00e8, al llarg de la seva hist\u00f2ria, el capitalisme organitza la producci\u00f3 genera un entramat de relacions socials molt particulars que no nom\u00e9s predeterminen aquestes desigualtats, sin\u00f3 que tamb\u00e9 les requereix. El capitalisme, per pr\u00f2pia definici\u00f3, tret de per\u00edodes hist\u00f2rics anecd\u00f2tics, necessita de manera estructural una societat dividida i amb desigualtats creixents. En aquest sentit, \u00e9s cert que fora bo arreglar la pe\u00e7a que falla de l\u2019ascensor social, \u00e9s a dir l\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 si desatenem a la din\u00e0mica intr\u00ednseca que emana del capitalisme, podem perdre de vista que \u00e9s aquesta mateixa din\u00e0mica qui espatlla la pe\u00e7a per tal de reproduir-se socialment. Les retallades en educaci\u00f3 no s\u00f3n un accident.<\/p>\n

Parlar de terres i sostres de vidre, o incl\u00fas d\u2019ascensors socials avariats, \u00e9s una met\u00e0fora \u00fatil que ens pot ajudar a dibuixar una caricatura, prou fidel, de com es reparteixen els recursos materials a les nostres societats. Tanmateix, l\u2019hotel de Schumpeter no deix veure el perqu\u00e8 de tot plegat; l\u2019attrezzo dissimula les corretges, politges i bastides que configuren l\u2019escenari real de la vida d\u2019avui. La met\u00e0fora de l\u2019hotel no \u00e9s capa\u00e7 de destil\u00b7lar-ne el proc\u00e9s social que genera la realitat concreta i hist\u00f2rica que en \u00faltima inst\u00e0ncia determina aquestes desigualtats: per a aix\u00f2, no n\u2019hi ha prou en mesurar dist\u00e0ncies socials i sostres de vidre; el que cal \u00e9s analitzar les relacions socials que operen en el proc\u00e9s de producci\u00f3 d\u2019aquella riquesa que de manera tan desigual es distribueix: entendre qu\u00e8 \u00e9s l\u2019explotaci\u00f3, acumulaci\u00f3 de capital, o les relacions de classe. \u00c9s llavors quan al mirar amunt, els sostres de vidre es tornaran miralls. Llavors els podrem trencar.
\nJordi Teixid\u00f3, membre del Seminari Taifa<\/a>.<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Segons la met\u00e0fora de l’economista Joseph Schumpeter, la societat podria dibuixar-se com un hotel ocupat pels m\u00e9s rics en les plantes altes i els m\u00e9s pobres en les baixes
\nPer explicar la difer\u00e8ncia entre desigualtat i mobilitat social, Joseph Schumpeter, l\u2019economista austr\u00edac de principis de segle XX, va fer servir una met\u00e0fora, la d\u2019un Hotel.<\/p>\n

Imaginem-nos, deia Schumpeter, un Hotel a on els pisos m\u00e9s alts hi ha les habitacions m\u00e9s espaioses i luxoses on hi viuen els rics. A mesura que anem baixant, les habitacions de l\u2019Hotel de Schumpeter van perdent glamur fins que als m\u00e9s baixos ja s\u2019hi troben armaris en lloc d\u2019habitacions on s\u2019amunteguen els pobres. Aix\u00ed, la desigualtat que tots ja coneixem, deia Scumpeter, \u00e9s la fotografia de com les persones estan distribu\u00efdes a l\u2019Hotel: quantes persones viuen als pisos baixos, quantes als del mig, quantes n\u2019hi ha a dalt de tot, etc.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":57880,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[80,146],"class_list":["post-57879","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-desigualtat","tag-la-directa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57879","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57879"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57879\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57879"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57879"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57879"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}