{"id":57869,"date":"2016-02-10T15:59:27","date_gmt":"2016-02-10T14:59:27","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57869"},"modified":"2016-02-10T15:59:27","modified_gmt":"2016-02-10T14:59:27","slug":"en-defensa-de-les-societats-comunals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2016\/02\/10\/en-defensa-de-les-societats-comunals\/","title":{"rendered":"En defensa de les societats comunals"},"content":{"rendered":"

Publicat a <\/em>La Directa<\/a> el 10\/02\/2016<\/em><\/p>\n

L’autor analitza les alternatives al capitalisme i defensa els comuns i el municipi com a espais de poder popular instituent per combatre l’Estat.<\/div>\n
<\/div>\n
Des de fa un cert temps, molts corrents de pensament, grups i persones ens enfrontem a la q\u00fcesti\u00f3 de com acabar amb el capitalisme, un model de societat que ja ve de lluny i els resultats infernals del qual s\u00f3n cada cop m\u00e9s alarmants i terror\u00edfics.<\/p>\n

Per la seva banda, el capitalisme es troba al seu apogeu. El seu model neoliberal, segons afirmen Laval i Dardot, \u201cabans que una ideologia o una pol\u00edtica econ\u00f2mica, \u00e9s, d’entrada i per davant de tot, una racionalitat que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tendeix a estructurar i organitzar no tan sols l’acci\u00f3 dels governants, sin\u00f3 tamb\u00e9 la dels mateixos governats.[…] El neoliberalisme \u00e9s la racionalitat del capitalisme contemporani, […] i es pot definir com el conjunt dels discursos, pr\u00e0ctiques i dispositius que determinen un nou sistema de govern (pol\u00edtic econ\u00f2mic i financer) basat en el principi universal de la compet\u00e8ncia\u201d. El neoliberalisme canvia l’\u00e9sser en si mateix de tal manera que totes les persones estem enfrontades entre nosaltres, defensant i aplicant la llei de la part m\u00e9s forta i preparada sobre la m\u00e9s d\u00e8bil i incapacitada. L’excepci\u00f3 s\u00f3n els poders dominants, que sempre troben llocs, espais i interessos particulars en els quals posar-se d’acord.<\/p><\/div>\n

Les alternatives al capitalisme neoliberal: socialisme o comunalisme<\/strong>
\nHist\u00f2ricament, podem dividir les respostes plantejades al capitalisme entre les alternatives que segueixen els postulats del socialisme i les que responen m\u00e9s aviat a la l\u00ednia del comunalisme. Actualment, les alternatives de tipus socialista apareixen m\u00e9s modernitzades, sense la c\u00e0rrega de la intervenci\u00f3 totalit\u00e0ria de l’Estat ni la direcci\u00f3 vertical d’una avantguarda org\u00e0nica, per\u00f2 amb l’Estat com a arma de transici\u00f3 i la propietat p\u00fablica com a garant de la satisfacci\u00f3 de les necessitats materials. Per altra banda, a les alternatives de tipus comunal, l’Estat no t\u00e9 reconegut cap paper, les persones s\u00f3n considerades els subjectes instituents i les comunitats es regeixen mitjan\u00e7ant els processos constituents. En uns i altres, es mant\u00e9 l’abolici\u00f3 de la propietat privada, s’enalteixen els principis de la propietat en com\u00fa com a referent fonamental, el poder horitzontal i l’ajuda m\u00fatua com a principi d’intercanvi d’esfor\u00e7os i aportacions en l’acc\u00e9s als b\u00e9ns per cobrir les necessitats. En el socialisme, per contra, el poder existeix i \u00e9s exercit per l’Estat com a garant, mentre que en el comunalisme el poder es basa en la participaci\u00f3 popular, entre iguals. El mateix succeeix amb la propietat, que en el socialisme o \u00e9s estatal o p\u00fablica, mentre que en el comunalisme passa a ser exercida en com\u00fa, amb l’\u00fas com a producte de la col\u00b7lectivitat. De fet, les reivindicacions del que \u00e9s com\u00fa (d’all\u00f2 en com\u00fa d’all\u00f2 pro com\u00fa) \u201cha renascut en les lluites socials i culturals contra l’ordre capitalista i l’Estat empresarial\u201d, tal com afirmen Laval i Dardot.<\/p>\n

Nascut als inicis de la humanitat, el com\u00fa<\/em> o els comuns<\/em> es postulen com un retorn a la societat primig\u00e8nia incorporant els coneixements i les experi\u00e8ncies recollides durant tota la hist\u00f2ria de l’esp\u00e8cie humana. \u00c9s en la meta final on el socialisme i el comunalisme podrien convergir. De fet, Karl Marx contemplava el comunisme com una societat inicial producte de la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s socialista, com ja apuntaven ell mateix i Engels al Manifest comunista<\/em>. Per\u00f2, aquest mateix autor tamb\u00e9 va contemplar la societat primig\u00e8nia com una alternativa perqu\u00e8 \u201cja estava formada per iguals i \u00e9s la forma revolucion\u00e0ria de la societat, una forma que rebr\u00e0 un nou contingut despr\u00e9s de la mutaci\u00f3 hist\u00f2rica que ha experimentat la humanitat i tan bon punt s’hagi superat l’explotaci\u00f3 en forma d’esclavatge, servitud i capitalisme\u201d. \u00c9s a dir, en un altre text, Marx reconeix que les societats comunals s\u00f3n \u201ccapaces d’incorporar els aven\u00e7os del sistema capitalista sense haver de pagar-li un alt tribut. La comuna pot […] convertir-se en un punt de partida directe del sistema econ\u00f2mic cap al qual tendeix la societat moderna; pot obrir un nou cap\u00edtol que no comen\u00e7a amb el seu propi su\u00efcidi\u201d.<\/p>\n

Actualment, els dos camins romanen oberts i en franca compet\u00e8ncia. En ambd\u00f3s corrents, el final del capitalisme es donar\u00e0, tal com va dir Marx, quan socialistes i comuners \u201cexpropiem els expropiadors\u201d. Ja fa temps que em vaig inclinar per la defensa de les societats comunals. M’inclino per all\u00f2 com\u00fa, rei commune<\/em>, a costa d’all\u00f2 p\u00fablic, rei publicae<\/em>, i contra all\u00f2 privat, rei privata<\/em>. Veig en el municipalisme el proc\u00e9s contra el capitalisme i proposo les societats comunals com a alternativa al capitalisme, tal com defenso als meus articles El municipalisme com a proc\u00e9s contra el capitalisme<\/em> i L<\/em>a societat comunal com a alternativa al capitalisme<\/em>. El municipi com a suma de barris i com a \u00e0mbit de molts col\u00b7lectius que han de ser els subjectes instituents i construir el poder popular que condueixi el proc\u00e9s. Per\u00f2 tamb\u00e9 com a espai des del qual combatre i dissoldre el poder de l’Estat, mentre el poder popular planifica i transforma la riquesa, avui considerada com a estatal o p\u00fablica, en comunal. La societat comunal, que naixer\u00e0 de la voluntat del poder popular d’eliminar els efectes de la propietat privada, exercir la governabilitat pol\u00edtica i la presa de decisions entre \u00e9ssers iguals i compartir els recursos i els b\u00e9ns sota la motivaci\u00f3 de l’ajuda m\u00fatua: \u201ccompartir la felicitat comuna\u201d, que va proclamar Babeuf.<\/p>\n

En resum, l’avantatge de la societat comunal respecte al socialisme \u00e9s que \u00e9s l’estadi en qu\u00e8 desapareixen directament els pilars que sostenen el capitalisme: la propietat, el mercat, els diners i l’Estat.<\/p>\n

Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e0ndez, membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa.<\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicat a La Directa el 10\/02\/2016 L’autor analitza les alternatives al capitalisme i defensa els comuns i el municipi com a espais de poder popular instituent per combatre l’Estat. Des de fa un cert temps, molts corrents de pensament, grups i persones ens enfrontem a la q\u00fcesti\u00f3 de com acabar amb el capitalisme, un model […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-57869","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cursos-i-xerrades"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57869","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57869"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57869\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57869"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57869"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57869"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}