{"id":57782,"date":"2016-02-17T18:55:47","date_gmt":"2016-02-17T17:55:47","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57782"},"modified":"2016-02-17T18:55:47","modified_gmt":"2016-02-17T17:55:47","slug":"el-canvi-climatic-des-del-telescopi-de-galileo-galilei","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2016\/02\/17\/el-canvi-climatic-des-del-telescopi-de-galileo-galilei\/","title":{"rendered":"El canvi clim\u00e0tic des del telescopi de Galileo Galilei"},"content":{"rendered":"

web_galileo-vaticano_0_2<\/a>Publicat a La Directa el 3\/12\/2015<\/a><\/em><\/p>\n

En aquest article, Jordi Teixid\u00f3, membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa, compara els qui avui neguen el canvi clim\u00e0tic amb aquells que fa 400 anys es negaven a acceptar la forma esf\u00e8rica de la Terra.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

La\u00a0historia avan\u00e7a\u00a0 a contrap\u00e8l pel seu costat dolent. El Renaixement, a cavall entre\u00a0els segles\u00a0XVI i XVII, portava al seu ventre algunes de les revolucions cient\u00edfiques m\u00e9s rellevants de la Historia de la humanitat. Aquests aven\u00e7os per\u00f2, sovint topaven amb el\u00a0Negacionisme<\/strong>, postures\u00a0reaccion\u00e0ries\u00a0per part de les\u00a0elits\u00a0que consideraven aquella nova realitat\u00a0inc\u00f2moda\u00a0pels seus interessos. Ben conegudes s\u00f3n les vides i mis\u00e8ries de\u00a0Galieo\u00a0Galilei\u00a0quan va regirar el cel amb les seves teories copernicanes: a saber que la Terra gira al voltant del Sol, i no al rev\u00e9s.<\/p>\n

I\u00a0es\u00a0que moure la terra d\u2019all\u00e0 on Nostre Senyor l\u2019havia posada, per ficar-la cap per avall i donant tombs al voltant del sol, no va ser una digesti\u00f3 f\u00e0cil en una societat on el poder\u00a0es\u00a0constru\u00efa\u00a0sobre la por al Judici final i a un\u00a0D\u00e9u\u00a0venjatiu.\u00a0Galileo\u00a0va suposar un gran desafiament per aquell r\u00e8gim: si la terra deixava d\u2019estar al centre de la Creaci\u00f3, els homes creats a semblan\u00e7a de\u00a0Deu\u00a0tamb\u00e9, i per tant, l\u2019home m\u00e9s important i poder\u00f3s entre ells, el Papa, perdia la seva centralitat dins dels centres, i amb ella la l\u00ednia directa amb la divinitat que el legitimava. Tant era aix\u00ed que Galileo Galilei va haver de retractar-se davant la Santa Inquisici\u00f3.<\/p>\n

Avui sabem que\u00a0Galileo\u00a0tenia ra\u00f3.\u00a0No obstant, com aleshores,\u00a0el model social actual s\u2019enfronta a dilemes no tan diferents<\/strong>. La manera\u00a0amb qu\u00e8\u00a0la societat afronta el canvi clim\u00e0tic recorda en alguns aspectes aquella terra ancorada i imm\u00f2bil. I no pel\u00a0negacionisme\u00a0clim\u00e0tic que de tant en tant escampa l\u2019extrema dreta republicana dels EUA, sin\u00f3 pel Negacionisme Hist\u00f2ric de tots plegats i especialment de les cimeres clim\u00e0tiques com les que s\u2019acosten.<\/p>\n

Al lloc on hi havia el Papa, la nostra societat hi t\u00e9 el Capital<\/strong>, que \u00e9s de qui dep\u00e8n la reproducci\u00f3 del model social realment existent i\u00a0n\u2019assegura la perviv\u00e8ncia. En aquest sentit, \u00e9s cert que el canvi clim\u00e0tic pot suposar en certs sectors un obstacle per aquesta reproducci\u00f3 social, per\u00f2 al mateix temps, pot suposar tamb\u00e9\u00a0una oportunitat\u00a0per augmentar les rendibilitats del capital.\u00a0Aquesta\u00a0doble vessant de la relaci\u00f3 capital-canvi\u00a0clim\u00e0tic\u00a0es torna m\u00e9s n\u00edtida si la contrastem amb les dues potes de la pol\u00edtica\u00a0clim\u00e0tica\u00a0de les Nacions Unides: les anomenades\u00a0pol\u00edtiques d\u2019adaptaci\u00f3 i de mitigaci\u00f3<\/strong>. Per molts pa\u00efsos pobres que ja pateixen\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncies\u00a0del canvi clim\u00e0tic (com estacions seques m\u00e9s\u00a0llargues), les pol\u00edtiques d\u2019adaptaci\u00f3 s\u00f3n una estrat\u00e8gia de\u00a0superviv\u00e8ncia. Per exemple, pa\u00efsos del Sud d\u2019\u00c0frica o \u00c0sia veuen amena\u00e7ada la seva seguretat alimentaria\u00a0arran del canvi clim\u00e0tic. Mentrestant, per alguns pa\u00efsos rics, la pujada de\u00a0temperatures\u00a0els pot suposar un benefici a mitj\u00e0 termini si s\u2019hi saben adaptar. Per aquests, les\u00a0pol\u00edtiques\u00a0d\u2019adaptaci\u00f3 s\u00f3n vistes com una inversi\u00f3 \u201cracional\u201d, contraposada a les anomenades pol\u00edtiques de mitigaci\u00f3, cares i sense retorns clars a curt termini. Totes aquestes consideracions economicistes per\u00f2, deixen poc espai a les advert\u00e8ncies de la Ci\u00e8ncia sobre la perillositat i irreversibilitat del canvi clim\u00e0tic. El capitalisme \u00e9s de fet un model social que, entre altres coses, es caracteritza per la seva capacitat de continuar reproduint-se enmig del desastre ecol\u00f2gic i humanitari.<\/p>\n

Les confer\u00e8ncies internacionals pel canvi clim\u00e0tic estan impregnades en aquesta l\u00f2gica.\u00a0El seu objectiu \u00e9s, per vint-i-unena vegada (COP21), el de procurar un marc legal global que serveixi de clau de volta a les pol\u00edtiques de mitigaci\u00f3<\/strong>. Tanmateix, el m\u00e0xim horitz\u00f3 que poden percebre est\u00e0 limitat per les necessitats del capital. Aix\u00ed, el millor acord assumible des d\u2019aquestes cimeres \u00e9s aquell en el que els pa\u00efsos\u00a0es\u00a0comprometran a reduir el seu nivell d\u2019emissions, en\u00a0tan\u00a0que aquest comprom\u00eds no arrisca, o en el seu cas incrementa, la rendibilitat del capital: d\u2019aqu\u00ed la fe cega en les solucions de mercat o els miracles tecnol\u00f2gics.\u00a0No obstant aix\u00f2, \u00e9s la Hist\u00f2ria qui ens ensenya que el metabolisme del capital com a model de producci\u00f3\u00a0es\u00a0basa justament en una fractura entre treball i natura, que resulta en l’explotaci\u00f3 dels dos. El canvi clim\u00e0tic n\u2019\u00e9s justament la prova. Tot plegat evoca la imatge d\u2019una manada de tigres discutint sobre com augmentar el seu consum de tofu.<\/p>\n

De la mateixa manera que la societat renaixentista es resistia a deixar la terra girar al voltant del sol, el capitalisme es vindica com el final de la Hist\u00f2ria, com si el transcurs de la Historia ens aboqu\u00e9s inevitablement als seus tentacles, com si aquests representessin l\u2019\u00faltim esgla\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de les societats. Aix\u00ed, qualsevol resposta al canvi clim\u00e0tic resta ancorada al capitalisme com a model social, malgrat la soluci\u00f3 potser\u00a0es\u00a0troba m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest. \u00c9s el negacionisme hist\u00f2ric:\u00a0el clima gira al voltant del capital, i no\u00a0al rev\u00e9s<\/strong>. Per\u00f2,\u00a0E pur si<\/em>\u00a0<\/em>muove<\/em>, i la Hist\u00f2ria avan\u00e7a.<\/p>\n

Jordi Teixid\u00f3 \u00e9s membre del\u00a0Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa<\/a><\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicat a La Directa el 3\/12\/2015 En aquest article, Jordi Teixid\u00f3, membre del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa, compara els qui avui neguen el canvi clim\u00e0tic amb aquells que fa 400 anys es negaven a acceptar la forma esf\u00e8rica de la Terra. La\u00a0historia avan\u00e7a\u00a0 a contrap\u00e8l pel seu costat dolent. El Renaixement, a cavall entre\u00a0els segles\u00a0XVI […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":57783,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-57782","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57782"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57782\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}