{"id":57492,"date":"2014-12-14T16:17:28","date_gmt":"2014-12-14T15:17:28","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57492"},"modified":"2014-12-14T16:17:28","modified_gmt":"2014-12-14T15:17:28","slug":"josep-manel-busqueta-el-capitalisme-es-un-sistema-fracassat-perque-ens-ha-portat-al-col%c2%b7lapse-ecologic-i-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2014\/12\/14\/josep-manel-busqueta-el-capitalisme-es-un-sistema-fracassat-perque-ens-ha-portat-al-col%c2%b7lapse-ecologic-i-social\/","title":{"rendered":"Josep Manel Busqueta: \u201cEl capitalisme \u00e9s un sistema fracassat perqu\u00e8 ens ha portat al col\u00b7lapse ecol\u00f2gic i social\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Entrevista de Marc Font a Josep Manel Busqueta, membre del seminari Taifa publicada al setmanari El Cr\u00edtic l’11 de desembre del 2014.<\/p>\n

<\/div>\n<\/div>\n
JORDI BORR\u00c0S<\/p>\n
\n

Josep Manel Busqueta (1973),\u00a0economista i pastisser, que durant uns quants mesos va assessorar el govern vene\u00e7ol\u00e0 d’Hugo Ch\u00e1vez, advoca per endegar als Pa\u00efsos Catalans processos de transformaci\u00f3 que subverteixin el sistema capitalista. Membre del Seminari Taifa d’economia cr\u00edtica i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), planteja alternatives amb l’objectiu que la ciutadania recuperi sobiranies perdudes i defensa la subordinaci\u00f3 de les institucions als \u201cmoviments socials transformadors\u201d. \u00c9s autor de l’assaig ‘L’hora dels voltors<\/a>‘ (Edicions el Jonc, 2013) i de ‘Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d’emerg\u00e8ncia’<\/a> (Ic\u00e0ria, 2014).
\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\n
\n

\u201cNo ens cal arribar al Parlament per poder fer una transformaci\u00f3 des de dalt cap a baix\u201d<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n

Al llibre \u2018L\u2019hora dels voltors\u2019 afirmes que, per sortir de la crisi, cal conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Criticar, perqu\u00e8 hem de ser molt clars i precisos a l\u2019hora d\u2019explicar com s\u00f3n les coses i quina \u00e9s la realitat quotidiana i concreta que estem vivint. No ens ha de fer por explicar que el capitalisme \u00e9s un sistema fracassat perqu\u00e8 ens ha portat al col\u00b7lapse ecol\u00f2gic i social i que tendeix a regular-se de forma cada cop m\u00e9s autorit\u00e0ria. Despr\u00e9s hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de la resist\u00e8ncia. En el capitalisme del segle XXI, se\u2019ns espolien els drets socials adquirits i a cada dret hem de muntar una barricada i intentar resistir perqu\u00e8 no se\u2019ns desposseeixi del patrimoni col\u00b7lectiu. I, finalment, la construcci\u00f3. No podem repetir el que representa intentar gestionar el capitalisme, que al segle XXI \u00e9s impossible. Ja no hi ha la possibilitat d\u2019un pacte socialdem\u00f2crata amb un capitalisme absolutament vora\u00e7 i que necessita ser-ho per reproduir-se. Per tant, hem de comen\u00e7ar a experimentar formes de transgredir i superar les relacions socials pr\u00f2pies del capitalisme i aix\u00f2 ho hem de fer de forma concreta. Hem d\u2019experimentar all\u00e0 on tinguem capacitat d\u2019incid\u00e8ncia amb models de provisi\u00f3 de serveis i d\u2019articulaci\u00f3 de la vida comunit\u00e0ria que superin el capitalisme. Han de ser els nostres laboratoris per visualitzar com seria una societat diferent.<\/p>\n

Miren Etxezarreta deia en una entrevista a CR\u00cdTIC<\/a>\u00a0que \u201cdins el capitalisme no hi ha alternatives\u201d. Per\u00f2 es pot arribar a una via de sortida del sistema sense comptar amb una majoria de la societat que realment hi aposti?<\/strong><\/p>\n

Diria que s\u00ed i que justament \u00e9s la nostra aposta. Ara no hi ha una majoria de poblaci\u00f3 que s\u2019identifiqui amb un model articulat d\u2019una forma diferent en sentit global, per\u00f2 s\u00ed que veiem que a nivell concret, si vols microsocial, estan sorgint moltes iniciatives que q\u00fcestionen el capitalisme en la seva l\u00f2gica de funcionament i, sobretot, de reproducci\u00f3. Ho veiem amb l\u2019acc\u00e9s al dret a l\u2019habitatge i el que representa un moviment social com la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca, ho veiem amb Som Energia, amb els projectes que es desenvolupen de sobirania aliment\u00e0ria\u2026 Hi ha molts projectes que treballen des de la perspectiva d\u2019intentar dotar la poblaci\u00f3 de sobiranies que el capitalisme ens pren. I penso que aqu\u00ed tenim l\u2019element per comen\u00e7ar a construir un model de societat diferent. Segurament no ens cal arribar al Parlament per poder fer una transformaci\u00f3 des de dalt cap a baix, sin\u00f3 que all\u00e0 on siguem capa\u00e7os d\u2019aglutinar for\u00e7a pol\u00edtica, com en els municipis, hem de plantejar ja aquestes formes de construcci\u00f3 diferent. Ens hem de diferenciar del que ha sigut fins ara una bona part del discurs de l\u2019esquerra. No haur\u00edem de plantejar-nos nom\u00e9s gestionar, sin\u00f3 que la gesti\u00f3 que fem serveixi per avan\u00e7ar cap a un proc\u00e9s de transformaci\u00f3. Apostem per una voluntat de subversi\u00f3 del capitalisme.<\/p>\n

Per tant, en la construcci\u00f3 d\u2019una alternativa, diries que les institucions no hi han de tenir el paper clau?<\/strong><\/p>\n

No. Diria que justament \u00e9s tot el contrari. Les experi\u00e8ncies hist\u00f2riques ens demostren que quallen els processos que parteixen des de baix cap a dalt i tenen la comprensi\u00f3, voluntat d\u2019inclusi\u00f3 i capacitat de fer part\u00edcip molta gent. Aix\u00f2 no vol dir que no haguem de tenir tamb\u00e9 un discurs pol\u00edtic que plantegi una aposta per la instituci\u00f3, per\u00f2 sempre subordinant-la a generar graus de llibertat en aquestes lluites concretes, a no aturar-les. La instituci\u00f3 s\u2019ha de subordinar a la lluita horitzontal de base i mai ha de superar ni marcar les l\u00ednies en tot all\u00f2 que s\u2019articula des dels moviments socials transformadors.<\/p>\n

JORDI BORR\u00c0S<\/a><\/p>\n

La situaci\u00f3 actual \u00e9s desesperada per a molta gent, que necessita solucions immediates a problemes econ\u00f2mics. Quines mesures es podrien prendre perqu\u00e8, almenys, puguin resistir?<\/strong><\/p>\n

Existeixen uns m\u00ednims que s\u2019haurien de garantir a totes les fam\u00edlies i haurien d\u2019estar absolutament al marge de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. No hi hauria d\u2019haver cap fam\u00edlia que es qued\u00e9s sense la possibilitat de tenir aigua potable, d\u2019escalfar la casa, que pass\u00e9s pen\u00faria aliment\u00e0ria o a la qual\u00a0se li q\u00fcestion\u00e9s l\u2019habitatge. Despr\u00e9s, penso que serien plantejables mesures del tipus renda b\u00e0sica universal. S\u00f3n reivindicacions que es poden desenvolupar des d\u2019ara mateix. Reivindicar-les passa per la pressi\u00f3 al carrer. No podem pensar que tot el que produeix la societat passa a ser patrimoni d\u2019uns quants\u00a0i la col\u00b7lectivitat s\u2019ha d\u2019agenollar i acceptar viure en unes condicions indignes.<\/p>\n

Molta gent estar\u00e0 d\u2019acord amb aquests m\u00ednims, per\u00f2 es plantejar\u00e0 que no es poden pagar amb els pressupostos actuals de la Generalitat o dels ajuntaments.<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 dep\u00e8n de quin \u00e9s el tipus de posici\u00f3 pol\u00edtica que tens. Avui dia, en l\u2019era de la deutecr\u00e0cia, on la prioritat fonamental \u00e9s reduir el d\u00e8ficit i pagar el deute, res no es pot pagar, cosa que significa plantejar que la democr\u00e0cia, decidir quin model de societat volem, no existeix, perqu\u00e8 ha quedat completament subordinada a la voluntat dels mercats. Les necessitats col\u00b7lectives s\u2019han d\u2019afrontar des dels \u00e0mbits concrets. Des de cada ajuntament, des de cada districte de barri, s\u2019ha de poder avaluar quines s\u00f3n les necessitats concretes de les persones que hi habiten i posar els recursos necessaris per garantir que hi puguin viure. I si aix\u00f2 passa per desobeir els mercats, es desobeeix. Desobeir \u00e9s fonamental. La forma d\u2019afrontar-ho \u00e9s des d\u2019all\u00e0 on es t\u00e9 contacte amb les persones que pateixen. Aix\u00f2 s\u00ed, tampoc hem de caure en el fet que\u00a0aix\u00f2 \u00e9s una mena de regal que fa l\u2019Administraci\u00f3 a la poblaci\u00f3, sin\u00f3 que l\u2019objectiu fonamental de les classes populars ha de ser lluitar per un model de societat diferent. I en un m\u00f3n que produeix tanta riquesa, cal garantir que en cap moment hi hagi persones que hagin de patir pen\u00faries.<\/p>\n

\u201c\u00c9s cert que plantejar un pols al sistema financer al voltant del pagament del deute pot generar situacions de tensi\u00f3\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Defenses l\u2019impagament immediat del deute o primer caldria fer-ne una auditoria i dictaminar quina part podria ser il\u00b7leg\u00edtima i, per tant, refusada?<\/strong><\/p>\n

Primer plantejaria com a societat de quines coses no podem prescindir en un moment com aquest, on el proc\u00e9s de reestructuraci\u00f3 del capitalisme t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies tan devastadores pel que fa a l\u2019atur, a persones empobrides\u2026 Segona pregunta: tenim recursos per garantir aix\u00f2? Si \u00e9s que s\u00ed, els recursos han d\u2019anar destinats a garantir les necessitats. S\u2019ha de plantejar obertament al sistema financer que primer s\u2019han de satisfer les necessitats col\u00b7lectives que la societat considera imprescindibles per continuar desenvolupant la vida. Aix\u00f2 \u00e9s un fet pol\u00edtic elemental d\u2019organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria. I a partir d\u2019aqu\u00ed, arribar\u00e0 el moment en qu\u00e8 haurem de plantejar, segurament, l\u2019impagament del deute. Crec que tot deute \u00e9s il\u00b7leg\u00edtim si va dirigit a engreixar unes persones o institucions que s\u00f3n molt poderoses en detriment d\u2019una poblaci\u00f3 que necessita aquests recursos per assegurar els m\u00ednims vitals. Si \u00e9s leg\u00edtim o il\u00b7leg\u00edtim \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 gr\u00e0fica que ens pot ensenyar en qu\u00e8 s\u2019han gastat els diners, per\u00f2 posaria la q\u00fcesti\u00f3 en funci\u00f3 de quines s\u00f3n les necessitats col\u00b7lectives.<\/p>\n

Tal com ho planteges, es pot fer d\u2019un dia per l\u2019altre o cal preparar el terreny? Si una hipot\u00e8tica Catalunya independent deix\u00e9s de pagar de cop el deute, com es finan\u00e7aria?<\/strong><\/p>\n

A aquest escenari s\u2019hi ha d\u2019arribar des d\u2019un convenciment important de la ciutadania que el que vindr\u00e0 tindr\u00e0 sentit. El que no t\u00e9 sentit \u00e9s la situaci\u00f3 anterior, on cada cop hi ha m\u00e9s persones abocades a una situaci\u00f3 de pobresa, on la precarietat s\u2019ha convertit en la norma del mercat de treball\u2026 \u00c9s cert que plantejar un pols al sistema financer al voltant del pagament del deute pot generar situacions de tensi\u00f3, per\u00f2 diria que la nostra societat t\u00e9 molta capacitat de produir. No entendria que les f\u00e0briques s\u2019haguessin de tancar, que les centrals el\u00e8ctriques deixessin de funcionar, que deixessin de venir turistes\u2026<\/p>\n

\u2026per\u00f2 potser l\u2019Administraci\u00f3 no podria pagar els sous dels funcionaris durant uns quants mesos.<\/strong><\/p>\n

Podria ser. El que haur\u00edem de veure \u00e9s quins s\u00f3n els elements centrals que ha de cobrir la societat amb els recursos que continuem tenint i la producci\u00f3 que es continu\u00ef generant i a partir d\u2019aqu\u00ed veure com avancem en aquest imp\u00e0s. La nostra no \u00e9s una societat pobra en molts sentits i no entenc per qu\u00e8 hauria de quedar ofegada perqu\u00e8 en un moment concret mant\u00e9 un pols amb el sistema financer. A aquesta situaci\u00f3 s\u2019hi arriba perqu\u00e8 la que hi ha \u00e9s impossible i es fa cada cop m\u00e9s invivible<\/em> per a m\u00e9s persones. La situaci\u00f3 pot ser complexa, per\u00f2 no ho \u00e9s ja l\u2019actual? Podem deixar que el discurs del no-pagament del deute es faci des dels sectors que encara viuen b\u00e9 respecte a la poblaci\u00f3 abocada a la pobresa? \u00c9s una situaci\u00f3 radical i un pols, per\u00f2 entenc que el no-pagament del deute \u00e9s l\u2019\u00fanica soluci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s impagable. A costa de qu\u00e8 hem de pagar-lo? El que cal \u00e9s que l\u2019impagament del deute sigui una pol\u00edtica decidida per la societat, per les classes populars, i que els recursos i les capacitats que existeixin en\u00a0la societat durant el per\u00edode d\u2019imp\u00e0s s\u2019orientin a satisfer les necessitats de la majoria \u00e0mplia. No \u00e9s el mateix un proc\u00e9s d\u2019impagament dirigit des de les classes populars que un de dirigit des de les elits, que \u00e9s el que segurament es produir\u00e0, i implicar\u00e0 m\u00e9s austeritat, m\u00e9s pol\u00edtiques restrictives i m\u00e9s dificultats per a la majoria de la poblaci\u00f3. Les classes populars hem d\u2019assumir que acceptar l\u2019autoritarisme dels mercats ens condueix a centenars d\u2019anys de pen\u00faries.<\/p>\n

FOTO: JORDI BORR\u00c0S<\/a><\/p>\n

\u201cLa construcci\u00f3 de la Catalunya independent passa per articular la capacitat de decidir de la poblaci\u00f3 sobre el conjunt de sobiranies\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Una hipot\u00e8tica Catalunya independent tindria eines per articular una pol\u00edtica diferent?<\/strong><\/p>\n

La construcci\u00f3 de la independ\u00e8ncia avui no \u00e9s nom\u00e9s pol\u00edtica respecte a l\u2019Estat espanyol, sin\u00f3 que tamb\u00e9 passa per ser conscient del que representa el capitalisme del segle XXI i la deutecr\u00e0cia respecte a les condicions de la poblaci\u00f3. En el marc d\u2019un Principat independent, el que s\u2019hauria de fer \u00e9s garantir els mecanismes perqu\u00e8 les diferents sobiranies que s\u00f3n fonamentals per a la poblaci\u00f3 poguessin ser controlades per aquesta poblaci\u00f3. No podem pensar que construirem un Estat sobir\u00e0 si \u00e9s una gestoria de la mis\u00e8ria sense cap capacitat de sobirania. Per tant, la construcci\u00f3 del Principat independent passaria per articular la capacitat de decidir de la poblaci\u00f3 sobre el conjunt de sobiranies. Haur\u00edem de veure com articulem aquests processos i plantejar mecanismes sobre la propietat, veure com des de la ciutadania hi ha capacitat de decidir sobre les infraestructures fonamentals per reproduir la vida de les persones, com l\u2019abastiment de l\u2019aigua o l\u2019abastiment energ\u00e8tic, les carreteres, els aeroports, els mitjans de producci\u00f3, la sobirania aliment\u00e0ria\u2026 A nivell de pa\u00eds s\u2019ha de plantejar un nou pacte social, en el sentit de la redistribuci\u00f3. En societats com la nostra, on la riquesa es produeix col\u00b7lectivament, hem de tenir mecanismes que permetin redistribuir aix\u00f2 amb independ\u00e8ncia que treballis o no de forma assalariada. Tamb\u00e9 s\u2019ha de plantejar la reducci\u00f3 de les jornades laborals.<\/p>\n

En el model que planteges sembla evident que CaixaBank o el Banc Sabadell no tindrien el pes que tenen ara.<\/strong><\/p>\n

Que no tinguin el pes que tenen ara o que no en tinguin cap. Que hi hagi una banca p\u00fablica, que no \u00e9s res m\u00e9s que un mecanisme que centralitza uns recursos que es produeixen col\u00b7lectivament i pren decisions sobre com s\u2019orienten en processos d\u2019inversi\u00f3. Haur\u00edem de tenir una matriu de criteris que hauria de validar la capacitat d\u2019accedir a cr\u00e8dit, com ara garantir unes condicions de treball dignes, generar desenvolupament al territori, ser ecol\u00f2gicament viables, generar capacitat de participaci\u00f3 dels treballadors en la presa de decisions\u2026 No podem pensar que les societats diferents cauen del cel. Hem d\u2019incidir aqu\u00ed, perqu\u00e8 els processos de participaci\u00f3 es guanyen i avancen de forma pr\u00e0cticament constituent. La capacitat estatal, pol\u00edtica, ens ha de servir per regular i vetllar aquest proc\u00e9s de canvi, que ens permeti democratitzar la presa de decisions en tots els \u00e0mbits.<\/p>\n

Els darrers anys s\u2019han accentuat les desigualtats, mentre que nous sectors s\u2019obren al negoci privat i s\u2019escapen de la gesti\u00f3 p\u00fablica. Com s\u2019ent\u00e9n?<\/strong><\/p>\n

La reestructuraci\u00f3 del capitalisme del segle XXI es basa en la capacitat de portar el futur al present, a trav\u00e9s del mecanisme del cr\u00e8dit per ampliar les capacitats productives actuals. El capitalisme financer es col\u00b7lapsa, i el capitalisme productiu existent ha de treure recursos d\u2019all\u00e0 on sigui per pagar una part de la factura d\u2019aquest capitalisme financer, que s\u2019ha col\u00b7lapsat. Tot aix\u00f2 \u00e9s el rescat bancari. L\u2019hipop\u00f2tam ha hagut de ser suportat a l\u2019esquena de la formiga. En aquest proc\u00e9s de reestructuraci\u00f3 del capitalisme, que mira de recuperar la taxa de guanys, passen diverses coses. Una \u00e9s que sempre despr\u00e9s de cada crisi el capitalisme resultant est\u00e0 m\u00e9s concentrat i m\u00e9s centralitzat. Una altra \u00e9s que ha de recompondre la seva taxa de guanys. En entorns com el nostre, on no hi ha possibilitats de portar recursos futurs per expandir el present, t\u00e9 diferents possibilitats. La primera \u00e9s explotar m\u00e9s, extreure m\u00e9s treball excedentari de la poblaci\u00f3 respecte al que li est\u00e0 pagant, amb condicions laborals m\u00e9s prec\u00e0ries i sous m\u00e9s baixos. Un segon element \u00e9s com fer-ho per assegurar els beneficis. I ho fa a trav\u00e9s del partenariat publicoprivat, que \u00e9s plantejar el consens de Washington 2.0. Ara ja diu que el mercat sol no pot i que l\u2019Estat l\u2019ha d\u2019ajudar, generant mecanismes de combinaci\u00f3 del p\u00fablic i del privat, on el privat escometi la provisi\u00f3 d\u2019aquells serveis que encara s\u00f3n rendibles. I si el sector privat fa fallida, doncs el p\u00fablic acudeix al rescat.<\/p>\n

\u201cFer el salt a les institucions? Formo part de la CUP. El que em planteges s\u2019ha de discutir i plantejar en assemblea\u201d<\/p><\/blockquote>\n

\u00c9s evident que fas pol\u00edtica amb xerrades i l\u2019activitat a Taifa. Per\u00f2 en un futur proper en far\u00e0s des de les institucions?<\/strong><\/p>\n

Formo part de la CUP i penso que \u00e9s l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica adequada per fer front als reptes plantejats a la ciutadania dels Pa\u00efsos Catalans en temps de crisi. Sempre he valorat de la CUP que t\u00e9 un component radicalment democr\u00e0tic, on tot s\u2019ha de decidir fins a l\u2019\u00faltim detall, i aix\u00f2 genera processos a vegades esgotadors de presa de decisions. El que em planteges, en tot cas, s\u2019ha de discutir, s\u2019ha de plantejar en assemblea\u2026<\/p>\n

I si t\u2019ho plantegen?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n escenaris en qu\u00e8 em costa avan\u00e7ar perqu\u00e8 \u00e9s pol\u00edtica ficci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s l\u2019organitzaci\u00f3 la que ha de decidir aquestes q\u00fcestions. A la CUP tenim molta gent amb capacitat d\u2019analitzar el que hi ha i de generar entorns estrat\u00e8gics per transformar-ho. Hem generat consensos en qu\u00e8 la instituci\u00f3, sigui el Parlament o els ajuntaments, no ha de tenir la capacitat de determinar l\u2019estrat\u00e8gia respecte al conjunt del moviment, sin\u00f3 que, com deien els zapatistes, ha de \u201cmandar obedeciendo\u201d. Hem de ser capa\u00e7os de generar les estrat\u00e8gies de canvi al marge del Parlament. En el meu cas, jo valoro aquesta estrat\u00e8gia i penso que l\u2019important no \u00e9s tant el que es pugui fer al Parlament, sin\u00f3 sobretot en aquest treball estrat\u00e8gic de canvi des de la base, de pedagogia popular, de cultura alternativa, de generar processos i arguments que ens permetin avan\u00e7ar des de baix. Ara em trobo situat en aquest treball i espero ser-hi durant bastant temps.<\/p>\n

Article original:<\/strong> El Cr\u00edtic<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Manel Busqueta (1973), economista i pastisser, que durant uns quants mesos va assessorar el govern vene\u00e7ol\u00e0 d’Hugo Ch\u00e1vez, advoca per endegar als Pa\u00efsos Catalans processos de transformaci\u00f3 que subverteixin el sistema capitalista. Membre del Seminari Taifa d’economia cr\u00edtica i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), planteja alternatives amb l’objectiu que la ciutadania recuperi sobiranies perdudes i defensa la subordinaci\u00f3 de les institucions als \u201cmoviments socials transformadors\u201d. \u00c9s autor de l’assaig ‘L’hora dels voltors’ (Edicions el Jonc, 2013) i de ‘Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta. Fre d’emerg\u00e8ncia’ (Ic\u00e0ria, 2014).<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1940,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[112],"class_list":["post-57492","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-entrevistes"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57492\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}