{"id":57175,"date":"2014-07-11T17:26:28","date_gmt":"2014-07-11T15:26:28","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57175"},"modified":"2014-07-11T17:26:28","modified_gmt":"2014-07-11T15:26:28","slug":"converses-sobre-el-sentitcritic-amb-pau-llonch","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2014\/07\/11\/converses-sobre-el-sentitcritic-amb-pau-llonch\/","title":{"rendered":"Converses sobre el #SentitCr\u00edtic amb Pau Llonch"},"content":{"rendered":"
\n

\"PAU3\"<\/a><\/p>\n

\n

\u201cTenim m\u00e9s informaci\u00f3 a disposici\u00f3 que mai i, paradoxalment, seguim tan mal informats com sempre<\/span>\u201c<\/big><\/h3>\n<\/blockquote>\n

SERGI PICAZO i ROGER PAL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n

Ic\u00e0ria Editorial presenta avui el llibre Conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta: <\/em>Fre d\u2019emerg\u00e8ncia<\/em> a La Ciutat Invisible al barri de Sants de Barcelona. Llonch \u00e9s m\u00fasic -cantant del grup At Versaris-, \u00e9s activista -on fa, entre mil altres causes, de<\/span> portaveu de la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca de Sabadell- i \u00e9s un estudi\u00f3s de l\u2019economia al Seminari Taifa. El m\u00f3n del periodisme no li \u00e9s ali\u00e9: <\/span>va ser co-fundador l\u2019any 2000 la revista Ordint la Trama <\/em>i ha participat al mitj\u00e0 valles\u00e0\u00a0La Drecera<\/em> i al setmanari Directa<\/em>.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s per a tu el sentit cr\u00edtic i\u00a0per a qu\u00e8 et serveix?<\/span><\/strong><\/p>\n<\/div>\n

La cr\u00edtica \u00e9s, en primer lloc, un actitud basada en dubtar de tot, fins i tot all\u00f2 que se\u2019ns presenta com una evid\u00e8ncia, i, en segon lloc, en relacionar all\u00f2 que estem analitzant amb el m\u00e0xim de coses, fins i tot aquelles que podrien semblar completament alienes. Aquesta segona part s\u2019oblida sovint i \u00e9s molt important perqu\u00e8 la veritat t\u00e9 a veure amb la totalitat i no amb l\u2019especialitzaci\u00f3. Per aix\u00f2 en les facultats de ci\u00e8ncies socials, on el coneixement est\u00e0 altament parcialitzat, el coneixement rigor\u00f3s, no nom\u00e9s l\u2019econ\u00f2mic, \u00e9s m\u00e9s l\u2019excepci\u00f3 que la norma. Crec que si amb CR\u00cdTIC voleu ser coherents amb el vostre nom \u2013no dubto que ser\u00e0 aix\u00ed\u2013 haureu de fer incursions en molts \u00e0mbits del coneixement, com l\u2019economia o la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

Consideres que els grans mitjans de comunicaci\u00f3 fan una an\u00e0lisi cr\u00edtica de la realitat que viu avui Catalunya?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una pregunta trampa? Perqu\u00e8 la resposta \u00e9s evident. Els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses, com \u00e9s sabut per tothom ja a aquestes al\u00e7ades, tenen una depend\u00e8ncia econ\u00f2mica absoluta de grans corporacions empresarials i financeres i tant en la selecci\u00f3 de temes, com en la prioritzaci\u00f3, com en el seu enfocament, tenen un biaix ideol\u00f2gic i de classe inq\u00fcestionable. El tractament de l\u2019en\u00e8sima massacre israeliana a Gaza aquests dies nom\u00e9s n\u2019\u00e9s un de mil possibles exemples. Hi ha diaris que dediquen\u00a0mitja portada a\u00a0l\u2019eliminaci\u00f3 de Brasil del Mundial de futbol i, en canvi, nom\u00e9s fan\u00a0una\u00a0petita pe\u00e7a per parlar de desenes de v\u00edctimes a Palestina, i a m\u00e9s titulada amb l\u2019habitual i repugnant equidist\u00e0ncia c\u00f2mplice entre les suposades parts en conflicte.<\/span><\/p>\n

\n

CR\u00cdTIC\u00a0apostar\u00e0 pel periodisme lent, els temes en profunditat i per anar a l\u2019arrel dels conflictes. Per\u00f2 la societat viu accelerada, sense temps per llegir ni per formar-se intel\u00b7lectualment una opini\u00f3. Qu\u00e8 podem fer per canviar-ho?\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n<\/div>\n

Precisament aquest \u00e9s un dels temes que m\u00e9s m\u2019han fet pensar darrerament, especialment gr\u00e0cies a les lectures sobre el tema del fil\u00f2sof Santiago Alba Rico. Ell fa una reflexi\u00f3 molt interessant: tendim a pensar que els artefactes tecnol\u00f2gics s\u00f3n neutrals i independents de les necessitats de reproducci\u00f3 del capitalisme, i aix\u00f2 \u00e9s absurd. \u00c9s exactament al contrari: lluny d\u2019utilitzar-los com a eines, ens conformen ells a nosaltres, ens condicionen l\u2019autonomia. A m\u00e9s, el raonament i la comprensi\u00f3 a la que feia refer\u00e8ncia a la primera pregunta requereixen temps perqu\u00e8 el cervell hum\u00e0, igual que el m\u00f3n material, \u00e9s finit. Per\u00f2 les tecnologies de la informaci\u00f3 estan substituint la successi\u00f3 per la simultane\u00eftat, tot passa a la vegada i no som a temps de comprendre res en profunditat ni prendre decisions encertades. En el terreny informatiu aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s evident encara. Tenim m\u00e9s informaci\u00f3 a disposici\u00f3 que mai i, paradoxalment, seguim estant tan mal informats com sempre o encara m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

\n

Com podem desconnectar de les xarxes socials, del soroll de l\u2019actualitat i de la bogeria de la immediatesa?<\/span><\/strong><\/p>\n<\/div>\n

Intentant revertir aquesta din\u00e0mica que deia i provant que aquests dispositius tecnol\u00f2gics i les xarxes que conformen siguin eines al nostre servei, i no a la inversa. \u00c9s molt complicat. Ning\u00fa no se\u2019n surt\u00a0del tot. Per\u00f2 s\u2019ha d\u2019intentar!<\/span><\/p>\n

\n

Des del Seminari Taifa\u00a0s\u2019ha fet un esfor\u00e7 per visibilitzar un punt de vista cr\u00edtic sobre l\u2019economia capitalista. Per\u00f2 sembla ser, segons comprovem a les eleccions, que aquest \u00e9s un punt de vista minoritari en la societat?<\/span><\/strong><\/p>\n<\/div>\n

Crec que radicalment no. No \u00e9s minoritari en absolut. El sentit com\u00fa majoritari \u00e9s profundament anticapitalista. Per\u00f2 cal fer feina per vincular aquest sentit com\u00fa al discurs econ\u00f2mic hegem\u00f2nic. Que la gent entengui que all\u00f2 que defensa des del sentit com\u00fa, com les pensions, el dret a l\u2019habitatge o la defensa de la sanitat, \u00e9s radicalment incompatible amb la proposta econ\u00f2mica de neoliberals com Xavier Sala-i-Mart\u00edn i altres gur\u00fas medi\u00e0tics. En definitiva, \u00e9s incompatible amb el mode de producci\u00f3 capitalista.<\/span><\/p>\n

\n

Recomana veus amb un punt de vista cr\u00edtic?<\/span><\/strong><\/p>\n<\/div>\n

Buf. Des d\u2019un punt de vista no nom\u00e9s te\u00f2ric sin\u00f3 tamb\u00e9 hum\u00e0, moral i pol\u00edtic, recomanaria els companys del Seminari Taifa: Miren Etxezarreta, Josep Manel Busqueta, Xabier Gracia, Ivan Gordillo, Elena Idoate\u2026 i tota la resta. No us perdeu res del que publiquen, ja sigui en informes dels quals aprenem totes o en col\u00b7laboracions regulars a aquest gran mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 que tenim que \u00e9s la Directa. I com que m\u2019esplaiaria tant amb d\u2019altres noms, ho deixo aqu\u00ed perqu\u00e8 sovint la gent perd el cul per refer\u00e8ncies de noms ex\u00f2tics i llunyans i no s\u2019adona del potencial que tenim a prop i a casa.<\/span><\/p>\n

Aricle original:<\/strong> Sentit Cr\u00edtic<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cr\u00edtica \u00e9s, en primer lloc, un actitud basada en dubtar de tot, fins i tot all\u00f2 que se\u2019ns presenta com una evid\u00e8ncia, i, en segon lloc, en relacionar all\u00f2 que estem analitzant amb el m\u00e0xim de coses, fins i tot aquelles que podrien semblar completament alienes. Aquesta segona part s\u2019oblida sovint i \u00e9s molt important perqu\u00e8 la veritat t\u00e9 a veure amb la totalitat i no amb l\u2019especialitzaci\u00f3. Per aix\u00f2 en les facultats de ci\u00e8ncies socials, on el coneixement est\u00e0 altament parcialitzat, el coneixement rigor\u00f3s, no nom\u00e9s l\u2019econ\u00f2mic, \u00e9s m\u00e9s l\u2019excepci\u00f3 que la norma. <\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":317,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[112],"class_list":["post-57175","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-entrevistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57175"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57175\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}